Connexió iberoamericana als curtmetratges de Clermont-Ferrand

SILVIA LIZARDO | El cartell oficial del Festival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand 2019
SILVIA LIZARDO | El cartell oficial del Festival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand 2019

SILVIA LIZARDO. El Festival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand (1-9 de febrer) és un encreuament de camins, cada any al cor de França, que en aquesta edició va tornar a ser l’ocasió perquè es donessin cita distribuïdores d’aquestes petites pel·ícules que fent menys soroll travessen també els continents i anuncien grans coses. És el treball, per exemple, dels barcelonesos Marvin&Wayne amb projecció iberoamericana o dels xilens Wood Producciones venint a Europa. Vam conversar amb representants d’ambdues companyies, en un 41 certamen que va coronar el romanès Bodgan Muresanu per Cadoul de Craciun (Regal de Nadal) al palmarés internacional i, per segon any consecutiu, el taiwanès Pang-Chuang Huang per Last year when the train passed by a la secció més experimental Labo.

La distribuïdora Marvin&Wayne porta exactament deu anys apostant des de Barcelona per la promoció d’aquest gènere cinematogràfic que es considera menor però que, precisament perquè té menys oportunitats comercials, necessita d’un suport especial. En aquest sentit, el Festival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand és un lloc ideal per trobar un públic i uns possibles exhibidors en circuits paral·lels que perllonguin la vida d’aquests films. El seu catàleg ha augmentat considerablement i, actualment, comprén curtmetratges tant procedents de l’Estat espanyol com de tota Llatinoamèrica.

“Vam estar molts anys treballant en la producció de curts i ens vam adonar que, al finalitzar el rodatge, es quedaven allà guardats”, ens va explicar al bulliciós mercat del certamen un dels fundadors de Marvin&Wayne, Josep Prim. “N’hi ha molts que jo fins i tot ni tan sols he arribat a veure…  Faltaven aquestes ganes de donar a conèixer aquest gènere en si mateix que és el curtmetratge. Simplement es produïen i el director havia d’encarregar-se, més tard pel seu compte, de la seva promoció. Arrel d’això, vam començar a distribuir les pel·lícules en les que havíem participat, I, ara, estem satisfets de poder complir aquests deu anys”.

La distribuïdora barcelonesa recorre tots els grans festivals del món on el curtmetratge té un protagonisme especial. Estan presents a Canes, Berlín, Locarno i, el punt de trobada més important als Estats Units, que és Sundance. També acompanyen els seus autors perquè arribin a ser finalistes als premis catalans Gaudí, espanyols Goya, europeus EFA i la meca que són els Òscar. En aquesta edició de Clermont-Ferrand, competien amb el curt de l’argentí Alejandro Saevich Mamartuile i portaven al mercat entre altres la cinta catalana Suc de síndria, d’Irene Moray, pocs dies abans que aquesta participès en competició a la Berlinale. De fet, el curt va ver guardonat a Berlín com a candidat per als premis EFA que se celebren a finals d’any.

“La diferència entre la distribució del curtmetratge entre Espanya i Llatinoamèrica és que a Llatinoamèrica al curtmetratge es veu positivament com un exercici d’escola”, afegeix Prim a títol de comparació. “Tampoc és que sigui molt diferent a Espanya, però estem batallant per canviar aquesta mentalitat”.

Les cinematografies de Xile, Cuba, Colòmbia, Mèxic i Brasil tenien un paper destacat al festival, ja que la seva producció audiovisual s’ha incrementat significativament a l’última dècada. Una testimoni d’això és la xilena Josefina Labán. La realitzadora va estar vivint un temps a Nova York, però fa escassament un any que va retornar al seu país d’origen i ara desenvolupa una intensa activitat a la productora Wood Producciones. Un dels seus últims treballs és Araña, que s’estrenarà a l’agost que ve. Al festival, la productora presentava el curtmetratge En busca de un tierno silencio, de Luis Cifuentes, i projectes com el d’una sèrie de ciència ficció.

“El panorama a Xile és increïble, gràcies també a l’èxit del curtmetratge ‘Bear Story’ de Gabriel Osorio i Pato Escala, que fa poc va guanyar l’Òscar (2016), i posteriorment al llargmetratge ‘La mujer Fantástica’, de Sebastián Lelio, premiat així mateix per l’Acadèmia de Hollywood (2018)”, ens va destacar Labán. “Cada cop cridem més l’atenció i acumulem acords de coproducció amb d’altres països. Els xilens s’estan atrevint a buscar projectes i coproduccions i es comença a crear nous grups en aquesta direcció. Jo vaig arribar a Xile fa menys d’un any i la quantitat de projectes que he realitzat no es pot comparar amb el que havia fet abans a Nova York”.

Cinema en erupció

SILVIA LIZARDO | Vista aèria de l'estand xilè al Mercat del Film Curt del festival de Clermont-Ferrand
SILVIA LIZARDO | Vista aèria de l’estand xilè al Mercat del Film Curt del festival de Clermont-Ferrand

La ciutat de Clarmont d’Alvèrnia, en occità, s’omple cada mes de febrer de directors, productors i promotors dels més diversos països per donar-se cita al que ja és el major festival del curtmetratge del món. Perquè el gènere està en plena ebullició. Rodejada de volcans inactius i enmig del Massís Central, les sales de la capital de l’Alvèrnia aconsegueixen vendre en cada edició més de 160.000 entrades per a un públic tant local com internacional. A França, és la segona major manifestació cinematogràfica després del Festival de Canes.

I la seva programació es desdobla entre la competició pròpiament dita i les seccions monogràfiques i retrospectives. Aquest any, sobresortia una selecció de curtmetratges provinents d’África (Regards d’Afrique). Alguns d’ells realitzats en coproducció amb països d’altres latituds. Va ser una oportunitat única per descobrir autors, productors i temàtiques en aquest continent. Un dels curts més arriscats vist va ser Théâtre urbain, de Nelson Makengo, amb coproducció entre el Congo i Alemanya. Aquest curiós documental es val del personatge de la nina Barbie junt amb el del còmic Capità Amèrica per a una recerca als carrers de Kinshasa de la història de Kimpa Vita, comunament coneguda amb La Joana d’Arc africana.

També es va fer una selecció de curts canadencs. Va resultar ser una veritable expedició visual a través d’aquest enorme i complexe país. Es va poder gaudir d’Ellen Page a la ficció The wet season, dirigida per Martha Ferguson. Així com el documental L’énfance déracinée, un tribut als indis innu. I una agradable sorpresa va ser trobar-se al final del programa amb un curt de David Cronenberg, Camera, realitzat l’any 2000. La retrospectiva temàtica en aquesta ocasió va rebre el títol de Short in Translation: ficcions que abordaven la temàtica del llenguatge, la comunicació i les migracions.

En total, a la programació internacional van estar presents 61 països amb una selecció de 78 curtmetratges. Amb obres que anaven des de la ficció al documental, passant per l’animació. Fins i tot al Mercat del Film Curt, es podien arribar a veure ni més ni menys que 8.000 pel·lícules!

La quantitat de persones que assisteixen al festival és cada cop major. I, per això, és habitual haver de fer una fila de gaire bé una hora per no perdre’s alguna de les projeccions especials. Existeix un debat entre els habitants de la ciutat, donat el creixement exponencial dels darrers anys, sobre la capacitat real d’aquest municipi de 140.000 habitants per poder acollir tota l’oferta i oferir els serveis adequats. Perquè no només hi ha projeccions, sinó també exposicions, debats, tallers, concerts amb una energia que, malgrat les incomoditats, festeja el format del curtmetratge en gran.

Al capítol de premiats, el màxim guardó del palmarès internacional se’l va emportar el romanès Bodgan Muresanu, per Cadoul de Craciun (Regal de Nadal) que se situa a les vigílies de la caiguda del règim de Ceausescu amb un to sarcàstic tan característic dels autors d’aquest país. Al palmarès Labo, per a obres més experimentals, va guanyar per segon any consecutiu el taiwanès amb producció francesa Pang-Chuang Huang que amb Last year when the train passed by segueix explorant les possibilitats de la imatge documental. En aquest apartat, el colombià Eugenio Gómez va merèixer una Menció Especial del Jurat per María de los Esteros que evoca de manera onírica la vida d’una dona als boscs tropicals plens d’aiguamolls. I, al palmarès francès, el Gran Premi va ser per a Marc James Roels i Emma De Swaef per Ce magnifque gâteau! per la seva original història d’animació sobre el colonialisme a finals del segle XIX a partir de cinc personatges diferents. Mentre que l’espanyol Carlos Abascal, resident a París, es va emportar al Premi Especial del Jurat per Jupiter!, una comèdia amb fons electoral.

 

PALMARÈS INTERNACIONAL

Gran Premi: Cadoul de Craciun (Regal de Nadal) – Bodgan Muresanu (Romania)

Premi Especial del Jurat: Leoforos Patision (Avinguda Patision) – Thanasis Neofotistos (Grècia)

Menció Especial del Jurat: Desecho – Julio Ramos (Perú, Estats Units) / Brotherhood – Meryam Joobeur (Canadà, Tunísia, Qatar)

Premi del Públic: Skin – Guy Nattiv (Estats Units)

Premio al Millor Film d’Animació: Tracing Addai – Esther Niemeier (Alemanya)

Premi Estudiant: Binnu ka sapna (Binnu: la seva vida, la seva historia) Kanu Behl (Índia)

Premi Canal Plus: Leoforos Patision (Avinguda Patission) – Thanasis Neofotistos (Grècia)

Premi Algorítmic d’Efectes Visuals : Twenty one points – Pete Circuitt (Nova Zelanda)

PALMARÈS LABO

Gran Premi: Last year when the train passed by – Pang-Chuang Huang (França, Taiwan)

Premi Especial del Jurat: Swatted – Ismaël Joffroy Chantoudis / (França)

Mencions Especials del Jurat: Fest (Festa) – Nikita Diakur (Alemanya) / María de los Esteros – Eugenio Gómez Borrero (Colòmbia)

Premio del Públic: The Passage – Kitao Sakurai (Estats Units)

Premi Canal Plus: The Passage – Kitao Sakurai (Estats Units)

Premi Festivals Connexió – Alvèrnia-Roine-Alps : The sound of falling – Chien Yu Lin (Regne Unit, Colòmbia, Taiwan)

Premi del Millor Film Documental: Last year when the train passed by – Pang-Chuang Huang (França, Taiwan)

PALMARÈS NACIONAL (FRANÇA)

Gran Premi: Ce magnifique gâteau ! – Marc James Roels, Emma De Swaef (Bèlgica, França, Holanda)

Premi Especial del Jurat: Jupiter! – Carlos Abascal Peiró (França)