Còmic

AUTORS DE 'EL BUSCÓN EN LAS INDIAS'

Alain Ayroles/Juanjo Guarnido: “Hi ha una faceta catàrtica i una faceta de conte d'evasió”

VICENÇ BATALLA | El dibuixant Juanjo Guarnido i el guionista Alain Ayroles al Festival d'Angulema al gener, amb el personatge de El Buscón en las Indias de fons
VICENÇ BATALLA | El dibuixant Juanjo Guarnido i el guionista Alain Ayroles al Festival d'Angulema al gener, amb el personatge de El Buscón en las Indias de fons

VICENÇ BATALLA. El Buscón en las Indias (Delcourt/Norma, 2019), un còmic sobre les aventures d’un rodamón castellà a la Llatinoamèrica del segle XVII, s’ha convertit en un èxit editorial. El guionista francès Alain Ayroles i el dibuixant espanyol Juanjo Guarnido han imaginat una continuïtat de El buscón que Francisco de Quevedo havia llegat el 1626 com a exemple de literatura picaresca de l’època amb el personatge de Pablo de Segovia a punt d’embarcar-se per a les Índies i El Dorado. Donant-li aquesta continuació, en ple territori dels Incas i regnes d’alguatzils i virreis, els autors han aplegat un ampli públic d’amateurs de planxes èpiques i alhora de lectors àvids d’històries d’aquell temps que poden ressonar amb la picaresca d’avui en dia.

Ayroles (Saint-Céré, 1968) impregna el text de tota la seva experiència en les seves sèries de capa i ullals per organitzar tot de giravoltes i sorpreses i Guarnido (Granada, 1967), que porta gaire bé trenta anys a França, perfecciona fins a un barroquisme exultant aquestes figures singulars i paisatges exuberants dels Andes i l’Amazònia. Per això, va haver d’abandonar momentàniament els personatges animalistes de la sèrie de detectius Blacksad (els volums 6 i 7 amb Juanjo Díaz Canales estan ja en preparació). La tasca per a El Buscón en las Indias ho requeria, perquè amb Ayroles van tardar quatre anys en finalitzar les 145 planxes per acabar convertint-ho en un llibre objecte. Primer, va aparèixer a l’agost passat a Delcourt la versió original francesa abans que el novembre no sortís la versió en castellà a Norma Editorial. Al Festival d’Angulema de gener, força ocupats com estaven, vam aconseguir d’entrevistar-los entre signatures, trobades amb el públic i sessions fotogràfiques. Segueix llegint...

FESTIVAL D'ANGULEMA 2019

Fauve d'Or per a Emil Ferris, en un Festival d'Angulema ple de monstres

VICENÇ BATALLA | La guanyadora de la Fauve d'Or del Festival d'Angulema, Emil Ferris, al costat del personatge que il·lustra el trofeu
VICENÇ BATALLA | La guanyadora de la Fauve d'Or del Festival d'Angulema, Emil Ferris, al costat del personatge que il·lustra el trofeu

VB. En un Festival d’Angulema 2019 dominat pels monstres i tot tipus de criatures sorgides de la irreverent ment dels autor·e·s de còmic, la nord-americana Emil Ferris es va emportar amb tota lògica el primer premi de la Fauve d’Or pel seu incommensurable Lo que más me gusta son los monstruos (Reservois Books) que ja s’ha traduït de l’anglès a diverses llengües. La seva presència durant el festival va revelar una dona de 56 anys amb una voluntat de ferro per afrontar els reptes més indòmits des de la seva perspectiva que la monstruositat és una qualitat i el perill ve d’aquesta normalitat que el que vol és matar la diferència. Ens ho va contestar adequadament en una pregunta a la seva classe magistral, dins d'un certamen que comptava virtualment a través d’una exposició retrospectiva amb el seu compatriota Richard Corben, Gran Premi d’Angulema 2018 i creador de monstres i figures hipertrofiades a l’època dels còmics underground. Segueix llegint...

FESTIVAL D'ANGULEMA 2019

Cathérine Meurisse: “El que m’importa avui és haver retrobat el somriure”

VICENÇ BATALLA | Cathérine Meurisse, preparant-se per a les signatures a l'estand de Dargaud al Festival d'Angulema
VICENÇ BATALLA | Cathérine Meurisse, preparant-se per a les signatures a l'estand de Dargaud al Festival d'Angulema

VB. Quan hom no arriba a temps a la reunió de redacció setmanal i vuit dels teus companys del setmanari moren abatuts per dos gihadistes i unes altres quatre persones també perden la vida en aquest atemptat a més dels ferits greus, la teva vida et canvia. La dibuixant Cathérine Meurisse (Niort, 1980), que havia començat a fer sàtira política al periòdic Charlie Hebdo deu anys abans, va experimentar un sotrac de tal magnitud aquell 7 de gener del 2015 que va tardar més d’un any en transformar-ho en una catarsi (com també va fer el seu company Luz) i convertir-ho en La légéreté (Dargaud, 2016) que en castellà es va publicar com a La levedad (Impedimenta, 2017). Ara ha arribat Les grands espaces (Dargaud, 2018). Envoltats de totes aquestes referències i enmig del brogit del darrer Festival de Còmic d’Angulema, la dibuixant francesa ens va explicar com s’ha reinventat com a autora. Segueix llegint...