Literatura

ASSAIG INÈDIT DE RAFAEL VALLBONA

Fosa a negre. La glòria i l'infern d'una generació

Epíleg. ‘No future’; un punk filosòfic

ALBERT SALAMÉ/VILAWEB | Manifestant a la plaça de la Vila de Gràcia de Barcelona amb una pancarta de rebuig que fusiona les paraules Covid i capitalisme, i un Mosso d'Esquadra controlant la seva identitat
ALBERT SALAMÉ/VILAWEB | Manifestant a la plaça de la Vila de Gràcia de Barcelona amb una pancarta de rebuig que fusiona les paraules Covid i capitalisme, i un Mosso d'Esquadra controlant la seva identitat

L'escriptor i periodista Rafael Vallbona s'ha inspirat durant el confinament pel coronavirus de la seva vida per fer un recorregut personal i històric d'una generació, des dels anys seixanta fins ara, que es veu abocada a una autodesintegració quan li arribava l'edat de poder retirar-se amb tranquil·litat i serenor. Deu capítols inèdits que parisBCN ha anat publicant entre maig i juny, i que es tanquen amb aquest epíleg com a testimoni d'un món que ja no tornarà a ser com abans.

Llegir els capítols anteriors

ANÀLISI

Un Sant Jordi confinat a l’altra banda dels Pirineus

ARXIU | Una imatge a les llibreries franceses que no és possible de veure durant el confinament actual
ARXIU | Una imatge a les llibreries franceses que no és possible de veure durant el confinament actual

VICENÇ BATALLA. Per a aquest Sant Jordi 2020, Balzac Éditeur havia previst de publicar les traduccions al francès de les novel·les en català La casa de la frontera, de Rafael Vallbona, i Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès Jordà. Però la seva aparició es retarda a la tardor, tot i comptar ja amb el manuscrit a punt. Una altra novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols, que Seuil havia previst que sortís al maig, s’ha posposat a l’octubre. Símptoma de la sacsejada que ha provocat la pandèmia del coronavirus en el món editorial, dels llibreters i de la cultura en general a una banda i altra dels Pirineus. Però les comparacions són odioses entre les mesures que ràpidament es van posar en marxa a França per evitar l’apagada literària i les respostes lentes i desordenades a Catalunya i Espanya. Segueix llegint...

L'ULL FRANC DEL RAFAEL VALLBONA

Cinquanta crims en català: perill, n’hi haurà més

ARXIU | L'editor de la col·lecció Crims.cat i especialista en novel·la negra, Àlex Martín
ARXIU | L'editor de la col·lecció Crims.cat i especialista en novel·la negra, Àlex Martín

RV. Hereva per vocació i mèrits de la mítica La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, editada per Alrevés i dirigida per Àlex Martín, arriba als primers cinquanta títols i s'acosta al nombre total de la seva mestra. Segueix llegint...

Les Barcelones de Marsé

LAURA BUSTO CHAVALA | El bar Las Delicias, al barri del Carmel de Barcelona a dia d'avui, un dels escenaris d'Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé
LAURA BUSTO CHAVALA | El bar Las Delicias, al barri del Carmel de Barcelona a dia d'avui, un dels escenaris d'Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé

L’escriptor Juan Marsé (Barcelona 1933-Barcelona 2020) ens va deixar el passat 19 de juliol als 87 anys. Més enllà d’haver estat Premi Nacional de Narrativa i Premi Cervantes, el retratista de la Barcelona desarrollista, entre la pobresa i l’obertura al món, és motiu per a Rafael Vallbona per evocar la història d’una estudiant que es veu reflectida en la Teresa Serrat d’Última tardes con Teresa, la novel·la dels seixanta que va fixar la seva identitat literària i la d’una ciutat en què es veuen identificades generacions posteriors. Un homenatge, entre conte i realitat. Llegeix l'article...

EXTRACTE EDITORIAL

'Els bons dies', la novel·la de Rafael Vallbona entre Barcelona i París, la Transició i l'actualitat

De llibres sobre els convulsos dies de l'octubre del 2017 a Catalunya se n'han escrit molts. De ficcions, que prenen en part aquest rerefons que va sacsejar el país i va tenir repercussions a fora, menys. Rafael Vallbona en fa un punt de partida per a la seva novel·la breu Els bons dies, que va guanyar el Premi Roc Boronat 2019 i ha editat recentment el segell Amsterdam d'Ara Llibres. La seva és una visió personal i intransferible d'una escapada a París a les acaballes de la Transició, entre finals dels setanta i principis dels vuitanta, i el seu retorn trenta-set anys després a la recerca d'uns ideals, uns amics i un món amb el qual ja no s'hi reconeix. Entre la melancolia i la insubmissió. ParisBCN publica sencera la primera de les quatre parts. Una oportunitat per endinsar-se en un viatge en el temps i els seus records. Llegeix l'extracte

AUTOR DE LA NOVEL·LA 'EL GUETO INTERIOR'

Santiago H. Amigorena: “El dolor i el silenci del meu avi són els meus”

VICENÇ BATALLA | L'escriptor Santiago H. Amigorena, al Saló del Llibre de Bron al febrer
VICENÇ BATALLA | L'escriptor Santiago H. Amigorena, al Saló del Llibre de Bron al febrer

VB. Ha hagut d’esperar fins a Le Ghetto intérieur (P.O.L., 2019), finalista del Premi Goncourt, per cridar una mica més l’atenció com a escriptor després d’anys d’una autobiografia més aviat confidencial. Santiago H. Amigorena (Buenos Aires, 1962) s’ha guanyat fins ara la vida fonamentalment com a guionista de cinema, al costat de realitzadors com Cédric Klaplish, malgrat que ell també hagi dirigit. Exiliat a França amb els seus pares argentins a causa de la dictadura quan només tenia dotze anys, la seva vida i la seva identitat van quedar per sempre dividides entre les seves arrels sud-americanes i la seva formació literària francesa. Un exili com a un viatge de tornada de la seva família jueva originària d’Europa de l’Est, que el va portar a imaginar quina havia estat la raó de la culpabilitat i el silenci del seu avi Vicente Rosenberg qui, arribat a l’Argentina el 1928, havia deixat enrere la seva mare i el seu germà a Varsòvia i no els tornaria a veure mai més, eliminats pels nazis. És el silenci que forma aquest gueto interior, sobre el qual es projecta Amigorena creuant els dos exilis.

I és el seu cosí cinc anys més gran Martín Caparrós, escriptor a la seva vegada i gran viatger entre Buenos Aires i Madrid, qui n’ha fet la traducció al castellà que serà publicada al maig per Random House com a El gueto interior (i en català per Edicions 62). Es tanca el cercle, però no pas la literatura d’una família que es nodreix d’aquestes anades i tornades inesgotables. Al Saló del Llibre de Bron, al costat de Lió i en companyia de l’aragonès Manuel Vilas (Ordesa, Premi Femina estranger 2019), vam poder parlar amb Amigorena entre signatura i signatura. Ho vam fer en francès perquè, tot i que el caràcter hispànic ens apropi, aquesta és la llengua literària d’aquest home que intenta de callar per les paraules. Segueix llegint...

AUTOR DE LA CRÒNICA 'BARCELONE BRÛLE'

Mathieu David, una Barcelona que crema

VICENÇ BATALLA | L'escriptor quebequès Mathieu David, a la conversa a la plaça de la Vila de Gràcia
VICENÇ BATALLA | L'escriptor quebequès Mathieu David, a la conversa a la plaça de la Vila de Gràcia

VB. El símil i la metàfora d’una Barcelona en flames pot resultar tòpic en mans de periodistes, historiadors i escriptors, pels esdeveniments del passat i els d’avui, però això no vol dir pas que deixi de resultar una font inesgotable. Algú que s’hi ha atansat prou és el quebequès Mathieu David amb Barcelone brûle (Gallimard, 2018). És a dir Barcelona crema, una crònica personal entre literària i viscuda que navega entre l’anarquisme dels anys trenta i el moviment okupa de l’actualitat, entre lletraferits abans que ell com Jean Genet, Georges Bataille, Simone Weil o Guy Debord i les experiències comunitàries de Can Vies, Can Masdeu o La Carbonera. Una conversa en francès, plena de referents catalans i espanyols. Segueix llegint...

PREMI GONCOURT 2018

Nicolas Mathieu: “M’interessava mostrar que els nostres recorreguts vitals estan condicionats”

VICENÇ BATALLA | L'escriptor francès Nicolas Mathieu a la biblioteca de l'Institut Francès de Barcelona, al setembre passat
VICENÇ BATALLA | L'escriptor francès Nicolas Mathieu a la biblioteca de l'Institut Francès de Barcelona, al setembre passat

VB. No era pas el favorit per emportar-se el Premi Goncourt 2018, però la seva història realista Leurs enfants après eux (Actes Sud) sobre el daltabaix de la classe treballadora al Gran Est de França va seduir el jurat. Amb la seva segona novel·la i als 40 anys, Nicolas Mathieu ha estat propulsat internacionalment fins a veure publicada, entre d’altres llengües, en castellà Sus hijos después de ellos (AdN). Era l’oportunitat per mantenir una conversa reposada amb ell a l’Institut Francés de Barcelona en una gira que també va passar per Màlaga i Madrid. Amb traducció d’Amaya García Gallego, el treball de transmetre a una altra llengua la novel·la té en compte l’important utilització de l’argot de la part de l’autor. I hi ha una veritable part viscuda personal de Mathieu, provinent d’una modesta família d’Épinal, a la Lorena. Considerat al principi com un escriptor de novel·la negra, que va adaptar el seu primer llibre Aux animaux la guerre (Actes Sud) a la televisió, la seva segona obra adopta alguns registres del gènere però va més enllà per dibuixar una societat de províncies prop de Luxemburg als anys 90 en indrets inventats tot i que molt fàcils d’identificar com a destrossats a nivell industrial. Ell, darrera les seves ulleres i la seva barba de tres dies, juga amb els seus protagonistes adolescents com si en fossin diferents alter egos. Segueix llegint...

AUTOR DE LA NOVEL·LA 'DISCO SOUR'

Giuseppe Porcaro, entre la utopia i la distopia a Europa

VICENÇ BATALLA | L'italià Giuseppe Porcaro, autor de la distòpica novel·la Disco sour, a l'European Lab Camp de Lió
VICENÇ BATALLA | L'italià Giuseppe Porcaro, autor de la distòpica novel·la Disco sour, a l'European Lab Camp de Lió

VB. Veient-lo amb la seva samarreta activista Europe is for lovers, es diria que l’italià Giuseppe Porcaro és un ingenu i una mica hippy defensor dels valors en crisi de les institucions europees. Però, si ens apropem a ell, descobrim que fa un any va publicar Disco sour (Unbound), una novel·la de ciència ficció que navega entre la utopia i la distopia continental i que entre episodis més o menys autobiogràfics de forta càrrega sexual planteja serioses qüestions sobre la governança d’aquestes institucions i la tecnologia com a nou tòtem. Segueix llegint...

ESPECTACLE 'NOUS L'EUROPE, BANQUET DES PEUPLES'

Auzet/Gaudé: poesia i política al rescat d’Europa

CHRISTOPHE RAYNAUD DE LARGE | Una de les escenes de Nous, l'Europe, banquet des peuples, de Roland Auzet, al Festival d'Avinyó 2019
CHRISTOPHE RAYNAUD DE LARGE | Una de les escenes de Nous, l'Europe, banquet des peuples, de Roland Auzet, al Festival d'Avinyó 2019

VB. Des de l’estrena de Nous, l’Europe, banquet des peuples, al juliol passat al Festival d’Avinyó 2019, la vida política i social al nostre continent no és que hagi millorat. Però la proposta de teatre musical col·lectiu de Roland Auzet a partir del text de Laurent Gaudé segueix tenint sentit, potser encara més, ara que arriba a L’Archipel de Perpinyà on es va crear la peça abans no continuï de gira per França, Suïssa i Polònia. Sobre l’escenari, en cada cas conviden alguna personalitat pública per fer-l’hi una sèrie de preguntes. A Avinyó, vam assistir-hi la nit que intervenia l’expresident francès François Hollande. I de lectures europees des de Perpinyà no en falten. El poema èpic de Gaudé (Premi Goncourt el 2004), que s’inicia amb les revolucions nacionals del 1848 i s’acaba amb una crida a despertar les consciències per inventar una nova Europa dels pobles per sobre de tecnòcrates i populistes, es trasllada en escena amb onze actors de tot el continent i llengües, un cor d’una cinquantena de persones entre professionals i aficionats i diferents músiques que repassen aquesta història agitada i els conflictes més immediats. Auzet, promotor d’experiències híbrides com aquesta, ens en parlava en el moment de l’estrena de l’obra. Segueix llegint...

Visits: 442