La crida dels independents

DOSSIER

Festivals i Covid, s'ha acabat la festa

ARIEL MARTÍN | Sessió de clausura del Sónar al juliol del 2019, amb el dj alemany Dixon
ARIEL MARTÍN | Sessió de clausura del Sónar al juliol del 2019, amb el dj alemany Dixon

VB. No disposem de data, enlloc d’Europa, per tornar a ballar. Algunes sales de concerts o les seves terrasses van reobrir tímidament a l’estiu o a la tardor amb cadires, distanciament físic i una mascareta a la cara que és molt lluny del concepte de música plegats que enderroca les barreres socials, de gèneres i de prejudicis. Adéu, doncs, de moment a les caves, les discoteques i els festivals de pop-rock, electrònica i músiques urbanes abans no s’aconsegueixi foragitar el virus. Un estudi de France Festivals va avaluar pel període abril-agost unes pèrdues per als festivals de tot tipus de sectors al país de 2.300 milions d’euros i un dels seus autors, Emmanuel Négrier, ens acaba d’elevar aquesta xifra a 3.000 milions per a l’any sencer i més de 100.000 llocs de treball afectats. Al sud dels Pirineus, l'Acadèmia Catalana de la Música xifra en 4.000 els concerts anul·lats fins al setembre, amb més de 40 milions d’euros de pèrdues. A tot el sector cultural i només fins al juliol, gaire bé 6.000 empreses a Catalunya s’havien vist obligades a acollir-se a l'atur parcial, el que afectava 53.000 persones, segons el Consell Nacional de Cultura i de les Arts (CoNCA). Segueix llegint...

DOSSIER

La crida urgent dels independents de la cultura a Europa

ARXIU | Una de les trobades d'anteriors edicions de l'European Lab d'Arty Farty, en l'origen de La Crida dels Independents de la Cultura a França
ARXIU | Una de les trobades d'anteriors edicions de l'European Lab d'Arty Farty, en l'origen de La Crida dels Independents de la Cultura a França

VB. La cultura és la gran oblidada de la crisi del coronavirus a Europa. A l’anomenat Next Generation EU com a pla de rellançament per afrontar els estralls de la pandèmia, no hi ha escrita enlloc la paraula cultura i no se sap pas si el sector rebrà ajudes directes. Com a mal menor, al pressupost plurianual 2021-2027 arrabassat in extremis a la cimera angoixant en ple mes de juliol l’únic programa específic Europa Creativa salva la seva contribució de 1.640 milions d’euros. Però això vol dir només un 0,15% d’aquest pressupost. Paradoxal quan el sector dona feina a una desena de milions de persones a la Unió Europea (2,7%) i les previsions alertaven de la pèrdua d’un 80% de la seva xifra de negoci durant el segon trimestre de l’any. Des d’un dels nuclis d’agitació local com és Lió va sorgir al mars La Crida dels Independents de la Cultura, que ja agrupa 1.500 estructures i mitjans de comunicació a 155 ciutats de França i organitzarà una gran trobada a finals de setembre a Brusel·les. Com a un avís que sense cultura, no hi ha pas Europa. Segueix llegint...

L'ULL FRANC DEL VALLBONA

El lent i tortuós retorn de la cultura

ARXIU | El cinema barceloní Texas, de versions originals, ja no tornarà a obrir a causa de la pandèmia
ARXIU | El cinema barceloní Texas, de versions originals, ja no tornarà a obrir a causa de la pandèmia

Amb restriccions d'aforament i horaris i sense ni cinc, l'activitat cultural ha tornat a teatres i sales d'exposicions amb programacions de perfil baix i molta por. La idea del cataclisme industrial s'imposa a la pulsió creativa. La incompetència i el desdeny de les administracions hi fa la resta.

Jordi Pujol va menystenir la cultura perquè creia que tots els artistes eren d’esquerres. Maragall la va seduir amb la mateixa idea. La colla d’en Torra (amb la impagable Mariàngela Vilallonga al davant) creuen que la cultura és independentista, i han cregut que farien anar el sector a toc d’esquella. A tots els va sortir el tret per la culata, fet que demostra que, en agonia, però la cultura encara és viva. Segueix llegint...

LITERATURA

Un Sant Jordi confinat a l’altra banda dels Pirineus

ARXIU | Una imatge a les llibreries franceses que no és possible de veure durant el confinament actual
ARXIU | Una imatge a les llibreries franceses que no és possible de veure durant el confinament actual

VB. Per a aquest Sant Jordi 2020, Balzac Éditeur havia previst de publicar les traduccions al francès de les novel·les en català La casa de la frontera, de Rafael Vallbona, i Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès Jordà. Però la seva aparició es retarda a la tardor, tot i comptar ja amb el manuscrit a punt. Una altra novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols, que Seuil havia previst que sortís al maig, s’ha posposat a l’octubre. Símptoma de la sacsejada que ha provocat la pandèmia del coronavirus en el món editorial, dels llibreters i de la cultura en general a una banda i altra dels Pirineus. Però les comparacions són odioses entre les mesures que ràpidament es van posar en marxa a França per evitar l’apagada literària i les respostes lentes i desordenades a Catalunya i Espanya. Segueix llegint...

MANIFEST

La cultura, en quarantena i a l’estocada

VB. Entre les pròximes convocatòries a les que havíem d’assistir com a parisBCN, hi havia els Rencontres de Toulouse Cinélatino la segona quinzena de març. Segurament, la trobada de referència per al cinema llatinoamericà a Europa on no només es presenten pel·lícules sinó que es busca finançament per a nous projectes enmig d’un ambient popular hereu d’aquest esdeveniment que es va iniciar als anys vuitanta amb exiliats de les dictadures sud-americanes. I que se segueix fent, amb la històrica Cinémathèque de Tolosa de Llenguadoc com a epicentre, gràcies a la col·laboració entusiasta de desenes de voluntaris. El president del certamen, Francis Saint-Dizier, metge ell mateix, s’ha vist obligat a anul·lar-lo totalment malgrat que en un inici encara s’intentava com a mínim conservar les projeccionsSegueix llegint...

Hits: 112