Teatre/Dansa

DOSSIER

Teatres dempeus a França!

VICENÇ BATALLA | Clowns, activistes i transeünts, a l'acció reivindicativa del 20 de març davant del Teatre Nacional Popular (TNP) de Villeurbanne
VICENÇ BATALLA | Clowns, a l'acció reivindicativa del 20 de març davant del TNP de Villeurbanne

VICENÇ BATALLA. L’ocupació del Teatre Nacional Popular (TNP) de Villeurbanne, juntament amb una seixantena d’altres espais culturals públics francesos en aquest inici de primavera, és tot un signe que, malgrat una cultura tancada novament des de ja fa cinc mesos al país, el món de l’espectacle en viu no s’atura i no es calla. A la temporada del centenari del TNP, i com ja va ocorre al Maig del 68 amb la primera ocupació del Teatre de l’Odeó a París, la transformació dels vestíbuls, les platees, els atris en àgores de debat mostren que la pandèmia no pot justificar que els espais de mercaderies estiguin oberts i els de la cultura reclosos a la petita pantalla. Segueix llegint...

TEATRE/DANSA/MÚSICA

Orfeu i l’heroïcitat d’una Setmana d’Art a Avinyó

CHRISTOPHE RAYNAUD DE LAGE | Una de les actrius d'El joc de les ombres de Jean Bellorini, davant d'un altre dels actors sobre un vell piano, a la Setmana d'Art a Avinyó
CHRISTOPHE RAYNAUD DE LAGE | Una de les actrius d'El joc de les ombres de Jean Bellorini, a la Setmana d'Art a Avinyó

VB. Tancats a La Fabrica, la sala creada fa set anys lluny de l'Avinyó intramurs, amb un joc d’actors/actrius, cantants, músics, llums i flames, servits pel mite d’Orfeu, l’òpera barroca de Monteverdi i la paraula viva de Valère Novarina, tot sota la batuta de Jean Bellorini al seu Le jeu des ombres (El joc de les ombres), conjuràvem la pandèmia. Era com a una comunió amb els déus i l’infern, amb el sagrat i el terrenal, allò que fa única una representació en directe entre l’escena i el públic i que obria d’alguna manera la Setmana d’Art a Avinyó (23-31 d’octubre) com un acte de resistència però també de generositat respecte al festival anul·lat a l’estiu. Vam assistir a cinc dels set espectacles programats, entre ells Mellizo doble d’Israel Galván-Niño de Elche, que ens transportaven més enllà de les mascaretes, la distanciació social i els tocs de queda. Crònica d’una celebració en temps d’angoixa. Segueix llegint...

DIRECTORS DEL FESTIVAL OUI!

Mathilde Mottier/François Vila: “Tenim molts francòfons, però una majoria de francòfils!

TYPHAINE MAUGET | Mathilde Mottier i François Vila, fundadors i directors del Festival Oui! amb el cartell 2020 obra d'Oscar Llobet
TYPHAINE MAUGET | Mathilde Mottier i François Vila, directors del Festival Oui!

VB. Els promotors d'arts escèniques Mathilde Mottier i François Vila són els responsables des de fa quatre anys de l’aventura del Festival Oui! Així ens responen per comprendre millor aquesta iniciativa de teatre francès a Barcelona. Segueix llegint...

4ª EDICIÓ DEL CERTAMEN FRANCÈS A BARCELONA

Festival Oui!, l’emigració com a subjecte teatral

"ARXIU
ARXIU | Els actors Bachir Tassembedo i Jules Soguira Gouba, a l'obra Gibraltar de Guy Giroud

VB. La influència cultural francesa a Barcelona ve de lluny, però quan els intercanvis són cada cop més anglòfils és oportú que es compleixin quatre edicions del Festival Oui! Una convocatòria per descobrir companyies de teatre menys conegudes de l’àrea francòfona i per poder establir viatges d’anada i tornada entre autor·e·s, traductor·e·s i actors i actrius i amb epicentre a la capital catalana. I si parlem de passarel·les entre cultures, què millor que centrar aquest any el festival en bona part en la qüestió de les migracions i els països d’on vénen els qui les protagonitzen. A més el certamen s’amplia a la programació paral·lela Km0, precisament per promoure aquests intercanvis de les arts escèniques a una banda i altra dels Pirineus. Repàs de les vuit obres que es presenten entre 4 i el 16 de febrer, amb l'Institut del Teatre i l'Institut Francès de Barcelona com a eixos principals, però també en d’altres espais de la ciutat. Segueix llegint...

FESTIVAL TNT TERRASSA

La invenció del llenguatge d’Halory Goerger

BEABORGERS | Quatre dels participants a l'obra Germinal, entre ells Halory Goerger al mig
BEABORGERS | Quatre dels participants a l'obra Germinal, entre ells Halory Goerger al mig

VB. En cada representació, el Germinal dels francesos L’Amicale de Production es reinventa en el seu llenguatge. Sigui amb una combinació d’actors i actrius que es van alternant, sigui utilitzant una llengua diferent en funció de l’auditori. Així van arribar a la ciutat de Terrassa, al Festival TNT, en la seva primera versió en català després d’haver creat l’espectacle en una desena d’idiomes arreu del món.

Un dels seus autors, Halory Goerger, actuava també al setembre a les dues funcions i ens va explicar la gènesi i evolució d’aquesta peça de teatre no identificada començada el 2012. I, a partir d’aquí, l’espigat i esmunyedís Goerger ens va parlar sintèticament de la seva trajectòria inicialment individual, després a la cooperativa de Lilla L’Amicale de Production i, actualment, amb la seva pròpia companyia Bravo Zoulou. A la recerca d’un llenguatge que sembli nascut en el mateix instant. Segueix llegint...

FESTIVAL D’AVINYÓ 2019

Una odissea, del Mediterrani a l’Amazònia

CHRISTOPHE RAYNAUD DE LARGE | El testimoni en directe de l'actriu siriana Yara Ktaish al Present que desborda-La nostra odissea II, de Christiane Jatahy
CHRISTOPHE RAYNAUD DE LARGE | El testimoni en directe de l'actriu siriana Yara Ktaish al Present que desborda-La nostra odissea II, de Christiane Jatahy

VB. EL mite fundacional de la literatura occidental, l’Odissea d’Homer, va ser l’eix vertebrador del Festival d’Avinyó 2019 en una connexió entre passat i present i aquelles tragèdies que ens persegueixen de forma cíclica. Ara, en un Mediterrani cementiri de migrants i desposseïts. Hi havia les obres originals o inspirades per aquest clàssic, i les que radiografiaven l’actual malestar d’Europa i els corrents polítics xenòfobs que aixequen murs contra els pàries d’altres continents. Però Ulisses també va arribar a l’Amazònia per trobar-se amb els indígenes a qui Bolsonaro els hi està arravatant les seves terres en benefici dels grans terratinents i les corporacions.

Una lluita artística perquè les idees siguin un patrimoni per construir i no per destruir, i on els primers dies hi va fer una aparició autocrítica en una obra l’expresident francès François Hollande. Fins al 23 de juliol, el director del certamen Olivier Py va convidar a aquest exercici amb una quarantena d’espectacles oficials. Entre els quals hi van destacar d'altra banda el del xinès Meng Jinghui, que ens va deixar astorats amb La casa de te, i el del rus Kirill Seberennikov Outside sobre el seu encontre mancat amb el fotògraf i poeta també xinès Ren Hang que es va suïcidar just abans dels trenta anys. Una obra, aquesta última, sense el seu director que segueix sense poder sortir del seu país. Segueix llegint... (extractes en vídeo de cada espectacle)

FESTIVAL D'AVINYÓ 2019

Auzet/Gaudé: poesia i política al rescat d’Europa

CHRISTOPHE RAYNAUD DE LARGE | Una de les escenes de Nous, l'Europe, banquet des peuples, de Roland Auzet, al Festival d'Avinyó 2019
CHRISTOPHE RAYNAUD DE LARGE | Una de les escenes de Nous, l'Europe, banquet des peuples, de Roland Auzet, al Festival d'Avinyó 2019

VB. Des de l’estrena de Nous, l’Europe, banquet des peuples, al juliol passat al Festival d’Avinyó 2019, la vida política i social al nostre continent no és que hagi millorat. Però la proposta de teatre musical col·lectiu de Roland Auzet a partir del text de Laurent Gaudé segueix tenint sentit, potser encara més, ara que arriba a L’Archipel de Perpinyà on es va crear la peça abans no continuï de gira per França, Suïssa i Polònia. Sobre l’escenari, en cada cas conviden alguna personalitat pública per fer-l’hi una sèrie de preguntes. A Avinyó, vam assistir-hi la nit que intervenia l’expresident francès François Hollande. No sabem qui hi haurà el 9 i 10 de gener a Perpinyà. Però de lectures europees des de Perpinyà no en falten.

El poema èpic de Gaudé (Premi Goncourt el 2004), que s’inicia amb les revolucions nacionals del 1848 i s’acaba amb una crida a despertar les consciències per inventar una nova Europa dels pobles per sobre de tecnòcrates i populistes, es trasllada en escena amb onze actors de tot el continent i llengües, un cor d’una cinquantena de persones entre professionals i aficionats i diferents músiques que repassen aquesta història agitada i els conflictes més immediats amb els drames de la immigració en primer pla. Auzet, promotor d’experiències híbrides com aquesta, ens en parlava en el moment de l’estrena de l’obra. Segueix llegint...

FESTIVAL D'AVINYÓ 2018

Combat Gosselin/Jolly sobre la violència a Avinyó

CHRISTOPHE RAYNAUD DE LAGE | El públic de Joeurs, Mao II, Les noms segueix bona part del temps els actors a través d'una pantalla
CHRISTOPHE RAYNAUD DE LAGE | El públic de Joeurs, Mao II, Les noms segueix bona part del temps els actors a través d'una pantalla

VB. El Festival d’Avinyó (6-24 de juliol) ha engendrat dos directors de teatre, Julien Gosselin i Thomas Jolly, que arribats a la trentena s’han apoderat de l’esdeveniment amb dues obres monstre que dialoguen a distància, encara que en fons i forma són radicalment diferents. Però, al seu interior, es llegeix el combat contemporani per comprendre la violència al món. Gosselin, amb Joeurs, Mao II, les noms, es serveix de tres novel·les de Don DeLillo per fer escoltar durant deu hores la força de les paraules però també del cos dels actors en pantalla gran. Jolly, amb una posada al dia de la tragèdia Thyeste de Sèneca, ofereix al Pati d’Honor del Palau dels Papes un sacrifici amb una crueltat espantosa de les generacions actuals sobre les futures. El segon, en fa el que seria una sèrie de televisió de culte. El primer, una pel·lícula d’autor on les sensacions estan per sobre de la narració. Ambdós renoven, a la seva manera, la tècnica dramatúrgica. Un èxit pel director de la cita, Olivier Py, qui presentava la seva visió catàrtica de l’actualitat a Pur présent. I que, la primera setmana, es completava amb la dansa convulsa Kreatur de Sasha Waltz i el nou dogma documental de Milo Rau de La reprise. Histoires(s) du théatre (I)Segueix llegint...

FESTIVAL D'AVINYÓ 2019

Jon Maya: “Això és dansa basca, no tradicional”

VICENÇ BATALLA | Jon Maya, el director de Kukai Dantza, als carrers d'Avinyó durant el festival
VICENÇ BATALLA | Jon Maya, el director de Kukai Dantza, als carrers d'Avinyó durant el festival

VB. El ballarí i coreògraf Jon Maya continua amb la seva renovació contemporània de la dansa basca, associant-se amb d’altres creadors que aporten a la seva companyia Kukai Dantza aquelles dosis d’invenció necessàries. Quan la companyia ja fa córrer dos nous espectacles Topa i Erritu, el seu aclamat Oskara amb coreografia de Marcos Morau (responsable de La Veronal) continua de gira i va protagonitzar sis representacions al passat Festival d’Avinyó. Amb Maya, vam conversar sobre respecte i transgressió de les tradicions basques i la seva identitat actual. Segueix llegint...

BIENAL DE LA DANSA DE LIÓ 2018

Marin, Bourgeois, Gallois, tres generacions de coreògrafs francesos llueixen a la Biennale de la Danse

GÉRALDINE ARESTEANU | La ballarina Marie Vaudin interpretant una coreografia en apnea a l'obra de Yoann Bourgeois a l'antic Museu Guimet de Lió
GÉRALDINE ARESTEANU | La ballarina Marie Vaudin interpretant una coreografia en apnea a l'obra de Yoann Bourgeois a l'antic Museu Guimet de Lió

VB. Testimonis d’una diversitat en moviment, Maguy Marin, Yoann Bourgeois i Jann Gallois van estrenar a la Biennale de la Danse de Lió tres espectacles que denoten de la vitalitat i traspàs assegurat entre generacions a la dansa francesa. Oberta al món, amb convidats d’arreu i una especial incidència en la imatge i la realitat virtual, la cita lionesa va ser un bon termòmetre per prendre-li el pols a l’estat actual de la disciplina i constatar-ne que malgrat alts i baixos la capacitat de sorpresa segueix present i tant a nivell local com internacional alguns veterans segueixen arriscant i els més joves s’imposen sense complexos. Recorregut escollit d’una tercera part de la trentena de peces que es van veure a la biennal una part important de les quals eren primícies mundials. Segueix llegint...

FESTIVAL D'AVINYÓ 2018

‘Trans’/‘Romances inciertos’, una qüestió de gènere

CHRISTOPHE RAYNAUD DE LAGE | François Chaignaud, en la seva encarnació de La Tarara a Romances inciertos, un autre Orlando, al claustre dels Célestins d'Avinyó
CHRISTOPHE RAYNAUD DE LAGE | François Chaignaud, en la seva encarnació de La tarara a Romances inciertos, un autre Orlando, al claustre dels Célestins d'Avinyó

VB. El leitmotiv de la setanta-dosena edició del Festival d’Avinyó ha girat entorn la identitat de gènere, sobre una visió transsexual de la societat. I, entre la desena d’obres que tractaven la temàtica, dues tenien una connexió directa amb els territoris català i espanyol. D’una banda, el testimoni personal de set persones que ja s’havia presentat al Teatre Lliure de Barcelona TRANS (més enllà) dirigit per Didier Ruiz. De l’altra, el viatge musical i coreogràfic d’un Orlando enmig del folklore hispànic de Romances Inciertos concebut per Nino Laisné i cantat i ballat per François Chaignaud amb un quartet d’instrumentistes. Dues obres ideades per francesos, però on els protagonistes i l’esperit provenen de la Península en una encreuament d’experiències vitals, sonores i de moviment que abanderen el mestissatge i la llibertat individual d’escollir cadascú la seva pertanyença. Entre funció i funció, vam poder conversar amb Ruiz, Laisné i Chaignaud sobre aquesta inspiració. Segueix llegint...

GREC 2019

Alessandro Sciarroni i una coreografia del riure extrem

ALICE BRAZZIT | Ballarin·e·s d’Augusto en ple èxtasi de riure, a la peça d’Alessandro Sciarroni
ALICE BRAZZIT | Ballarin·e·s d’Augusto en ple èxtasi de riure, a la peça d’Alessandro Sciarroni

VB. De què riem? A aquesta pregunta el coreògraf italià Alessandro Sciarroni respon per la veu i el moviment deixant que ballarin·e·s i espectador·e·s en treguin les seves pròpies conclusions durant gaire bé una hora de rialles ininterrompudes. En una posada en escena igual d’incòmoda que d'impactant, Augusto és el nou espectacle d’aquest artista que ha portat l’extenuació del cos humà al paroxisme del riure i la reacció incrèdula del públic. La va estrenar a la Biennal de Dansa de Lió al setembre passat i ara arriba al Festival Grec de Barcelona (Mercat de les Flors, 20 i 21 de juliol) amb nou intèrprets sobre escena a la recerca d'una empatia amb la resta del grup. Flamant Lleó d’Or per la seva trajectòria a la Biennal de Dansa de Venècia, Sciarroni explicava amb l’excitació inherent del moment a Lió el procès de creació i les expectatives possibles amb els diferents públics. Segueix llegint...

BIENAL DE LA DANSA DE LIÓ 2018

La dansa europea, vista des de Lió, Brusel·les i Barcelona

PREMSA BIENNALE DE LA DANSE | Els ballarin·es del col·lectiu barceloní La Bolsa a l'obra La mesura del desordre, coreografiada per Thomas Hauert
PREMSA BIENNALE DE LA DANSE | Els ballarin·es del col·lectiu barceloní La Bolsa a l'obra La mesura del desordre, coreografiada per Thomas Hauert

VB. La dansa contemporània compta amb un triangle neuràlgic que passa per Brusel·les, Amsterdam i Berlín. Però hi ha d’altres punts del continent que intenten ser al mapa amb personalitat pròpia. És el cas de la ciutat de Lió, amb la seva Maison de la Danse i la Biennale que s’ha celebrat durant la segona quinzena de setembre. I, per convertir-se en un major vector, s’ha engegat una Plataforma Europea on hi participa el festival Grecde Barcelona i les ciutats de Lieja i Porto. Entre els espectacles inclosos hi havia diverses companyies i coreògraf·es catalans. I una col·laboració entre el suís Thomas Hauert i el col·lectiu La Bolsa a La mesura del desordre, obra estrenada a Barcelona el 2015 que qüestiona els conceptes de la dansa i d’aquesta jerarquia continental. De fet, Hauert que resideix a Brusel·les des de fa gaire bé tres dècades es permet el luxe de criticar aquesta suposada centralitat o la capacitat de regenerar-se de la capital belga. Ens ho va explicar abans que acompanyès en escena els altres sis ballarin·es de La Bolsa. Segueix llegint...

FESTIVAL D'AVINYÓ 2018

Rocío Molina-Sílvia Pérez Cruz, a ‘Grito pelao’

CRISTOPHE RAYNAUD DE LAGE / HANS LUCAS | Lola Cruz i la seva filla Rocío Molina, amb Sílvia Pérez Cruz al fons, a Grito pelao
CRISTOPHE RAYNAUD DE LAGE / HANS LUCAS | Lola Cruz i la seva filla Rocío Molina, amb Sílvia Pérez Cruz al fons, a Grito pelao

VB. El que uneix la bailaora indomable Rocío Molina, la punyent veu de Sílvia Pérez Cruz i la sexagenària Lola Cruz és la maternitat. Aquesta última per haver parit a la primera, Sílvia per haver-ho fet fa deu anys i Rocío per estar embarassada de tres mesos i mig d’una nena per inseminació artificial. Les tres acaben d’estrenar Grito pelao al Festival d’Avinyó, juntament amb un quartet de músics. Un crit de dins de les entranyes femenines per afirmar el desig de ser mare, malgrat ser lesbiana, de continuar ballant temporalment per a aquest nou ésser, d’intercanviar els papers de ball i cant i de convidar en escena a qui et va donar vida. Intervé en la direcció artística l’incisiu Carlos Marquerie, que situa Molina un pas més enllà del flamenc com mai abans aquesta no havia fet. La seva pròxima parada és al Festival Grec de Barcelona, el 18 i 19 de juliol. A falta d’una entrevista directa (i qüestions sobre els seus paralel·lismes o no amb Israel Galván, Niño de Elche o Angélica Liddell que van fer tremolar anteriorment les parets de la Ciutat dels Papes), transcrivim les respostes d’una xerrada pública amb tres de les i els protagonistes l’endemà de l’estrena amb el periodista francès Laurent Goumarre.Segueix llegint...

Hits: 119