VICENÇ BATALLA. Cuba va passar de ser un referent al cinema llatinoamericà i mundial després de la revolució a empetitir-se durant l’anomenat Periodo Especial, als anys noranta. D’aquella època encara no se n’ha acabat de sortir, i si ho fa és gràcies a un nou circuit de producció independent que té en l’espavilada figura de … Llegiu mésClaudia Calviño, liderant un nou cinema cubà independent
VICENÇ BATALLA. El palestí Elia Suleiman no es prodiga massa en pel·lícules, però cada cop que és a competició a Canes crida l’atenció. Com amb It must be heaven, un passeig mundial per París i Nova York per aquest exiliat de Natzaret que adopta la postura entre lacònica i àcida d’un Jacques Tati o un … Llegiu mésSuleiman, testimoni d’un palestí mut sobre el món
VICENÇ BATALLA. Hi ha realitzadors com el francès Abdellatif Kechiche a qui, si no existissin els terminis ni les limitacions, continuaria filmant i muntant la mateixa pel·lícula durant anys. És el problema de Mektoub, my love: Intermezzo, la segona part d’un estiu hedonista el 1994 a Seta. Que, en aquesta segona entrega, es perd en … Llegiu mésL’estiu interminable de Kechiche a Seta
VICENÇ BATALLA. Començàvem a dubtar de la capacitat del quebequès Xavier Dolan de recuperar la seva frescor del principi. Però amb Matthias i Maxime, a competició, ho aconsegueix com a retrat personal i generacional arribat als trenta. Perquè ho fa des de casa i amb els actors que coneix. El gir del francès Arnaud Desplechin … Llegiu mésRetrat generacional de Xavier Dolan amb ‘Matthias i Maxime’
VICENÇ BATALLA. Revingut de Tànger i de les seves excursions místiques per l’Atlas, Oliver Laxe torna a la seva terra i presenta la primera pel·lícula en gallec de les 72 edicions del Festival de Canes amb O que arde (Allò que crema) a la secció Un Certain Regard. Una pudorosa història d’un home condemnat per … Llegiu mésLa Galícia que es crema d’Oliver Laxe
VICENÇ BATALLA. La mateixa jornada a Canes ens va portar a competició dues maneres de jugar amb el thriller, amb els mestres nord-americà Quentin Tarantino i sud-coreà Bong Joon-ho. Tarantino presentava Once upon a time…in Hollywood, una reescriptura de l’agitat any 1969. Bong, Gisaengchung (Parásitos), una barreja de film social i d’horror. I guanya el … Llegiu mésEntre Tarantino i Bong Joon-ho, guanya el segon
VICENÇ BATALLA. En pel·lícules ben diferents, el català Albert Serra presentant la seva inclassificable Liberté a Un Certain Regard i el mallorquí Agustí Villaronga fent d’actor al film romanès a competició La Gomera van ser el cap de setmana protagonistes al Festival de Canes. El primer desconcerta amb la seva nova obra i el segon … Llegiu mésSerra i Villaronga, sota els focus
VICENÇ BATALLA. Les pel·lícues a competició del veterà Ken Loach, la francesa que ha rodat al Senegal Mati Diop i l’austríaca que ho ha fet en anglès Jessica Hausner aborden aquest món de capitalisme tentacular encara que amb registres i sensibilitats diferents. Loach, l’home de les dues Palmes, ho fa a Sorry we missed you … Llegiu mésLoach, Diop i Hausner, tres propostes diferents d’un món a la deriva
VICENÇ BATALLA. La competició de Festival de Canes ha engegat de veritat amb dues pel·lícules d’origen i gèneres diferents, però que comparteixen la mateixa ràbia i rebel·lió contra l’abús de les injustícies i el poder. D’una banda, el thriller semidocumental francès Les misérables a la banlieue de Ladj Ly, i de l’altra, el western futurista … Llegiu mésEls miserables de la ‘banlieue’ i ‘Bacurau’
VICENÇ BATALLA. Què millor que obrir la competició de la 72ª edició del Festival de Canes amb una pel·lícula de zombis processada per la visió del cap de files del cinema independent Jim Jarmush. Amb Bill Murray, Adam Driver, Chloë Sevigny i Tilda Swinton pujant la catifa vermella. El problema és que de tanta paròdia … Llegiu mésJim Jarmush, una paròdia de zombis massa autocomplaent