VICENÇ BATALLA. Mentre Naomi Kawase convertia el subsol del Centre Pompidou parisenc en un recorregut per les quatre estacions amb les seves imatges i el seu pinzell zen, Isaki Lacuesta amb la seva companya i col·laboradora Isa Campo i la filla d’ambdós Luna s’ho miraven encuriosits amb la resta del públic. Era el dia de … Llegiu mésIdiogrames en correspondència amb Naomi Kawase al Pompidou
VICENÇ BATALLA. És paradoxal que algú com l’Isaki Lacuesta, que es multiplica en projectes cinematogràfics, artístics i assagístics, continuï sent inèdit a les sales comercials franceses. Un altre banyolí com ell, l’Albert Serra, bastant menys prolífic i igual d’iconoclasta, té un lloc assegurat als festivals i les publicacions del país. Potser, per això, el Centre … Llegiu mésIsaki Lacuesta: “El cinema et permet d’estar en dos llocs i dos temps a la vegada”
VICENÇ BATALLA. La perseverància té premi i aquesta és la d’Hirokazu Kore-eda amb la seva fina anàlisi de la societat japonesa a través de les seves famílies. O més aviat de les famílies alternatives en la pel·lícula guanyadora de la Palma d’Or 2018, Shoplifters. Discret i modest, a la sala de premsa ens va parlar … Llegiu mésEl consens per la Palma d’Or a Kore-eda no amaga un palmarès amb pocs riscos
VICENÇ BATALLA. Quatre anys després de la seva Palma d’Or, el turc Nuri Bilge Ceylan ha tornat a Canes amb The wild pear tree que va tancar l’edició d’enguany. Fent honor al seu estirament del temps, la pel·lícula no baixa de les tres hores durant les quals el director radiografia en filigrana la societat i … Llegiu mésLa radiografia en filigrana de Turquia de Ceylan
VICENÇ BATALLA. A la competició del Festival de Canes li feia falta un film món, que a través d’una història vital ens servís per entendre aquesta globalització on les persones són moneda de canvi. El tenim amb Capharnäum, de la libanesa Nadine Labaki, on una galeria de personatges el més pròxims possible a la realitat … Llegiu mésNadine Labaki i el Líban com a mundialització caòtica
VICENÇ BATALLA. El Festival de Canes 2018 és definitivament un festival oriental. Les millors pel·lícules venen d’aquesta part del món, des de l’Iran fins al Japó passant per l’Imperi del Mig i la seva península. A la secció paral·lela Un Certain Regard, el prodigi xinès Bi Gan aporta amb Long day’s journey into night el … Llegiu mésBi Gan i Lee Chang-dong, inspiració xinesa i coreana
VICENÇ BATALLA. Ens ha arribat un nou alumne avantatjat de David Lynch. Es diu David Robert Mitchel, que va sorprendre tothom fa tres anys amb la pel·licula de gènere nord-americana It follows. Ara, es presenta a Canes amb Under the Silver Lake, que és irregular i massa referencial. Però que conté una escena magistral sobre … Llegiu mésDavid Robert Mitchell, Hollywood i la cultura pop
VICENÇ BATALLA. En menys de 24 hores, la selecció de Canes ens va portar les dues suggerents pel·lícules japoneses a competició: Shoplifters, del conegut Hirokazu Kore-eda, i Asako I & II, del menys conegut Ryusuke Hamaguchi. Dues obres d’orfebreria com en són capaços els realitzadors d’aquest país entre Orient i Occident. La primera és un … Llegiu mésLa felicitat i el dolor japonès de Kore-eda i Hamaguchi
VICENÇ BATALLA. El dos tornaven a Canes, on hi havien estat absents per diferents raons. I ambdós ho fan amb pel·lícules que volen reflectir un món en convulsió, però amb fons i forma diametralment oposats. El danès Lars Von Trier, fora de competició, hi presenta la clatellada The house that Jack built que no deixarà … Llegiu mésLars Von Trier i Spike Lee, en duel
VICENÇ BATALLA. Sergi López s’estrena en italià. No a Canes, on ja va ser en competició oficial el 2009 amb Mapa del sons de Tòquio d’Isabel Coixet. Ara torna amb Lazzaro felice, d’Alice Rohrwacher, on interpreta Último: un rodamón que es troba amb una altra família de rodamóns en una ciutat incerta d’Itàlia després que … Llegiu més‘Lazzaro felice’, Sergi López en italià