cinema

Bertrand Tavernier: “Assistim al retorn de la llista negra, amb el políticament correcte”

VICENÇ BATALLA. La figura allargada, imposant i calorosa de Bertrand Tavernier em rep al backstage de la gran carpa del Festival Lumière, instal·lada als jardins al costat de l’Hangar del Primer Film. Tenim un màxim de mitja hora, i hem d’abordar les mil pàgines de la nova versió del llibre Amis américains. Entretiens avec les … Llegiu mésBertrand Tavernier: “Assistim al retorn de la llista negra, amb el políticament correcte”

Francis Ford Coppola: “Al cap dels anys, es corregeixen coses als films que un va acceptar contra la seva voluntat”

VICENÇ BATALLA. Un Francis Ford Coppola que acaba de complir vuitanta anys (Detroit, 1939) va aparèixer familiar i atent acompanyat de la seva esposa Eleanor i el seu fill Roman per rebre el Premi Lumière a Lió 2019. Més prim que la darrera vegada que el vam veure presentant Tetro el 2009 a la Quinzena … Llegiu mésFrancis Ford Coppola: “Al cap dels anys, es corregeixen coses als films que un va acceptar contra la seva voluntat”

Claudia Calviño, liderant un nou cinema cubà independent

VICENÇ BATALLA. Cuba va passar de ser un referent al cinema llatinoamericà i mundial després de la revolució a empetitir-se durant l’anomenat Periodo Especial, als anys noranta. D’aquella època encara no se n’ha acabat de sortir, i si ho fa és gràcies a un nou circuit de producció independent que té en l’espavilada figura de … Llegiu mésClaudia Calviño, liderant un nou cinema cubà independent

Suleiman, testimoni d’un palestí mut sobre el món

VICENÇ BATALLA. El palestí Elia Suleiman no es prodiga massa en pel·lícules, però cada cop que és a competició a Canes crida l’atenció. Com amb It must be heaven, un passeig mundial per París i Nova York per aquest exiliat de Natzaret que adopta la postura entre lacònica i àcida d’un Jacques Tati o un … Llegiu mésSuleiman, testimoni d’un palestí mut sobre el món

L’estiu interminable de Kechiche a Seta

VICENÇ BATALLA. Hi ha realitzadors com el francès Abdellatif Kechiche a qui, si no existissin els terminis ni les limitacions, continuaria filmant i muntant la mateixa pel·lícula durant anys. És el problema de Mektoub, my love: Intermezzo, la segona part d’un estiu hedonista el 1994 a Seta. Que, en aquesta segona entrega, es perd en … Llegiu mésL’estiu interminable de Kechiche a Seta

Retrat generacional de Xavier Dolan amb ‘Matthias i Maxime’

VICENÇ BATALLA. Començàvem a dubtar de la capacitat del quebequès Xavier Dolan de recuperar la seva frescor del principi. Però amb Matthias i Maxime, a competició, ho aconsegueix com a retrat personal i generacional arribat als trenta. Perquè ho fa des de casa i amb els actors que coneix. El gir del francès Arnaud Desplechin … Llegiu mésRetrat generacional de Xavier Dolan amb ‘Matthias i Maxime’

La Galícia que es crema d’Oliver Laxe

VICENÇ BATALLA. Revingut de Tànger i de les seves excursions místiques per l’Atlas, Oliver Laxe torna a la seva terra i presenta la primera pel·lícula en gallec de les 72 edicions del Festival de Canes amb O que arde (Allò que crema) a la secció Un Certain Regard. Una pudorosa història d’un home condemnat per … Llegiu mésLa Galícia que es crema d’Oliver Laxe

Entre Tarantino i Bong Joon-ho, guanya el segon

VICENÇ BATALLA. La mateixa jornada a Canes ens va portar a competició dues maneres de jugar amb el thriller, amb els mestres nord-americà Quentin Tarantino i sud-coreà Bong Joon-ho. Tarantino presentava Once upon a time…in Hollywood, una reescriptura de l’agitat any 1969. Bong, Gisaengchung (Parásitos), una barreja de film social i d’horror. I guanya el … Llegiu mésEntre Tarantino i Bong Joon-ho, guanya el segon

Serra i Villaronga, sota els focus

VICENÇ BATALLA. En pel·lícules ben diferents, el català Albert Serra presentant la seva inclassificable Liberté a Un Certain Regard i el mallorquí Agustí Villaronga fent d’actor al film romanès a competició La Gomera van ser el cap de setmana protagonistes al Festival de Canes. El primer desconcerta amb la seva nova obra i el segon … Llegiu mésSerra i Villaronga, sota els focus

Loach, Diop i Hausner, tres propostes diferents d’un món a la deriva

VICENÇ BATALLA. Les pel·lícues a competició del veterà Ken Loach, la francesa que ha rodat al Senegal Mati Diop i l’austríaca que ho ha fet en anglès Jessica Hausner aborden aquest món de capitalisme tentacular encara que amb registres i sensibilitats diferents. Loach, l’home de les dues Palmes, ho fa a Sorry we missed you … Llegiu mésLoach, Diop i Hausner, tres propostes diferents d’un món a la deriva