Festival de Canes 2019

Resum: Bong Joon-ho guanya la Palma d'Or amb 'Parásitos' i Banderas és millor actor per 'Dolor y gloria'

VICENÇ BATALLA | El director sud-coreà Bong Joon-ho, amb la seva Palma d'Or per Parásitos
VICENÇ BATALLA | El director sud-coreà Bong Joon-ho, amb la seva Palma d'Or per Parásitos

VB. El sud-coreà Bong Joon-ho guanya la Palma d'Or amb Parásitos (estrena el 18 d'octubre), un thriller social i de terror en un Seül maleït pels diners. És el segon any consecutiu que una pel·lícula asiàtica s'emporta la Palma, després de Un asunto de familia del japonès Horikazu Kore-eda. L'espanyol Pedro Almodóvar tampoc ha aconseguit aquesta vegada amb Dolor y gloria el màxim guardó, tot i que Antonio Banderas que l'encarna en pantalla s'ha endut el Premi al Millor Actor. Segueix llegint i descobreix el palmarès al complet...

 

Crònica XII: Suleiman, testimoni d’un palestí mut sobre el món

ARXIU | El director i actor principal de It must be heaven, el palestí Elia Suleiman, en una de les escenes a París
ARXIU | El director i actor principal de It must be heaven, el palestí Elia Suleiman, en una de les escenes a París

VB. El palestí Elia Suleiman no es prodiga massa en pel·lícules, però cada cop que és a competició a Canes crida l’atenció. Com amb It must be heaven, un passeig mundial per París i Nova York per aquest exiliat de Natzaret que adopta la postura entre lacònica i àcida d’un Jacques Tati o un Buster Keaton. Un final de competició, que a la secció paral·lela Un Certain Regard, ja ha atorgat premis al gallec Oliver Laxe i el català Albert Serra. Segueix llegint...

Crònica XI: L’estiu interminable de Kechiche a Seta

ARXIU | L’actriu Marie Bernard, ballant entre dos altres protagonistes a la discoteca de Mektoub, my love: Intermezzo, d’Abdellatif Kechiche
ARXIU | L’actriu Marie Bernard, ballant entre dos altres protagonistes a la discoteca de Mektoub, my love: Intermezzo d’Abdellatif Kechiche

VB. Hi ha realitzadors com el francès Abdellatif Kechiche a qui, si no existissin els terminis ni les limitacions, continuaria filmant i muntant la mateixa pel·lícula durant anys. És el problema de Mektoub, my love: Intermezzo, la segona part d’un estiu hedonista el 1994 a Seta. Que, en aquesta segona entrega, es perd en redundància i reiteració: tres hores i mitja amb les mateixes escenes en una discoteca. Una llàstima, perquè la primera part estava molt bé. Segueix llegint...

Crònica X: Retrat generacional de Xavier Dolan amb ‘Matthias i Maxime’

ARXIU | Gabriel d’Almeida Freitas i Xavier Dolan, interpretant els protagonistes de Matthias i Maxime dirigida pel segon
ARXIU | Gabriel d’Almeida Freitas i Xavier Dolan, interpretant els protagonistes de Matthias i Maxime dirigida pel segon

VB. Començàvem a dubtar de la capacitat del quebequès Xavier Dolan de recuperar la seva frescor del principi. Però amb Matthias i Maxime, a competició, ho aconsegueix com a retrat personal i generacional arribat als trenta. Perquè ho fa des de casa i amb els actors que coneix. El gir del francès Arnaud Desplechin també és sorprenent amb Roubaix, una lumière, més social i sobri que mai. Segueix llegint...

Crònica IX: La Galícia que es crema d’Oliver Laxe

ARXIU | Un escena de O que arde, d’Oliver Laxe, amb un incendi real a Galícia
ARXIU | Un escena de O que arde, d’Oliver Laxe, amb un incendi real a Galícia

VB. Revingut de Tànger i de les seves excursions místiques per l’Atlas, Oliver Laxe torna a la seva terra i presenta la primera pel·lícula en gallec de les 72 edicions del Festival de Canes amb O que arde (Allò que crema) a la secció Un Certain Regard. Una pudorosa història d’un home condemnat per haver provocat un incendi forestal, però que de fet carrega amb les culpes de tots els altres que contribueixen a la desforestació i recul de l’entorn natural. Segueix llegint...

Crònica VIII: Entre Tarantino i Bong Joon-ho, guanya el segon

ARXIU | L’actriu australiana Margot Robbie interpreta Sharon Tate a Once upon a time… in Hollywood, de Tarantino
ARXIU | L’actriu australiana Margot Robbie interpreta Sharon Tate a Once upon a time… in Hollywood, de Tarantino

VB. La mateixa jornada a Canes ens va portar a competició dues maneres de jugar amb el thriller, amb els mestres nord-americà Quentin Tarantino i sud-coreà Bong Joon-ho. Tarantino presentava Once upon a time…in Hollywood, una reescriptura de l’agitat any 1969. Bong estrenava Gisaengchung (Parasite), una barreja de film social i d’horror. I guanya el sud-coreà per una major coherència i malícia. Segueix llegint...

Crònica VII: Albert Serra: "Liberté juga amb la pulsió arbitrària del desig"

VICENÇ BATALLA | El director Albert Serra al Festival de Canes, on ha presentat Liberté a Un Certain Regard
VICENÇ BATALLA | El director Albert Serra al Festival de Canes, on ha presentat Liberté a Un Certain Regard

VB. El director català Albert Serra és familiar a Canes. Va venir per primera vegada el 2006 a la Quinzena de Realitzadors amb Honor de cavalleria. Va tornar a la mateixa programació el 2008 amb El cant dels ocells. El seu següent film, Història de la meva mort, es va presentar com a excepció el 2013 al Festival de Locarno on va guanyar el Lleopard d’Or. Però, amb La mort de Lluís XIV i Jean-Pierre Léaud com actor, ja va entrar el 2016 al Palau de Festivals a la secció Un Certain Regard. Ara, amb la indòmita Liberté sobre el llibertinatge d’uns aristòcrates francesos a Prússia ha tornat a la mateixa secció.

La seva radical posada en escena ha generat tant l’adhesió d’una part de la crítica francesa (article favorable a Libération) com el rebuig absolut d’una altra (Le figaro). Dos pols al panorama francès que reflecteixen l’enfrontament que es viu al país més cinèfil del món. I el banyolí s’hi troba molt a gust, tal com ens explica en aquesta entrevista l’endemà de la primera projecció oficial. Segueix llegint...

Crònica VI: Auge i caiguda de Maradona a Nàpols, segons Asif Kapadia

ARXIU | Maradona, a la presentació a l’estadi San Paolo de Nàpols procedent del Barça el 1984
ARXIU | Maradona, a la presentació a l’estadi San Paolo de Nàpols procedent del Barça el 1984

VB. El futbolista argentí Diego Maradona és una font inesgotable per a pel·lícules i documentals. El britànic Asif Kapadia acaba de presentar a Canes Diego Maradona, que aprofita més de cinc-centes hores d’imatges personals que li ha cedit el mateix jugador. I n’extreu un altre dels seus documentals-thriller a partir de la realitat, centrat en la seva glòria i posterior descens als inferns durant la seva estada a Nàpols i la seva relació amb la Camorra. Segueix llegint...

Crònica V: Serra i Villaronga, sota els focus

ARXIU | Una de les imatges dels llibertins de Liberté d’Albert Serra, en un bosc de Prússia
ARXIU | Una de les imatges dels llibertins de Liberté d’Albert Serra, en un bosc de Prússia

VB. En pel·lícules ben diferents, el català Albert Serra presentant la seva inclassificable Liberté a Un Certain Regard i el mallorquí Agustí Villaronga fent d’actor al film romanès a competició La Gomera van ser el cap de setmana protagonistes al Festival de Canes. El primer desconcerta amb la seva nova obra i el segon fa el paper de cap mafiós en el reeixit thriller de Corneliu Porumboiu. Com també ho és el del xinès Diao Yinan El lago de las ocas salvajes. Segueix llegint...

Crònica IV: Loach, Diop i Hausner, tres propostes diferents d’un món a la deriva

ARXIU | Una falsa felicitat de la biotecnologia a Little Joe, de Jessica Haussner
ARXIU | Una falsa felicitat de la biotecnologia a Little Joe, de Jessica Haussner

VB. Les pel·lícues a competició del veterà Ken Loach, la francesa que ha rodat al Senegal Mati Diop i l’austríaca que ho ha fet en anglès Jessica Hausner aborden aquest món de capitalisme tentacular encara que amb registres i sensibilitats diferents. Loach, l’home de les dues Palmes, ho fa a Sorry we missed you a partir de la seva habitual crònica social. Diop fa servir Atlantique el mar com a realitat i onirisme dels joves que hi perden la vida emigrant. I Hausner, amb el film més rodó, hi recrea una distopia sobre el control i la falsa felicitat a Little JoeSegueix llegint...

Crònica III: Almodóvar: “Tothom sap el que és descobrir la sexualitat, encara que no sàpiga posar-li nom”

ARXIU | Pedro Almodóvar, durant les entrevistes a Canes per Dolor y gloria
ARXIU | Pedro Almodóvar, durant les entrevistes a Canes per Dolor y gloria

VB. El Pedro Almodóvar més sincer de Dolor y gloria entra en competició al Festival de Canes aquest cap de setmana, i amb l’Almodóvar més sincer vam tenir l'oportunitat de parlar un grup de periodistes espanyols poques hores abans de la projecció oficial. Al costat d'Antonio Banderas, Penélope Cruz, Asier Etxeandia, Lorenzo Sbaraglia i Nora Navas, dels qui n'extraurem d'altres declaracions els pròxims dies. De moment, les confessions a flor de pell del director manxec que revela que li agradaria escriure-li una pel·lícula sencera a Rosalía. Segueix llegint...

VICENÇ BATALLA | Antonio Banderas, durant la trobada amb la premsa al Festival de Canes al maig passat per Dolor y gloria
VICENÇ BATALLA | Antonio Banderas, al Festival de Canes

Crònica III bis: Antonio Banderas: “Tots viatgem per la vida amb una maleta plena de dolor, i de glòria!”

VB. L’alter ego de Pedro Almodóvar a Dolor y gloria, Antonio Banderas, acumula premis i nominacions pel seu rol a la pel·lícula més autobiogràfica del manxec. Aquesta és la llarga resposta que ens va donar l’actor malagueny al passat Festival de Canes. En ella, ens establia una connexió entre el seu atac de cor el 2017 i el rodatge del film d’Almodóvar i la manera com aquest el va dirigir per canviar-li el registre i obtenir aquesta autenticitat que causa perplexitat sobre qui és qui. Segueix llegint...

Crònica II: Els miserables de la ‘banlieue’ i ‘Bacurau’

ARXIU | Sonia Braga, en primer pla, a la distopia Bacurau enmig del nord-est brasiler
ARXIU | Sonia Braga, en primer pla, a la distopia Bacurau enmig del nord-est brasiler

VB. La competició de Festival de Canes ha engegat de veritat amb dues pel·lícules d’origen i gèneres diferents, però que comparteixen la mateixa ràbia i rebel·lió contra l’abús de les injustícies i el poder. D’una banda, el thriller semidocumental francès Les misérablesde Ladj Ly a la banlieue i ,de l’altra, el western futurista brasiler Bacurau de Kleber Mendoça Filho i Juliano Dornelles. Segueix llegint...

Crònica I: Jim Jarmush, una paròdia de zombis massa autocomplaent

ARXIU | Bill Murray, Chloë Sevigny i Adam Driver, a The dead don’t die de Jim Jarmush
ARXIU | Bill Murray, Chloë Sevigny i Adam Driver, a The dead don’t die de Jim Jarmush

VB. Què millor que obrir la competició de la 72ª edició del Festival de Cannes amb una pel·lícula de zombis processada per la visió del cap de files del cinema independent Jim Jarmush. Amb Bill Murray, Adam Driver, Chloë Sevigny i Tilda Swinton pujant la catifa vermella. El problema és que de tanta paròdia sobre el malestar de la societat nord-americana amb els seus polítics el film acaba sent inofensiu. Segueix llegint...

Prèvia: Almodóvar i Serra, a les competicions de Canes 2019 que manté l’equilibri entre veterans i emergents

ARXIU | El cartell del Festival de Canes 2019, un homenatge a la recentment desapareguda Agnès Varda
ARXIU | El cartell del Festival de Canes 2019, un homenatge a la recentment desapareguda Agnès Varda

VB. El Festival de Canes intenta esquivar tots els sotracs actuals de la indústria del cinema i l’accés del públic a les imatges de ficció (i de qualsevol altre tipus) acudint als seus noms fetitxes. I hi adjuntant d’altres de collita pròpia per mantenir això tan ambigu que és el cinema d’autor. Per a la 72 edició del 14 al 25 de maig, hi ha 21 pel·lícules en competició on s’hi troben els últims llargmetratges d’Almodóvar, Tarantino, Jarmush, Loach, Malick, Bellocchio, els germans Dardenne, Kechiche, Desplechin, Bong i Suleiman i d’altres de més joves o no tant que comencen a ser uns habituals a les programacions del certamen o hi entren per primer cop com Dolan, Porumboiu, Mendoça Filho, Sciamma, Sachs, Hausner, Triet, Diop, Diao i Ly. A la secció paral·lela Un Certain Regard, hi ha d’altres films que es volen més agosarats entre els quals es troba el del català Albert Serra Liberté, un encreuament entre l’ambient llibertí a la Prússia del segle XVIII i la iconografia del realitzador Rainer Werner Fassbinder. Tot plegat, tal com van explicar el conseller general, Thierry Frémaux, i el president del festival, Pierre Lescure, per seguir copsant aquest debat en ebullició sobre el futur del material cinematogràfic. (Llista al final amb totes les programacions, incloses la Quinzena de Realitzadors, Setmana de la Crítica i ACID). Segueix llegint...

Views: 1028