+Música

TRANSMUSICALES DE RENNES 2019

D'Acid Arab al ‘electrosabar’ senegalès

NICOLAS JOUBARD | L'algerià Sofiane Saidi, cantant al concert dels Acid Arab al Transmusicales de Rennes
NICOLAS JOUBARD | L'algerià Sofiane Saidi, cantant al concert dels Acid Arab a la passada edició del Transmusicales de Rennes

VICENÇ BATALLA. És inevitable que al Transmusicales de Rennes les actuacions més excitants siguin les provinents de l’Àfrica i altres països llunyans a nivell de sons. O les col·laboracions mútues entre músics occidentals i els països d’origen d’aquestes sonoritats. En la seva edició quaranta-unena, el certamen va tornar a tenir en la descoberta de grups africans, orientals i llatins les seves majors sorpreses. Encapçalem el relat amb el que va ser el més semblant a un cap de cartell: el projecte dels francesos Acid Arab, que van portar en directe part dels músics magribins i asiàtics del seu recent disc Jdid. I hi afegim una entrevista als senegalesos Guiss Guiss Bou Bess, que amb Set sela inauguren el que ells denominen l'electrosabar a partir dels tambors rituals d’aquesta fructífera terra de griots. Segueix llegint...

TRANSMUSICALES DE RENNES 2019

Tribade: reggaeton, feminisme i anticapitalisme

VICENÇ BATALLA | Sombra Alor, Masiva Lulla i Bittah, les raperes de Tribade, més Dj Big Mark al Transmusicales de Rennes
VICENÇ BATALLA | Sombra Alor, Masiva Lulla i Bittah, les raperes de Tribade, més Dj Big Mark al Transmusicales de Rennes

VB. La globalització del reggaeton i el nou feminisme no tenen per què ser incompatibles. Més si tenim en compte que el reggaeton és un gènere que, fins fa poc, era menyspreat per la crítica malgrat ballar-se a tots els carrers llatinoamericans. Algunes artistes ja s’han encarregat de fer-se’l seu per empoderar-se de la música i el cos. L’equació es complementa amb una crítica oberta al capitalisme que explota les dones més pobres i que té en les raperes barcelonines Tribade un referent des de fa un parell d’anys que traspassa fronteres. La seva exitosa actuació al Transmusicales de Rennes, al desembre passat, en va ser una prova. A la conversa de matinada a Rennes amb Masiva Lulla, Bittah i Sombra Alor, i també Dj Big Mark, no vam parlar de la marxa del grup de Sombra Alor aquest 2020, però sí de la seva gira mundial, els diferents estils musicals que convergeixen en un discurs queer, Bad Gyal, Rosalía, l’actitud sobre l’escenari i el seu compromís als carrers de Barcelona en una llarga tradició llibertària. És el que s’escolta a Las desheredadas (Propaganda Pel Fet!, 2019). Segueix llegint...

TRANSMUSICALES DE RENNES 2018

Afrofuturisme al Transmusicales

VICENÇ BATALLA | La luso-angolesa Pongo en directe al Transmusicales amb la seva personal interpretació del kuduro
VICENÇ BATALLA | La luso-angolesa Pongo en directe al Transmusicales amb la seva personal interpretació del kuduro

VB. L’any 2018 ha estat, definitivament, el de l’afrofuturisme. N’és prova l’èxit comercial i la bandera que n’han fet les comunitats negres de la pel·lícula de superherois Black panther. Entre noves estrelles galàctiques als Estats Units i l’Àfrica, emergeixen tota mena d’artistes i estils d’aquest continent que es propaguen amb personalitat pròpia sense necessitat de ser apadrinats per la world music. És l’hora del pop global i el Transmusicales de Rennes (5-9 desembre), mantenint el seu caràcter de descodificador dels sons i actors dels quals se’n parlarà demà, va estar marcat en la seva quarantena edició per tota mena de futurismes: de Nigèria, d’Angola, de Sud-Àfrica, de Lesotho, de Kenya, d’Uganda… Però també d’altres istmes com les connexions afroamericana, afrocubana, afrobrasilera i, per què no, afrojaponesa. Per acompanyant-se en aquest recorregut, vam tenir l’honor de parlar amb una institució com és Martin Meissonnier. Que si no els hi sona el nom, sí que els hi sonarà les seves produccions. Segueix llegint...

FOLK/JAZZ

Serge Vilamajó, entre París, Barcelona i la milonga

SUNSUN STUDIO | Manon Doucet, veu, i Serge Vilamajó, guitarra, com a duo Amapola reinterpretant el cançoner hispà
SUNSUN STUDIO | Manon Doucet i Serge Vilamajó com a duo Amapola

VICENÇ BATALLA. El músic Serge Vilamajó va fer un viatge de Barcelona a París per seguir aprenent i anar a buscar les seves arrels. Un cop situat a la capital francesa, va continuar furgant en els seus orígens en aquest cas a l'interior de Catalunya. I, després de múltiples encontres, va acabar per formar un duo de sons llatinoamericans amb la veu de Manon Doucet batejat com a Amapola i que van publicar l’àlbum Todo cambia en ple confinament. Conversa amb Vilamajó sobre els seus treballs personals, les seves múltiples col·laboracions en el folk, el jazz i altres músiques i també la seva carrera com a compositor de bandes sonores. Segueix llegint...

FLAMENC/FREE JAZZ

Mariola Membrives, la núvia de Lorca

DAVID RUANO | Mariola Membrives, tocada per la gràcia de Federico García Lorca
DAVID RUANO | Mariola Membrives, tocada per la gràcia de Federico García Lorca

VB. La cordovesa Mariola Membrives s’ha convertit en els últims temps en la núvia de Lorca. L’hi posa la veu musical a l’espectacle Federico García, de Pep Tosar, que porta dos anys rodant per la Península Ibèrica amb el seu actual elenc amb èxit de crítica i públic. Va fer la seva particular versió free-jazz d’Omega, el disc flamenc-noise entorn el poeta granadí d’Enrique Morente i Lagartija Nick. I, el març passat, va publicar el seu segon àlbum Lorca, Spanish songs (Karonte)mà a mà amb el guitarrista referent novaiorquès Marc Ribot. A part de les seves múltiples col·laboracions amb d’altres músics barcelonins, valencians i madrilenys i la seva participació al FreeBach212 de La Fura dels Baus, també compta amb un espectacle propi en preparació La reina toro que parla de la memòria històrica i familiar. Per portar al directe les seves Spanish songs, esperant en un futur fer-ho directament amb Ribot, aquest mes de juny ha començat una gira amb una banda de guitarres elèctriques que converteixen en encara més etern Lorca. Segueix llegint...

NUITS DE FOURVIÈRE LYON 2018

L'odissea final de Francis Falceto amb les Éthiopiques

CYRIL FUSSIEN | El cinc components del grup francès Akalé Wubé amb el veterà pianista Girma Bèyènè, amb qui han gravat el trentè volum de les Éthiopique
CYRIL FUSSIEN | El cinc components del grup francès Akalé Wubé amb el veterà pianista Girma Bèyènè, amb qui han gravat el trentè volum de les Éthiopiques

VB. Si la música moderna etíop s’ha imposat al circuit de les músiques del món, i s’ha disseminat des del jazz, al punk i el pop, és gràcies al promotor discogràfic francès Francis Falceto. La sèrie Éthiopiques, iniciada el 1997, ha arribat al cap de vint anys als trenta volums, a més de les col·leccions paralel·les contemporànies. En una xerrada a Les Nuits de Fourvière de Lióel juliol passat, abans del concert del veterà Girma Bèyènè acompanyat del grup francès Akalé Wubé i noves figures d’Addis Abeba, Falceto va reconèixer que ja no queden tants arxius per exhumar del període d’or de la música egípcia, entre finals dels seixanta i principis del setanta. I que la sèrie no arribarà als quaranta capítols. El que és cert és que el Swinging Addis ja forma part del vocabulari dels musicòlegs i no para de projectar-se cap al futur. Segueix llegint...

NUITS DE FOURVIÈRE LYON 2018

Poveda/Veloso, nexes comuns a Les Nuits de Fourvière

NEY COELHO | El directe d'Ofértorio, amb Zeco, Caetano, Moreno i Tom Veloso
NEY COELHO | El directe d'Ofértorio, amb Zeco, Caetano, Moreno i Tom Veloso

VB. Què tenen en comú Miguel Poveda i Caetano Veloso, dos dels artistes presents aquest estiu a Les Nuits de Fourvière de Lió (1 de juny-28 de juliol), portant-se trenta anys? El primer va néixer quan s’apagava la dictadura franquista, el segon va patir en carn pròpia la dictadura militar brasilera. Però, al cap dels anys, ambdós van participar músicalment en dues pel·lícules diferents de Pedro Almodóvar i Poveda fins i tot va col·laborar en un disc d’homenatge pels setanta anys de Veloso. Un arriba als teatres gal·loromans de Fourvière amb un àlbum dedicat a Lorca. L’altre es fa acompanyar en escena dels seus tres fills cinquanta anys després del Manifest tropicalista.Segueix llegint...