L’ull franc del Vallbona

ANA PORTNOY
ANA PORTNOY

Escriptor, periodista i francòfil, Rafael Vallbona enceta les col·laboracions externes a parisbcn amb la seva columna L’ull franc del Rafael Vallbona que de forma periòdica però lliure ens portarà les seves vivències culturals a Barcelona encara que també de l’altra banda de la frontera. Amb la seva última novel·la La casa de la frontera va guanyar precisament el Premi Sant Joan 2017. 

 

 

ASSAIG INÈDIT

Fosa a negre. La glòria i l'infern d'una generació

Rafael Vallbona s'inspira durant el confinament pel coronavirus de la seva vida per fer un recorregut personal i històric d'una generació, des dels anys seixanta fins ara, que es veu abocada a una autodesintegració quan li arribava l'edat de poder retirar-se amb tranquil·litat i serenor. Deu capítols inèdits que parisBCN anirà publicant a raó de dos per setmana fins al mes de juny, a manera de testimoni d'un món que ja no tornarà a ser com abans. Llegir els capítols

EXTRACTE EDITORIAL

'Els bons dies', la novel·la de Rafael Vallbona entre Barcelona i París, la Transició i l'actualitat

De llibres sobre els convulsos dies de l'octubre del 2017 a Catalunya se n'han escrit molts. De ficcions, que prenen en part aquest rerefons que va sacsejar el país i va tenir repercussions a fora, menys. Rafael Vallbona en fa un punt de partida per a la seva novel·la breu Els bons dies, que va guanyar el Premi Roc Boronat 2019 i ha editat recentment el segell Amsterdam d'Ara Llibres. La seva és una visió personal i intransferible d'una escapada a París a les acaballes de la Transició, entre finals dels setanta i principis dels vuitanta, i el seu retorn trenta-set anys després a la recerca d'uns ideals, uns amics i un món amb el qual ja no s'hi reconeix. Entre la melancolia i la insubmissió. ParisBCN publica sencera la primera de les quatre parts. Una oportunitat per endinsar-se en un viatge en el temps i els seus records. Llegeix l'extracte

El lent i tortuós retorn de la cultura

Amb restriccions d'aforament i horaris i sense ni cinc, l'activitat cultural ha tornat a teatres i sales d'exposicions amb programacions de perfil baix i molta por. La idea del cataclisme industrial s'imposa a la pulsió creativa. La incompetència i el desdeny de les administracions hi fa la resta. Segueix llegint...

La Biennal Miserachs il·lumina el lànguid estiueig de la Costa Brava

Leopoldo Pomés solia dir que "una fotografia és bona quan la seva contemplació va més enllà del que es veu". El fotògraf sentia una enorme atracció pel que hi ha de misteriós en una imatge, perquè són les fotos enigmàtiques les que obren fins a l'infinit la imaginació de l'espectador. La foscor d'una finestra, la mirada perduda d'un personatge anònim, la llum ardent i sense ombres o l'atractiu provocador i poderós d'una dona, són les expressions del món més íntim de Pomés, aquell que el gran auditori no va saber descobrir, amagat com va quedar darrere les bombolles del cava i l'enlluernament general que va causar el seu art publicitari. Aquest univers ignot i carregat de dubtes i preguntes sense resposta és el que dona a conèixer l'exposició Després de tot, la principal de les cinc que conformen l'onzena edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs que es pot veure a Palafrugell fins el dia 11 d'octubre del 2020. Segueix llegint...

Les Barcelones de Marsé

L’escriptor Juan Marsé (Barcelona 1933-Barcelona 2020) ens va deixar el passat 19 de juliol als 87 anys. Més enllà d’haver estat Premi Nacional de Narrativa i Premi Cervantes, el retratista de la Barcelona desarrollista, entre la pobresa i l’obertura al món, és motiu per a Rafael Vallbona per evocar la història d’una estudiant que es veu reflectida en la Teresa Serrat d’Última tardes con Teresa, la novel·la dels seixanta que va fixar la seva identitat literària i la d’una ciutat en què es veuen identificades generacions posteriors. Un homenatge, entre conte i realitat. Llegeix l'article...

Cinquanta crims en català: perill, n’hi haurà més

Hereva per vocació i mèrits de la mítica La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, editada per Alrevés i dirigida per Àlex Martín, arriba als primers cinquanta títols i s'acosta al nombre total de la seva mestra. Segueix llegint...

L'any Plensa

Amb una retrospectiva al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), una instal·lació al Palacio de Cristal, del Museo Reina Sofía, una monumental escultura a la madrilenya plaça de Colón, i el nomenament com a doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), no hi ha cap dubte en afirmar que som al gran any, almenys espanyol, de l'escultor Jaume Plensa. Segueix llegint...

Festival de francofonia

Encara ressonen els darrers acords del festival de jazz manouche Django l'H, que tres centres d'art sorprenen presentant a l'uníson sengles mostres relacionades amb París: Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre al CaixaFòrum, Picasso descobreix París al Museu Picasso (ambdues fins al 20 de gener), i París a Parés. A la recherche de la Ville Lumière a la històrica sala Parés (fins al 5 de febrer). Nadal francòfon. Segueix llegint...

MIRA: nous paradigmes de la cultura digital

El festival d'arts digitals MIRA de Barcelona és un espai per la creació d'avantguarda, una cita arriscada que busca dotar a aquesta època convulsa d'instruments de comprensió per un coneixement crític del canvi de paradigma cultura. Aquella iniciativa quasi juvenil ja ha fet vuit anys (del 8 al 10 de novembre passats). Va ser qualificada de filla del Sónar, i ha acabat superant conceptualment el progenitor. Segueix llegint...

Barcelona capital del jazz

Fundat per Joan Rosselló, el Festival Internacional de Jazz de Barcelona (26 d’octubre-21 de desembre) arriba a les 50 edicions havent passat per moltes mans (el Hot Club amb Alfred Papo al front, el parc d’atraccions de Montjuïc -sic-, l’Ajuntament i el Palau de la Música Catalana) abans de ser recollit per un jove debutant en la producció de concerts, Tito Ramoneda. Segueix llegint...