Escriptor, periodista i francòfil, Rafael Vallbona enceta les col·laboracions externes a parisbcn amb la seva columna L’ull franc del Rafael Vallbona que de forma periòdica però lliure ens portarà les seves vivències culturals a Barcelona encara que també de l’altra banda de la frontera. Amb la seva última novel·la La casa de la frontera va guanyar precisament el Premi Sant Joan 2017.
Barcelona, capital en moviment del flamenc
Gronxa el temps i l’espai entre els quals escric aquestes ratlles una preciosa bulería de Mayte Martín anomenada Zafiro y Luna, i penso en quants anys i quantes precioses cançons s'han perdut fins que els discos de flamenc van començar a tenir un lloc a la discoteca d'un afeccionat al jazz o al rock. Segueix llegint...
L’assaig ‘Soc un boomer’, de Rafael Vallbona, a les llibreries
Publicat per capítols a parisBCN durant el primer confinament de la covid, entre maig i juny del 2020, l’assaig històric i autobiogràfic de Rafael Vallbona Fosa a negre arriba a les llibreries com a Soc un boomer. La glòria i l’ocàs dels fills d’una generació de la mà de l’editorial Destino, del Grup62. Un recorregut subjectiu, àcid i premonitori des dels anys seixanta fins a l’adveniment d’un virus que ens canvia d’època. Tot i que una crisi sanitària doni pas ara a una de bèl·lica sense solució de continuïtat. Segueix llegint...
RAFAEL VALLBONA INTRODUEIX LA 'PLAYLIST' A LA SEVA NOVEL·LA 'SWING'
L’esplendor i l’ocàs dels temps moderns en 40 cançons
Rafael Vallbona, col·laborador de parisBCN, acaba de publicar la seva darrera novel·la, Swing. Allà on la vida neix (Edicions 62, 2021). Una història ficcionada dels albors del jazz, entre Palafrugell, Nova York, Barcelona i Torí a través d’un personatge central que travessa aquesta època plena d’esperances i desenganys de la primera meitat del segle XX. Això li va inspirar una playlist, amb mig centenar de temes, que serveix d’acompanyament musical a la lectura del llibre i que repassa en aquest article de melòman de tot un segle. Segueix llegint...
ASSAIG INÈDIT
Fosa a negre. La glòria i l'infern d'una generació
Rafael Vallbona s'inspira durant el confinament pel coronavirus de la seva vida per fer un recorregut personal i històric d'una generació, des dels anys seixanta fins ara, que es veu abocada a una autodesintegració quan li arribava l'edat de poder retirar-se amb tranquil·litat i serenor. Deu capítols inèdits que parisBCN anirà publicant a raó de dos per setmana fins al mes de juny, a manera de testimoni d'un món que ja no tornarà a ser com abans. Llegir els capítols
EXTRACTE EDITORIAL
'Els bons dies', la novel·la de Rafael Vallbona entre Barcelona i París, la Transició i l'actualitat
De llibres sobre els convulsos dies de l'octubre del 2017 a Catalunya se n'han escrit molts. De ficcions, que prenen en part aquest rerefons que va sacsejar el país i va tenir repercussions a fora, menys. Rafael Vallbona en fa un punt de partida per a la seva novel·la breu Els bons dies, que va guanyar el Premi Roc Boronat 2019 i ha editat recentment el segell Amsterdam d'Ara Llibres. La seva és una visió personal i intransferible d'una escapada a París a les acaballes de la Transició, entre finals dels setanta i principis dels vuitanta, i el seu retorn trenta-set anys després a la recerca d'uns ideals, uns amics i un món amb el qual ja no s'hi reconeix. Entre la melancolia i la insubmissió. ParisBCN publica sencera la primera de les quatre parts. Una oportunitat per endinsar-se en un viatge en el temps i els seus records. Llegeix l'extracte
Barcelona ciutat flamenca
Que Barcelona és una de les grans capitals del flamenc és irrefutable. De Miguel Borrull i la seva filla, la bailaora Julia Borrull, a principis del segle XX, a artistes que formen part de l'imaginari flamenc contemporani com Miguel Poveda, Mayte Martín, Duquende o el guitarrista Juan Gómez Chicuelo, passant per l'eterna Carmen Amaya, Catalunya té una poderosa i reputada nòmina d'artistes flamencs que reforcen el cosmopolitisme cultural i el protagonisme d'aquest art en la societat barcelonina i catalana. El festival Ciutat Flamenco (del 24 al 31 d'octubre si l'estat d'alarma ho permet), que organitza fa vint-i-set anys el Taller de Músics, il·lustra aquesta viva realitat amb un programa on es pot escoltar el flamenc més innovador. Segueix llegint...
Una tardor fotogràfica catalana
Als anys vuitanta, el curador David Balsells i el fotògraf Joan Fontcuberta van impulsar la Primavera Fotogràfica, conjunt de propostes expositives que pretenien situar aquest art en l'imaginari cultural del país. El llegat d'aquelles primaveres, potser una mica lent i tardà, ha aconseguit atorgar a la fotografia l’estatus d'art major que li pertoca, i més encara si atenem a la gran nòmina d'excel·lents fotògrafs catalans de tots els temps. El centre de la imatge de la Virreina (ajuntament de Barcelona), la Fundació Foto Colectania o la Biennal Xavier Miserachs en són bons exemples. Segueix llegint...
El lent i tortuós retorn de la cultura
Amb restriccions d'aforament i horaris i sense ni cinc, l'activitat cultural ha tornat a teatres i sales d'exposicions amb programacions de perfil baix i molta por. La idea del cataclisme industrial s'imposa a la pulsió creativa. La incompetència i el desdeny de les administracions hi fa la resta. Segueix llegint...
La Biennal Miserachs il·lumina el lànguid estiueig de la Costa Brava
Leopoldo Pomés solia dir que "una fotografia és bona quan la seva contemplació va més enllà del que es veu". El fotògraf sentia una enorme atracció pel que hi ha de misteriós en una imatge, perquè són les fotos enigmàtiques les que obren fins a l'infinit la imaginació de l'espectador. La foscor d'una finestra, la mirada perduda d'un personatge anònim, la llum ardent i sense ombres o l'atractiu provocador i poderós d'una dona, són les expressions del món més íntim de Pomés, aquell que el gran auditori no va saber descobrir, amagat com va quedar darrere les bombolles del cava i l'enlluernament general que va causar el seu art publicitari. Aquest univers ignot i carregat de dubtes i preguntes sense resposta és el que dona a conèixer l'exposició Després de tot, la principal de les cinc que conformen l'onzena edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs que es pot veure a Palafrugell fins el dia 11 d'octubre del 2020. Segueix llegint...
Les Barcelones de Marsé
L’escriptor Juan Marsé (Barcelona 1933-Barcelona 2020) ens va deixar el passat 19 de juliol als 87 anys. Més enllà d’haver estat Premi Nacional de Narrativa i Premi Cervantes, el retratista de la Barcelona desarrollista, entre la pobresa i l’obertura al món, és motiu per a Rafael Vallbona per evocar la història d’una estudiant que es veu reflectida en la Teresa Serrat d’Última tardes con Teresa, la novel·la dels seixanta que va fixar la seva identitat literària i la d’una ciutat en què es veuen identificades generacions posteriors. Un homenatge, entre conte i realitat. Llegeix l'article...
Cinquanta crims en català: perill, n’hi haurà més
Hereva per vocació i mèrits de la mítica La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, editada per Alrevés i dirigida per Àlex Martín, arriba als primers cinquanta títols i s'acosta al nombre total de la seva mestra. Segueix llegint...
L'any Plensa
Amb una retrospectiva al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), una instal·lació al Palacio de Cristal, del Museo Reina Sofía, una monumental escultura a la madrilenya plaça de Colón, i el nomenament com a doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), no hi ha cap dubte en afirmar que som al gran any, almenys espanyol, de l'escultor Jaume Plensa. Segueix llegint...
Festival de francofonia
Encara ressonen els darrers acords del festival de jazz manouche Django l'H, que tres centres d'art sorprenen presentant a l'uníson sengles mostres relacionades amb París: Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre al CaixaFòrum, Picasso descobreix París al Museu Picasso (ambdues fins al 20 de gener), i París a Parés. A la recherche de la Ville Lumière a la històrica sala Parés (fins al 5 de febrer). Nadal francòfon. Segueix llegint...
MIRA: nous paradigmes de la cultura digital
El festival d'arts digitals MIRA de Barcelona és un espai per la creació d'avantguarda, una cita arriscada que busca dotar a aquesta època convulsa d'instruments de comprensió per un coneixement crític del canvi de paradigma cultura. Aquella iniciativa quasi juvenil ja ha fet vuit anys (del 8 al 10 de novembre passats). Va ser qualificada de filla del Sónar, i ha acabat superant conceptualment el progenitor. Segueix llegint...
Barcelona capital del jazz
Fundat per Joan Rosselló, el Festival Internacional de Jazz de Barcelona (26 d’octubre-21 de desembre) arriba a les 50 edicions havent passat per moltes mans (el Hot Club amb Alfred Papo al front, el parc d’atraccions de Montjuïc -sic-, l’Ajuntament i el Palau de la Música Catalana) abans de ser recollit per un jove debutant en la producció de concerts, Tito Ramoneda. Segueix llegint...
Visits: 532