FOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

RAFAEL VALLBONA   Capítol 8. L’ocàs d’un món somiat Des del 2010 vaig suportar amb creixent perplexitat i estoïcisme tots els esclafits d’eufòria independentista de molts dels meus amics de tota la vida. No m’oposava frontalment a la idea d’autodeterminació, però temia que la dreta, factora del projecte, els entabanaria amb promeses d’un futur de … Llegiu mésFOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

FOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

RAFAEL VALLBONA   Capítol 7. Cap a una nova realitat Al llindar dels baby boomers, José Montilla (1955) va governar al marge de la política (actitud que, precisament, defineix els supervivents en política). Amb un perfil de president de diputació cridat a Palau per inaugurar obres i convidar a berenars, va tenir l’honor d’estrenar els … Llegiu mésFOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

FOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

RAFAEL VALLBONA   Capítol 6. El final de la política El dimarts 24 de febrer de 2005 el Parlament de Catalunya va fer un ple sobre l’esfondrament a les obres del túnel del metro del Carmel. Aquell dia jo vaig anar a Flix i Ascó a presentar als estudiants de batxillerat la Facultat de Comunicació … Llegiu mésFOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

FOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

RAFAEL VALLBONA   Capítol 5. Els anys segurs Si amb alguna expressió àmplia es podrien definir els 23 anys de govern de Convergència i Unió a Catalunya seria amb la de l’època de la seguretat. La recuperació plena de l’autogovern amb l’aprovació de l’Estatut de Sau l’any 1979, va portar Jordi Pujol a la presidència … Llegiu mésFOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

FOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

RAFAEL VALLBONA   Capítol 4. Un adéu a la revolta Una part de la generació de la clandestinitat antifranquista es va esbravar amb la mort del dictador. Els seus objectius polítics van ser superats pel fet biològic (eufemisme de l’època), i va provocar que el col·lectiu dels nascuts a partir de finals dels quaranta donés … Llegiu mésFOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

FOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

RAFAEL VALLBONA   Capítol 3. La mort del Merma El dia 20 de novembre de 1975 era dijous. La mare em va despertar i em va dir que no hi havia classe perquè Franco havia mort. Amb ulls lleganyosos vaig posar la tele i vaig veure Carlos Arias Navarro pronunciar el cèlebre “españoles, Franco ha … Llegiu mésFOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

FOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

RAFAEL VALLBONA   Capítol 2. De la politització a l’activisme social L’any 1974 estudiava quart de batxillerat a l’institut Alexandre Satorras de Mataró. Un dia de primavera, ho recordo bé per la llum clara i blava que entrava pels finestrals de la nostra aula del primer pis, a classe de religió vaig fer una exposició … Llegiu mésFOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

FOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

RAFAEL VALLBONA   Capítol 1. De nosaltres no se n’esperava res   “El món trenca els individus i, a la majoria, se’ls calcifica la fractura; però als que no volen deixar-se doblegar llavors, a aquests, el món els mata. Mata indistintament als molt bons, i als molt tendres i als molt valents. Si vostè no … Llegiu mésFOSA A NEGRE. LA GLÒRIA I L’INFERN D’UNA GENERACIÓ

Un Sant Jordi confinat a l’altra banda dels Pirineus

VICENÇ BATALLA. Per  a aquest Sant Jordi 2020, Balzac Éditeur havia previst de publicar les traduccions al francès de les novel·les en català La casa de la frontera, de Rafael Vallbona, i Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès Jordà. Però la seva aparició es retarda a la tardor, tot i comptar ja amb … Llegiu mésUn Sant Jordi confinat a l’altra banda dels Pirineus

Cinquanta crims en català: perill, n’hi haurà més

RAFAEL VALLBONA. Hereva per vocació i mèrits de la mítica La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, editada per Alrevés i dirigida per Àlex Martín, arriba als primers cinquanta títols i s’acosta al nombre total de la seva mestra. L’estiu de 2011 vaig rebre una convocatòria intrigant. Uns editors a … Llegiu mésCinquanta crims en català: perill, n’hi haurà més