RAFAEL VALLBONA. Gronxa el temps i l’espai entre els quals escric aquestes ratlles una preciosa bulería de Mayte Martín anomenada Zafiro y Luna, i penso en quants anys i quantes precioses cançons s’han perdut fins que els discos de flamenc van començar a tenir un lloc a la discoteca d’un afeccionat al jazz o al … Llegiu més
Rafael Vallbona, col·laborador de parisBCN, acaba de publicar la seva darrera novel·la, Swing. Allà on la vida neix (Edicions 62, 2021). Una història ficcionada dels albors del jazz, entre Palafrugell, Nova York, Barcelona i Torí a través d’un personatge central que travessa aquesta època plena d’esperances i desenganys de la primera meitat del segle XX. … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Que Barcelona és una de les grans capitals del flamenc és irrefutable. De Miguel Borrull i la seva filla, la bailaora Julia Borrull, a principis del segle XX, a artistes que formen part de l’imaginari flamenc contemporani com Miguel Poveda, Mayte Martín, Duquende o el guitarrista Juan Gómez Chicuelo, passant per l’eterna Carmen … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Als anys vuitanta, el curador David Balsells i el fotògraf Joan Fontcuberta van impulsar la Primavera Fotogràfica, conjunt de propostes expositives que pretenien situar aquest art en l’imaginari cultural del país. El llegat d’aquelles primaveres, potser una mica lent i tardà, ha aconseguit atorgar a la fotografia l’estatus d’art major que li pertoca, … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Amb restriccions d’aforament i horaris i sense ni cinc, l’activitat cultural ha tornat a teatres i sales d’exposicions amb programacions de perfil baix i molta por. La idea del cataclisme industrial s’imposa a la pulsió creativa. La incompetència i el desdeny de les administracions hi fa la resta. Jordi Pujol va menystenir la … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Leopoldo Pomés solia dir que “una fotografia és bona quan la seva contemplació va més enllà del que es veu”. El fotògraf sentia una enorme atracció pel que hi ha de misteriós en una imatge, perquè són les fotos enigmàtiques les que obren fins a l’infinit la imaginació de l’espectador. La foscor d’una … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Quan vaig acabar d’escriure l’assaig Fosa a negre. la glòria i l’infern d’una generació, vaig dedicar un matí a vagar sense rumb ni motiu per l’immens univers de YouTube. Era un simple passatemps, un deambular digital que no tinc per costum, però que, ho reconec, durant les llargues setmanes de tancament a casa … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Epíleg. ‘No future’; un punk filosòfic Algú ha escrit que la crisi de la Covid-19 és la guerra civil de la generació dels seixanta. Vol dir que aquesta promoció que va rejovenir com mai la societat espanyola, en tota la seva vida no ha patit un trasbals tan terrible i devastador com … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Capítol 9. L’agonia té forma de grip El dijous 12 de març a la tarda vaig anunciar als meus estudiants de la universitat que se suspenien les classes, que tornessin a casa i que, a partir de la setmana següent, les faríem online. Es van quedar estupefactes i em van crivellar a … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Capítol 8. L’ocàs d’un món somiat Des del 2010 vaig suportar amb creixent perplexitat i estoïcisme tots els esclafits d’eufòria independentista de molts dels meus amics de tota la vida. No m’oposava frontalment a la idea d’autodeterminació, però temia que la dreta, factora del projecte, els entabanaria amb promeses d’un futur de … Llegiu més