RAFAEL VALLBONA. Gronxa el temps i l’espai entre els quals escric aquestes ratlles una preciosa bulería de Mayte Martín anomenada Zafiro y Luna, i penso en quants anys i quantes precioses cançons s’han perdut fins que els discos de flamenc van començar a tenir un lloc a la discoteca d’un afeccionat al jazz o al … Llegiu més
Publicat per capítols a parisBCN durant el primer confinament de la covid, entre maig i juny del 2020, l’assaig històric i autobiogràfic de Rafael Vallbona Fosa a negre arriba a les llibreries com a Soc un boomer. La glòria i l’ocàs dels fills d’una generació de la mà de l’editorial Destino, del Grup62. Un recorregut … Llegiu més
Rafael Vallbona, col·laborador de parisBCN, acaba de publicar la seva darrera novel·la, Swing. Allà on la vida neix (Edicions 62, 2021). Una història ficcionada dels albors del jazz, entre Palafrugell, Nova York, Barcelona i Torí a través d’un personatge central que travessa aquesta època plena d’esperances i desenganys de la primera meitat del segle XX. … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Que Barcelona és una de les grans capitals del flamenc és irrefutable. De Miguel Borrull i la seva filla, la bailaora Julia Borrull, a principis del segle XX, a artistes que formen part de l’imaginari flamenc contemporani com Miguel Poveda, Mayte Martín, Duquende o el guitarrista Juan Gómez Chicuelo, passant per l’eterna Carmen … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Als anys vuitanta, el curador David Balsells i el fotògraf Joan Fontcuberta van impulsar la Primavera Fotogràfica, conjunt de propostes expositives que pretenien situar aquest art en l’imaginari cultural del país. El llegat d’aquelles primaveres, potser una mica lent i tardà, ha aconseguit atorgar a la fotografia l’estatus d’art major que li pertoca, … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Amb restriccions d’aforament i horaris i sense ni cinc, l’activitat cultural ha tornat a teatres i sales d’exposicions amb programacions de perfil baix i molta por. La idea del cataclisme industrial s’imposa a la pulsió creativa. La incompetència i el desdeny de les administracions hi fa la resta. Jordi Pujol va menystenir la … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Leopoldo Pomés solia dir que “una fotografia és bona quan la seva contemplació va més enllà del que es veu”. El fotògraf sentia una enorme atracció pel que hi ha de misteriós en una imatge, perquè són les fotos enigmàtiques les que obren fins a l’infinit la imaginació de l’espectador. La foscor d’una … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Rebre un correu d’una estudiant amb una foto del bar Las Delicias i una sola frase “bon dia des d’un dels escenaris de Últimas tardes con Teresa”, és una d’aquelles petites coses que et fan creure que hi ha futur. Tres mesos enrere, l’estudiant que aquell dia lleganyós havia pujat fins al Carmel … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Quan vaig acabar d’escriure l’assaig Fosa a negre. la glòria i l’infern d’una generació, vaig dedicar un matí a vagar sense rumb ni motiu per l’immens univers de YouTube. Era un simple passatemps, un deambular digital que no tinc per costum, però que, ho reconec, durant les llargues setmanes de tancament a casa … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Epíleg. ‘No future’; un punk filosòfic Algú ha escrit que la crisi de la Covid-19 és la guerra civil de la generació dels seixanta. Vol dir que aquesta promoció que va rejovenir com mai la societat espanyola, en tota la seva vida no ha patit un trasbals tan terrible i devastador com … Llegiu més