Cinélatino

CINÉLATINO 2021

‘Tengo miedo torero’ i ‘Apenas el sol’, ficció i documental als marges

ARXIU | Els actors mexicà Leonardo Ortizgris i xilè Alfredo Castro a l'al·legat queer sota la dictadura de Pinochet Tengo miedo torero, de Rodrigo Sepúlveda
ARXIU | Els actors mexicà Leonardo Ortizgris i xilè Alfredo Castro a l'al·legat queer sota la dictadura de Pinochet Tengo miedo torero, de Rodrigo Sepúlveda

VICENÇ BATALLA. Al nou paradigma dels festivals de cinema que mentre no amaini la pandèmia han de veure’s a través d’internet en petita pantalla, el Cinélatino de Tolosa de Llenguadoc (19-20 de març) ha aconseguit un equilibri perquè pugui ser accessible al major nombre de persones possible i així mantenir la difusió de la nova cinematografia llatinoamericana a Europa. En aquest sentit, la trenta-tresena edició occitana va conservar un alt nivell de qualitat, tant en ficció com en documental, destacant al primer registre la xilena Tengo miedo torero, de Rodrigo Sepúlveda, amb un Alfredo Castro superb en el seu paper de travesti sota la dictadura de Pinochet, i al segon la paraguaiana Apenas el sol, d’Arami Ullón, sobre la pèrdua de la cultura dels indis ayoreos. Es van emportar els màxims guardons, o quasi.

La guanyadora al primer capítol va ser La chica nueva, de l’argentina Micaela Gonzalo, tot i que paga la pena aturar-se en d’altres cintes mexicanes, argentines, brasileres, colombianes o costa-riquenyes que parlen a la seva vegada de les filiacions, les generacions, els desarrelaments, les lluites de gènere i colonials i la violència política i social que agita el continent. Tot això convidant a veure les pel·lícules presencialment del 9 al 13 de juny, a falta de poder parlar directament amb els seus protagonistes que sí que ho van fer virtualment en aquesta cita a distància de març. Segueix llegint...

CINÉLATINO 2020

Llums i ombres d’un continent

"ARXIU
ARXIU | El fotògraf protagonista a Blanco en blanco, de Théo Court, film guanyador del Cinélatino 2020

VB. En una edició virtual dels 32 Rencontres de Toulouse Cinélatino, la visió en pantalla petita (a través d’un streaming sempre capritxós) dona una imatge enlluernadora i fosca a la vegada de la cinematografia llatinoamericana. Tant en continguts artístics com per la forma com hem tingut accés a la selecció dels dotze llargmetratges de la competició oficial. Algunes d’aquestes composicions oferien quadres sublims sobre els pobles indígenes de Mèxic o Bolívia, o estrets carrerons en seqüències nocturnes de barris oblidats d’Argentina o Brasil. També recreacions històriques de l’extermini de poblacions autòctones a la Terra del Foc xilena, a Blanco en blanco de Théo Court, que es va emportar el primer premi d’un jurat que va deliberar per pantalla interposada. 

Com ens deia el realitzador argentí Mariano Llinás des de Tolosa de Llenguadoc a l’edició de l’any passat, no és el mateix de veure aquestes imatges en una sala en pantalla gran que en dispositius cada cop més petits. No es tracta de la mateixa experiència cinematogràfica, tot i que el moment de confinament sigui l’apogeu de les sèries televisives. Algunes d’aquestes llums i ombres s’hauran de tornar a veure en cinema algun dia. Segueix llegint...

CINÉLATINO 2019

Claudia Calviño, liderant un nou cinema cubà independent

VICENÇ BATALLA | Claudia Calviño, responsable de la cubana Producciones de la 5ta. Avenida, al festival Cinélatino de Tolosa
VICENÇ BATALLA | Claudia Calviño, responsable de la cubana Producciones de la 5ta. Avenida, al festival Cinélatino de Tolosa

VB. Cuba va passar de ser un referent al cinema llatinoamericà i mundial després de la revolució a empetitir-se durant l’anomenat Periodo Especial, als anys noranta. D’aquella època encara no se n’ha acabat de sortir, i si ho fa és gràcies a un nou circuit de producció independent que té en l’espavilada figura de Claudia Calviño un piló. Sí, perquè en un circuit monopolitzat per l’Estat és possible realitzar pel·lícules que no depenguin d’ell a partir de finançaments internacionals.

Així es va fer el 2011 Juan de los muertos, d’Alejandro Brugués, i així s’han efectuat altres films de Carlos Lechuga tot i que alguns d’ells estiguin censurats al país. Calviño també va participar a la producció de Yuli, d’Icíar Bollaín, i segueix preparant projectes de ficció i documental que presenta als programes Cine En Construcción i En Desarrollo dels festivals Cinélatino de Tolosa de Llenguadoc i de Sant Sebastià. Repàs amb la pròpia interessada sobre la creació cinematogràfica a l’illa caribenya i les forces centrífugues de dins i de fora que l’estrenyen. Segueix llegint...

CINÉLATINO 2019

Mariano Llinás: “A Thierry Frémaux jo crec que ja no li agraden les mòmies”

VICENÇ BATALLA | El director Mariano Llinás, en un carrer de Tolosa durant el festival Cinélatino 2019
VICENÇ BATALLA | El director Mariano Llinás, en un carrer de Tolosa durant el festival Cinélatino 2019

VB. No es deixin despistar pel títol. Com en el seu habitual joc de paraules, el director argentí Mariano Llinás ens ho va suggerir ell mateix. I és una porta d’entrada com d’altres a aquest article. Que no és convencional, com tampoc ho és el seu entrevistat ni la pel·lícula de gaire bé catorze hores La flor. Sí, han escoltat bé, catorze hores que a França de forma excepcional s’ha estrenat en quatre parts i que és el retrat a través de sis episodis i infinitat d’històries de les seves quatre protagonistes: Elisa Carricajo, Valeria Correa, Pilar Gamboa i Laura Paredes.

Rodada durant deu anys gràcies al col·lectiu El Pampero Cine, on tots els membres es van intercanviant les responsabilitats en funció del projecte, és un exemple de treball artesanal i cooperatiu en què el temps i les pressions financeres no exerceixen de frens a la creativitat. I el resultat és fascinant, res a veure amb un exercici d’estil o purament conceptual. Sinó en realitat un plaer per a l’espectador com tota la història del cinema encabida dins, però inventant coses noves que converteixen en anecdòtiques la majoria de sèries de televisió. Perquè de sèries de televisió, de Netflix, de l’àurea cinematogràfica, de festivals i mitjans de difusió va i s’enfronta aquesta llarga entrevista. Realitzada en el marc del passat festival Cinélatino de Tolosa de Llenguadoc, on Llinás oficiava de membre del jurat. Segueix llegint...

CINÉLATINO 2018

Marta Ferrer, el lament mexicà de ‘A morir a los desiertos’

VICENÇ BATALLA | Marta Ferrer al festival Cinélatino
VICENÇ BATALLA | Marta Ferrer al festival Cinélatino

VB. La catalana Marta Ferrer ja parla amb accent mexicà. Del canto cardenche dels antics conreuador-e-s de cotó de l’àrid nord del país, n’ha tret el documental A morir a los desiertos on deté el temps d’un Mèxic en desaparició però que deixa rastre en el seu lament i la transformació que en fan les noves generacions. Ella, amb 35 anys, ha fet un viatge de tornada a Europa on va guanyar el primer premi al festival Cinélatino de Tolosa de Llenguadoc. Conversa al pati engalanat de la Cinémathèque de la ciutat occitana.Segueix llegint...

CINÉLATINO 2018

Waintrop explica els 50 anys de la Quinzena de Realitzadors

LAURA MORSCH | Édourd Waintrop a Tolosa de Llenguadoc el març
LAURA MORSCH | Édourd Waintrop a Tolosa de Llenguadoc el març

VB. Fa cinquanta anys del Festival de Canes anul·lat enmig de la seva celebració, en ple Maig del 68. I, en aquesta edició, es compleix la cinquantena edició de la Quinzena de Realitzadors (9-19 de maig) sorgida l’any següent com a resposta al nou cinema mundial que no es veia a la secció oficial. Nagisa Oshima, Philippe Garrel, Jean-Luc Godard, Werner Herzog, Yoko Ono, Georges Lucas, Martin Scorsese o Albert Serra són alguns del noms que hi han passat o fins i tot s’hi han estrenat. Ens ho explica el seu actual delegat general, Édouard Waintrop. Segueix llegint...

Hits: 113