ANÀLISI
L’ultradretà i populista Louis Aliot es fa amb Perpinyà
VICENÇ BATALLA. Era una qüestió de temps. El 2014, l’ex secretari general i vicepresident del Front Nacional, Louis Aliot, ja havia obtingut el 34% dels vots a la primera volta de les municipals a Perpinyà. A la segona volta, una coalició republicana encapçalada per l’alcalde de dretes sortint, Jean-Marc Pujol, l’havia batut amb el 55%. Però, en aquesta ocasió i després d’una segona volta insòlita al cap de quinze setmanes a causa del coronavirus i partint de prop del 36%, s’ha fet amb l’ajuntament amb el 53% dels sufragis i davant d’un front republicà que no ha arribat al 47%. Més de 1.800 vots de diferència en aquesta ciutat de 120.000 habitants de la Catalunya Nord que representa la més gran a partir d’ara en mans de l’extrema dreta a França. Segueix llegint...
VISA POUR L'IMAGE 2019
Armilles grogues, imatges d’una França enutjada
VB. Els fotoperiodistes Olivier Coret i Éric Hadj van seguir el moviment dels 'gilets jaunes' (armilles grogues) a França quasi en tota la seva durada entre finals del 2018 i principis del 2019: des dels violents xocs als Camps Elisis i l’Arc de Triomf parisencs fins a aquells municipis rurals on s’organitzava una solidaritat inèdita entre persones ideològicament oposades. Le seves fotografies formaven part de dues exposicions al festival Visa pour l’Image de Perpinyà. I des de la població de la Catalunya del Nord, una de las més pobres del país, ambdós ens van explicar la seva experiència a peu de carrer. Segueix llegint...
VISA POUR L'IMAGE 2019
Adriana Loureiro, la mirada d’una Veneçuela agònica
VB. Més enllà dels interessos d‘uns i altres, dins i fora del país, la crisi veneçolana afecta una majoria de la població que lluita per sobreviure i emigra en massa. El testimoni fotogràfic d’Adriana Loureiro Fernández per a mitjans internacionals i en la seva exposició evolutiva Paraíso perdido és una de les mirades més autèntiques i exemptes de prejudicis perquè prescindeix de les estructures de partit i reflecteix el dia a dia dels mateixos veneçolans. Des del barri més pobre de Llatinoamèrica, Petare, fins a l’ensorrament d’una ciutat com Maracaibo passant pel periple de l’emigració a través de vàries fronteres de la regió.
Al festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image, a Perpinyà, les imatges de Loureiro s’han complementat amb les del bilbaí Álvaro Ybarra Zavala que retrata la situació a Veneçuela des de fa deu anys. Una edició que va premiar en primer lloc el treball del mexicà Guillermo Arias per La caravana i va comptar amb impactants testimonis gràfics sobre les guerres que no s’acaben i els conflictes que venen. Segueix llegint...
VISA POUR L'IMAGE 2018
Les microhistòries colombianes i bolivianes de Martín-Chico i Dewever-Plana
VB. Darrera de les grans declaracions polítiques, les societats colombiana i boliviana segueixen la seva vida quotidiana, entre esperances, temors i promeses. La madrilenya Catalina Martín-Chico ha acompanyat amb la seva càmera fotogràfica les exguerrilleres de les FARC a Colòmbia que han donat via lliure a la seva maternitat després de mig segle de vot per la causa revolucionària. El franco-català Miquel Dewever-Plana ha passat nou mesos amb els minaires i les minaires de Potosí a Bolívia que va ser Eldorado de la plata de la corona espanyola i n’ha extret les imatges atàviques del seu patiment i creences. Les seves dues exposicions integraven la programació oficial de VISA pour l’Image a Perpinyà. I ens apropen les dones i els homes d’un subcontinent americà que intenta ser l’amo del seu destí. Segueix llegint...
VISA POUR L'IMAGE 2018
El cru testimoni fotogràfic de Luis Tato a Kenya
VB. Hi ha vocacions que sorgeixen per atzar. El fotoperiodisme del barceloní Luis Tato ha passat en poc temps de ser local a tenir un caràcter internacional i ubicar-se a Nairobi. Arribat a la capital kenyata un parell de mesos abans, al barceloní li va tocar de cobrir l’any passat les accidentades eleccions al país repetides fins a dues vegades i amb un balanç d’un centenar de morts. Ho va fer per a l’agència AFP i una de les crues imatges de la seva exposició va ser l’escollida per il·lustrar el programa de la trentena edició de VISA pour l’Image a Perpinyà, la primera quinzena de setembre. Amb la conversa que vam mantenir amb Tato, i el treball del sud-africà John Wessels sobre la vida, la violència i altres aspectes a la República Democràtica del Congo, inaugurem una sèrie d’articles sobre les fotos d’actualitat i els autors i autores vistos a la cita perpinyanenca. Segueix llegint...
FESTIVAL D'ARLES 2019
Susan Meiselas, als 50 anys dels Rencontres d’Arles
VB. Una fotografia amb mirada de dona compromesa és el que la cinquantena edició dels Rencontres de la Fotografia d’Arles han volgut destacar amb el primer premi Women in Motion a la nord-americana Susan Meiselas. Aquest guardó reconeix un recorregut també de gaire bé mig segle, que va començar amb el seu llibre Carnival strippers (exposat fins al 22 de setembre) i que va tenir un moment d’impacte mundial amb les seves imatges de la revolució sandinista a Nicaragua entre 1978 i 1979. Una revolució traïda, en aquests moments, pel mateix Daniel Ortega.
Des de les seves instantànies de les adolescents novaiorqueses als anys setanta, passant per d’altres conflictes a Centre i Sud-Amèrica fins el testimoni de l’èxode kurd i acabant amb el maltractament de les dones a Birmingham, la incansable Meiselas ens serveix de guió per resseguir sintèticament aquestes cinquanta edicions d’una cita obligada per a la fotografia artística. Segueix llegint...
FESTIVAL D'ARLES 2018
Amèrica gran una altra vegada!
VB. Si la fotografia pot ser un reflex de l’ànima, les imatges del nord-americà Wiliam Wegman amb gossos de l’espècie bracs de Weimar ens representen a nosaltres mateixos. A la nostra mirada. No en và el títol de l’exposició als Rencontres de la Photographie d’Arles 2018 és Être humain (ser humà), un joc de miralls en què la figura canina convenientment disfressada és irònica i reveladora. També la del cartell de l’edició d’enguany fins al 23 de setembre. I tampoc és casualitat que, entre les 36 exposicions oficials, s’hagi escollit al recorregut principal com a lema America Great Again! (Amèrica gran una altra vegada), invertint la consigna xenòfoba de l’actual president dels Estats Units Donald Trump. Mitja desena d’aquestes exposicions mostren imatges d’una Amèrica d’ahir i avui amb totes les seves ferides, injustícies i mestissatges. Un reflex del món, que també abraça la Cuba sense Fidel, la Turquia amb un Erdogan autoritari, la irreverència de la parella Gilbert & George, la connexió arravalera Pigalle-Barri Xino i els llocs comuns entre Picasso i Godard. Unes instantànies que copsen l’estat anímic de cadascun dels visitants.Segueix llegint...
FESTIVAL D'ARLES 2018
Cristina de Middel, fotografia animista a Arles
VB. El do de la ubiqüitat de l’alacantina Cristina de Middel li permet ser la comissària especial de PHotoEspaña i presentar la nova exposició Midnight at the crossroads, juntament amb el seu company Bruno Morais, als Rencontres de la Photographie d’Arles alhora que firma un nou capítol a París de la seva sèrie Gentlemen’s club sobre clients de prostitutes. La fotògrafa hispana del moment bifurca els seus projectes pels cinc continents i com a tal va ser una de les convidades de la manifestació provençal durant la setmana de presentació. La polièdrica cita arlesiana, oberta fins al 23 de setembre, compta amb una cinquantena de propostes disseminades per tot el municipi de la Camarga. Exposicions sobre les que tindrem oportunitat de tornar-ne a parlar en futurs articles. Segueix llegint...
FESTIVAL D'ARLES 2019
Arles i Madrid 'me mata'
VB. El Madrid de la Movida es transporta fotogràficament als Rencontres francesos d’Arles (1 de juliol-22 de setembre), gràcies a Foto Colectania de Barcelona, just quan a la capital espanyola reneixen fantasmes del passat a l’ajuntament. Les imatges heterodoxes d’Alberto García-Alix, Ouka Leele, Pablo Pérez-Mínguez i Miguel Trillo presideixen la sala magna del palau de l’Arquebisbat de la ciutat provençal, incloses a la temàtica El cos és un arma, mentre a la capital espanyola aprenents de bruixot volen tornar a tancar, reprimir i estigmatitzar aquest cos. I, darrera d’això, les idees que havien permès a una joventut que sortia del franquisme d'alliberar-se i posseir la seva pròpia existència.
La Movida. Crònica d’una agitació 1978-1988 conté tant de declaració generacional d’aquella època com d’alerta actual sobre el que no hauria de perdre’s. I d’això ens en parlen els supervivents García-Alix, Ouka Leele i Trillo. Enmig d’uns Rencontres d’Arles que celebren la seva cinquantena edició amb un cartell, a l’inrevés, de la sèrie Peluquería d’Ouka Leele. Segueix llegint...