Fotografia

VISA POUR L'IMAGE 2020

Peter Turnley : “Amb la Covid i la mascareta, mai els ulls no havien estat tan importants”

"PETER
El rostre humà de la Covid-19 a Nova York de Visa pour l'Image" width="406" height="270"> PETER TURNLEY | Una de les fotos de l'exposició El rostre humà de la Covid-19 a Nova York de Visa pour l'Image

VICENÇ BATALLA. Després d’haver cobert com a fotògraf la major part dels esdeveniments més importants dels últims quaranta anys, Peter Turnley (Fort Wayne, Indiana, 1955) es va trobar bloquejat a Nova York el març del 2020 en ple confinament pel coronavirus. Com a reacció, va decidir de sortir cada dia durant més de dos mesos per donar testimoni d’un món que havia canviat de cop i a tot arreu. En la seva mirada i la mirada dels altres. I, per primera vegada, ha mantingut un diari de les seves impressions i les persones que fotografiava. A finals de maig, aquest estatunidenc amb la nacionalitat francesa aterrava a casa seva a París i continuava aquest diari d’imatges i textos personals. D’aquí, n’ha tret el llibre Un diari visual París-Nova York. El rostre humà de la Covid-19, que es deté a finals de juliol un cop a França es va generalitzar el desconfinament. Al Visa pour l’Image de Perpinyà (fins al 27 de setembre) vam poder veure la primera part novaiorquesa. Segueix llegint...

PORTOFOLIO

La resistència de Visa pour l’Image 2020

TIMOTHY A. CLARY/AFP | Una dona amb mascareta passa davant d'aquest grafit pintat en una paret a Nova York, en una imatge del 22 d'abril del 2020 present a l'exposició Pandèmie(s)
TIMOTHY A. CLARY/AFP | Una dona amb mascareta passa davant d'aquest grafit en una paret a Nova York, imatge del 22 d'abril del 2020 present a l'exposició Pandèmie(s)

VB. No hi ha projeccions públiques al Campo Santo, no hi ha trobades a l’auditori del Palau de Congressos, una mica menys d’exposicions i gaire bé totes concentrades al convent de les Mínimes i l’església dels Dominicans i menys presència de fotògraf·es internacionals in situ, però el Visa pour l’Image de Perpinyà 2020 se celebrarà com anunciat del 29 d’agost al 27 de setembre. Le pandèmia del coronavirus no ha impedit que es faci aquesta 32 edició a la ciutat nord-catalana que ha adaptat l’organització a les circumstàncies sanitàries. L’actualitat del Planeta fan més necessàries que mai aquestes imatges quan la mobilitat s’ha vist fortament reduïda però els conflictes, les violències i les injustícies no s’aturen pas. De la Covid-19 a les manifestacions antiracistes als Estats Units, del moviment a Hong Kong contra el control xinès als sinistres efectes de l’home sobre el medi ambient, passant per la visió de l’Àfrica del vencedor del World Press Photo, la cita del fotoperiodisme dona testimoni un any més de l’estat del món. Amb una cohabitació, d’altra banda, amb un ajuntament d’extrema dreta recentment escollit. Panoràmica, amb clixé cas per cas, de cadascuna d’aquestes vi

VISA POUR L'IMAGE 2020

Alfredo Bosco, imatges d’una violència amagada a Guerrero

ALFREDO BOSCO/LUZ AMB LE FIGARO MAGAZINE | Membre d'un grup d’autodefensa a Rincón de Chautla, a la regió central de l’Estat mexicà de Guerrero, al gener del 2019
ALFREDO BOSCO/LUZ AMB LE FIGARO MAGAZINE | Membre d'un grup d’autodefensa a Rincón de Chautla, a la regió central de l’Estat mexicà de Guerrero, al gener del 2019

VB. Hi ha entrevistes com aquesta al fotoperiodista italià Alfredo Bosco que, malgrat que es quedin guardades durant un temps esperant el moment oportú per publicar-les, sempre estan d’actualitat. La seva exposició al setembre al Visa pour l’Image de Perpinyà es titulava Guerrero, l’Estat oblidat, sobre la violència que viuen les poblacions locals d’aquesta regió mexicana del Pacífic i que és fruit d’un treball de tres anys, durant els quals la situació no només no semblava alleugerir-se sinó que a més les pròpies poblacions de les muntanyes s’organitzaven en milícies contra els càrtels criminals, incorporant-hi dones i nens soldats. Guerrero és l’Estat de l’antiga ciutat idíl·lica d’Acapulco i també dels 43 estudiants desapareguts d’Iguala.

El recull d’imatges esfereïdores de Bosco alerten no només sobre la descomposició en aquest territori, amb un reguer de morts, sinó així mateix sobre la impotència i sovint complicitat de les autoritats mexicanes. Però el fotoperiodista, que porta una desena d’anys recorrent conflictes al món, ja està treballant sobre una violència més propera com és la provocada per la quarta de les màfies italianes: la menys coneguda Società Foggiana de la regió de Pulla d’on ell n'és originarI. Segueix llegint...

L'ULL FRANC DEL RAFAEL VALLBONA

Una tardor fotogràfica catalana

GERVASIO SÁNCHEZ | La contribució del fotògraf cordovès Gervasio Sánchez al llibre col·lectiu Pandemia. Miradas de una tragedia, que Blume Editorial impulsa en micromecenatge com a solidaritat a la professió
GERVASIO SÁNCHEZ | La contribució del fotògraf cordovès Gervasio Sánchez al llibre col·lectiu Pandemia. Miradas de una tragedia, que Blume Editorial impulsa en micromecenatge com a solidaritat a la professió

Als anys vuitanta, el curador David Balsells i el fotògraf Joan Fontcuberta van impulsar la Primavera Fotogràfica, conjunt de propostes expositives que pretenien situar aquest art en l'imaginari cultural del país. El llegat d'aquelles primaveres, potser una mica lent i tardà, ha aconseguit atorgar a la fotografia l’estatus d'art major que li pertoca, i més encara si atenem a la gran nòmina d'excel·lents fotògrafs catalans de tots els temps. El centre de la imatge de la Virreina (ajuntament de Barcelona), la Fundació Foto Colectania o la Biennal Xavier Miserachs en són bons exemples. Segueix llegint...

La Biennal Miserachs il·lumina el lànguid estiueig de la Costa Brava

ARXIU LEOPOLDO POMÉS | Bernadette, 1961
ARXIU LEOPOLDO POMÉS | Bernadette, 1961

RV. Leopoldo Pomés solia dir que "una fotografia és bona quan la seva contemplació va més enllà del que es veu". El fotògraf sentia una enorme atracció pel que hi ha de misteriós en una imatge, perquè són les fotos enigmàtiques les que obren fins a l'infinit la imaginació de l'espectador. La foscor d'una finestra, la mirada perduda d'un personatge anònim, la llum ardent i sense ombres o l'atractiu provocador i poderós d'una dona, són les expressions del món més íntim de Pomés, aquell que el gran auditori no va saber descobrir, amagat com va quedar darrere les bombolles del cava i l'enlluernament general que va causar el seu art publicitari. Aquest univers ignot i carregat de dubtes i preguntes sense resposta és el que dona a conèixer l'exposició Després de tot, la principal de les cinc que conformen l'onzena edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs que es pot veure a Palafrugell fins el dia 11 d'octubre del 2020. Segueix llegint...

VISA POUR L'IMAGE 2019

Armilles grogues, imatges d’una França enutjada

OLIVIER CORET/DIVERGENCE PER A LE FIGARO MAGAZINE | Enfrontaments a l'Arc de Triomf entre armilles grogues i policies, l'u de desembre de 2018
OLIVIER CORET/DIVERGENCE PER A LE FIGARO MAGAZINE | Enfrontaments a l'Arc de Triomf entre armilles grogues i policies, l'u de desembre de 2018

VB. Els fotoperiodistes Olivier Coret i Éric Hadj van seguir el moviment dels 'gilets jaunes' (armilles grogues) a França quasi en tota la seva durada entre finals del 2018 i principis del 2019: des dels violents xocs als Camps Elisis i l’Arc de Triomf parisencs fins a aquells municipis rurals on s’organitzava una solidaritat inèdita entre persones ideològicament oposades. Le seves fotografies formaven part de dues exposicions al festival Visa pour l’Image de Perpinyà. I des de la població de la Catalunya del Nord, una de las més pobres del país, ambdós ens van explicar la seva experiència a peu de carrer. Segueix llegint...

VISA POUR L'IMAGE 2019

Adriana Loureiro, la mirada d’una Veneçuela agònica

VICENÇ BATALLA | La fotoperiodista veneçolana Adriana Loureiro, davant d'una de les fotos a Perpinyà de Paraíso perdido
VICENÇ BATALLA | La fotoperiodista veneçolana Adriana Loureiro, davant d'una de les fotos a Perpinyà de Paraíso perdido

VB. Més enllà dels interessos d‘uns i altres, dins i fora del país, la crisi veneçolana afecta una majoria de la població que lluita per sobreviure i emigra en massa. El testimoni fotogràfic d’Adriana Loureiro Fernández per a mitjans internacionals i en la seva exposició evolutiva Paraíso perdido és una de les mirades més autèntiques i exemptes de prejudicis perquè prescindeix de les estructures de partit i reflecteix el dia a dia dels mateixos veneçolans. Des del barri més pobre de Llatinoamèrica, Petare, fins a l’ensorrament d’una ciutat com Maracaibo passant pel periple de l’emigració a través de vàries fronteres de la regió.

Al festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image, a Perpinyà, les imatges de Loureiro s’han complementat amb les del bilbaí Álvaro Ybarra Zavala que retrata la situació a Veneçuela des de fa deu anys. Una edició que va premiar en primer lloc el treball del mexicà Guillermo Arias per La caravana i va comptar amb impactants testimonis gràfics sobre les guerres que no s’acaben i els conflictes que venen. Segueix llegint...

ANÀLISI

L’ultradretà i populista Louis Aliot es fa amb Perpinyà

ARXIU | Louis Aliot, contestant les preguntes de la primera cadena privada francesa TF1 després de la seva victòria a Perpinyà
ARXIU | Louis Aliot, contestant les preguntes de la primera cadena privada francesa TF1 després de la seva victòria a Perpinyà

VB. Era una qüestió de temps. El 2014, l’ex secretari general i vicepresident del Front Nacional, Louis Aliot, ja havia obtingut el 34% dels vots a la primera volta de les municipals a Perpinyà. A la segona volta, una coalició republicana encapçalada per l’alcalde de dretes sortint, Jean-Marc Pujol, l’havia batut amb el 55%. Però, en aquesta ocasió i després d’una segona volta insòlita al cap de quinze setmanes a causa del coronavirus i partint de prop del 36%, s’ha fet amb l’ajuntament amb el 53% dels sufragis i davant d’un front republicà que no ha arribat al 47%. Més de 1.800 vots de diferència en aquesta ciutat de 120.000 habitants de la Catalunya Nord que representa la més gran a partir d’ara en mans de l’extrema dreta a França. Segueix llegint...

FESTIVAL D'ARLES 2019

Arles i Madrid 'me mata'

VICENÇ BATALLA | Ouka Leele, a Arles, davant l'original de la sèrie Peluquería que il·lustra el cartell dels Rencontres de la Fotografia 2019
VICENÇ BATALLA | Ouka Leele, a Arles, davant l'original de la sèrie Peluquería que il·lustra el cartell dels Rencontres de la Fotografia 2019


VB. El Madrid de la Movida es transporta fotogràficament als 
Rencontres francesos d’Arles (1 de juliol-22 de setembre), gràcies a Foto Colectania de Barcelona, just quan a la capital espanyola reneixen fantasmes del passat a l’ajuntament. Les imatges heterodoxes d’Alberto García-Alix, Ouka Leele, Pablo Pérez-Mínguez i Miguel Trillo presideixen la sala magna del palau de l’Arquebisbat de la ciutat provençal, incloses a la temàtica El cos és un arma, mentre a la capital espanyola aprenents de bruixot volen tornar a tancar, reprimir i estigmatitzar aquest cos. I, darrera d’això, les idees que havien permès a una joventut que sortia del franquisme d'alliberar-se i posseir la seva pròpia existència.

La Movida. Crònica d’una agitació 1978-1988 conté tant de declaració generacional d’aquella època com d’alerta actual sobre el que no hauria de perdre’s. I d’això ens en parlen els supervivents García-Alix, Ouka Leele i Trillo. Enmig d’uns Rencontres d’Arles que celebren la seva cinquantena edició amb un cartell, a l’inrevés, de la sèrie Peluquería d’Ouka Leele. Segueix llegint...

VISA POUR L'IMAGE 2018

El cru testimoni fotogràfic de Luis Tato a Kenya

VICENÇ BATALLA | Luis Tato, davant de la seva exposició Eleccions de 2017 a Kenya a l’església dels Dominicans de Perpinyà
VICENÇ BATALLA | Luis Tato, davant de la seva exposició Eleccions de 2017 a Kenya a l’església dels Dominicans de Perpinyà

VB. Hi ha vocacions que sorgeixen per atzar. El fotoperiodisme del barceloní Luis Tato ha passat en poc temps de ser local a tenir un caràcter internacional i ubicar-se a Nairobi. Arribat a la capital kenyata un parell de mesos abans, al barceloní li va tocar de cobrir l’any passat les accidentades eleccions al país repetides fins a dues vegades i amb un balanç d’un centenar de morts. Ho va fer per a l’agència AFP i una de les crues imatges de la seva exposició va ser l’escollida per il·lustrar el programa de la trentena edició de Visa pour l’Image a Perpinyà, la primera quinzena de setembre. Amb la conversa que vam mantenir amb Tato, i el treball del sud-africà John Wessels sobre la vida, la violència i altres aspectes a la República Democràtica del Congo, inaugurem una sèrie d’articles sobre les fotos d’actualitat i els autors i autores vistos a la cita perpinyanenca. Segueix llegint...

VISA POUR L'IMAGE 2018

Les microhistòries colombianes i bolivianes de Martín-Chico i Dewever-Plana

CATALINA MARTÍN-CHICO/COSMOS | L'exguerrillera de les FARC Angelina dóna el pit al seu nadó en un camp de transició durant la primavera del 2017
CATALINA MARTÍN-CHICO/COSMOS | L'exguerrillera de les FARC Angelina dóna el pit al seu nadó en un camp de transició durant la primavera del 2017

VB. Darrera de les grans declaracions polítiques, les societats colombiana i boliviana segueixen la seva vida quotidiana, entre esperances, temors i promeses. La madrilenya Catalina Martín-Chico ha acompanyat amb la seva càmera fotogràfica les exguerrilleres de les FARC a Colòmbia que han donat via lliure a la seva maternitat després de mig segle de vot per la causa revolucionària. El franco-català Miquel Dewever-Plana ha passat nou mesos amb els minaires i les minaires de Potosí a Bolívia que va ser Eldorado de la plata de la corona espanyola i n’ha extret les imatges atàviques del seu patiment i creences. Les seves dues exposicions integraven la programació oficial de Visa pour l’Image a Perpinyà. I ens apropen les dones i els homes d’un subcontinent americà que intenta ser l’amo del seu destí. Segueix llegint...

FESTIVAL D'ARLES 2019

Susan Meiselas, als 50 anys dels Rencontres d’Arles

VICENÇ BATALLA | La fotògrafa Susan Meiselas, presentant al Teatre Antic d'Arles fotos seves i d'altres sobre la situació actual a Nicaragua
VICENÇ BATALLA | La fotògrafa Susan Meiselas, presentant al Teatre Antic d'Arles fotos seves i d'altres sobre la situació actual a Nicaragua

VB. Una fotografia amb mirada de dona compromesa és el que la cinquantena edició dels Rencontres de la Fotografia d’Arles han volgut destacar amb el primer premi Women in Motion a la nord-americana Susan Meiselas. Aquest guardó reconeix un recorregut també de gaire bé mig segle, que va començar amb el seu llibre Carnival strippers (exposat fins al 22 de setembre) i que va tenir un moment d’impacte mundial amb les seves imatges de la revolució sandinista a Nicaragua entre 1978 i 1979. Una revolució traïda, en aquests moments, pel mateix Daniel Ortega. 

Des de les seves instantànies de les adolescents novaiorqueses als anys setanta, passant per d’altres conflictes a Centre i Sud-Amèrica fins el testimoni de l’èxode kurd i acabant amb el maltractament de les dones a Birmingham, la incansable Meiselas ens serveix de guió per resseguir sintèticament aquestes cinquanta edicions d’una cita obligada per a la fotografia artística. Segueix llegint...

FESTIVAL D'ARLES 2018

Amèrica gran una altra vegada!

WILLIAM WEGMAN | La gossa Candy, fotografiada amb el títol Casual el 2002 i que és la imatge dels Rencontres d'Arles 2018 (Sperone Westwater Gallery)

WILLIAM WEGMAN | La gossa Candy, fotografiada amb el títol Casual el 2002 i que és la imatge dels Rencontres d'Arles 2018 (Sperone Westwater Gallery)

VB. Si la fotografia pot ser un reflex de l’ànima, les imatges del nord-americà Wiliam Wegman amb gossos de l’espècie bracs de Weimar ens representen a nosaltres mateixos. A la nostra mirada. No en và el títol de l’exposició als Rencontres de la Photographie d’Arles 2018 és Être humain (ser humà), un joc de miralls en què la figura canina convenientment disfressada és irònica i reveladora. També la del cartell de l’edició d’enguany fins al 23 de setembre. I tampoc és casualitat que, entre les 36 exposicions oficials, s’hagi escollit al recorregut principal com a lema America Great Again! (Amèrica gran una altra vegada), invertint la consigna xenòfoba de l’actual president dels Estats Units Donald Trump. Mitja desena d’aquestes exposicions mostren imatges d’una Amèrica d’ahir i avui amb totes les seves ferides, injustícies i mestissatges. Un reflex del món, que també abraça la Cuba sense Fidel, la Turquia amb un Erdogan autoritari, la irreverència de la parella Gilbert & George, la connexió arravalera Pigalle-Barri Xino i els llocs comuns entre Picasso i Godard. Unes instantànies que copsen l’estat anímic de cadascun dels visitants.Segueix llegint...

FESTIVAL D'ARLES 2018

Cristina de Middel, fotografia animista a Arles

VICENÇ BATALLA | Cristina de Middel, davant del cartell dels Rencontres d'Arles 2018 amb un dels gossos de William Wegman de cap per avall
VICENÇ BATALLA | Cristina de Middel, davant del cartell dels Rencontres d'Arles 2018 amb un dels gossos de William Wegman de cap per avall

VB. El do de la ubiqüitat de l’alacantina Cristina de Middel li permet ser la comissària especial de PHotoEspaña i presentar la nova exposició Midnight at the crossroads, juntament amb el seu company Bruno Morais, als Rencontres de la Photographie d’Arles alhora que firma un nou capítol a París de la seva sèrie Gentlemen’s club sobre clients de prostitutes. La fotògrafa hispana del moment bifurca els seus projectes pels cinc continents i com a tal va ser una de les convidades de la manifestació provençal durant la setmana de presentació. La polièdrica cita arlesiana, oberta fins al 23 de setembre, compta amb una cinquantena de propostes disseminades per tot el municipi de la Camarga. Exposicions sobre les que tindrem oportunitat de tornar-ne a parlar en futurs articles. Segueix llegint...

Hits: 132