Nicolas Mathieu: “M’interessava mostrar que els nostres recorreguts vitals estan condicionats”

VICENÇ BATALLA. No era pas el favorit per emportar-se el Premi Goncourt 2018, però la seva història realista Leurs enfants après eux (Actes Sud) sobre el daltabaix de la classe treballadora al Gran Est de França va seduir el jurat. Amb la seva segona novel·la i als 40 anys, Nicolas Mathieu finalment arribava a fer … Llegiu mésNicolas Mathieu: “M’interessava mostrar que els nostres recorreguts vitals estan condicionats”

Armilles grogues, imatges d’una França enutjada

VICENÇ BATALLA. Durant més de mig any, tot i que el moviment encara no s’hagi acabat, els anomenats gilets jaunes (armilles grogues) van omplir cada dissabte els centres de les principals ciutats de França i van ocupar rotondes de zones perifèriques i rurals a tot el país. Un moviment de ràbia inesperat, genuïnament francès, que … Llegiu mésArmilles grogues, imatges d’una França enutjada

Adriana Loureiro, la mirada d’una Veneçuela agònica

VICENÇ BATALLA. Més enllà dels interessos d‘uns i altres, dins i fora del país, la crisi veneçolana afecta una majoria de la població que lluita per sobreviure i emigra en massa. El testimoni fotogràfic d’Adriana Loureiro Fernández per a mitjans internacionals i en la seva exposició evolutiva Paraíso perdido és una de les mirades més … Llegiu mésAdriana Loureiro, la mirada d’una Veneçuela agònica

Claudia Calviño, liderant un nou cinema cubà independent

VICENÇ BATALLA. Cuba va passar de ser un referent al cinema llatinoamericà i mundial després de la revolució a empetitir-se durant l’anomenat Periodo Especial, als anys noranta. D’aquella època encara no se n’ha acabat de sortir, i si ho fa és gràcies a un nou circuit de producció independent que té en l’espavilada figura de … Llegiu mésClaudia Calviño, liderant un nou cinema cubà independent

Susan Meiselas, als 50 anys dels Rencontres d’Arles

VICENÇ BATALLA. Una fotografia amb mirada de dona compromesa és el que la cinquantena edició dels Rencontres de la Fotografia d’Arles han volgut destacar amb el primer premi Women in Motion a la nord-americana Susan Meiselas. Aquest guardó reconeix un recorregut també de gaire bé mig segle, que va començar amb el seu llibre Carnival … Llegiu mésSusan Meiselas, als 50 anys dels Rencontres d’Arles

Suleiman, testimoni d’un palestí mut sobre el món

VICENÇ BATALLA. El palestí Elia Suleiman no es prodiga massa en pel·lícules, però cada cop que és a competició a Canes crida l’atenció. Com amb It must be heaven, un passeig mundial per París i Nova York per aquest exiliat de Natzaret que adopta la postura entre lacònica i àcida d’un Jacques Tati o un … Llegiu mésSuleiman, testimoni d’un palestí mut sobre el món

L’estiu interminable de Kechiche a Seta

VICENÇ BATALLA. Hi ha realitzadors com el francès Abdellatif Kechiche a qui, si no existissin els terminis ni les limitacions, continuaria filmant i muntant la mateixa pel·lícula durant anys. És el problema de Mektoub, my love: Intermezzo, la segona part d’un estiu hedonista el 1994 a Seta. Que, en aquesta segona entrega, es perd en … Llegiu mésL’estiu interminable de Kechiche a Seta

Retrat generacional de Xavier Dolan amb ‘Matthias i Maxime’

VICENÇ BATALLA. Començàvem a dubtar de la capacitat del quebequès Xavier Dolan de recuperar la seva frescor del principi. Però amb Matthias i Maxime, a competició, ho aconsegueix com a retrat personal i generacional arribat als trenta. Perquè ho fa des de casa i amb els actors que coneix. El gir del francès Arnaud Desplechin … Llegiu mésRetrat generacional de Xavier Dolan amb ‘Matthias i Maxime’

La Galícia que es crema d’Oliver Laxe

VICENÇ BATALLA. Revingut de Tànger i de les seves excursions místiques per l’Atlas, Oliver Laxe torna a la seva terra i presenta la primera pel·lícula en gallec de les 72 edicions del Festival de Canes amb O que arde (Allò que crema) a la secció Un Certain Regard. Una pudorosa història d’un home condemnat per … Llegiu mésLa Galícia que es crema d’Oliver Laxe

Entre Tarantino i Bong Joon-ho, guanya el segon

VICENÇ BATALLA. La mateixa jornada a Canes ens va portar a competició dues maneres de jugar amb el thriller, amb els mestres nord-americà Quentin Tarantino i sud-coreà Bong Joon-ho. Tarantino presentava Once upon a time…in Hollywood, una reescriptura de l’agitat any 1969. Bong, Gisaengchung (Parásitos), una barreja de film social i d’horror. I guanya el … Llegiu mésEntre Tarantino i Bong Joon-ho, guanya el segon