Mal Pelo, Bach en moviment

VICENÇ BATALLA. La reinterpretació de Bach al llarg dels segles no s’acaba mai, i el procès de creació de Mal Pelo tampoc. La companyia de María Muñoz i Pep Ramis ha clos un treball de divuit anys entorn del principal músic del Barroc, però que es regenera en cada espectacle en funció dels llocs on … Llegiu més

Germaine Gargallo i els pintors catalans de Montmartre

ABEL CUTILLAS. Germaine Gargallo és una figura a l’ombra de l’època en què la butte de Montmartre i els artistes catalans que hi habitaven vivien en la foscor, literalment. La foscor de la gana, el crim, la misèria i la prostitució. Els anys salvatges del canvi de segle. Germaine Gargallo (1880-1948) és la dona que … Llegiu més

Tosquelles, l’absent

ABEL CUTILLAS. Tot investigador, tot biògraf, tendeix, per la pròpia naturalesa de les coses, a presentar el seu biografiat com algú que no ha estat prou tingut en compte, prou atès, algú a qui no s’ha prestat la suficient atenció. Quin sentit tindria sinó la seva tasca? Això està tan normalitzat i es tan així … Llegiu més

Un Sónar de tardor entre les arrels i el futur

VICENÇ BATALLA. Les crisis de societat també serveixen per reinventar-se i tornar a mirar cap endavant. En plena adaptació a un món post-pandèmic, els responsables de l’icònic festival barceloní Sónar aprofiten per continuar polint aquelles eines virtuals que els van permetre de fer una versió de butxaca i bàsicament en línia al setembre de l’any … Llegiu més

Jordi Bartolí: “Els dibuixos del meu oncle van formar la meva consciència política”

VICENÇ BATALLA. Confessa que li resulta estrany que l’anomenin Georges quan el seu pare, Salvador, germà petit de Josep Bartolí (1910-1995), i la seva mare casats a Perpinyà li deien Jordi. El nebot del Josep, la figura del qual s’ha fet famosa després de la pel·lícula d’animació d’èxit d’Aurel, culmina tota una gesta un cop … Llegiu més

Festivals i Covid, s’ha acabat la festa

VICENÇ BATALLA. No disposem de data, enlloc d’Europa, per tornar a ballar. Algunes sales de concerts o les seves terrasses van reobrir tímidament a l’estiu o a la tardor amb cadires, distanciament físic i una mascareta a la cara que és molt lluny del concepte de música plegats que enderroca les barreres socials, de gèneres … Llegiu més

El lent i tortuós retorn de la cultura

RAFAEL VALLBONA. Amb restriccions d’aforament i horaris i sense ni cinc, l’activitat cultural ha tornat a teatres i sales d’exposicions amb programacions de perfil baix i molta por. La idea del cataclisme industrial s’imposa a la pulsió creativa. La incompetència i el desdeny de les administracions hi fa la resta. Jordi Pujol va menystenir la … Llegiu més

Aurel i Bartolí, els dibuixos de ‘Josep’ com a supervivència

VICENÇ BATALLA. Hi ha una història i una memòria al Rosselló i tota l’actual regió d’Occitània que turmenta els esperits, sigui per als qui ho han viscut i encara són vius, sigui per als seus descendents. És l’anomenada Retirada del mig milió de republicans catalans i espanyols el 1939 i els camps de concentració on … Llegiu més

La crida urgent dels independents de la cultura a Europa

VICENÇ BATALLA. La cultura és la gran oblidada de la crisi del coronavirus a Europa. A l’anomenat Next Generation EU com a pla de rellançament per afrontar els estralls de la pandèmia, no hi ha escrita enlloc la paraula cultura i no se sap pas si el sector rebrà ajudes directes. Com a mal menor, al … Llegiu més