L'ULL FRANC DEL RAFAEL VALLBONA

Cinquanta crims en català: perill, n’hi haurà més

ARXIU | L'editor de la col·lecció Crims.cat i especialista en novel·la negra Àlex Martín
ARXIU | L'editor de la col·lecció Crims.cat i especialista en novel·la negra Àlex Martín

RAFAEL VALLBONA. Hereva per vocació i mèrits de la mítica La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, editada per Alrevés i dirigida per Àlex Martín, arriba als primers cinquanta títols i s'acosta al nombre total de la seva mestra. Segueix llegint...

La cultura, en quarantena i a l’estocada

VICENÇ BATALLA. Entre les pròximes convocatòries a les que havíem d’assistir com a parisBCN, hi havia els Rencontres de Toulouse Cinélatino la segona quinzena de març. Segurament, la trobada de referència per al cinema llatinoamericà a Europa on no només es presenten pel·lícules sinó que es busca finançament per a nous projectes enmig d’un ambient popular hereu d’aquest esdeveniment que es va iniciar als anys vuitanta amb exiliats de les dictadures sud-americanes. I que se segueix fent, amb la històrica Cinémathèque de Tolosa de Llenguadoc com a epicentre, gràcies a la col·laboració entusiasta de desenes de voluntaris. El president del certamen, Francis Saint-Dizier, metge ell mateix, s’ha vist obligat a anul·lar-lo totalment malgrat que en un inici encara s’intentava com a mínim conservar les projeccionsSegueix llegint...

AUTOR DE LA NOVEL·LA 'EL GUETO INTERIOR'

Santiago H. Amigorena: “El dolor i el silenci del meu avi són els meus”

VICENÇ BATALLA | L'escriptor Santiago H. Amigorena, al Saló del Llibre de Bron al febrer
VICENÇ BATALLA | L'escriptor Santiago H. Amigorena, al Saló del Llibre de Bron al febrer

VB. Ha hagut d’esperar fins a Le Ghetto intérieur (P.O.L., 2019), finalista del Premi Goncourt, per cridar una mica més l’atenció com a escriptor després d’anys d’una autobiografia més aviat confidencial. Santiago H. Amigorena (Buenos Aires, 1962) s’ha guanyat fins ara la vida fonamentalment com a guionista de cinema, al costat de realitzadors com Cédric Klaplish, malgrat que ell també hagi dirigit. Exiliat a França amb els seus pares argentins a causa de la dictadura quan només tenia dotze anys, la seva vida i la seva identitat van quedar per sempre dividides entre les seves arrels sud-americanes i la seva formació literària francesa. Un exili com a un viatge de tornada de la seva família jueva originària d’Europa de l’Est, que el va portar a imaginar quina havia estat la raó de la culpabilitat i el silenci del seu avi Vicente Rosenberg qui, arribat a l’Argentina el 1928, havia deixat enrere la seva mare i el seu germà a Varsòvia i no els tornaria a veure mai més, eliminats pels nazis. És el silenci que forma aquest gueto interior, sobre el qual es projecta Amigorena creuant els dos exilis.

I és el seu cosí cinc anys més gran Martín Caparrós, escriptor a la seva vegada i gran viatger entre Buenos Aires i Madrid, qui n’ha fet la traducció al castellà que serà publicada al maig per Random House com a El gueto interior (i en català per Edicions 62). Es tanca el cercle, però no pas la literatura d’una família que es nodreix d’aquestes anades i tornades inesgotables. Al Saló del Llibre de Bron, al costat de Lió i en companyia de l’aragonès Manuel Vilas (Ordesa, Premi Femina estranger 2019), vam poder parlar amb Amigorena entre signatura i signatura. Ho vam fer en francès perquè, tot i que el caràcter hispànic ens apropi, aquesta és la llengua literària d’aquest home que intenta de callar per les paraules. Segueix llegint...

FESTIVAL DE CURTMETRATGES DE CLERMONT-FERRAND 2020

Cris Iglesias, feminisme en gallec

SILVIA LIZARDO | L'actriu Cris Iglesias, protagonista de 16 de decembro, al Festival de Curtmetratges de Clermont-Ferrand al febrer
SILVIA LIZARDO | L'actriu Cris Iglesias, protagonista de 16 de decembro, al festival de Clermont-Ferrand

SILVIA LIZARDO/VICENÇ BATALLA. L’assetjament al que se sent sotmesa una noia en una població de Galícia, per un grup de nois que amenacen amb filmar-la i publicar-ho a les xarxes socials, és la temàtica del curtmetratge 16 de decembro (16 de desembre) d’Álvaro Gago que des de l’estiu passat circula per festivals de tot el món. En la seva intenció de fer d’aquesta història local de 14 minuts un al·legat universal per a l’empoderament femení. Una de les seves últimes cites va ser a principis de febrer al Festival de Curtmetratges de Clermont-Ferrand, on era present l’actriu protagonista Cris Iglesias. Amb ella vam conversar sobre el seu paper en aquesta cinta i el seu treball amb el realitzador Gago que el 2017 ja va tenir una gran repercussió amb el seu anterior curt MatriaL’edició 42 del festival va coronar el belga nascut a Ghana Anthony Nti per Da yie. D'altra banda, l’argentí Pedro Casavecchia es va emportar el premi al millor curt d’animació per Pulsión i la brasilera Cris Lyra el de millor documental per Quebramar. A la categoria experimental Labo, el madrileny Jorge Cantos es va imposar amb Günst ul vándrafoo (Ráfagas de vida salvaje) i el manxec Enrique Buleo va obtenir una menció especial per El infierno y talUna edició que li va dedicar un sentit homenatge a l'artista holandès desaparegut el 2019 Rosto, amb una exposicióSegueix llegint...

ART/FOTOGRAFIA

Laia Abril: “No aconsegueixo publicar als Estats Units aquest treball sobre les violacions”

MAHALA NUUK | La periodista i fotògrafa Laia Abril, autora de l'exposició On rape
MAHALA NUUK | La periodista i fotògrafa Laia Abril, autora de l'exposició On rape

VB. La misogínia és un problema per resoldre, si es té en compte no només els atacs a les dones als països més pobres i en guerra sinó també les decisions institucionals a les societats occidentals. Sense anar més lluny, l’escàndol a Espanya per la sentència de la manada va provocar una onada d’indignació que ha incitat la periodista i fotògrafa catalana Laia Abril a fer el seu segon capítol On rape (sobre la violació) al voltant de la misogínia després d’haver impactat el 2016 amb el primer capítol On abortion (sobre l’avortament). Presentat al febrer a la galeria parisenca Les Filles du Calvaire, el projecte té l’ambició de viatjar per Europa i Nord-Amèrica com ho ha fet On abortion. Però allò que hauria de ser una normalització del debat sobre aquests temes, no resulta tan fàcil en entorns com el dels Estats Units. Així ens ho explica la mateixa Abril des de París acabant de perfilar tots els detalls d’aquesta història de la violació a partir d’uns mites que perpetuen en les lleis un poder de violència masculí i de culpabilització femenina. Segueix llegint...

AUTORS DEL CÒMIC 'EL BUSCÓN EN LAS INDIAS'

Alain Ayroles/Juanjo Guarnido: “Hi ha una faceta catàrtica i una faceta de conte d'evasió”

"VICENÇ
VICENÇ BATALLA | Juanjo Guarnido i Alain Ayroles a Angulema, amb El Buscón en las Indias de fons

VB. El Buscón en las Indias (2019), un còmic sobre les aventures d’un rodamón castellà a la Llatinoamèrica del segle XVII, s’ha convertit en un èxit editorial. El guionista francès Alain Ayroles i el dibuixant espanyol Juanjo Guarnido han imaginat una continuïtat de El buscón que Quevedo havia llegat el 1626 com a exemple de literatura picaresca de l’època amb el personatge de Pablo de Segovia a punt d’embarcar-se per a les Índies i El Dorado. Donant-li aquesta continuació, en ple territori dels Incas, els autors han aplegat un ampli públic d’amateurs de planxes èpiques i alhora de lectors àvids d’històries d’aquell temps que poden ressonar amb la picaresca d’avui en dia. Primer, va aparèixer a l’agost passat a Delcourt la versió original francesa abans que el novembre no sortís la versió en castellà a Norma Editorial. Al Festival d’Angulema de gener, força ocupats com estaven, vam aconseguir d’entrevistar-los entre signatures, trobades amb el públic i sessions fotogràfiques. Segueix llegint...

DIRECTORS DEL FESTIVAL OUI!

Mathilde Mottier/François Vila: “Tenim molts francòfons, però una majoria de francòfils!

TYPHAINE MAUGET | Mathilde Mottier i François Vila, fundadors i directors del Festival Oui! amb el cartell 2020 obra d'Oscar Llobet
TYPHAINE MAUGET | Mathilde Mottier i François Vila, directors del Festival Oui!

VB. Els promotors d'arts escèniques Mathilde Mottier i François Vila són els responsables des de fa quatre anys de l’aventura del Festival Oui! Així ens responen per comprendre millor aquesta iniciativa de teatre francès a Barcelona. Segueix llegint...

4ª EDICIÓ DEL CERTAMEN FRANCÈS A BARCELONA

Festival Oui!, l’emigració com a subjecte teatral

"ARXIU
ARXIU | Els actors Bachir Tassembedo i Jules Soguira Gouba, a l'obra Gibraltar de Guy Giroud

VB. La influència cultural francesa a Barcelona ve de lluny, però quan els intercanvis són cada cop més anglòfils és oportú que es compleixin quatre edicions del Festival Oui! Una convocatòria per descobrir companyies de teatre menys conegudes de l’àrea francòfona i per poder establir viatges d’anada i tornada entre autor·e·s, traductor·e·s i actors i actrius i amb epicentre a la capital catalana. I si parlem de passarel·les entre cultures, què millor que centrar aquest any el festival en bona part en la qüestió de les migracions i els països d’on vénen els qui les protagonitzen. A més el certamen s’amplia a la programació paral·lela Km0, precisament per promoure aquests intercanvis de les arts escèniques a una banda i altra dels Pirineus. Repàs de les vuit obres que es presenten entre 4 i el 16 de febrer, amb l'Institut del Teatre i l'Institut Francès de Barcelona com a eixos principals, però també en d’altres espais de la ciutat. Segueix llegint...

FESTIVAL DE CANES 2019

Bong Joon-ho guanya la Palma d'Or amb 'Parásitos' i Banderas és millor actor per 'Dolor y gloria'

VICENÇ BATALLA | El director sud-coreà Bong Joon-ho, amb la seva Palma d’Or per Parásitos
VICENÇ BATALLA | El director sud-coreà Bong Joon-ho, amb la seva Palma d’Or per Parásitos

VB. El sud-coreà Bong Joon-ho guanya la Palma d'Or amb Parásitos (estrena el 18 d'octubre), un thriller social i de terror en un Seül maleït pels diners. És el segon any consecutiu que una pel·lícula asiàtica s'emporta la Palma, després de Un asunto de familia del japonès Horikazu Kore-eda. L'espanyol Pedro Almodóvar tampoc ha aconseguit aquesta vegada amb Dolor y gloria el màxim guardó, tot i que Antonio Banderas que l'encarna en pantalla s'ha endut el Premi al Millor Actor. Descobreix el palmarès al complet...

El conjunt de les 12 cròniques del Festival de Canes

FESTIVAL DE CANES 2019

Almodóvar: “Tothom sap el que és descobrir la sexualitat, encara que no sàpiga posar-li nom”

VICENÇ BATALLA | Pedro Almodóvar, durant les entrevistes a Canes per Dolor y gloria
VICENÇ BATALLA | Pedro Almodóvar, durant les entrevistes a Canes per Dolor y gloria

VB. El Pedro Almodóvar més sincer de Dolor y gloria entra en competició al Festival de Canes aquest cap de setmana, i amb l’Almodóvar més sincer vam tenir l'oportunitat de parlar un grup de periodistes espanyols poques hores abans de la projecció oficial. Al costat d'Antonio Banderas, Penélope Cruz, Asier Etxeandia, Lorenzo Sbaraglia i Nora Navas. Esperant obtenir potser la seva primera la Palma d'Or, aquestes són les confessions a flor de pell del director manxec que revela que li agradaria escriure-li una pel·lícula sencera a Rosalía. Segueix llegint...

CINEMA

Antonio Banderas: “Tots viatgem per la vida amb una maleta plena de dolor, i de glòria!”

VICENÇ BATALLA | Antonio Banderas, durant la trobada amb la premsa al Festival de Canes al maig passat per Dolor y gloria
VICENÇ BATALLA | Antonio Banderas, durant la trobada amb la premsa al Festival de Canes al maig passat per Dolor y gloria

VB. L’alter ego de Pedro Almodóvar a Dolor y gloria, Antonio Banderas, acumula premis i nominacions pel seu rol a la pel·lícula més autobiogràfica del manxec. Poc abans de la cerimònia dels Òscar a Los Angeles (matinada del 9 al 10 de febrer), recuperem aquesta llarga resposta que ens va donar l’actor malagueny al passat Festival de Canes i que teníem pendent. En ella, ens establia una connexió entre el seu atac de cor el 2017 i el rodatge del film d’Almodóvar i la manera com aquest el va dirigir per canviar-li el registre i obtenir aquesta autenticitat que causa perplexitat sobre qui és qui. A la gala de Hollywood, Dolor y gloria també opta a la categoria de millor pel·lícula estrangera. Segueix llegint...

LITERATURA

Mathieu David, una Barcelona que crema

VICENÇ BATALLA | L'escriptor quebequès Mathieu David, a la conversa a la plaça de la Vila de Gràcia
VICENÇ BATALLA | L'escriptor quebequès Mathieu David, a la conversa a la plaça de la Vila de Gràcia

VB. El símil i la metàfora d’una Barcelona en flames pot resultar tòpic en mans de periodistes, historiadors i escriptors, pels esdeveniments del passat i els d’avui, però això no vol dir pas que deixi de resultar una font inesgotable. Algú que s’hi ha atansat prou és el quebequès Mathieu David amb Barcelone brûle (Gallimard, 2018). És a dir Barcelona crema, una crònica personal entre literària i viscuda que navega entre l’anarquisme dels anys trenta i el moviment okupa de l’actualitat, entre lletraferits abans que ell com Jean Genet, Georges Bataille, Simone Weil o Guy Debord i les experiències comunitàries de Can Vies, Can Masdeu o La Carbonera. Una conversa en francès, plena de referents catalans i espanyols. Segueix llegint...

TEATRE/MÚSICA/LITERATURA

Auzet/Gaudé: poesia i política al rescat d’Europa

CHRISTOPHE RAYNAUD DE LARGE | Una de les escenes de Nous, l'Europe, banquet des peuples, de Roland Auzet, al Festival d'Avinyó 2019
CHRISTOPHE RAYNAUD DE LARGE | Una de les escenes de Nous, l'Europe, banquet des peuples, de Roland Auzet, al Festival d'Avinyó 2019

VB. Des de l’estrena de Nous, l’Europe, banquet des peuples, al juliol passat al Festival d’Avinyó 2019, la vida política i social al nostre continent no és que hagi millorat. Però la proposta de teatre musical col·lectiu de Roland Auzet a partir del text de Laurent Gaudé segueix tenint sentit, potser encara més, ara que arriba a L’Archipel de Perpinyà on es va crear la peça abans no continuï de gira per França, Suïssa i Polònia. Sobre l’escenari, en cada cas conviden alguna personalitat pública per fer-l’hi una sèrie de preguntes. A Avinyó, vam assistir-hi la nit que intervenia l’expresident francès François Hollande. I de lectures europees des de Perpinyà no en falten. El poema èpic de Gaudé (Premi Goncourt el 2004), que s’inicia amb les revolucions nacionals del 1848 i s’acaba amb una crida a despertar les consciències per inventar una nova Europa dels pobles per sobre de tecnòcrates i populistes, es trasllada en escena amb onze actors de tot el continent i llengües, un cor d’una cinquantena de persones entre professionals i aficionats i diferents músiques que repassen aquesta història agitada i els conflictes més immediats. Auzet, promotor d’experiències híbrides com aquesta, ens en parlava en el moment de l’estrena de l’obra. Segueix llegint...

MÚSICA

Tribade: reggaeton, feminisme i anticapitalisme

VICENÇ BATALLA | Sombra Alor, Masiva Lulla i Bittah, les raperes de Tribade, més Dj Big Mark al Transmusicales de Rennes
VICENÇ BATALLA | Sombra Alor, Masiva Lulla i Bittah, les raperes de Tribade, més Dj Big Mark al Transmusicales de Rennes

VB. La globalització del reggaeton i el nou feminisme no tenen per què ser incompatibles. Més si tenim en compte que el reggaeton és un gènere que, fins fa poc, era menyspreat per la crítica malgrat ballar-se a tots els carrers llatinoamericans. Algunes artistes ja s’han encarregat de fer-se’l seu per empoderar-se de la música i el cos. L’equació es complementa amb una crítica oberta al capitalisme que explota les dones més pobres i que té en les raperes barcelonines Tribade un referent des de fa un parell d’anys que traspassa fronteres. La seva exitosa actuació al Transmusicales de Rennes, al desembre passat, en va ser una prova. A la conversa de matinada a Rennes amb Masiva Lulla, Bittah i Sombra Alor, i també Dj Big Mark, no vam parlar de la marxa del grup de Sombra Alor aquest 2020, però sí de la seva gira mundial, els diferents estils musicals que convergeixen en un discurs queer, Bad Gyal, Rosalía, l’actitud sobre l’escenari i el seu compromís als carrers de Barcelona en una llarga tradició llibertària. És el que s’escolta a Las desheredadas (Propaganda Pel Fet!, 2019). Segueix llegint...

TRANSMUSICALES DE RENNES 2019

D'Acid Arab al ‘electrosabar’ senegalès

NICOLAS JOUBARD | L'algerià Sofiane Saidi, cantant al concert dels Acid Arab al Transmusicales de Rennes
NICOLAS JOUBARD | L'algerià Sofiane Saidi, cantant al concert dels Acid Arab a la passada edició del Transmusicales de Rennes

VB. És inevitable que al Transmusicales de Rennes les actuacions més excitants siguin les provinents de l’Àfrica i altres països llunyans a nivell de sons. O les col·laboracions mútues entre músics occidentals i els països d’origen d’aquestes sonoritats. En la seva edició quaranta-unena, el certamen va tornar a tenir en la descoberta de grups africans, orientals i llatins les seves majors sorpreses. Encapçalem el relat amb el que va ser el més semblant a un cap de cartell: el projecte dels francesos Acid Arab, que van portar en directe part dels músics magribins i asiàtics del seu recent disc Jdid. I hi afegim una entrevista als senegalesos Guiss Guiss Bou Bess, que amb Set sela inauguren el que ells denominen l'electrosabar a partir dels tambors rituals d’aquesta fructífera terra de griots. Segueix llegint...

CINEMA

Bertrand Tavernier: “Assistim al retorn de la llista negra, amb el políticament correcte”

VICENÇ BATALLA | El realitzador i crític de cinema Bertrand Tavernier, al Festival Lumière de Lió 2019
VICENÇ BATALLA | El realitzador i crític de cinema Bertrand Tavernier, al Festival Lumière de Lió

VB. La figura allargada, imposant i calorosa de Bertrand Tavernier em rep al backstage de la gran carpa del Festival Lumière, instal·lada als jardins al costat de l’Hangar del Primer Film. Tenim un màxim de mitja hora, i hem d’abordar les mil pàgines de la nova versió del llibre Amis américains. Entretiens avec les grands auteurs d’Hollywood  que el crític, realitzador i apassionat del cinema de l’altra banda de l’Atlàntic ha revisat per segona vegada des del 2003. Als seus 78 anys, els seus coneixements enciclopèdics podrien alimentar una conversació infinita. Però Tavernier no es queda pas atrapat en el passat i disposa alhora d’una esmolada mirada sobre la producció actual. Una actitud que, en aquesta entrevista, proporciona vius intercanvis sobre Coppola, Scorsese, Tarantino i tota la tradició que els ha pogut nodrir. I que desemboca en una àcida reflexió sobre quines podrien ser les llistes negres d’avui. I les trobem allà on no ens esperàvem. De fet, escriure la història del cinema també és un afer polític. I Tavernier no vol pas que sigui instrumentalitzada. Segueix llegint...

PREMI LUMIÈRE 2019

Francis Ford Coppola: “Al cap dels anys, es corregeixen coses als films que un va acceptar contra la seva voluntat”

JEAN-LUC MÈGE | Francis Ford Coppola, al Festival Lumière 2019 a Lió
JEAN-LUC MÈGE | Francis Ford Coppola, al Festival Lumière 2019 a Lió

VB. Un Francis Ford Coppola que acaba de complir vuitanta anys (Detroit, 1939) va aparèixer familiar i atent acompanyat de la seva esposa Eleanor i el seu fill Roman per rebre el Premi Lumière 2019 a Lió. Més prim que la darrera vegada que el vam veure presentant Tetro el 2009 a la Quinzena de Realitzadors de Canes, les seves trobades amb el públic, la premsa i els estudiants el van revelar amb un desig no esgotat per seguir experimentant amb el cinema. A l’encontre amb la premsa, el realitzador nord-americà va parlar de la seva pel·lícula en projecte Megalòpolis que imagina més gran fins i tot que totes les altres. De moment, va fer el seu particular remake de La sortida de les fàbriques Lumière (1895, naixement del cinema) convidant tota una colla d’actors improvisats. Una estona abans ens feia les següents declaracions a tots els periodistes, incloent-hi la nostra pregunta sobre la revisió de la seva pròpia filmografia. Segueix llegint...

EXTRACTE EDITORIAL

'Els bons dies', la novel·la de Rafael Vallbona entre Barcelona i París, la Transició i l'actualitat

De llibres sobre els convulsos dies de l'octubre del 2017 a Catalunya se n'han escrit molts. De ficcions, que prenen en part aquest rerefons que va sacsejar el país i va tenir repercussions a fora, menys. Rafael Vallbona en fa un punt de partida per a la seva novel·la breu Els bons dies, que va guanyar el Premi Roc Boronat 2019 i ha editat recentment el segell Amsterdam d'Ara Llibres. La seva és una visió personal i intransferible d'una escapada a París a les acaballes de la Transició, entre finals dels setanta i principis dels vuitanta, i el seu retorn trenta-set anys després a la recerca d'uns ideals, uns amics i un món en el qual ja no s'hi reconeix. Entre la melancolia i la insubmissió. ParisBCN publica sencera la primera de les quatre parts. Una oportunitat per endinsar-se en un viatge en el temps i els seus records. Llegeix l'extracte...

PREMI GONCOURT 2018

Nicolas Mathieu: “M’interessava mostrar que els nostres recorreguts vitals estan condicionats”

VICENÇ BATALLA | L'escriptor francès Nicolas Mathieu a la biblioteca de l'Institut Francès de Barcelona, al setembre passat
VICENÇ BATALLA | L'escriptor francès Nicolas Mathieu a la biblioteca de l'Institut Francès de Barcelona, al setembre passat

VB. No era pas el favorit per emportar-se el Premi Goncourt 2018, però la seva història realista Leurs enfants après eux (Actes Sud) sobre el daltabaix de la classe treballadora al Gran Est de França va seduir el jurat. Amb la seva segona novel·la i als 40 anys, Nicolas Mathieu ha estat propulsat internacionalment fins a veure publicada, entre d’altres llengües, en castellà Sus hijos después de ellos (AdN). Era l’oportunitat per mantenir una conversa reposada amb ell a l’Institut Francés de Barcelona en una gira que també va passar per Màlaga i Madrid. Amb traducció d’Amaya García Gallego, el treball de transmetre a una altra llengua la novel·la té en compte l’important utilització de l’argot de la part de l’autor. I hi ha una veritable part viscuda personal de Mathieu, provinent d’una modesta família d’Épinal, a la Lorena. Considerat al principi com un escriptor de novel·la negra, que va adaptar el seu primer llibre Aux animaux la guerre (Actes Sud) a la televisió, la seva segona obra adopta alguns registres del gènere però va més enllà per dibuixar una societat de províncies prop de Luxemburg als anys 90 en indrets inventats tot i que molt fàcils d’identificar com a destrossats a nivell industrial. Ell, darrera les seves ulleres i la seva barba de tres dies, juga amb els seus protagonistes adolescents com si en fossin diferents alter egos. Segueix llegint...

VISA POUR L'IMAGE 2019

Armilles grogues, imatges d’una França enutjada

© OLIVIER CORET/DIVERGENCE PER A LE FIGARO MAGAZINE | Enfrontaments a l'Arc de Triomf entre armilles grogues i policies, l'u de desembre de 2018
© OLIVIER CORET/DIVERGENCE PER A LE FIGARO MAGAZINE | Enfrontaments a l'Arc de Triomf entre armilles grogues i policies, l'u de desembre de 2018

VB. Durant més de mig any, els anomenats gilets jaunes (armilles grogues) van omplir cada dissabte els centres de les principals ciutats de França i van ocupar rotondes de zones perifèriques i rurals a tot el país. Un moviment de ràbia inesperat, genuïnament francès, que va néixer a les xarxes i es va estendre per tota aquella classe mitjana baixa que no arriba a final de mes i es revela contra la República de l’èxit promoguda pel president Emmanuel Macron. Sense filiació política, heterogeni, contradictori, amb durs enfrontaments amb la policia i episodis tràgics, analistes i sociòlegs continuen donant-li voltes sobre el seu significat i conseqüències. Dos fotoperiodistes, Olivier Coret i Éric Hadj, ho van seguir pràcticament en tota la seva durada: des dels violents xocs als Camps Elisis i l’Arc de Triomf parisencs fins a aquells municipis rurals on s’organitzava una solidaritat inèdita entre persones ideològicament oposades. Le seves fotografies formaven part de dues exposicions al festival Visa pour l’Image de Perpinyà. I des de la població de la Catalunya del Nord, una de las més pobres del país, ambdós ens van explicar la seva experiència a peu de carrer. Segueix llegint...

VISA POUR L'IMAGE 2019

Adriana Loureiro, la mirada d’una Veneçuela agònica

VICENÇ BATALLA | La fotoperiodista veneçolana Adriana Loureiro, davant d'una de les fotos a Perpinyà de Paraíso perdido
VICENÇ BATALLA | La fotoperiodista veneçolana Adriana Loureiro, davant d'una de les fotos a Perpinyà de Paraíso perdido

VB. Més enllà dels interessos d‘uns i altres, dins i fora del país, la crisi veneçolana afecta una majoria de la població que lluita per sobreviure i emigra en massa. El testimoni fotogràfic d’Adriana Loureiro Fernández per a mitjans internacionals i en la seva exposició evolutiva Paraíso perdido és una de les mirades més autèntiques i exemptes de prejudicis perquè prescindeix de les estructures de partit i reflecteix el dia a dia dels mateixos veneçolans.

Al festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image, a Perpinyà, les imatges de Loureiro s’han complementat amb les del bilbaí Álvaro Ybarra Zavala que retrata la situació a Veneçuela des de fa deu anys. Una edició que va premiar en primer lloc el treball del mexicà Guillermo Arias per La caravanaSegueix llegint...

ART/FOTOGRAFIA

Susan Meiselas, als 50 anys dels Rencontres d’Arles

VICENÇ BATALLA | La fotògrafa Susan Meiselas, presentant al Teatre Antic d'Arles fotos seves i d'altres sobre la situació actual a Nicaragua
VICENÇ BATALLA | La fotògrafa Susan Meiselas, presentant al Teatre Antic d'Arles fotos seves i d'altres sobre la situació actual a Nicaragua

VB. Una fotografia amb mirada de dona compromesa és el que la cinquantena edició dels Rencontres de la Fotografia d’Arles han volgut destacar amb el primer premi Women in Motion a la nord-americana Susan Meiselas. Aquest guardó reconeix un recorregut també de gaire bé mig segle, que va començar amb el seu llibre Carnival strippers (exposat fins al 22 de setembre) i que va tenir un moment d’impacte mundial amb les seves imatges de la revolució sandinista a Nicaragua entre 1978 i 1979. Una revolució traïda, en aquests moments, pel mateix Daniel Ortega. 

Des de les seves instantànies de les adolescents novaiorqueses als anys setanta, passant per d’altres conflictes a Centre i Sud-Amèrica fins el testimoni de l’èxode kurd i acabant amb el maltractament de les dones a Birmingham, la incansable Meiselas ens serveix de guió per resseguir sintèticament aquestes cinquanta edicions d’una cita obligada per a la fotografia artística. Segueix llegint...

ART/FOTOGRAFIA

Arles i Madrid 'me mata'

VICENÇ BATALLA | Ouka Leele, a Arles, davant de l'obra original de la sèrie Peluquería que il·lustra el cartell dels Rencontres de la Fotografía 2019
VICENÇ BATALLA | Ouka Leele, a Arles, davant l'original de la sèrie Peluquería que il·lustra el cartell dels Rencontres de la Fotografia 2019

VB. El Madrid de la Movida es transporta fotogràficament als Rencontres francesos d’Arles (1 de juliol-22 de setembre), gràcies a Foto Colectania de Barcelona, just quan a la capital espanyola reneixen fantasmes del passat a l’ajuntament i la comunitat. Les imatges heterodoxes d’Alberto García-Alix, Ouka Leele, Pablo Pérez-Mínguez i Miguel Trillo presideixen la sala magna del palau de l’Arquebisbat de la ciutat provençal, incloses a la temàtica El cos és un arma, mentre a la capital espanyola aprenents de bruixot volen tornar a tancar, reprimir i estigmatitzar aquest cos. La Movida. Crònica d’una agitació 1978-1988 conté tant de declaració generacional d’aquella època com d’alerta actual sobre el que no hauria de perdre’s. Segueix llegint...

ART TECNOLÒGIC

Albert Barqué-Duran, un romanç amb la intel·ligència artificial

SILVIA LIZARDO | L'artista-científic Albert Barqué-Duran, a l'Ars Electrònica de Linz, a Àustria, amb un troç de l'emoticona gegant creada al Disseny Hub de Barcelona
SILVIA LIZARDO | L'artista-científic Albert Barqué-Duran, a l'Ars Electrònica de Linz, a Àustria, amb un troç de l'emoticona gegant creada al Disseny Hub de Barcelona

VB. Una musa generada per intel·ligència artificial com a model per a una pintura a l’oli, un ambient d’ingravidesa per posar a prova els nostres sentits visuals i acústics, una emoticona gegant per expressar un sentiment col·lectiu en un espai de la ciutat determinat. Aquests són alguns dels projectes que l’inquiet científic català Albert Barqué-Duran ha posat en marxa durant els últims anys en el seu afany de congeniar món acadèmic, art i tecnologia. I a través de les seves ciutats de residència Barcelona, Londres i Berlín. Activista We Are Europe 2019 d’una xarxa de festivals europeus en el mateix àmbit, Barqué-Duran va assistir a la passada edició del Sónar aquesta vegada com a espectador i aquesta va ser la nostra conversa sobre el seu treball en moviment. Segueix llegint...

SÓNAR 2019

Skepta com símptoma de resistència

NEREA COLL | El traper català Cecilio G, entrant a cavall el dissabte des del SonarVillage al SonarXS en una performance auspiciada per Sergio Caballero
NEREA COLL | El traper català Cecilio G, entrant a cavall el dissabte des del SonarVillage al SonarXS en una performance auspiciada per Sergio Caballero

VB. Enmig de la pista del SonarClub, suant amb els britànics vinguts expressament i d’altre públic local, amb dosis de pogo per moments, l’actuació de l’anglès Skepta va ser un fidel reflex de com la música urbana, de ball i racial es renova constantment i li procura una vàlvula d’oxigen a un festival que el necessitava més que mai. Menystingut per Fira de Barcelona amb un canvi unilateral del juny al juliol, acorralat per una vaga legítima dels riggers que algú va deixar podrir just en aquestes dates i amb la síndrome de celebrar un quart de segle sota propietat nord-americana, la millor manera d’espolsar-se els fantasmes és admetre que els ritmes més excitants actualment provenen de les rimes renovades del hip hop en un capgirament de l’ordre natural de l’electrònica. Que no és altra cosa que tornar a furgar en el que de feréstec i subversiu es gesta al carrer. I que incloïa també proclames polítiques contra el governador de Puerto Rico. Global i domèstic, amb veus i cossos que inflamen el públic, el Sónar 2019 (18-20 de juliol) va ser un prova de foc del qual en va sortir revitalitzat. Segueix llegint...

MÚSICA

Un Sónar de música urbana, global i de gènere

ARXIU | El porto-riqueny Bad Bunny, nova estrella del reggaeton i un dels caps de cartell del Sónar 2019 que ha desconcertat alguns
ARXIU | El porto-riqueny Bad Bunny, nova estrella del reggaeton i un dels caps de cartell del Sónar 2019 que ha desconcertat alguns

VB. Fa 25 anys hagués estat difícil d’imaginar que el Sónar, una ‘trobada de músiques avançades’ en el seu origen, hagués inclòs tant de rap, reggaeton i sons afrocaribenys a la seva programació o que hagués fet venir artistes d’Uganda, Kènia o Puerto Rico. I que, a més de la tecnologia, es convertís en un espai per al qüestionament de gènere. La intel·ligència artificial és un dels eixos en aquesta vint-i-sisena edició al congrés paral·lel Sónar+D, amb esperades i atractives actuacions. Però allò que crida més l’atenció és que el festival, ara propietat del fons d’inversió nord-americà Providence encara que amb la mateixa estructura directiva, hagi sabut adaptar-se a aquests nous temps millennials de cultura urbana, xarxes socials i món globalitzat. Amb una joventut a Barcelona, Madrid, Berlín, Buenos Aires, Durban o Istanbul que de vegades té més coses en comú entre ells·e·s que amb el poder que els governa. Aquesta és una dissecció impura d’un Sónar 2019 excepcionalment al juliol (18-20). Segueix llegint...

MÚSICA

Deena Abdelwahed, de les Nuits Sonores al Sónar

JUDAS COMPANION | La música tunisiana Deena Abdelwahed, sense màscara
JUDAS COMPANION | La música tunisiana Deena Abdelwahed, sense màscara

VB. La figura electrònica, àrab i militant queer de Deena Abdelwahed il·lumina i empodera tant les Nuits Sonores lioneses com el Sónar barceloní. La primera etapa és del 28 de maig al 2 de juny a Lió en la dissetena edició del festival dels sons tecnològics i compromesos francès, que compta amb una nodrida representació de dones capdavanteres en aquest tipus d'actitud, vingudes dels quatre continents i dels més diversos registres: Peggy Gou, Lena Willikens, Kelly Lee Owens, Marie Davidson o Charlotte Gainsbourg. Les acompanyen d’altres precursors de la connexió afroamericana i els ritmes cibernètics: Tony Allen & Jeff Mills, Model 500 (Juan Atkins), Richie Hawtin, James Blake, The Comet Is Coming (Shabaka Hutchings), veterans com Nitzer Ebb i noves veus hexagonals com Flavien Berger. Una programació ambiciosa, proteïforme i desplegada per tota la trama urbana lionesa que forma xarxa amb la resta de convocatòries continentals similars i té el seu reflex en l’European Lab Camp simultani. De les Nuits Sonores al Sónar al juliol, un mateix esperit ressona contrari als vents electorals de la por. Segueix llegint...

LITERATURA

Giuseppe Porcaro, entre la utopia i la distopia a Europa

VICENÇ BATALLA | L'italià Giuseppe Porcaro, autor de la distòpica novel·la Disco sour, a l'European Lab Camp de Lió
VICENÇ BATALLA | L'italià Giuseppe Porcaro, autor de la distòpica novel·la Disco sour, a l'European Lab Camp de Lió

VB. Veient-lo amb la seva samarreta activista Europe is for lovers, es diria que l’italià Giuseppe Porcaro és un ingenu i una mica hippy defensor dels valors en crisi de les institucions europees. Però, si ens apropem a ell, descobrim que fa un any va publicar Disco sour (Unbound), una novel·la de ciència ficció que navega entre la utopia i la distopia continental i que entre episodis més o menys autobiogràfics de forta càrrega sexual planteja serioses qüestions sobre la governança d’aquestes institucions i la tecnologia com a nou tòtem. Segueix llegint...

MÚSICA

La 'playlist' de les millors cançons del 2019

La iconografia de Fuerza Nueva, el nou projecte desafiant de Niño de Elche i Los Planetas, serveix per encapçalar aquesta llista de les millors cançons del 2019 al nostre parer que té tant d'invitació al ball com d'introspecció a les nostres pors. I que és tan artístic com polític. Les millors crítiques al sistema són les que s'apropien dels seus símbols per desviar-los en benefici propi i reenviar-los com un bumerang. Així ho va fer el situacionista Guy Debord el 1981 amb una versió de l'himne Els segadors que canviava la lletra per una reivindicació de l'Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors quan membres seus eren a la presó de Segovia i que tanca aquesta playlist de tres hores com a Canción para los obreros de la Seat.

TEATRE/PERFORMANCE

La invenció del llenguatge d’Halory Goerger

BEABORGERS | Quatre dels participants a l'obra Germinal, entre ells Halory Goerger al mig
BEABORGERS | Quatre dels participants a l'obra Germinal, entre ells Halory Goerger al mig

VB. En cada representació, el Germinal dels francesos L’Amicale de Production es reinventa en el seu llenguatge. Sigui amb una combinació d’actors i actrius que es van alternant, sigui utilitzant una llengua diferent en funció de l’auditori. Així van arribar a la ciutat de Terrassa, al Festival TNT, en la seva primera versió en català després d’haver creat l’espectacle en una desena d’idiomes arreu del món.

Un dels seus autors, Halory Goerger, actuava també al setembre a les dues funcions i ens va explicar la gènesi i evolució d’aquesta peça de teatre no identificada començada el 2012. I, a partir d’aquí, l’espigat i esmunyedís Goerger ens va parlar sintèticament de la seva trajectòria inicialment individual, després a la cooperativa de Lilla L’Amicale de Production i, actualment, amb la seva pròpia companyia Bravo Zoulou. A la recerca d’un llenguatge que sembli nascut en el mateix instant. Segueix llegint...

FESTIVAL D’AVINYÓ 2019

Una odissea, del Mediterrani a l’Amazònia

CHRISTOPHE RAYNAUD DE LARGE | El testimoni en directe de l'actriu siriana Yara Ktaish al Present que desborda-La nostra odissea II, de Christiane Jatahy
CHRISTOPHE RAYNAUD DE LARGE | El testimoni en directe de l'actriu siriana Yara Ktaish al Present que desborda-La nostra odissea II, de Christiane Jatahy

VB. EL mite fundacional de la literatura occidental, l’Odissea d’Homer, va ser l’eix vertebrador del Festival d’Avinyó 2019 en una connexió entre passat i present i aquelles tragèdies que ens persegueixen de forma cíclica. Ara, en un Mediterrani cementiri de migrants i desposseïts. Hi havia les obres originals o inspirades per aquest clàssic, i les que radiografiaven l’actual malestar d’Europa i els corrents polítics xenòfobs que aixequen murs contra els pàries d’altres continents. Però Ulisses també va arribar a l’Amazònia per trobar-se amb els indígenes a qui Bolsonaro els hi està arravatant les seves terres en benefici dels grans terratinents i les corporacions.

Una lluita artística perquè les idees siguin un patrimoni per construir i no per destruir, i on els primers dies hi va fer una aparició autocrítica en una obra l’expresident francès François Hollande. Fins al 23 de juliol, el director del certamen Olivier Py va convidar a aquest exercici amb una quarantena d’espectacles oficials. Entre els quals hi van destacar d'altra banda el del xinès Meng Jinghui, que ens va deixar astorats amb La casa de te, i el del rus Kirill Seberennikov Outside sobre el seu encontre mancat amb el fotògraf i poeta també xinès Ren Hang que es va suïcidar just abans dels trenta anys. Una obra, aquesta última, sense el seu director que segueix sense poder sortir del seu país. Segueix llegint... (extractes en vídeo de cada espectacle)

FESTIVAL D'AVINYÓ 2019

Jon Maya: “Això és dansa basca, no tradicional”

VICENÇ BATALLA | Jon Maya, el director de Kukai Dantza, als carrers d'Avinyó durant el festival
VICENÇ BATALLA | Jon Maya, el director de Kukai Dantza, als carrers d'Avinyó durant el festival

VB. El ballarí i coreògraf Jon Maya continua amb la seva renovació contemporània de la dansa basca, associant-se amb d’altres creadors que aporten a la seva companyia Kukai Dantza aquelles dosis d’invenció necessàries. Quan la companyia ja fa córrer dos nous espectacles Topa i Erritu, el seu aclamat Oskara amb coreografia de Marcos Morau (responsable de La Veronal) continua de gira i va protagonitzar sis representacions al passat Festival d’Avinyó. Amb Maya, vam conversar sobre respecte i transgressió de les tradicions basques i la seva identitat actual. Segueix llegint...

DANSA

Alessandro Sciarroni i una coreografia del riure extrem al Grec

ALICE BRAZZIT | Ballarin·e·s d’Augusto en ple èxtasi de riure, a la peça d’Alessandro Sciarroni
ALICE BRAZZIT | Ballarin·e·s d’Augusto en ple èxtasi de riure, a la peça d’Alessandro Sciarroni

VB. De què riem? A aquesta pregunta el coreògraf italià Alessandro Sciarroni respon per la veu i el moviment deixant que ballarin·e·s i espectador·e·s en treguin les seves pròpies conclusions durant gaire bé una hora de rialles ininterrompudes. En una posada en escena igual d’incòmoda que d'impactant, Augusto és el nou espectacle d’aquest artista que ha portat l’extenuació del cos humà al paroxisme del riure i la reacció incrèdula del públic. La va estrenar a la Biennal de Dansa de Lió al setembre passat i ara arriba al Festival Grec de Barcelona (Mercat de les Flors, 20 i 21 de juliol) amb nou intèrprets sobre escena a la recerca d'una empatia amb la resta del grup. Flamant Lleó d’Or per la seva trajectòria a la Biennal de Dansa de Venècia, Sciarroni explicava amb l’excitació inherent del moment a Lió el procès de creació i les expectatives possibles amb els diferents públics. Segueix llegint...

DANSA

Marin, Bourgeois, Gallois, tres generacions de coreògrafs francesos llueixen a la Biennale de la Danse

GÉRALDINE ARESTEANU | La ballarina Marie Vaudin interpretant una coreografia en apnea a l'obra de Yoann Bourgeois a l'antic Museu Guimet de Lió
GÉRALDINE ARESTEANU | La ballarina Marie Vaudin interpretant una coreografia en apnea a l'obra de Yoann Bourgeois a l'antic Museu Guimet de Lió

VB. Testimonis d’una diversitat en moviment, Maguy Marin, Yoann Bourgeois i Jann Gallois van estrenar a la Biennale de la Danse de Lió tres espectacles que denoten de la vitalitat i traspàs assegurat entre generacions a la dansa francesa. Oberta al món, amb convidats d’arreu i una especial incidència en la imatge i la realitat virtual, la cita lionesa va ser un bon termòmetre per prendre-li el pols a l’estat actual de la disciplina i constatar-ne que malgrat alts i baixos la capacitat de sorpresa segueix present i tant a nivell local com internacional alguns veterans segueixen arriscant i els més joves s’imposen sense complexos. Recorregut escollit d’una tercera part de la trentena de peces que es van veure a la biennal una part important de les quals eren primícies mundials. Segueix llegint...

DANSA

La dansa europea, vista des de Lió, Brusel·les i Barcelona

PREMSA BIENNALE DE LA DANSE | Els ballarin·es del col·lectiu barceloní La Bolsa a l'obra La mesura del desordre, coreografiada per Thomas Hauert
PREMSA BIENNALE DE LA DANSE | Els ballarin·es del col·lectiu barceloní La Bolsa a l'obra La mesura del desordre, coreografiada per Thomas Hauert

VB. La dansa contemporània compta amb un triangle neuràlgic que passa per Brusel·les, Amsterdam i Berlín. Però hi ha d’altres punts del continent que intenten ser al mapa amb personalitat pròpia. És el cas de la ciutat de Lió, amb la seva Maison de la Danse i la Biennale que s’ha celebrat durant la segona quinzena de setembre. I, per convertir-se en un major vector, s’ha engegat una Plataforma Europea on hi participa el festival Grecde Barcelona i les ciutats de Lieja i Porto. Entre els espectacles inclosos hi havia diverses companyies i coreògraf·es catalans. I una col·laboració entre el suís Thomas Hauert i el col·lectiu La Bolsa a La mesura del desordre, obra estrenada a Barcelona el 2015 que qüestiona els conceptes de la dansa i d’aquesta jerarquia continental. De fet, Hauert que resideix a Brusel·les des de fa gaire bé tres dècades es permet el luxe de criticar aquesta suposada centralitat o la capacitat de regenerar-se de la capital belga. Ens ho va explicar abans que acompanyès en escena els altres sis ballarin·es de La Bolsa. Segueix llegint...

MÚSICA/DANSA

Mariola Membrives, la núvia de Lorca

DAVID RUANO | Mariola Membrives, tocada per la gràcia de Federico García Lorca
DAVID RUANO | Mariola Membrives, tocada per la gràcia de Federico García Lorca

VB. La cordovesa Mariola Membrives s’ha convertit en els últims temps en la núvia de Lorca. L’hi posa la veu musical a l’espectacle Federico García, de Pep Tosar, que porta dos anys rodant per la Península Ibèrica amb el seu actual elenc amb èxit de crítica i públic. Va fer la seva particular versió free-jazz d’Omega, el disc flamenc-noise entorn el poeta granadí d’Enrique Morente i Lagartija Nick. I, el març passat, va publicar el seu segon àlbum Lorca, Spanish songs (Karonte)mà a mà amb el guitarrista referent novaiorquès Marc Ribot. A part de les seves múltiples col·laboracions amb d’altres músics barcelonins, valencians i madrilenys i la seva participació al FreeBach212 de La Fura dels Baus, també compta amb un espectacle propi en preparació La reina toro que parla de la memòria històrica i familiar. Per portar al directe les seves Spanish songs, esperant en un futur fer-ho directament amb Ribot, aquest mes de juny ha començat una gira amb una banda de guitarres elèctriques que converteixen en encara més etern Lorca. Segueix llegint...