Poveda/Veloso, nexes comuns a Les Nuits de Fourvière

NEY COELHO | El directe d'Ofértorio, amb Zeco, Caetano, Moreno i Tom Veloso
NEY COELHO | El directe d’Ofértorio, amb Zeco, Caetano, Moreno i Tom Veloso

VICENÇ BATALLA. Què tenen en comú Miguel Poveda i Caetano Veloso, dos del artistes presents aquest estiu a Les Nuits de Fourvière de Lió (1 de juny-28 de juliol), portant-se trenta anys? El primer va néixer quan s’apagava la dictadura franquista, el segon va patir en carn pròpia la dictadura militar brasilera. Però, al cap dels anys, ambdós van participar musicalment en dues pel·lícules diferents de Pedro Almodóvar i Poveda fins i tot va col·laborar en un disc d’homenatge pels setanta anys de Veloso. Un arriba als teatres gal·loromans de Fourvière amb un àlbum dedicat a Lorca. L’altre es fa acompanyar en escena dels seus tres fills cinquanta anys després del Manifest tropicalista.

Cucurrucucú Paloma i A ciegas, dues cançons que uneixen al bahià Caetano Veloso i al català Miguel Poveda. Les va escollir per als seus films el manxec Pedro Almodóvar. En ambdós casos, es tracta de temes populars que s’han adaptat per fer-los contemporanis a les imatges del director. Primer va ser per a Hable con ella, el 2002, segurament la millor pel·lícula de maduresa d’Almodóvar. Veloso, envoltat d’un altre guitarrista, un contrabaixista i un violoncel·lista, fa plorar el personatge de l’actor Darío Grandinetti en una reunió familiar en una finca als afores de Madrid amb aquesta malenconiosa tonada mexicana.

Set anys més tard, per a Los abrazos rotos, Poveda reinterpreta la copla A ciegas que va popularitzar Concha Piquer a l’Espanya de postguerra amb arranjaments d’Alberto Iglesias. No apareix en pantalla, però la seva lletra recorda la ceguesa en totes les seves accepcions de l’actor protagonista encarnat per Lluís Homar. Dos alter egos d’Almodóvar, en la seva percepció de l’amor i la soledat.

Dues emocions que transmeten de forma inspirada Veloso i Poveda. I que els ha projectat com a músics de referència en els seus respectius circuits. No és per casualitat que el segon participès en l’àlbum d’homenatge pels setanta anys del segon (A tribute to Caetano Veloso, Universal-2012), amb el tema Força estranha convertit al castellà per Pedro Guerra. El primer ara compta amb 75 anys i ha començat una gira amb els seus tres fills Moreno, Zeco i Tom alhora que surt el disc i DVD familiar Ofértorio (Universal).

Un homenatge de flamenc progressiu a Lorca

PREMSA ARTISTA | Miguel Poveda, a Nueva York
PREMSA ARTISTA | Miguel Poveda, a Nueva York

Per la seva part, Poveda als 45 anys i gaire bé trenta sobre l’escenari s’ha aventurat a musicar poemes de Federico García Lorca amb el títol de EnLorquecido (Carta Blanca) i que publica per primera vegada sota el seu propi segell. L’han acompanyat per donar forma a un total de dotze temes el seu inseparable pianista barceloní Joan Albert Amargós i un nou convidat com és el guitarrista gadità Jesús Guerrero. El primer tema conegut va ser No me encontraron, un fragment de Poeta en Nueva York i on Poveda juga amb la incapacitat de trobar les restes de l’artista granadí afusellat pels franquistes el 1936. Al videoclip de la cançó, l’actor Ángel Ruiz interpreta un Lorca que es passeja en blanc i negre per alguns dels racons que va freqüentar en vida.

“Mig món vol saber on es troben les restes del genial poeta, però si alguna cosa he après en aquest temps dedicat a Federico en cos i ànima, de forma profunda i quasi obsessiva, és que a Federico el trobes dins teu si saps buscar-lo amb amor, amb interès per la seva poesia, els seus amics, el teatre, la Residencia de Estudiantes, la Huerta de San Vicente, Valderrubio, Fuente Vaqueros o qualsevol de les seves fotografies o dibuixos per citar alguns llocs i elements”, explica Poveda com a guia de presentació de l’àlbum.

Aquest recorregut, el cantant de Badalona ha volgut que fos sota influència del rock progressiu en el seu interès de seguir experimentant amb diferents tipus de so. És així perquè això li recorda els anys setanta quan ell era petit i el seu pare escoltava Alan Parsons, Pink Floyd i Supertramp. Si bé aquest disc s’allunya una mica del flamenc, l’autor tenia la intenció de fer-ne un segon de més tradicional aquest mateix any recordant el que escoltava la seva mare i li va despertar l’interès pel gènere.

La seva posada en directe constarà de dues hores i serà una barreja d’ambdues coses. S’estrena el 8 de juny als Jardins de Pedralbes a Barcelona, per recalar el 22 a l’auditori Rocío Jurado de Sevilla i arribar el 23 a Lió abans de continuar fins a finals d’any per vàries localitats de la Península.

50 anys del ‘Manifest tropicalista’

L'àlbum seminal Tropicalia ou Panis et Circensis, publicat el maig del 1968
ARXIU | L’àlbum seminal Tropicalia ou Panis et Circensis, publicat el maig del 1968

La falta de prejudicis mantenint les arrels és la marca d’algú com Caetano Veloso que, de fet, va crear un camí propi teoritzant el tropicalisme ara fa exactament mig segle. L’àlbum-manifest Tropicalia ou Panis et Circensis es va publicar al Brasil el maig del 1968 i en ell s’hi trobaven Veloso, Gilberto Gil, Gal Costa, Os Mutantes, Jorge Ben Jor, Tom Zé, Nara Leao, Rogério Duprat i els poetes Torquato Neto i José Capinan. El terme Tropicália ja l’havia utilitzat l’any anterior Veloso en el seu primer disc en solitari homònim, a partir d’una instal·lació conceptual de l’artista Hélio Oiticica. I volia aplegar la tradició de la bossa nova i altres ritmes brasilers però obrint-ho al pop internacional i amb una actitud de militància estètica.

En plena dictadura, aquesta postura no va agradar als generals i el tropicalisme com a grup va ser força breu perquè al cap de poc Veloso i Gil van ser empresonats i van acabar exiliant-se a Londres fins el 1972. La dictadura encara es va allargar fins a mitjans dels vuitanta, però els efectes del moviment musical afortunadament van perdurar i tenen en Caetano el seu màxim exponent amb una trajectòria que no es resigna a acomodar-se.

El seu últim projecte Ofértorio és la reunió del seu fill Moreno, 45 anys, Zeca, 35, i Tom, 25. Com no podia ser d’una altra manera, tots tres fan música. Moreno des de finals dels noranta, amb les seves participacions als recopilatoris Red Hot + Rio i prenent part a la BandaCê que manté Caetano en una dimensió de risc. Zeca des de fa una desena d’anys, amb una aproximació sonora entre el folk i l’electrònica. I Tom, composat per a grups joves de Rio de Janeiro.

Sobre l’escena, tots tres es reparteixen guitarra, baix, percussió i veus. I Zeca toca els teclats al primer senzill de l’àlbum Todo homem on hi canta un falset com si fos Bon Iver. Tom fins i tot balla una samba millenial. El tema vol dir que “tot home necessita tenir una mare” perquè els fills de Caetano en són de més d’una. Suposa un mosaic del Brasil actual, en uns temps que tornen a ser convulsos per al país. La gira europea compta amb un primer pas per Roma el 10 de juny per aterrar el 5 de juliol a Lió (amb el fadista portuguès António Zambujo) i prosseguir després per París, Londres, València, Madrid, Donostia i finalitzar el 28 de juliol al Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

De María Pagés a LCD Soundsystem

María Pagés, al centre del seu nou espectacle Una oda al tiempo estrenat a l'abril a Los Teatros del Canal de Madrid
PREMSA FOURVIÈRE | María Pagés, al centre del seu nou espectacle Una oda al tiempo estrenat a l’abril a Los Teatros del Canal de Madrid

La presència de Poveda s’emmarca dins d’un cicle a Les Nuits de Fourvière batejat com Arxipèlag flamenc, i on la protagonista és la ballarina sevillana María Pagés amb el seu nou espectacle Una oda al tiempo i la represa de Dunas amb el coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui. I on també s’inclou el bailaor Eduardo Guerrero i una peça de dansa, música i cant dels francesos Aurélien Bory i Stéphanie Fuster.

A nivell de dansa, destaca alhora la vinguda del ballarí cubà Carlos Acosta, estrella al Royal Ballet de Londres. El seu programa compta amb cinc coreografies servides des de Cuba, els Estats Units o pel mateix Cherkaoui. I es fa difícil resumir la resta de propostes d’aquests dos mesos de Les Nuits de Fourvière. El circ contemporani hi té una important presència i els concerts van des de LCD Soundsystem, Massive Attack o Seu Jorge fins als locals Étienne Daho, Benjamin Biolay, Dominique A, Jane Birkin, Charlotte Gainsbourg, IAM o Marquis de Sade passant per nits caribenyes, orientals o etíops. Podríem acabar amb el tema de Veloso que obria l’àlbum fundador del tropicalisme Alegria, alegria.