QUIM VIVES/ELÁSTICA FILMS | Una escena de la pel·lícula <em>Romeria</em>, de Carla Simón, amb l'actriu Llúcia Garcia que interpreta la protagonista enmig de la imatge — QUIM VIVES/ELÁSTICA FILMS | Una escena de la pel·lícula *Romeria*, de Carla Simón, amb l’actriu Llúcia Garcia que interpreta la protagonista enmig de la imatge

VICENÇ BATALLA. No havia ocorregut des del 2009 que la competició oficial de Canes comptès amb dues pel·lícules de l’Estat espanyol. En aquest Festival de Canes 2025 (12-24 de maig), entre els 22 films de la màxima secció competitiva, hi ha la catalana Carla Simón amb Romeria i el gallec Óliver Laxe amb Sirât. Curiosament, Simón ha anat a Galícia a realitzar el seu tercer llargmetratge resseguint les passes dels seus pares biològics mentre que Laxe torna al seu Marroc d’adopció amb una road-movie al desert amb Sergi López. Els seus altres vint rivals varien entre els consagrats germans Dardenne, Wes Anderson, Richard Linklater, Ari Aster, Jaffar Panahi o Julia Ducournau i els no tan coneguts Oliver Hermanus, Hayakawa Chie, Mascha Schilinski o Bi Gan. Entremig, uns altres vuit noms que opten a la preuada Palma d’Or. I en la resta de categories del Palau de Festivals i les altres seccions fora, més d’un centenar de films que reflecteixen una vegada més el món d’avui, amb les seves alegries i moltes desgràcies i la llista dels quals és al final d’aquesta article.

En l’edició del 2009, la catalana Isabel Coixet amb Mapa de los sonidos de Tokio, també amb Sergi López, i el manxec Pedro Almodóvar amb Los abrazos rotos competien per aquesta Palma d’Or. Han passat quinze anys i una nova generació de realitzadors estatals tornen a copar aquest darrer esgraó dels escollits perquè, com ens va explicar el delegat general del certamen, Thierry Frémaux, “també són fills de Canes”. Ambdós han crescut d’alguna manera en les diferents estructures del festival. Simón, de 38 anys, va portar un dels seus projectes el 2014 a la Cinéfondation que acompanya els joves cineastes. Laxe, de 43 anys, es va donar a conèixer a la Quinzena de Realitzadors de Canes el 2010 amb Todos vós sodes capitáns, filmat a Tànger. En aquella ocasió, va obtenir el premi Fipresci de la crítica internacional i, quan va tornar el 2016 a la Setmana de la Crítica amb Mimosas, rodada a l’Atles, es va endur el Gran Premi.

QUIM VIVES | Una escena de la pel·lícula Sirât, d'Óliver Laxe, amb l'actor protagonista dempeus Sergi López — QUIM VIVES | Una escena de la pel·lícula *Sirât*, d’Óliver Laxe, amb l’actor protagonista dempeus Sergi López

Simón, després de la gran acollida d’Estiu 1993 (2017; millor Opera Prima a la Berlinale i Bisnaga d’Or a Màlaga), es va consagrar amb l’Os d’Or a la mateixa Berlinale el 2022 amb Alcarràs. Ara, a Romeria, continua indagant sobre el seu passat i les relacions paterno-filials anant a rodar a la Galícia on van viure els seus pares morts de la sida quan ella només tenia sis anys. Seguint amb el seu registre autobiogràfic però dotant-li sempre d’un realisme de ficció, narra la història de Marina (interpretada per Llúcia Garcia), una adolescent que es va quedar orfe i va ser adoptada pel seu oncle matern, i que va a Vigo a conèixer el seu oncle patern i la resta de la seva família aprofitant que ha d’obtenir un document civil per als seus estudis superiors. En aquest viatge, guiada pel dietari íntim de la seva mare, descobrirà tots aquests tabús que envolten el consum de la droga i l’època de la sida.

Per la seva part, Laxe després d’haver entrat ja al Palau de Festivals el 2019 amb O que arde –en aquest cas situat a Galícia mateix- a la secció paralel.la Una Certa Mirada (Un Certain Regard), retorna al seu Marroc estimat per a una aventura amb final incert. En les muntanyes del sud, un pare (Sergi López) i el seu fill (Bruno Núñez) s’uneixen als participants d’una festa rave per intentar trobar la filla gran desapareguda mesos abans en un d’aquests macrofestivals. La llum del desert els hi serà com un mirall d’ells mateixos en aquesta altra recerca filial i que és produïda per El Deseo dels germans Almodóvar tancant el cercle del 2009.

Dels estatunidencs als iranians

JEAN-LOUIS FERNANDEZ | El Jean-Luc Godard, interpretat per Guillaume Marbeck, amb el director de <em>Nouvelle Vague</em>, Richard Linklater, que s'asseu al seu costat d'un bar anomenat <em>À bout de souffle</em>, com la pel·lícula de Godard — JEAN-LOUIS FERNANDEZ | El Jean-Luc Godard, interpretat per Guillaume Marbeck, amb el director de *Nouvelle Vague*, Richard Linklater, que s’asseu al seu costat d’un bar anomenat *À bout de souffle*, com la pel·lícula de Godard

En el ràpid repàs de les altres vint cintes de la competició oficial, sobresurt en aquesta edició fins a cinc pel·lícules estatunidenques. Wes Anderson revé amb The Phoenician Scheme i una plèiade d’actors coneguts encapçalats per Benicio del Toro; Richard Linklater replica el godardià À bout de souffle a Nouvelle Vague; Ari Aster porta Eddington amb Joachim Phoenix, Pedro Pascal i Emma Stone; la minimalista Kelly Reichardt compta amb Josh O’Connor per a The Mastermind; i el sud-africà Oliver Hermanus també recorre terres nord-americanes per a The History of Sound amb el mateix O’Connor i Paul Mescal.

La participació francesa es limita aquesta vegada a tres llargmetratges. La Palma d’Or 2021 Julia Ducournau continua amb els seus adolescents agitats amb Alpha; el veterà Dominik Moll presenta un altre thriller policíac a Dossier 371 amb Léa Drucker; i Hafsia Herzi, actriu que també es prodiga darrera la càmera, adapta la novel·la queer dels suburbis de Fatima Daas La filla petita.

A nivell europeu, els belgues ja dues vegades Palma d’Or Jean-Pierre i Luc Dardenne prossegueixen la seva vena social amb Jeunes mères; la britànica Lynne Ramsay situa en un entorn rural francès Die, my love, amb Jennifer Lawrence i Robert Pattinson; el noruec Joachim Trier torna a comptar amb la ja premiada a Canes Renate Reinsve per a Sentimental Value; l’italià Mario Martone es val de Valeria Golino per al biopic sobre Goliarda Sapienza Fuori; l’alemanya Mascha Schilinski, que alguns situen com a favorita aquest any, arriba amb el seu segon llargmetratge Sound of Falling i quatre noies de quatre generacions i èpoques diferents; i l’ucraïnès Sergei Loznitsa evoca les purgues estalinistes a Two Prosecutors, que evidentment té un ressò amb el putinisme actual. La guerra d’Ucraïna segueix present d’una manera o altra a les pantalles de Canes, com també veurem que ho és la guerra de Gaza.

MARCO BARADA | El personal de Festival de Canes col·locant el dia abans la catifa vermella per a la 78ª edició

D’Iran, hi ha seleccionades dues pel·lícules. D’una banda, el ja habitual Jafar Panahi, que continua filmant al seu país tot i tenir-ho prohibit pel règim, presenta It Was Just an Accident. De l’altra, el més jove Saeed Roustaee hi ve amb Woman and Child i no exempt de polèmica perquè a la seva cinta totes les dones surten aquesta vegada amb vel. Després de la seva anterior pel·lícula a Canes La familia de Leila, va ser condemnat a presó i prohibit de filmar tot i que no se li va acabar aplicant la pena, mentre que l’actriu principal Taraneh Alidoostoi sí que va ser tres setmanes a la presó per haver-se manifestat a favor del moviment Dona, vida i llibertat. Igual de crític amb el règim egipci és Tarik Saleh, que de fet va néixer i viu a Suècia, i que aquesta vegada ve amb la cinta Eagles of the Republic, amb el seu actor fetitxe Fares Fares i la francesa Lyna Khoudry.

De l’extrem Orient, hi ha la japonesa Chie Hayakawa, que es va donar a conèixer amb la distopia Plan 75 i ara porta el retrat d’una sensible nena d’onze anys a Renoir, mentre que el xinès Bi Gan, no molt prolífic, ha entrat el darrer en la selecció amb Ressurection, encara que cada cop que presenta pel·lícula ens hipnotitza. I, finalment, el brasiler Kleber Mendonça Filho torna a la competició amb The Secret Agent, una altra història al seu Recife natal.

Tom Cruise en missió enmig del cinema d’autor

A la secció Un Certain Regard, hi ha vint pel·lícules la meitat de les quals òperes primes, entre els que destaca els primers llargmetratges de les actrius Scarlett Johansson (Eleanor The Great) i Kristen Stewart (The Chronology of Water). Fora de competició, hi ha el desembarcament just abans de sortir a les sales de tot el món de Mission Impossible : The Final Reckoning, dirigida per Christopher McQuarrie i protagonitzada com no podia ser d’una altra manera per Tom Cruise.

D’altres presentacions fora de competició o les anomenades Cannes Première i Sessions de Mitjanit, són els últims treballs de Spike Lee (Highest 2 Lowest), Ethan Coen (Honey Don’t!), Kirill Serebrennikov (La desaparició de Josef Mengele), Cédric Klapisch (La Venue de l’avenir), Rebecca Zlotowski (Vie privée), Fatih Akin (Amrun), Sebastián Lelio (La Ola), Lav Diaz (Magalhães), Hlynur Pálmason (El que ens queda de l’amor), Raoul Peck (Orwell: 2+2=5) o Andrew Dominik (Bono: Stories of Surrender).

De Rodrigo Sorogoyen a Juliette Binoche

MARCO BARADA | L'actriu Juliette Binoche, presidenta del jurat de Canes 2025, saludant la gent davant de l'Hotel Martínez el dia abans de començar el festival — MARCO BARADA | L’actriu Juliette Binoche, presidenta del jurat de Canes 2025, saludant la gent davant de l’Hotel Martínez el dia abans de començar el festival

A la Setmana de la Crítica, per a primeres i segones pel·lícules, hi ha el madrileny Guillermo Galoe amb Ciudad sin sueño, que converteix el que va ser un curtmetratge en el seu primer llargmetratge sobre un nen gitano al barri de barraques de la Cañada Real, el més gran d’Europa. En una competició en què el president del jurat és el també madrileny Rodrigo Sorogoyen, hi ha unes altres sis cintes en joc, a més de quatre pel·lícules fora de competició.

La Quinzena de Cineastes compta amb 19 pel.lícules, set d’ells òperes primes, on hi ha una barreja de noms desconeguts amb d’altres de consagrats com l’alemany Christian Petzold (Miroirs n°3), l’israelià Nadav Lapid (Yes) i, com a obertura, el francès Robin Campillo presentant Enzo com a un film de Laurent Cantet perquè l’havia preparat aquest últim abans de la seva mort a l’abril de l’any passat. D’altra banda, el convidat d’honor a qui se li atorga la Carrossa d’Or és el realitzador estatunidenc Todd Haynes. A la Quinzena també hi destaca el migmetratge +10K, de la murciana Gala Herdández López, que tanca així la seva trilogia sobre l’impacte del capitalisme en les noves tecnologies i ho fa de protagonista amb el català Pol Gascó Robles.

El festival es va obrir aquest dimarts, 12, amb la també òpera prima de la francesa Amélie Bonnin Partir un jour, que compta com a protagonista amb la cantant Juliette Armanet. I amb una cerimònia en què Leonardo DiCaprio li va entregar una Palma d’Honor honorífica a Robert de Niro, que va viure com el 1976 Martin Scorsese s’emportava la Palma d’Or per Taxi Driver que ell encarnava. Mentre Quentin Tarantino pronunciava les paraules de la inauguració. Tot això, sota l’atenta mirada de l’actriu Juliette Binoche, que presideix aquest any un jurat format per uns altres vuit membres amb quatre realitzadors (Hong Sang-Soo, Payal Kapadia, Carlos Reygadas i Dieudo Hamadi).

Fatima Hassouma, morta sota les bombes a Gaza

ARXIU | La fotoperiodista palestina Fatima Hassouma, en les seves converses a través del mòbil per al documental <em>Put Your Soul on Your hand and Walk</em>, de Namir Abdel Messeh, que va morir el passat 16 d'abril en un bombardeig d'Israel a Gaza — ARXIU | La fotoperiodista palestina Fatima Hassouma, en les seves converses a través del mòbil per al documental *Put Your Soul on Your hand and Walk*, de Namir Abdel Messeh, que va morir el passat 16 d’abril en un bombardeig d’Israel a Gaza

Però en la secció més allunyada del Palau de Festival, L’ACID (Associació de Cinema Independent per a la seva Difusió), entre les nou pel·lícules n’hi ha una amb una especial importància. Es tracta de Put Your Soul on Your hand and Walk, de la iraniana resident a França Namir Abdel Messeh, que és un documental sobre la història de la fotoperiodista palestina Fatima Hassouma, de 25 anys, fet durant 200 dies a través de pantalles interposades sota els bombardejos israelians a Gaza i que va morir el Passat 16 d’abril juntament amb unes altres deu persones pròximes per una d’aquestes bombes contra el seu edifici. La directora Abdel Messeh l’havia gravat per última vegada el dia abans per felicitar-se per aquesta selecció. No hi ha testimoni ni denúncia més forta d’un bombardicidi que el govern israelià continua amb tota impunitat. Més de 300 personalitats del cinema d’arreu firmavan el dia d’inauguració el manifest A Canes, l’horror de Gaza no pot continuar en silenci.

EN COMPETICIÓ

Jafar Panahi (Iran), Yek tasadef sadeh (It Was Just an Accident)

Wes Anderson (EEUU), The Phoenician Scheme

Joachim Trier (Noruega), Affeksjonsverdi (Sentimental Value)

Carla Simón (Espanya), Romeria

Mascha Schilinski (Alemanya), In die Sonne schauen (Sound of Falling)

Tarik Saleh (Suècia/Egipte), Eagles of the Republic

Kelly Reichardt (EEUU), The Mastermind

Dominik Moll (França), Dossier 137

Kleber Mendonça Filho (Brasil), O a gente secreto (The Secret Agent)

Hafsia Herzi (França), La Petite dernière (La filla petita)

Mario Martone (Itàlia), Fuori

Ari Aster (EEUU), Eddington

Sergei Loznitsa (Ucraïna), Zwei Staatsanwälte (Two Prosecutors)

Richard Linklater (EEUU), Nouvelle vague

Óliver Laxe (Espanya), Sirât

Oliver Hermanus (Sud-àfrica/EEUU), The History of Sound

Chie Hayakawa (Japó), Renoir

Julia Ducournau (França), Alpha

Jean-Pierre i Luc Dardenne (Bèlgica), Jeunes mères (Joves mares)

Lynne Ramsay (Regne Unit), Die, my love

Saeed Roustaee (Iran), Woman and Child

Bi Gan (Xina), Ressurection

JURAT DE LA COMPETICIÓ

Juliette Binoche (presidenta/actriu/França); Halle Berry (actriu/EEUU); Payal Kapadia (realitzadora/Índia); Alba Rohrwacher (actriu/Itàlia); Leïla Slimani (escriptora/França-Marroc); Dieudo Hamadi (realitzador/RD Congo); Hong Sang-Soo (realitzador/Corea del Sud); Carlos Reygadas (realitzador/Mèxic); Jeremy Strong (actor/EEUU)

PALMA D’OR D’HONOR

A l’actor Robert de Niro (Nova York, EEUU, 1943)

UN CERTAIN REGARD

Diego Céspedes (Xile), La misteriosa mirada del flamenco (1er film)

Hubert Charuel (França), Météors

Kristen Stewart (EEUU), The Chronology of Water (1er film)

Akinola Davis Jr. (Regne Unit/Nigèria), My Father’s Shadow (1er film)

Stéphane Demoustier (França), L’Inconnu de la grande arche (El desconegut del Gran Arc)

Harris Dickinson (Regne Unit), Urchin (1er film)

Neeraj Ghaywan (Índia), Homebound

Kei Ishikawa (Japó), A Pale Wiew of Hills

Zuzana Kirchnerova-Spidlova (República Txeca), Karavan (1er film)

Scarlett Johansson (EEUU), Eleanor The Great (1er film)

Harry Lighton (Regne Unit), Pillion (1er film)

Morad Mostafa (Egipte), Aisha Can’t Fly Away Anymore (1er film)

Arab i Tarzan Nasser (França/Palestina), Once Upon A Time in Gaza

Charlie Polinger (EEUU), The Plague (1er film)

Francesco Sossai (Itàlia), Le Città di pianura (Les ciutats de la plana)

Erige Sehiri (Tunísia), Promis le ciel (El cel promès)

Alessio Rigo de Righ i Matteo Zoppis (Itàlia), Testa o croce? (Cara o creu?)

Anna Cazenave Cambet (França), Love Me Tender

Simón Mesa Soto (Colòmbia), Un poeta

Pedro Pinho (Portugal), O riso e a faca (El riure i el ganivet)

JURAT UN CERTAIN REGARD

Molly Manning Walker (presidenta/realitzadora/Regne Unit); Louise Courvoisier (realitzadora/França); Vanja Kaludjercic (directora Festival de Rotterdam/Croàcia); Roberto Minervini (realitzador/Itàlia); Nahuel Pérez Biscayart (actor/Argentina-França)

FORA DE COMPETICIÓ

Amélie Bonnin (França), Partir un jour (Anar-se’n un dia) (film d’obertura; 1er film)

Cédric Klapisch (França), La Venue de l’avenir (L’arribada del porvenir)

Christopher McQuarrie (EEUU), Mission Impossible : The Final Reckoning

Thierry Klifa (França), La Femme la plus riche du monde (La dona més rica del món)

Rebecca Zlotowski (França), Vie privée (Vida privada)

Spike Lee (EEUU), Highest 2 Lowest

Martin Bourboulon (França), 13 jours, 13 nuits (13 dies, 13 nits)

CANNES PREMIÈRE

Fatih Akin (Alemanya), Amrun

Michael Angelo Covino (EEUU), Splitsville

Alex Lutz (França), Connemara

Kirill Serebrennikov (Rússia/Alemanya), Das Verschwinden des Josef Mengele (La desaparició de Josef Mengele)

Raoul Peck (Haití/França), Orwell: 2+2=5 (documental)

Sebastián Lelio (Xile), La Ola

Lav Diaz (Filipines), Magalhães (Magallanes)

Kōji Fukada (Japó), Love On Trial

Hlynur Pálmason (Islàndia), Ástin Sem Eftir Er (El que ens queda de l’amor)

Lise Akoka i Romane Gueret (França), Ma Frère (El meu germà/na)

SESSIONS DE MITJANIT

Mak Juno (Hong Kong), Sons of the Neon Night

Yann Gozlan (França), Dalloway

Ethan Coen (EEUU), Honey Don’t!

Vincent Maël Cardona (França), Le Roi soleil (El Rei Sol)

Genki Kawamura (Japó), Exit 8

SESSIONS ESPECIALS

Andrew Dominik (Nova Zelanda), Bono: Stories of Surrender (documental)

Romane Bohringer (França), Dites-lui que je l’aime (Diga-li que l’estimo)

Sylvain Chomet (França), Marcel et Monsieur Pagnol (animació)

Joséphine Japy (França), Qui brille au combat (Qui brilla en la batalla) (1er film)

Or Sinai (Israel), Mama (1er film)

Maïlys Vallade i Liane-Cho Han (França), Amélie et la métaphysique des tubes (Amélie i la metafísica dels tubs) (animació; 1er film)

Ugo Bienvenu (França), Arco (animació; 1er film)

Pierre Richard (França), L’Homme qui a vu l’ours qui a vu l’homme (L’home que ha vist l’os que ha vist l’home) (homenatge a Pierre Richard)

Eugene Jarecki (Alemanya), The Six Billion Dollar Man (documental)

JURAT CÁMERA D’OR (primer film, totes les seccions compreses a l’interior i exterior del Palau de Festivals)

Alice Rohrwacher (presidenta/realitzadora/Itàlia)

PROGRAMACIONS EXTERNES AL PALAU DE FESTIVALS

QUINZENA DE CINEASTES

Laurent Cantet i Robin Campillo (França), Enzo (film d’obertura)

Valéry Carnoy (Bèlgica), La Danse des renards (La dansa de les guineus) (1er film)

Félix Dufour-Laperrière (Canadà/França), La Mort n’existe pas (La mort no existeix) (animació)

Louise Hémon (França), L’Engloutie (L’enfonsament) (1er film)

Lee Sang-il (Japó), Kokuho

Lloyd Lee Choi (Canadà/EEUU), Lucky Lu (1er film)

Alina Gorlova, Yelizaveta Smith i Simon Mozgovyi (Ucraïna), Militantropos (documental)

Jinghao Zhou (Xina), Girl on Edge (1er film)

Anthony Cordier (França), Classe moyenne (Classe mitjana)

Christian Petzold (Alemanya), Miroirs n°3

Prïncia Car (França), Les Filles désir (Les filles del desig) (1er film)

Sean Byrne (Austràlia), Dangerous Animals

Anne Émond (Canadà), Amour apocalypse (Amor apocalipsi)

Hasan Hadi (Iraq), The President’s Cake (1er film)

Thomas Ngijoll (França), Indomptables (Indomables)

Yuiga Danzuka (Japó), Brand New Landscape

Julia Kowalski (França), Que ma volonté soit faite (Que sigui feta la meva voluntat)

Nadav Lapid (Israel), Yes

Eva Victor (EEUU), Sorry, Baby (film de clausura; 1er film)

Carrossa d’Or a la seva carrera a Todd Haynes

SETMANA DE LA CRÍTICA

Guillermo Galoe (Espanya), Ciudad sin sueño (1er film)

Déni Oumar Pitsaev (França), Imago

Alexe Poukine (Bèlgica), Kika

Shih-Ching Tsou (Taiwan), Left-Handed Girl

Pauline Loquès (França), Nino (1er film)

Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia), Pee Chai Dai Ka (A Useful Ghost) (1er film)

Sven Bresser (Països Baixos), Rietland (Reedland) (1er film)

Rodrigo Sorogoyen (president del jurat/realitzador/Espanya); Jihane Bougrine (periodista/Marroc); Josée Deshaies (directora de fotografia/França-Canadà); Yulia Evina Bhara (productora/Indonèsia); Daniel Kaluuya (actor/Regne Unit)

Sessions especials

Laura Wandel (Bèlgica), L’Intérêt d’Adam (L’interès d’Adam) (film d’obertura)

Martin Jauvat (França), Baise-en-ville

Alice Douard (França), Des preuves d’amour (Proves d’amor) (1er film)

Momoko Seto (França), Planètes (Planetes) (film de clausura; animació; 1er film)

L’ACID (Associació de Cinema Independent per a la seva Difusió)

Sophie Letourneur (França), L’Aventura

Aurélien Vernhes-Lermusiaux (França), La Couleuvre noire (L’escurçó negre)

Lucio Castro (Argentina/EEUU), Drunken Noodles

Pedro Cabeleira (Portugal), Entroncamento

Anton Balekdjian, Léo Couture i Mattéo Eustachon (França), Laurent dans le vent (Laurent al vent)

Lauri-Matti Parppei (Finlàndia), A Light That Never Goes Out

Sylvain George (França), Nuit obscure – Ain’t I a Child ? (Obscure Night – “Ain’t I a child?) (documental)

Sepideh Farsi (Iran/França/Palestina), Put Your Soul on Your hand and Walk (documental)

Namir Abdel Messeh (França/Egipte), La Vie après Siham (La vida després de Siham) (documental)

* Especial Festival de Canes 2025