El romanès Cristian Mungiu s’emporta la seva segona Palma d’Or al Festival de Canes, dinou anys després, amb el drama costumista sobre l’acollida d’immigrants a Noruega Fjord. Sortint per primera vegada del seu país on havia rodat fins ara totes les seves pel·lícules i amb el suport clau de l’actriu Renata Reinsve, Mungiu teixeix una complexa trama entre una família evangelista romanesa-noruega que arriba a un poble dels confins nòrdics i es confronta a una escola i una població inicialment oberta als nouvinguts però que acaba sospitant de les seves pràctiques amb els fills fins a contraposar una administració que s’erigeix en baluard acèrrim de la laïcitat i la llibertat de culte, amb conflictes a la vegada generacionals. És segurament la cinta més redona, subtil i contrastada del romanès, malgrat els detractors, precisament, per voler confrontar el que consideren dues visions interessades.
Mungiu ja havia guanyat amb 4 meses, 3 semanas, 2 días la seva primera Palma d’Or en la seva estrena en competició el 2007. En aquesta ocasió, s’ha imposat a Minotaur, Gran Premi, on el rus Andreï Zviaguintsev efectua una radiografia sense concessions d’una classe mitjana del seu país que, des de la invasió d’Ucraïna, ha perdut qualsevol referent moral. Amb tres pel·lícules espanyoles de les 22 en competició oficial, són els Javis (Ambrosi i Calvo) qui han obtingut un dels guardons com a millors directors per la seva epopeia lorquiana en tres èpoques La bola negra. I que comparteixen ex aequo amb la més sòbria en blanc i negre Fatherland, del polonès Pawel Pawlikowski, sobre com les Alemanyes de l’Oest i l’Est intentaven instrumentalitzar l’escriptor Thomas Mann en l’inici de la Guerra Freda i com a reflex actual.
Hamaguchi, Dhont i Marre, recomanables
Altres pel·lícules que s’han fet amb guardons són les força recomanables Soudain (Tot de cop), del japonès Ryusuke Hamaguchi; Coward, del belga Lukas Dhont; i Notre salut (La nostra salut), del francès Emmanuel Marre. Hamaguchi se n’ha anat a França per filmar i mostrar-nos durant més de tres hores una utopia en una residència privada on, en contra del que puguin esperar els inversors, s’aplica una tècnica humanística que posa les persones grans en situacions límit al centre de l’establiment i no només com a cossos amb una curta esperança de vida i en lògica capitalista. Per això, s’ha premiat la francòfona Virginie Efira i la japonesa Tao Okamoto conjuntament com a millors actrius.
En el cas de Coward, són Emmanuel Macchia i Valentin Campagne qui s’emporten conjuntament el Premi com a millors actors en la seva escenificació d’una relació homosexual en plenes trinxeres mortals de la Primera Guerra Mundial i els números de teatre i música que serveixen per fer baixar el clima infernal dels soldats. Un clam contra la guerra, en temps com els actuals on aquesta es torna a imposar com una banalitat.
En aquesta línia, Marre parteix a Notre salut de les cartes que s’enviaven el seu avi i àvia durant el règim col·laboracionista francès de Vichy amb els nazis a la Segona Guerra Mundial i l’arribisme del primer fins a participar en la creació dels camps de treball per a presoneres, minories, exiliats i jueus i les futures deportacions. Una cosa que li ha valgut el Premi al Millor Guió, acompanyat d’unes coreografies i ús paròdic de música actual per a jugar amb les paradoxes d’una història en què l’extrema dreta està de retorn.
Menys comprensible és el Premi del Jurat (la Palma de bronze) a l’alemanya Valeska Grisebach per Das geträumte Abenteuer (L’aventura somniada), un relat a la frontera búlgara-turca sobre petites màfies de contraban i persones a partir d’una arqueòloga que es passeja a la nit enmig de tots aquests personatges però dels quals es fa difícil discernir les seves intencions i la tensió cinematogràfica.
Los Javis prenen el relleu d’Almodóvar
Han quedat fora del palmarès pel·lícules de major qualitat com les dels estatunidencs James Gray, amb el classicisme emmarcat als anys vuitanta de Paper Tigers, i Ira Sachs, amb el retrat sensible i musical brillant de l’epidèmia de la sida a la mateixa dècada de The Man I Love. I també se’n van amb les mans buides Pedro Almodóvar, i la seva confessió de canibalisme com a director d’Amarga Navidad, i Rodrigo Sorogoyen, i el desmuntatge d’un director i rodatge tòxics encarnats per uns excel.lents Javier Bardem i Vicky Luengo a El ser querido.
D’altres films de mèrit han estat Moulin, de Laszlo Nemes, i un Gilles Lellouche en claustrofòbic màrtir de la resistència francesa; Histoires parallèles (Històries paral·leles), de l’iranià Asghar Fahradi en un París on Isabelle Huppert segueix il·luminant la pantalla; l’estrany L’Inconnue (La desconeguda), d’Arthur Harari amb una transposició de cossos entre Léa Séydoux i Niels Schneider; Sheep in the Box d’un Hirokazu Kore-eda en relat d’anticipació però com a cinta menor seva; i Nagi Notes, del també japonès Kôji Fukada, que descriu amb força delicadesa les relacions entre el mateix sexe de dos protagonistes adultes i dos joves adolescents.
I no entenem l’embalament d’una certa crítica amb el blockbuster paròdic sud-coreà Hope, de Na Hong-jin, més apropiat en sessions de mitjanit. El Gentle Monster de l’austríaca Marie Kreutzer, d’altra banda, decep en el seu intent d’explicar la pedofília d’un personatge ordinari i les conseqüències en la seva parella. I dues altres pel·lícules franceses, com Garance, de Jeanne Henry, i Histoires de la nuit (Històries de la nit), de Léa Myssius, es queden a mig camí, malgrat la presència en la primera d’Adèle Exarchopoulos, i un elenc encapçalat per Hafsia Herzim, Benoît Magimel i Monica Bellucci en la segona.
L’única cinta que se’ns ha escapat és la de la també francesa La Vie d’une femme (La vida d’una dona), de Charline Bourgeois-Tacquet. El jurat presidit pel realitzador sud-coreà Park Chan-wook tampoc l’ha inclosa en el palmarès. És una relació de premis on crida, particularment, l’atenció aquest pas de relleu entre un Almodóvar, que mai no ha guanyat la Palma d’Or tot i que hi ha estat sovint a prop, i uns Javis exultants que, tant en una gala amb comentaris força polítics sobre la situació i el malestar mundial, com en la roda de premsa s’han declarat hereus del director manxec.
PALMARÈS CANES 2026
Palma d’Or: Fjord, de Christian Mungiu (Romania/Noruega)
Gran Premi: Minotaur, d’Andreï Zviaguintsev (Rússia)
Premi del Jurat: Das geträumte Abenteuer (L’aventura somniada), de Valeska Grisebach (Alemanya/Bulgària)
Millor Direcció: ex aequo La bola negra, de Javier Calvo i Javier Ambrossi (Espanya) i Fatherland, de Pawel Pawlikowski (Polònia/Alemanya)
Millor Guió: Emmanuel Marre (França) per Notre salut (La nostra salut)
Millors Actrius: Virginie Efira i Tao Okamoto per Souden (Tot de cop), de Ryusuke Hamaguchi (Japó/França)
Millors Actors: Emmanuel Macchia i Valentin Campagne per Coward, de Lukas Dhont (Bèlgica)
Càmera d’Or: (millor primera pel·lícula en totes les seccions): Ben’imana, de Marie Clementine Dusabejambo (1er film; Ruanda), presentada a Un Certain Regard
Millor Curtmetratge: Para los contricantes, de Federico Luis (Argentina/Mèxic)
UN CERTAIN REGARD
Premi Un Certain Regard: Everytime, de Sandra Wollner (Àustria/Espanya)
Premi del Jurat: Elephants in the Fog, d’Abinash Bikram Shah (1er film; Nepal)
Premi Especial del Jurat: Le Corset, de Louis Clichy (animació; França)
Millor Actor: Bradley Fiomona Dembeassset, per Congo Boy, de Rafiki Fariala (República Democràtica del Congo/República Centreafricana)
Millors Actrius: Marina De Taviria, Daniela Marín Navarro i Mariángel Villegas, per Siempre soy tu animal materno, de Valentina Maurel (Costa Rica)
QUINZENA DE CINEASTES
Label Europa Cinemas: L’Espèce explosive, de Sarah Arnold (1er film; França)
Premi dels autors de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques (SACD): Shana, de Lila Pinell (França)
Premi del Públic: I See Buildings Fall Like Lightning, de Clio Barnard (Regne Unit)
SETMANA DE LA CRÍTICA
Gran Premi: La Gradiva, de Marine Atlan (França/Itàlia)
Premi de la Revelació: Viva, d’Aina Clotet (Catalunya/Espanya)
L’OEIL D’OR (PREMI DEL DOCUMENTAL)
Rehearsals for a Revolution, de Pegah Ahangarani (documental; 1er film; Iran) presentat en Seccions Especials de la Selecció Oficial
Views: 35