PARAMOUNT PICTURES | Tom Cruise, en una de les escenes d'acció que torna a interpretar ell mateix a <em>Misión Imposible: Sentencia final</em>, de Christopher McQuarrie, presentada mundialment fora de competició a Canes 2025 — PARAMOUNT PICTURES | Tom Cruise, en una de les escenes d’acció que torna a interpretar ell mateix a *Misión Imposible: Sentencia final*, de Christopher McQuarrie, presentada mundialment fora de competició a Canes 2025

MARCO BARDADA. Era un xerrada en un dels grans auditoris del Palau de Festivals de Canes, en principi amb el director estatunidenc Christopher McQuarrie per l’última entrega de Misión Imposible: Sentencia final (estrena a les sales espanyoles el 23 de maig). Però, com no, es va acabar convertint en un mà a mà amb l’actor protagonista i productor de la pel·lícula Tom Cruise quan aquest també va aparèixer en escena. Relat d’aquesta trobada al cim revelant els secrets de la saga.

La trobada amb McQuarrie estava prevista com un repàs a la trajectòria del productor, director i guionista, especialment conegut per la saga Missió Impossible. L’estatunidenc de 56 anys, afable però una mica tímid, explicava com la direcció cinematogràfica havia estat sempre la seva vocació, i com va trobar com a guionista la manera d’entrar a la indústria. L’autor del sorprenent guió de Sospechosos habituales (Bryan Singer, 1995) (qui pot oblidar Keyser Söze?) va confessar que les seves grans referències venien del cinema negre, i que s’havien filtrat a la pel·lícula gairebé sense voler.

Però la seva veritable passió de McQ era dirigir, i trobar aquella combinació de cinema d’entreteniment i d’autor que només està a l’abast de pocs. Per a ell, escriure és com empènyer una roca fins al cim d’una muntanya, mentre que dirigir és fer-la rodolar cap avall. Quan va dirigir el seu primer film, The Way of the Gun (2000), es va topar de ple amb la realitat del negoci: va haver de fer la pel·lícula que volien que fes, no la que ell volia. A partir d’aquell moment, lamentava, només el trucaven per fer projectes similars a Sospechosos habituales, però McQ volia explorar altres camins. A punt de deixar la indústria per fer una altra cosa, va acceptar una reunió amb algú que li canviaria la vida: Tom Cruise.

L’actor arriba a escena

PARAMOUNT PICTURES | Una altra escena de <em>Misión Imposible: Sentencia final</em>, amb Tom Cruise rodejat de les actrius Pom Klementieff, a l'esquerra, i Hayley Atwell, a la dreta — PARAMOUNT PICTURES | Una altra escena de *Misión Imposible: Sentencia final*, amb Tom Cruise rodejat de les actrius Pom Klementieff, a l’esquerra, i Hayley Atwell, a la dreta

Només havien passat quinze minuts quan la superestrella de Hollywood va entrar a l’escenari de la sala Debussy entre una ovació general. I, com no podia ser d’una altra manera, li va robar el protagonisme a McQ (que probablement hi estava d’acord). El que va seguir va ser una conversa fascinant entre dos gegants, el tàndem inconformista dels quals ha mantingut viva una franquícia (i en part una indústria) que amb cada entrega atrau milions d’espectadors i genera taquilles astronòmiques. Tot sota una filosofia clara: quanta gent podem portar a les sales?

I és que el duo McQ-Cruise funciona perquè tots dos comparteixen aquest amor pel cinema fet artesanalment (tot i que impliqui recursos desorbitats). Però també perquè tenen una visió més àmplia de la indústria: gràcies a èxits com Missió Impossible es poden produir indies de prestigi com Anora (Sean Baker, 2024; Palma d’Or 2024 i Òscars a la millor pel.lícula i millor realitzador 2025). Cruise assumeix amb entusiasme aquest rol, fins al punt que no li cauen els anells per promocionar pel·lícules d’altres, perquè així, diu, dona suport al cinema en conjunt, que és el que importa: ningú guanya si no guanyen tots. No va faltar, per descomptat, una defensa fervent del cinema com a experiència col·lectiva pensada per ser viscuda a la sala.

Pel que fa a la part artesanal de col·laboracions com Valkiria (Bryan Singer, 2008), Top Gun: Maverick (Joseph Kosinski, 2022) o la saga Missió Impossible, per a McQuarrie l’acció no és res més que espectacle buit si no hi ha personatges. I Cruise, famós per fer ell mateix totes les seves escenes d’acció, és capaç de posar-hi rostre i ànima fins i tot en les situacions més extremes. Aquest és el nucli de la seva filosofia i la clau de l’èxit, tant cinematogràfic com comercial, del seu cinema. Aquest savoir faire s’explica per l’amor a la feina ben feta i per la cura de tots i cadascun dels detalls. Cruise, incansable, és al plató encara que no surti en l’escena, exercint de doble dempeus, aportant idees o fent el que calgui. La seva passió pel cinema mut queda clara quan cita com a referents Buster Keaton o Harold Lloyd, i el domini de la narrativa visual que aquests tenien en el cinema dels anys deu i vint del segle passat.

En un tanc d’aigua esquivant míssils

Preguntats sobre com planifiquen les escenes d’acció, les defineixen com “un rellotge suís que manté l’atenció de l’espectador”. La complexitat d’aquestes escenes és evident ja en el disseny previ al rodatge. Però una cosa és planificar sobre el paper, i una altra aplicar-ho a la física real. Per a aquest darrer capítol de la saga, es va construir durant dos anys un tanc d’aigua gegant per filmar una escena submarina en què el personatge d’Ethan Hunt queda atrapat en un remolí envoltat de torpedes. Després de provar-ho amb un ninot de plàstic i veure com tots els torpedes hi xocaven, es van adonar que l’única manera de saber si es podia fer era amb una persona real, i l’únic que podia fer-ho era, efectivament, Cruise, que té actualment 62 anys. També revelen que l’escena d’acció més espectacular de la pel·lícula (i potser de tota la saga) va sorgir després que el director mostrés un TikTok a l’actor: “Jo puc fer això”, li va respondre. La resta ja és, potser, història.

I sobre el futur de la franquícia després de trenta anys, Tom Cruise va ser breu però contundent: “Ha estat molt divertit”. Cap dels dos no va voler revelar com acaba Missió Impossible: Sentència Final, però tot sembla apuntar en una direcció. Sigui com sigui, ha estat un gran viatge de la mà d’un dels showmans més grans que ha donat el cinema i d’un fidel col·laborador que ha sabut engrandir encara més el seu llegat.

* Especial Festival de Canes 2025