Festival d’Angulema 2019

CÒMIC

Fauve d'Or per a Emil Ferris, en un Festival d'Angulema ple de monstres

VICENÇ BATALLA | La guanyadora de la Fauve d'Or del Festival d'Angulema, Emil Ferris, al costat del personatge que il·lustra el trofeu
VICENÇ BATALLA | La guanyadora de la Fauve d'Or del Festival d'Angulema, Emil Ferris, al costat del personatge que il·lustra el trofeu

VB. En un Festival d’Angulema 2019 dominat pels monstres i tot tipus de criatures sorgides de la irreverent ment dels autor·e·s de còmic, la nord-americana Emil Ferris es va emportar amb tota lògica el primer premi de la Fauve d’Or pel seu incommensurable Lo que más me gusta son los monstruos (Reservois Books) que ja s’ha traduït de l’anglès a diverses llengües. La seva presència durant el festival va revelar una dona de 56 anys amb una voluntat de ferro per afrontar els reptes més indòmits des de la seva perspectiva que la monstruositat és una qualitat i el perill ve d’aquesta normalitat que el que vol és matar la diferència. Ens ho va contestar adequadament en una pregunta a la seva classe magistral, dins d'un certamen que comptava virtualment a través d’una exposició retrospectiva amb el seu compatriota Richard Corben, Gran Premi d’Angulema 2018 i creador de monstres i figures hipertrofiades a l’època dels còmics underground. Segueix llegint...

CÒMIC/LITERATURA

Cathérine Meurisse: “El que m’importa avui és haver retrobat el somriure”

VICENÇ BATALLA | Cathérine Meurisse, preparant-se per a les signatures a l'estand de Dargaud al Festival d'Angulema
VICENÇ BATALLA | Cathérine Meurisse, preparant-se per a les signatures a l'estand de Dargaud al Festival d'Angulema

VB. Quan hom no arriba a temps a la reunió de redacció setmanal i vuit dels teus companys del setmanari moren abatuts per dos gihadistes i unes altres quatre persones també perden la vida en aquest atemptat a més dels ferits greus, la teva vida et canvia. La dibuixant Cathérine Meurisse (Niort, 1980), que havia començat a fer sàtira política al periòdic Charlie Hebdo deu anys abans, va experimentar un sotrac de tal magnitud aquell 7 de gener del 2015 que va tardar més d’un any en transformar-ho en una catarsi (com també va fer el seu company Luz) i convertir-ho en La légéreté (Dargaud, 2016) que en castellà es va publicar com a La levedad (Impedimenta, 2017). Ara ha arribat Les grands espaces (Dargaud, 2018). Envoltats de totes aquestes referències i enmig del brogit del darrer Festival de Còmic d’Angulema, la dibuixant francesa ens va explicar com s’ha reinventat com a autora. Segueix llegint...