Rasoulof, en competició havent fugit d’Iran
VB. El director iranià Mohammad Rasoulof va presentar la seva pel.lícula The Seed of the Sacred Fig (Les llavors de la figuera sagrada; Premi Especial del Jurat) i va ser a la roda de premsa a l’última jornada del Festival de Canes, després d’haver fugit fa només dues setmanes del seu país per haver estat condemnat a vuit anys de presó. Malgrat això i en espera d’una sentència ferma, va decidir acabar a l’inici de la primavera el seu rodatge i, més tard, es va escapar per les muntanyes cap a un país veí. D’allà, va poder volar cap a Alemanya, on ja hi havia estat fa set anys, i aquest cap de setmana de clausura del certamen va poder desplaçar-se a Canes. Conjuntament amb les joves actrius Masha Rostami i Setareh Maleki. La resta de l’equip continua a l’Iran i no pot viure de la mateixa manera la presentació d’aquesta pel·lícula que és un thriller familiar amb fons de la revolta Dona, vida i llibertat que es viu a l’Iran des del setembre del 2022, amb imatges de la repressió del règim filmades amb els portàtils dels ciutadans. La fotografia, com la resta d’aquesta galeria en evolució, està signades per Marco Barada.
Protagonisme ‘queer’ al musical ‘Emilia Pérez’
VB. El realitzador francès Jacques Audiard s’ha tret de la màniga un magistral musical ‘queer’ sota fons de narcotràfic i desapareguts a Mèxic amb la madrilenya Karla Sofía Gascón de protagonista transsexual. Pel·lícula rodona, que hagués signat perfectament Almodóvar, amb coreografies (Damien Dalet) i música (Clément Ducol, Camille, en castellà) que fan avançar el gènere i serveixen per posar el focus en la tragèdia que viu el país però d’una manera que no s’havia fet fins ara. Completen l’elenc Zoe Saldaña, Selena Gómez, Adriana Paz (Premio ex-aequo de Millors Actrius).
Coppola, ‘Megalopolis’ i Cosima
VB. Francis Ford Coppola presentava el seu primer llargmetratge en dotze anys, el faraònic Megalopolis. Amb Adam Driver, Nathalie Emmanuel, Giancarlo Esposito, Aubrey Plaza, Shia LaBeouf i Jon Voight, entre d’altres. Una obra desmesurada, que malgrat que sembla sempre a punt d’ensorrar-se es manté dempeus per la seva mateixa ambició i algunes imatges i idees que sobresurten de l’habitual. Com quan apareix un membre de l’equip en carn i ossos sobre l’escena per donar una rèplica a l’Adam Driver de la pantalla. Un Francis Ford que es rodejava a la roda de premsa de bona part de la seva família: el seu fill Roman, realitzador en part de la pel·lícula, i les seves netes i filles de Sofia, Romy i Cosima (aquesta última just al darrera del seu avi en aquesta foto). Una saga al complet.
Arquitectes d’una Nova York en caiguda com Roma
VB. Adam Driver (a l’esquerra) és l’arquitecte Cèsar Catalina a Megalopolis, que s’oposa al Nova York de l’especulació urbanística de l’alcalde Franklyn Ciceró (Giancarlo Esposito, a l’extrem dret) i vol crear una nova ciutat abans no s’enfonsi com va ocórrer amb la república i l’imperi romà. Per això, ha inventat una matèria especial capaç d’aturar el temps. Rodejant el mestre d’aquest projecte cinematogràfic, Francis Ford Coppola, a la seva esquerra hi ha Driver i a la dreta el seu fill Roman, puntal també d’aquesta aventura en què el seu pare s’ha jugat econòmicament bona part de les seves vinyes a Califòrnia.
Els ‘amables’ Plemons, Lanthimos i Stone
VB. El director Yorgos Lanthimos continua la seva deconstrucció dels bons gustos, no sempre de la manera més assenyada, i ell no es va emportar directament cap premi per les seves tres històries de psicòpates a Kinds of Kindness, però sí l’actor Jesse Plemons (a l’esquerra) que actua amb la sobrietat necessària perquè aquesta pel·lícula encara no es vagi més de mare. A l’esquerra, Emma Stone, que repeteix amb Lanthimos després de Pobres criaturas, també sembla divertir-se en el seu paper (recomanable el breakdance que es marca al final del film). A la foto, només hi falten Willem Defoe i Margaret Qualley. Veredicte dels espectadors a partir de la sortida en sales el 28 de juny.
Un Barry Keoghan inflamable amb Andrea Arnold
VB. L’actor britànic Barry Keoghan se surt en el seu paper de pare abans d’hora a Bird, d’Andrea Arnold, vivint en un esquat de Kent, al sud-oest de Londres. I fent créixer més malament que bé un fill i una filla, Bailey (Nykiya Adams), que és la protagonista de la història. I que té una segona part amb la mare de Bailey, el seu psicòpata de company i un ser mig humà mig ocell. Tot plegat a un ritme desenfrenat de rock post-Brexit (Fontaines DC, encara que siguin irlandesos), dubstep (Burial) i Coldplay per a una cerimònia de casament. Keoghan se’n riu aquí de tot plegat amb la realitzadora Arnold.
Jia Zhangke i la seva musa i esposa Zhao Tao
VB. L’excel·lent cineasta xinès Jia Zhangke torna amb Caught by the Tides (Atrapat per les marees), on amb la seva musa i esposa Zhao Tao travessa més de vint anys de la història del seu país a partir de retalls d’aquelles pel·lícules en què Tao n’era la protagonista i unes noves escenes gravades durant la pandèmia. Un fresc de l’evolució de la societat xinesa sostingut per una relat d’amor que Jia reinterpreta en aquest muntatge que retorna al film Still Life (inèdit a Espanya), on el romanç tenia de fons la construcció de la gegantina presa de les Tres Gorges.
Richard Gere, passant comptes
El veterà Richard Gere ha estat l’actor escollit per un altre veterà com és el realitzador Paul Schrader per a una mena de film testament que és Oh Canada. Gere hi interpreta un documentalista al final de la seva vida, a qui li fan una entrevista i aquest aprofita per revelar allò que, en realitat, no és i allò que, en realitat, sí que ha fet malgrat posi en qüestió la seva carrera. Al costat de Uma Thurman i amb un Jacob Elordi que l’encarna de jove, Gere s’enfunda en la pell d’aquest protagonista que qüestiona les imatges que ha recollit durant tota la seva vida.
El retorn ‘gore’ de Demi Moore a ‘The Substance’
VB. Demi Moore, 61 anys, es desdobla en la pel·lícula de gènere The Substance, de la francesa Carolie Fargeat, en Margaret Quaelley, 28 anys, per reivindicar-se com l’actriu de primera línia dels anys noranta. Un conte de terror sobre la dictadura de la bellesa per a les dones en el món del cinema, i directament de Hollywood, que no escatima escenes ‘gore’ per al plaer d’uns i la irritació per la presència d’aquesta cinta en competició d’altres. I que de ben segur serà una de les estrelles del pròxim Festival de Sitges català. Si un no es queda fins al final de la projecció, no pot opinar.
George Miller i la seva ‘Furiosa’ Anya Taylor-Joy
VB. El correcamins George Miller va presentar fora de concurs un nou capítol de la saga Mad Max: Furiosa. Es remunta a la joventut de la protagonista en l’anterior i aclamada entrega, Fury Road (2015), que encarnava Charlize Theron. En aquest cas, ha anat a buscar a la més jove anglo-argentina Anya Taylor-Joy. La boges curses pel desert (australià) continuen sent la base, sota un prisma definitivament femení i que ja es troba en totes les sales del món.
Cate Blanchett, en cancellera alemanya a ‘Rumours’
VB. Fora de competició, Cate Blanchett és una de les protagonistes de l’hilarant Rumours, col·lectiva dels canadencs Guy Maddin, Evan i Galen Johnson, en què fa de cancellera alemanya en una sàtira sobre les cimeres de grans dirigents com en aquests cas un G7 a Alemanya. La pel·lícula comença amb aquest to irònic i es transforma en una cinta de gènere per a millor assenyalar les contradiccions en les quals viu el món occidental. En el repartiment també hi ha Alicia Vikander (com a presidenta de la Comissió Europea), Denis Ménochet (com a president francès) o Nikki Amuka-Bird (com a presidenta dels Estats Units). Proposta saludable.
Jonás Trueba y su ‘Volveréis’ ganador en la Quincena
VB. El realizador madrileny Jonás Trueba troba cada cop més ressò a França i la prova és que la seva nova pel·lícula Volveréis (estrena el 30 d’agost) ha guanyat el premi Label Europa Cinemas a la Quinzena de Cineastes. Aquesta secció fora del Palau de Festivals, i que oficialment no compta amb guardons, sí que n’entrega de paral·lels i aquest n’és el més important. A l’estiu publicarem la trobada que vam tenir amb ell al costat de la platja, però ja podem dir que en aquesta nova cinta és capaç de seguir qüestionant el seu treball amb l’equip de sempre (la seva companya Itsaso Arana, Vito Sanz… ), tant a nivell de vida en parella com d’experiència cinematogràfica. I, a més, amb la sorpresa de l’aparició del seu pare, Fernando Trueba.
El prolífic Quentin Dupieux obrint amb ‘Deuxième acte’
VB. El prolífic Quentin Dupieux (el de la barba) encadena els films (encara que els fa de poc més d’una hora) i després de l’estrena a França a principis d’any del seu espatarrant Daaaaaalí! (rodat a la Costa Brava i encara pendent de data de sortida a l’Estat espanyol), va obrir el Festival de Canes fora de competició amb Le deuxième acte (El segon acte). Es tracta d’una nova reflexió sobre fer pel·lícules amb un repartiment estel·lar francès: Raphaël Quenard, Lea Seydoux (aquests dos a la foto), Vincent Lindon, Louis Garrel…
Bayona, entre els nou del jurat oficial
VB. Com a compensació per la absència de cap pel·lícula hispana en tota la selecció oficial del Festival de Canes, excepte el musical en espanyol Emilia Pérez del francès Jacques Audiard, el delegat general del festival, Thierry Frémaux, va cridar al català Juan Antonio Bayona perquè fos un dels nou membres del jurat de la competició oficial. El director de La sociedad de la nieve (que va arribar a ser finalista en els darrers Òscars) és per primera vegada a la meca del cinema encara que sigui com a jutge. Aquí el veiem abans de començar el certamen, davant de l’Hotel Martínez, prenent posició enmig d’un jurat divers i variat en orígens.
Greta Gerwig, marcant el pas de la Palma
VB. Embotida en un vestit futurista, amb corsé i enormes tacons, la realitzadora i actriu estatunidenca Greta Gerwig marcava el pas a les portes de l’Hotel Martínez el passat 13 de maig, el dia abans que comencés amb ella com a presidenta del jurat el Festival de Canes 2024. La seva Barbie feminista li ha valgut assumir aquest rol de veu cantant per atorgar la Palma d’Or en plena transformació del punt de vista del cinema d’autor mundial.
Catifa vermella per a Messi, el gos de la Palma 2023
VB. I per a cloure aquesta galeria fotogràfica de Canes 2024 res millor que el gos d’Anatomia d’una caiguda, la Palma d’Or 2023 de Justine Triet, anomenat Messi. Nosaltres mai hem apostat per aquesta pel·lícula que, això sí, ha fet una cursa espectacular no només a França i de públic sinó a tot el món arribant als Òscars i emportant-se el premi al millor guió original. Entre els seus protagonistes, hi havia doncs Messi que va acompanyar Triet en la seva gira americana i tornava aquest any amb tots els honors a la catifa vermella.
* Especial Festival de Canes 2024
Views: 48