Bong Joon-ho guanya la Palma d’Or amb ‘Parasite’ i Banderas és millor actor per ‘Dolor y gloria’

VICENÇ BATALLA | El director sud-coreà Bong Joon-ho, amb la seva Palma d'Or per <em>Parásitos</em>
VICENÇ BATALLA | El director sud-coreà Bong Joon-ho, amb la seva Palma d’Or per Parásitos

VICENÇ BATALA. El sud-coreà Bong Joon-ho guanya amb Gisaengchung (Parásitos, estrena el 18 d’octubre) la Palma d’Or, un thriller social i de terror en un Seül maleït pels diners. És el segon any consecutiu que una pel·lícula asiàtica s’emporta la Palma, després de Un asunto de familia del japonès Horikazu Kore-eda. L’espanyol Pedro Almodóvar tampoc ha aconseguit aquesta vegada amb Dolor y gloria el màxim guardó, tot i que Antonio Banderas que l’encarna en pantalla s’ha endut el Premi al Millor Actor.

Els altres premiats són els franceso·es Mati Diop (Atlantique), Ladj Ly (Les misérables) i Céline Sciamma (Portrait de la jeune fille en feu), els brasilers Kleber Mendoça Filho i Juliano Dornelles (Bacurau), els belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne (Le jeune Ahmed), el palestí Elia Suleiman (It must be heaven) i l’actriu britànica Emily Beecham pel film de l’austríaca Jessica Hausner (Little Joe). 

El palmarès del jurat presidit per Alejandro González Iñárritu, en general, és bastant ecuànim. Ell va declarar que la decisió de la Palma d’Or s’havia pres “per unanimitat i de la forma democràtica mès estricta”. Tot i que, per la nostra part, hi trobem a faltar les pel·lícules del romanès Corneliu Porumboiu, el xinès Diao Yinan, el quebequès Xavier Dolan i l’italià Marco Bellocchio. Queden significativament fora Jim Jarmush, Ken Loach, Terrence Malick, Quentin Tarantino i Abdellatif Kechiche.

Tot i ser la segona Palma d’Or seguida asiàtica, la de Bong Joon-ho es tracta de la primera sud-coreana de la història . Un país, de totes maneres, força present els últims anys en la cinematografia mundial. I no només per les pel·lícules de gènere. Una mostra de la seva vitalitat és que just, aquest any, es compleixen els cents anys del primer film a la península. “Per celebrar-ho, el Festival de Canes m’ha ofert una gran regal!”, va aprofitar per dir Bong just arribat a la sala de premsa acompanyat de la seva Palma d’Or.

“Em considero un director de films de gènere”

ARXIU | L’enginyosa família Ki-taek al complet, al film Parasite de Bong Joon-ho
ARXIU | L’enginyosa família Ki-taek al complet, al film Parasite de Bong Joon-ho

Fins ara el sud-coreà passava més aviat per un cineasta de gènere, tot i que ja fa temps que és un habitual de les seleccions oficials de Canes i el seu treball transcendeix l’àmbit del thriller o el terror. Però ell no se n’amaga. “No crec que ‘Parásitos’ sigui un film diferent als meus anteriors. Aquesta forma de treballar, barrejant diferents gèneres, és el meu estil. Jo mateix em considero un director de films de gènere”.

Però acte seguit, fa una puntualització. “Quan escric el meu guió, no en soc en absolut conscient de si faig una pel·lícula de gènere. Em baso més aviat en els diferents personatges i la història. Sempre escric assegut en una taula, al racó d’un cafè. Escolto molt el que diu la gent, i és això el que m’estimula”. Perquè Bong té un estil propi, que l’allunya dels circuits tancats dels subgèneres. “A Canes, he sentit dir que hi ha un estil propi Bong Joon-ho. I és el compliment que més feliç em fa”.

De fet, sorprèn quan ell mateix explica en quins autors i pel·lícules es va inspirar per Parasite. Algú li menciona el realitzador d’animació japonès Hayao Miyazaki. I ell contesta: “Els grans directors que m’han influït són Claude Cabrol, Alfred Hitchcock i el realitzador coreà Kim Ki-young, que va fer ‘The housemaid’ (1960). És aquest tipus de pel·lícules les que m’han empès i donat la força per a ‘Parasite’”.

Perquè resulta que Bong també ha tingut la seva època parisenca, anant a veure retrospectives a la Cinemateca. Una d’elles, la del seu estimat Kim Ki-young (1919-1998). The housemaid, de la qual se n’han fet d’altres versions més literals, ja plantejava aquesta claustrofòbia individual i col·lectiva entre les diferents classes socials aguditzada pel capitalisme financer. Ara, amb aquest premi, Bong espera “tenir la sort de poder organitzar més retrospectives de cinema coreà a tot el món”. Més tenint en compte el centenari d’aquesta cinematografia.

Banderas/Mallo/Almodóvar

ARXIU | Antonio Banderas, amb el seu Premi al Millor Actor per Dolor y gloria, contestant els periodistes
ARXIU | Antonio Banderas, amb el seu Premi al Millor Actor per Dolor y gloria, contestant els periodistes

Antonio Banderas també va passar per la sala de premsa. Però és com si hi hagués aparegut l’esperit d’Almodóvar, sabent que a Dolor y gloria interpreta una projecció del realitzador manxec amb el nom fictici de Salvador Mallo. Amb Banderas, com amb la resta de l’equip de la pel·lícula, hi vam parlar llargament el mateix dia de la projecció del film. I el malagueny a una pregunta nostra ens va donar una resposta de més cinc minuts que explica molt d’ell mateix, aquest film i la seva interacció amb l’autor. I mereix un article a part.

De moment reproduïm la resposta més curta en anglès que ens va fer aquest mateix dissabte a la pregunta sobre si, en el fons i malgrat que Almodóvar tampoc s’han emportat aquesta vegada la Palma d’Or, el guardó com a millor actor també ho és en certa manera per al seu director. “És molt difícil posar-se en la pell del jurat. Però crec que amb aquest premi hi ha alguna cosa que no es només per la meva actuació, sinó també pel rol que encarno. I ho entenc, accepto aquest premi en el meu nom i en el nom d’aquest rol. El personatge es diu Salvador Mallo, però tothom sap que és l’alter ego de Pedro Almodóvar. És a dir que hi ha alguna cosa que estava al cap del jurat, és evident. I estic molt content per ell”Llegeix l’entrevista a Pedro Almodóvar

PALMARÈS OFICIAL

Palma d’OrGisaengchung (Parásitos), de Bong Joon-ho (Corea del Sud)

Gran PremiAtlantique, de Mati Diop (França/Senegal)

Premi del Jurat (ex-aequo): Les misérables, de Ladj Ly (França) / Bacurau, de Kleber Mendoça Filho i Juliano Dornelles (Brasil) 

Millor DireccióLe jeune Ahmed, de Jean-Pierre i Luc Dardenne (Bèlgica) 

Millor GuióPortrait de la jeune fille en feu, de Céline Sciamma (França)

Millor Actriu: Emily Beecham (Regne Unit), per Little Joe de Jessica Hausner (Àustria) 

Millor Actor: Antonio Banderas, per Dolor y gloria de Pedro Almodóvar (Espanya)

Palma d’Or EspecialIt must be heaven, d’Elia Suleiman (Palestina)

Càmera d’Or (millor primera pel·lícula en totes les seccions): Nuestras madres, César Díaz (Guatemala)

Millor CurtmetratgeThe distance between us and the sky, de Vasilis Kekatos (Grècia)

UN CERTAIN REGARD

Un Certain Regard: Invisivel life of Eurídice Gusmao, de Karim Aïnouz (Brasil)

Premi del Jurat: O que arde, d’Oliver Laxe (Espanya/Galícia)

Premi Especial del Jurat: Liberté, d’Albert Serrra (Espanya/Catalunya). Llegeix l’entrevista a l’Albert Serra

QUINZENA DE REALITZADORS

Premi SACD: Une fille facile, de Rebecca Zlotowski (França)

Premi Art i Assaig-CICAE: Alice et le maire, de Nicolas Pariser (França)

SETMANA DE LA CRÍTICA

J’ai perdu mon corps, de Jérémy Clapin (França)