El relleu de Chris Ware a Julie Doucet a Angulema

ANTOINE GUIBERT | Julie Doucet i Chris Ware, en el moment en què el segon fa entrega i relleu a la primera del Gran Premi d'Angulema 2022
ANTOINE GUIBERT | Julie Doucet i Chris Ware, en el moment en què el segon fa entrega i relleu a la primera del Gran Premi d’Angulema 2022

VICENÇ BATALLA. No es podia celebrar millor el retorn en presencial de la cita mundial al món del còmic que amb un pas de testimoni del Gran Premi d’Angulema de Chris Ware a Julie Doucet. El de Chicago, que va obtenir la recompensa en un festival virtual el 2021, li va entregar personalment el guardó de 2022 a la quebequesa Julie Doucet en una cerimònia i certamen desplaçat encara per la covid de gener a març i en un reconeixement de dos dels màxims exponents de la novel·la gràfica contemporània. L’obertura del festival (16-20 de març) es va fer sota els colors d’una Ucraïna massacrada per la Rússia de Putin i al qual el circuit de l’art no pot ser indiferent. I es va tancar amb l’atribució del Fauve d’Or al millor àlbum de l’any al brasiler Marcello Quintanilha per Écoute, jolie Márcia (Escolta, formosa Márcia), una història dura però festiva a les faveles de Rio de Janeiro d’aquest autor resident a Barcelona.

“Fa molt de temps que soc un admirador del vostre treball i em sento molt orgullós de passar-vos aquest poder”, va pronunciar un sempre modest Chris Ware a l’escenari del Teatre d’Angulema, el passat 16 de març, quan li entregava l’estatueta del Fauve a Julie Doucet com a Gran Premi d’Angulema 2022. Un sentit elogi ,per part de qui ha revolucionat les formes del còmic contemporani per fer-lo entrar en una nova dimensió, a la seva successora que va posar les bases per una revolució també feminista al novè art.

ANTOINE GUIBERT | L'autor nord-americà Chris Ware, amb un llaç dels colors ucraïnesos a l'obertura del Festival d'Angulema 2022
ANTOINE GUIBERT | L’autor nord-americà Chris Ware, amb un llaç dels colors ucraïnesos a l’obertura del Festival d’Angulema 2022

L’encara més tímida Doucet, que porta 22 anys sense publicar en el format clàssic de còmic, es va trobar sorpresa pel reconeixement dels seus col·legues de professió, però va trobar les paraules oportunes per agrair el premi. “Espero que aquest no sigui l’únic any en què una dona el guanyi –va reivindicar- Dedico el guardó a totes les artistes del passat, del present i del futur”. De fet, la quebequesa només és la tercera dona des del començament del festival el 1974 que rep aquesta distinció després de la francesa Florence Cestac i la japonesa Rumiko Takahashi. Per primer cop, en aquesta edició 2022, les tres finalistes del premi eren dones pequè s’ha d’afegir les franceses Pénélope Bagieu i Catherine Meurisse, que l’any anterior ja competien amb Ware.

“Malgrat que aquesta nit es tracta de guanyar un trofeu, la vida no és guanyar i l’art no va de guanyar”, va voler remarcar Ware quan agraïa l’estatueta que li havia estat atorgada l’any passat. “L’art va d’entendre la resta de la gent, de compartir les emocions, els sentiments”, va continuar amb els aplaudiments del públic. Ho deia al fil del que havia manifestat poc abans quan va recordar la tragèdia bèl·lica que s’està vivint a l’est d’Europa. “Quan veig el que passa a uns quants milers de quilòmetres d’aquí, amb Putin atacant Ucraïna, és precisament aquest tipus d’esdeveniments terribles el que em dona ganes de tornar-me a posar davant de la meva taula per dibuixar”.

De ‘Building Stories’ a ‘Dirty Plotte’

ARXIU | El cartell del Festival d'Angulema 2022, obra de Chris Ware
ARXIU | El cartell del Festival d’Angulema 2022, obra de Chris Ware

Els seguidors d’aquest artista iconoclasta, que ha realitzat un dels més originals cartells del Festival d’Angulema que mai s’hagin fet, amb un Mickey Mouse postmodern apareixent i desapareixent d’unes planxes preparades per anar a impremta a mode de vinyetes desconstruïdes, van poder gaudir de la imprescindible retrospectiva Building Chris Ware presentada durant els quatre dies del certamen. Hi havia no només planxes originals de l’autor de Building Stories, sinó les figuretes i els objectes que ell mateix construeix per acompanyar les seves històries i que formen una arquitectura del seu concepte global ple de detalls al paper però que transcendeix la cronologia dels esdeveniments per impregnar-se a la nostra memòria. La retrospectiva comissariada per Benoît Peeters, Julien Misserey i Sonia Deschamps es podrà veure durant més temps del juny a l’octubre que ve a la biblioteca del Centre Pompidou de París.

 

ARXIU | El primer número de Dirty Plotte, el fanzine que la quebequesa Julie Doucet va publicar entre 1988 i 1998
ARXIU | El primer número de Dirty Plotte, el fanzine que la quebequesa Julie Doucet va publicar entre 1988 i 1998

Quan el Festival d’Angulema es pugui tornar a celebrar amb normalitat al gener pròxim també serà l’oportunitat per conèixer la totalitat de l’obra de Doucet que, després d’haver estat precursora del punk feminista al còmic als anys noranta, durant el que portem de nou segle s’ha dedicat a les arts gràfiques, amb la serigrafia, el collage i la poesia visual. “He estat treballant amb els mots i les imatges, que s’ha convertit en una constant en el meu treball”, va resumir la quebequesa que veu ara reconeguda la seva trajectòria anterior amb la publicació d’antologies de les seves històries de fa tres dècades.

L’Association francesa, de la mà de Jean-Christophe Menu, va publicar al novembre passat Maxiplotte, un recull de 400 pàgines que reuneix tots els números de l’antic fanzine de Doucet Dirty Plotte (traduït més o menys com a vagina repugnant), amb una meitat d’inèdits i extractes del seu diari íntim. La editorial española Fulgencio Pimentel ja va recopilar el 2015 i el 2017 en dos volums (Cómics 1986-1993; Cómics 1994-2016) la totalitat del fanzine. El que seu editor històric canadenc, Drawn & Quarterly, va aprofitar el 2018 per convertir-ho en Dirty Plotte: The Complete Julie Doucet. I el mateix Drawn & Quarterly anuncia per al 19 d’abril Time Zone J, les primeres historietes de l’autora en més de vint any, sobre la seva relació amb un soldat a França el 1989 quan tenia 33 anys.

Loo, Blain i Quintanilha

VICENÇ BATALLA | L'autora francesa Loo Hui Phang, a la seva exposició d'Angulema i la reproducció que hi feia del seu despatx com a guionista
VICENÇ BATALLA | L’autora francesa Loo Hui Phang, a la seva exposició d’Angulema i la reproducció que hi feia del seu despatx com a guionista

Durant els quatre dies del festival -un altre dels al·licients de desplaçar-se a la ciutat de l’Aquitània perquè en la majoria de casos es tracta d’oportunitats úniques-, hi havia una desena d’exposicions obertes. En destaquem dues d’autors francesos contemporanis que traspassen fronteres. D’una banda, de Loo Hui Phang, guanyadora l’any passat del Premi Goscinny a una trajectòria com a guionista, i que precisament a la seva exposició Écrire est un métier (Escriure és una professió) abanderava el reconeixement d’aquesta feina en el còmic tant a nivell de públic com de les condicions laborals. “Jo escric un guió com si fos una dibuixant”, responia Loo al seu propi qüestionari proposat a una trentena d’altres guionistes, entre ells Benoît Peeters, Frank Miller o Antonio Altarriba.

VICENÇ BATALLA | Christophe Blain, explicant el seu treball com a dibuixant a la seva exposició d'Angulema al costat del personatge d'Alexandre Taillard de Vorms, de la sèrie Quai d'Orsay, inspirat de Dominique de Villepin
VICENÇ BATALLA | Christophe Blain, explicant el seu treball com a dibuixant a la seva exposició d’Angulema al costat del personatge d’Alexandre Taillard de Vorms, de la sèrie Quai d’Orsay, inspirat de Dominique de Villepin

Per la seva banda, Christophe Blain, el creador d’Isaac le pirate i Gus, dibuixant de la sèrie política Quai d’Orsay (Fauve d’Or 2013) i, recentment, de la nova vida de Blueberry, presentava Dessiner le temps (Dibuixar el temps), amb un recorregut per les planxes originals i la seva estreta relació amb el món del cinema. “El mimetisme de les influències té uns límits i és la manera, perquè un no acaba d’aconseguir els seus objectius, de desenvolupar un estil propi”, explicava Blain als periodistes sobre el seu treball.

El mereixedor del Fauve d’Or 2022 va ser Marcello Quintanilha per Écoute, jolie Márcia (Éditions ça et là, 2021), en portuguès Escuta, formosa Márcia i que encara no té traducció en català o castellà. El brasiler, que viu a Barcelona des del 2001 i és il·lustrador als diaris El País i La Vanguardia, ja va guanyar el 2016 el Fauve al millor àlbum policíac per Tungstène (çà et là, 2015), originalment Tungstênio (Veneta, 2014) i editat en castellà com a Tungsteno (La Cúpula, 2014). Com la resta de les historietes d’aquest originari de Niterói, a l’altre costat de Rio de Janeiro, Escuta, formosa Márcia inventa o recrea personatges locals per explicar la vida menys coneguda dels carioques. En aquest cas, de la infermera fictícia Márcia i la seva filla que freqüenta perillosament els gangs de les faveles, amb el contrast de l’ambient dels carnavals. Un treball antropològic que és el còmic el qui li permet posar de relleu.

 

PALMARÈS FESTIVAL D’ANGULEMA 2022

ARXIU | La versió francesa <em>Écoute, jolie Márcia</em> (Éditions ça et là), de Marcello Quintanilha, Fauve d'Or 2022
ARXIU | La versió francesa Écoute, jolie Márcia (Éditions ça et là), de Marcello Quintanilha, Fauve d’Or 2022
ANTOINE GUIBERT | El brasiler Marcello Quintanilha, amb el Fauve d'Or 2022 d'Angulema per Écoute, jolie Márcia
ANTOINE GUIBERT | El brasiler Marcello Quintanilha, amb el Fauve d’Or 2022 d’Angulema per Écoute, jolie Márcia

Fauve d’Or: Écoute, jolie Márcia (Escuta, formosa Márcia), de Marcello Quintanilha (Éditions çà et là)

Fauve Especial del Jurat: Des vivants, de Raphaël Meltz, Louise Moaty & Simon Roussin (Éditions 2024)

Fauve de l’Audàcia: Un visage familier (Familiar Face), de Michael DeForge (Atrabile)

Fauve Revelació: La Vie souterraine, de Camille Lavaud Benito (Les Requins Marteaux)

Fauve de la Sèrie: Spirou – L’Espoir malgré tout, 3ª part, d’Émile Bravo (Dupuis)

Fauve Àlbum Policíac: L’Entaille, d’Antoine Maillard (Cornélius)

Fauve del Patrimoni: Stuck Rubber Baby, de Howard Cruse (Casterman)

Fauve Premi del Públic: Le Grand vide, de Léa Murawiec (Éditions 2024)

Fauve dels Batxillers: Yojimbot, de Sylvain Repos (Dargaud)

Fauve Còmic Joventut 12/16 anys: Snapdragon, de Kat Leyh (Kinaye)

Fauve Còmic Joventut 8/12 anys: Bergères guerrières, de Jonathan Garnier i Amélie Fléchais (Glénat)

Fauve Còmic Alternatiu: revista Bento (Radio As Paper, França)

Premi Eco-Fauve Raja (per a àlbums de temàtica ecologista): Mégantic. Un train dans la nuit, d’Anne-Marie Saint-Cerny i Christian Quesnel (Écosociété)

Premi Goscinny (a la carrera d’un/a guionista):Raphaël Meltz i Louise Moaty per Des vivants (Éditions 2024), amb Simon Roussin

Premi Konishi (millor traducció manga): Nathalie Lejeune per Blue Period, de Yamaguchi Tsubasa (Pika Éditions)

Impactes: 165