‘French Cops 2023’, la policia que no balla

VICENÇ BATALLA. Com ja és lamentablement habitual, l’any que ens deixa ha estat pitjor que l’anterior. A nivell de guerres, hem afegit la de Gaza a la d’Ucraïna i, el 2024, podríem veure com retorna l’extrema dreta als Estats Units i s’instal·la encara amb més força a Europa. Les polítiques de la socialdemocràcia i de la dreta liberal no són capaces d’aturar les pors que aprofiten els populismes que assenyalen els immigrants com els culpables d’una situació econòmica i socialment inestable. I derives com la del president francès, Emmanuel Macron, primer amb la seva polèmica reforma de les pensions i, ara, amb una llei d’immigració que ha rebut el suport dels diputats de la ultradretana Le Pen contribueixen a aquest estat de confusió.

VICENÇ BATALLA | Bulevard de Montparnasse de París, 31 de gener del 2023
VICENÇ BATALLA | Bulevard de Montparnasse de París, 31 de gener del 2023

La imatge d’aquesta llista d’alguns dels millors temes de l’any la vam fer el 31 de gener del 2023 al bulevard de Montparnasse parisenc, en una de les manifestacions contra la pujada de l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys. El restaurant La Rotonde estava protegit pels antidisturbis al ser un dels símbols del macronisme, perquè va ser on Macron va celebrar la seva primera victòria presidencial el 2017. Aquests antidisturbis hi eren presents a cada manifestació que passava per allà, fins que al cap d’unes setmanes una bengala va aconseguir calar foc al primer pis. L’incendi, afortunadament, no va anar a més.

Aquesta imatge és una bona il·lustració de com els llocs que formen part de l’imaginari popular de les diferents cares del capitalisme han de defensar-se com si fossin fortaleses. I ens serveix per contrarestar-ho amb una bona dosi de música d’última fornada per relaxar musculatura i esperit. L’any que deixem enrere, malgrat tot, ha continuat oferint un suggestiu mosaic de tot tipus de gèneres que nosaltres hem enllaçat per estils però que s’encavalquen i donen el sentiment d’un món molt més divers i obert del que ens volen fer creure els discursos més rancis. Sona anglès, però alhora basaa (Camerun), castellà, asturià, català, eusquera, italià, tàmil i el llenguatge inventat dels Za!. I, al final, es complementa amb deu sucosos videoclips. I no s’escolta francès perquè aquest any no hi ha hagut cap disc que hagi destacat especialment en aquest idioma i perquè no volem allargar més la playlist, que ja dura tres hores. Però en la llista dels àlbums no representats que també ens han agradat sí que hi ha artistes francesos que ens acompanyen en aquesta passarel·la d’anada i tornada i que ens contribueixen a enriquir les revistes en paper i digitals Rockdelux, Les Inrockuptibles i The Wire.

I, per això, també citem Le jour et la nuit du réel (Colleen), Jbal Rrsas (Deena Abdelwahed), Perennial (Woods), Messy (Olivia Dean), Love in Exile (Arooj Aftab/Vijay Iyer/Shahzad Ismaily), This Stupid World (Yo La Tengo), 12 (Ryuchi Sakamoto), when the poems do what they do (aja monet), O Monolith (Squid), Formal Growth in the Desert (Protomartyr), Between Worlds (Yves Tumor), Atlas (Laurel Halo), The End of Days (Matt Elliot), Everything Is Alive (Slowdive), Javelin (Sufjan Stevens), Zach Bryan (Zach Bryan), Noches de Media Luna (Conjunto Media Luna), I Thought I Was Better than You (Baxter Dury), My Soft Machine (Arlo Parks), Maps (Billy Woods & Kenny Segal), Toda la vida, un día (Sílvia Pérez Cruz), Pura Sangre (Israel Fernández), Desde flores y entrañas (Mujeres), Cluster I (Mioclono), Me muevo con Dios (Cruz Cafuné), O que nos queda por no decir (Chicharrón), Posdata (dani), el espacio entre (Refree), Más allá (Surfin’ Bichos), Arrecife (Fino Oyonarte), Miramar (Júlia Colom), Gisela (NOIA)…

 

Visits: 143