Un Festival de Canes 2024 sota el ‘metoo’ francès

MARCO BARADA | La realitzadora i actriu Greta Gerwig, el dia abans de començar el Festival de Canes 2024 com a presidenta del jurat de la competició principal
MARCO BARADA | La realitzadora i actriu Greta Gerwig, el dia abans de començar el Festival de Canes 2024 com a presidenta del jurat de la competició principal

VICENÇ BATALLA. Hi havia com a una premonició anunciant al desembre passat la realitzadora i actriu estatunidenca Greta Gerwig com a presidenta del jurat del Festival de Canes 2024 (14-25 de maig). Poques setmanes després, l’actriu francesa Judith Godrèche denunciava les violacions de les que va ser víctima quan era menor una vegada haver passat força anys als Estats Units, en part fugint d’un cinema d’autor a França malsà per una sèrie de directors omnipotents protegits per un sistema i una crítica que tancaven els ulls. És el #metoo francès, amb set anys de retard respecte al #metoo nord-americà d’un Harvey Weinstein que es passejava per la Croissette de Canes amb la mateixa impunitat del rei mides del cinema que podia abusar de totes les seves subordinades. Aquest és el canvi d’època amb què es presenta la 77 edició del certamen, amb una Gerwig, abanderada d’un nou feminisme a Hollywood (els més de mil milions de dòlars en entrades de Barbie), que decidirà amb el seu jurat si es premia alguns dels veterans que tornen a la competició o noves veus de dones que provenen tant de França com de l’Índia.

LIVIA HAUT PERUCCA | L'actriu Judith Godrèche, durant el seu discurs de denúncia per les agressions sexuals al cinema francès a la cerimònia dels César 2024 a L'Olympia el 23 de febrer passat
LIVIA HAUT PERUCCA | L’actriu Judith Godrèche, durant el seu discurs de denúncia per les agressions sexuals al cinema francès a la cerimònia dels César 2024 a L’Olympia el 23 de febrer passat

Precisament, Godrèche projecta aquest dimecres, 15 de maig, en l’obertura de la secció paralel·la Un Certain Regard, el seu curtmetratge Moi aussi (Jo també). Un recull calidoscopi d’un miler de testimonis dels 5.000 que va rebre al seu correu electrònic i a Instagram sobre abusos sexuals, després que ella fes públic que, als anys vuitanta, quan només tenia quinze anys, els realitzadors Benoît Jacquot i Jacques Doillon l’havien utilitzat com a parella sexual tot fent-la sortir a les seves pel·lícules. No ha estat fins ara que ha tingut la força de portar-los a la justícia (els nous films d’aquests realitzadors, per això, han quedat parats de distribució davant l’escàndol). I, a la darrera cerimònia dels Cèsar el 23 de febrer, va fer un discurs que va deixar glaçat: “Podem decidir que homes acusats de violació deixin de ser els que facin i desfacin al cinema. És una manera de marcar la pauta!”, va etzibar davant d’un auditori que va aplaudir però on les veus masculines segueixen sent molt timorates.

Aquestes denúncies arriben després que l’any passat l’actriu Adèle Haenel anunciès la seva retirada del cinema criticant un sistema que col·labora amb la deriva del món pel seu caràcter patriarcal. Un exemple clar del canvi dels temps és la caiguda en picat d’un ídol com Gérard Depardieu, que viurà el seu primer judici per abusos a l’octubre que ve. I, a part de les denúncies de les actrius Juliette Binoche i Isild Le Besco sense que hagin arribat encara als jutjats, aquesta setmana és la revista Elle qui publica el testimoni anònim de nou dones d’abusos per part del productor retirat Alain Sarde, una mena de Weinstein francès que als anys vuitanta i noranta finançava de Godard a Polanski. Simultàniament, un centenar de personalitats de la cultura demanen en una tribuna al diari Le Monde coincidint amb l’inici del festival una llei integral que “clarifiqui la definició de la violació i el consentiment” i “introdueixi el de l’incest”.

Un altre estament de tensió és el Centre Nacional del Cinema i la Imatge Animada (CNC), el director del qual Dominique Boutonnat també anirà a judici al juny per presumptes violacions al seu fillol. La mateixa Godrèche va participar el dilluns en una concentració davant de la seu del CNC a París, la institució que reparteix les ajudes per a fer pel·lícules a França, juntament amb associacions com el Col·lectiu 50/50 que reclama la paritat en aquesta indústria. Demanaven la dimissió de Boutonnat, que ha estat confirmat pel govern del president Macron, i que almenys no anés a Canes. No ho han aconseguit, però l’ambient amb la seva persona està força enrarit i no es descarta noves accions de protesta durant el certamen. El delegat general, Thierry Frémaux, intenta que el festival “es faci sense polèmica”, mentre que la presidenta, Iris Knobloch, assegura que “si hi hagués la imputació d’alguna de les persones presents, ens cuidarem de prendre la bona decisió cas per cas, en concertació amb el consell d’administració i les parts afectades”.

22 títols en competició entre consagrats i novells

FESTIVAL DE CANES | Adam Driver i Nathalie Emmanuel a la pel·lícula Megalopolis, que Francis Ford Coppola presenta en competició al Festival del Canes 2024
FESTIVAL DE CANES | Adam Driver i Nathalie Emmanuel a la pel·lícula Megalopolis, que Francis Ford Coppola presenta en competició al Festival del Canes 2024

En aquest difícil equilibri que suposa mostrar un cinema d’autor qüestionat en les seves bases, i que tampoc pot ser aliè als conflictes bèl·lics mundials, els 22 llargmetratges de la competició haurien d’aportar una certa perspectiva (relació de tots els films de totes les seccions al final de l’article). Les realitzadores a competició són quatre respecte als divuit realitzadors i França segueix encapçalant el nombre de títols, amb sis: Jacques Audiard, Christophe Honoré, Michel Hazanavicius, Gilles Lellouche, Coralie Fargeat i la debutant Agathe Riedinger. S’intenta atreure els estatunidencs amb sis produccions: el retorn de Francis Ford Coppola, Paul Schrader i Sean Baker, a més de les cintes dels grec Yorgos Lantinos, el suec-iranià Ali Abbasi, la mateixa Forgeat en francès i el rus, exiliat a Berlín, Kirill Serebrennikov. En anglès, s’hi hauria d’afegir la britànica Andrea Arnold i el canadenc David Cronenberg, tot i que aquest ha treballat amb actors francesos. A nivell europeu, també hi ha l’italià Paolo Sorrentino, el portuguès Miguel Gomes i el romanès Emanuel Parvu. Hi és per segon any consecutiu el brasiler Karim Aïnouz. I el cinema asiàtic està representat pel xinès Jia Zhang-Ke, l’índia Payal Kapadia i l’iranià Mohammad Rasoulof, que malgrat haver estat condemnat a cinc anys de presó per les seves crítiques al poder ha aconseguit fugir del seu país.

Crida l’atenció que en competició només s’escoltarà castellà en el musical d’Audiard Emilia Pérez (un film descomunal un cop vist) . Però no hi ha cap pel·lícula de cineastes hispans programada en tota la selecció oficial del Palau de Festivals. A la competició paral·lela de noves veus Un Certain Regard, amb divuit films, n’hi ha sis de francesos, amb quatre òperes primes de dones, uns altres cinc d’europeus, cinc d’asiàtics i un d’africà. Fora de competició, hi ha l’estrena a punt d’arribar a totes les sales planetàries de Furiosa: una saga Mad Max, de George Miller, una altra saga que inicia Kevin Costner i, per seguir cuidant Hollywood, dues Palmes d’Or honorífiques a Meryl Streep i George Lucas, a més d’una altra als estudis japonesos Ghibli, del gran Hayao Miyazaki. El Cannes Premières està farcit de noves produccions franceses, començant per la inaugural Le Deuxième acte, del prolífic Quentin Dupieux, que a França ja va estrenar al febrer la seva espatarrant Daaaaaalí!.

Com a documentals, sobresurten el de Sergei Loznitsa sobre la vida en guerra a Ucraïna, el Lula d’Oliver Stone i La Belle de Gaza, de Yolande Zauberman, una immersió en els transsexuals a Tel Aviv, entre ells de palestins. I entre realitat i ficció, es presenta l’última cinta del cambodjà Rithy Panh sobre el genocidi practicat per Pol Pot amb Irène Jacob com a protagonista.

L’última de Jonás Trueba

ELASTICA FILMS | El director Jonás Trueba i l'actriu Itsaso Arana a Volveréis, pel·lícula que es presenta a la Quinzena de Cineastes de Canes 2024
ELASTICA FILMS | El director Jonás Trueba i l’actriu Itsaso Arana a Volveréis, pel·lícula que es presenta a la Quinzena de Cineastes de Canes 2024

S’ha d’anara les programacions de la Quinzena de Cineastes, la Setmana de la Crítica i l’ACID per trobar llargmetratges hispans. Hi destaca a la Quinzena l’últim film del madrileny Jonás Trueba, Volveréis. S’estrenarà fins i tot abans a França sota el títol de Septembre sans attandre i arribarà a l’Estat espanyol dos dies després, el 30 d’agost. És la curiosa història d’una parella que, al cap de quinze anys, decideixen organitzar una festa amb els seus amics per anunciar que tallen. I la parella està formada pels seus actors de confiança Itsaso Arana i Vito Sanz. Malgrat no ser directament al Palau de Festivals, aquest és un signe que els Trueba segueixen tenint predicament al nord dels Pirineus.

A la Quinzena també hi ha l’argentí Hernán Rosselli amb Algo viejo, algo nuevo, algo prestado, en la línia del nou cinema d’exploració narrativa d’aquest país, i els xilens Cristóbal León i Joaquín Cociña amb Los hiperbóreos, una barreja de marionetes, stop motion i preses reals d’aquests especialistes de l’animació.

A la Setmana, s’hi troba l’argentí Federico Luis amb Simón de la montaña, un primer llargmetratge com la majoria ho és en aquesta programació. I, paral·lelament, la murciana Elena López Riera presenta el seu migmetratge documental Las novias del sur, sobre la relació de dones grans a la seva sexualitat. Finalment, a la secció més perifèrica de l’ACID de cineastes independents, hi ha la colombiana Camila Beltrán amb Mi bestia i l’argentí Iair Said amb Los domingos mueren más personas. L’aparador del cinema més gran del món, amb el seu mercat afegit de milers de pel·lícules noves, es posa a prova d’aquest canvi de paradigma necessari davant i darrera la càmera.

EN COMPETICIÓ

Ali Abbasi (Iran/EEUU), The Apprentice

Karim Aïnouz (Brasil), Motel Destino

Andrea Arnold (Regne Unit), Bird

Jacques Audiard (França/Mèxic/EEUU), Emilia Pérez

Sean Baker (EEUU), Anora

Francis Ford Coppola (EEUU), Megalopolis

David Cronenberg (Canadà/França), The Shrouds

Coralie Fargeat (França), The Substance

Miguel Gomes (Portugal), Grand Tour

Michel Hazanavicius (França), La plus précieuse des marchandises (La mercaderia més preciosa) (animació)

Christophe Honoré (França), Marcello Mio

Jia Zhang-Ke (Xina), Caught By the Tides

Payal Kapadia (Índia), All We Imagine as Light

Yorgos Lanthimos (Grècia/EEUU), Kinds of Kindness

Gilles Lellouche (França), L’Amour ouf

Emanuel Parvu (Romania), Trei kilometri pana la capatul lumii (Tres kilòmetres fins a la fi del món)

Mohammad Rasoulof (Iran), The Seed of the Sacred Fig

Agathe Riedinger (França), Diamant Brut (1er film)

Paul Schrader (EEUU), Oh Canada

Kirill Serebrennikov (Rússia), Limonov-The Ballad

Paolo Sorrentino (Italia), Parthenope

Magnus Von Horn (Suècia/Dinamarca), Pigen med nålen (The Girl With the Needle)

JURAT DE LA COMPETICIÓ

Greta Gerwig (presidenta/realitzadora, actriu/EEUU); Juan Antonio Bayona (realitzador/Espanya); Ebru Ceylan (guionista, fotògraf/Turquia); Pierfrancesco Favino (actor/Itàlia); Lily Gladstone (actriu/EEUU); Eva Green (actriu/França); Hirokazu Kore-eda (realitzador/Japó); Nadine Labaki (realitzadora/Líban); Omar Sy (actor/França)

PALMA D’OR D’HONOR

A l’actriu Meryl Streep (Summit, EEUU, 1949)

Al realitzador George Lucas (Modesto, EEUU, 1944)

Studio Ghibli (Japó)

UN CERTAIN REGARD

Rúnar Rúnarsson (Islàndia), When the Light breaks (film d’obertura)

Tawfik Alzaidi (Aràbia Saudita), Norah (1er film)

Konstantin Bojanov (Bulgaria), The Shameless

Julien Colonna (França), Le Royaume (El regne) (1er film)

Louise Courvoisier (França), Vingt Dieux!  (Vint déus!) (1er film)

Lætitia Dosch (França), Le Procès du chien (El procès del gos) (1er film)

Mo Harawe (Àustria/Somàlia), The Village Next to Paradise (1er film)

Guan Hu (Xina), Black Dog

Ariane Labed (França), September Says (1er film)

Boris Lojkine (França), L’Histoire de Souleymane (La història de Souleymane)

Roberto Minervini (Itàlia/EEUU), The Damned

Truong Minh Quý (Vietnam), Viet And Nam

Rungano Nyoni (Zàmbia), On Becoming a Guinea Fowl

Hiroshi Okuyama (Japó), My Sunshine

Céline Sallette (França), Niki (1er film)

Sandhya Suri (Índia), Santosh

Halfdan Ullmann Tondel (Noruega), Armand (1er film)

Gints Zilbalodis (Letònia), Flow

JURAT UN CERTAIN REGARD

Xavier Dolan (president/realitzador, actor/Quebec, Canadà); Maïmouna Doucouré (realitzadora/França-Senegal); Todd McCarthy (escriptor, realitzador/EEUU); Asmae El Moudir (realitzadora/Marroc); Vicky Krieps (actriu/Luxemburg-Alemanya)

FORA DE COMPETICIÓ

Quentin Dupieux (França), Le Deuxième acte (El segon acte) (film d’obertura)

Kevin Costner (EEUU), Horizon, An America Saga

Alexandre De La Patellière i Matthieu Delaporte (França), Le Comte de Monte-Cristo (El comte de Montecristo)

Evan Johnson, Galen Johnson i Guy Maddin (Canadà), Rumours

Peter Ho-Sun Chan (Hong Kong/Xina), She’s Got No Name

George Miller (Austràlia), Furiosa: A Mad Max Saga

CANNES PREMIÈRES

Nabil Ayouch (Marroc), Everybody Loves Touda

Leos Carax (França), C’est pas moi  (No soc jo) (curtmetratge)

Emmanuel Courcol (França), En fanfare (En fanfàrria)

Alain Guiraudie (França), Miséricorde (Misericòrdia)

Arnaud i Jean-Marie Larrieu (França), Le Roman de Jim (La història de Jim)

Gaël Morel (França), Vivre, Mourir, Renaître (Viure, morir, renéixer)

Jessica Palud (França), Maria

Rithy Panh (Cambodja), Rendez-vous avec Pol Pot (Cita amb Pol Pot)

SESSIONS DE MITJANIT

Soi Cheang (Hong Kong), Twilight of the Warriors: Walled In

Lorcan Finnegan (Irlanda/Austràlia), The Surfer

Noémie Merlant (França), Les Femmes au balcon (Les dones del balcó)

Ryoo Seung-wan (Corea del Sud), The Executioner

SESSIONS ESPECIALS

Daniel Auteuil (França), Le fil (El fil) (ficció)

Claude Barras (Suïssa/França), Sauvages (Salvatges) (animació)

Arnaud Desplechin (França), Spectateurs! (Espectadors!) (documental-ficció)

Alexis Ducord i Vincent Paranoud (França), Angelo dans la fôret mystérieuse (Angelo al bosc misteriós) (animació)

Valeria Golino i Nicolangelo Gelormini (Itàlia), L’arte della gioia (L’art de la joia) (sèrie de televisió)

Tudor Giurgiu, Tudor D. Popescu i Cristian Pascariu (Romania), Nasty. More Than Just Tennis (documental)

Sergei Loznitsa (Bielorússia-Ucraïna), The Invasion (documental)

Raoul Peck (Haití), Ernest Cole: Lost and Found (documental)

Claire Simon (França), Aprendre (documental)

Oliver Stone (EEUU/Brasil), Lula (documental)

Lou Ye (Xina), An Unfinished Film (documental)

Yolande Zauberman (França/Israel), La Belle de Gaza (La bella de Gaza) (documental)

CANNES CLASSICS (selecció)

Abel Gance (França), Napoléon (1ª època) (1927; restauració)

JURAT CÁMERA D’OR (primer film, totes les seccions compreses a l’interior i exterior del Palau de Festivals)

Emmanuelle Béart (copresidenta/actriu/França); Baloji (copresident/realitzador, músic/República Democràtica del Congo)

PROGRAMACIONS EXTERNES AL PALAU DE FESTIVALS

QUINZENA DE CINEASTES

Sophie Fillières (França), Ma vie Ma gueule (La meva vida La meva cara) (film d’obertura)

Paulo Carneiro (Portugal), A savana e a montanha (La sabana i la muntanya)

India Donaldson (EEUU), Good One (1er film)

Hala Elkoussy (Egipte), East of Noon

Mahdi Fleifel (Palestina/Dinamarca), To a Land Unknown

Karan Kandhari (Índia), Sister Midnight

Yôko Kuno i Nobuhiro Yamashita (Japó), Ghost Cat Anzu (animació)

Cristóbal León i Joaquín Cociña (Xile), Los hiperbóreos (animació i preses reals)

Carson Lund (EEUU), Eephus (1er film)

Patricia Mazuy (França), La Prisonnière de Bordeaux (La presonera de Bordeus)

Thierry de Peretti (França), À son image (A la seva imatge)

Caroline Poggi i Jonathan Vinel (França), Eat the Night

Matthew Rankin (Canadà), Universal Language

Eryk Rocha i Gabriela Carneiro da Cunha (Brasil), A queda do céu (The Failling Sky) (documental)

Hernán Rosselli (Argentina), Algo viejo, algo nuevo, algo prestado

Ryan J. Sloan (EEUU), Gazer (1er film)

Tyler Taormina (EEUU), Christmas Eve in Miller’s Point 

Jonás Trueba (Espanya), Volveréis

Chiang Wei Liang i You Qiao Yin (Taiwan), Mongrel (1er film)

Yôko Yamanaka (Japó), Desert of Namibia

Jean-Christophe Meurisse (França), Les Pistolets en plastique (Les pistoles de plàstic) (sessió de clausura)

Chantal Akerman (Bèlgica), Histoires d’Amérique (Històries d’Amèrica) (1989) (sessió especial)

Carrossa d’Or a la seva carrera a la realitzadora inglesa Andrea Arnold

SETMANA DE LA CRÍTICA

Marcelo Caetano (Brasil), Baby 

Antoine Chevrollier (França), La Pampa (1er film)

KEFF (Taiwan), Locust (1er film)

Federico Luis (Argentina), Simón de la montaña (1er film)

Nadia Riyadh i Ayman El Amir (Egipte), Rafaat einy Il sama (The Brink of Dreams)

(1er film)

Constance Tsang (EEUU), Blue Sun Palace (1er film)

Leonardo Van Djil (Bèlgica), Julie Keeps Quiet (1er film)

Sylvie Pialat (presidenta del jurat/productora/França)

Sessions especials

Jonathan Millet (França), Les Fantômes (Els fantasmes) (film d’obertura) (1er film)

Saïd Hamich Benlarbi (França-Marroc), La Mer au loin (La mar de lluny)

Alexis Langlois (França), Queens of Drama (Les reines del drama) (1er film)

Emma Benestan (França), Animale (film de clausura)

L’ACID (Associació de Cinema Independent per a la seva Difusió)

Maisam Ali (Índia), In Retreat 

Camila Beltran (Colòmbia), Mi bestia

Guillaume Brac (França), Ce n’est qu’un au revoir (Només és a reveure)

Kostis Charamountanis (Grècia-Macedònia), Kyuka–Before Summer’s End

Mona Convert (França), Un pays en flammes (Un país en flames)

Hélène Milano (França), Château Rouge (documental)

Josh Mond (EEUU), It Doesn’t Matter

Marcia Romano i Benoit Sabatier (França), Fotogenico

Iair Said (Argentina), Most People Die on Sundays

 

Views: 47