La invenció del llenguatge d’Halory Goerger

BEABORGERS | Quatre dels participants a l'obra Germinal, entre ells Halory Goerger al mig
BEABORGERS | Quatre dels participants a l’obra Germinal, entre ells Halory Goerger al mig

VICENÇ BATALLA. En cada representació, el Germinal dels francesos L’Amicale de Production es reinventa en el seu llenguatge. Sigui amb una combinació d’actors i actrius que es van alternant, sigui utilitzant una llengua diferent en funció de l’auditori. Així van arribar a la ciutat de Terrassa, al Festival TNT, en la seva primera versió en català després d’haver creat l’espectacle en una desena d’idiomes arreu del món. Un dels seus autors, Halory Goerger, actuava també al setembre a les dues funcions i ens va explicar la gènesi i evolució d’aquesta peça de teatre no identificada començada el 2012. I, a partir d’aquí, l’espigat i esmunyedís Goerger ens va parlar sintèticament de la seva trajectòria inicialment individual, després a la cooperativa de Lilla L’Amicale de Production i, actualment, amb la seva pròpia companyia Bravo Zoulou. A la recerca d’un llenguatge que sembli nascut en el mateix instant.

Sobre l’escenari, els tres actors (Halory Goerger, Arnaud Boulogne i Denis Robert) i l’actriu (Beatriz Setién) comencen per comunicar-se únicament de forma telepàtica a través d’un aparell retrobat en un escenari per la resta completament buit. A la paret de fons, com a una pissarra, van apareixent escrits aquests pensaments en aquest cas en català. Es tractava de l’estrena, al Teatre Alegria de Terrassa, de la primera versió a l’Estat espanyol d’aquesta peça d’èxit internacional.

Després, aquesta pissarra comença a complicar-se en un recorregut abreujat de la història del llenguatge agrupant conceptes i lògiques i usant bones dosis d’humor. Fins que arriba la paraula, gràcies al descobriment d’un micro i d’altres artefactes al subsol de l’escenari i es desemboca en l’ordinador que permet de processar tota aquesta informació. Les coses es fan cada cop més complexes i sobrevé un moment que, fins i tot, una veu del més enllà ofereix serveis a la carta en què està inclòs per exemple creences en divinitats. Una possibilitat que els nostres individus verges encara rebutgen.

“Sovint escric que ‘Germinal’ és un estudi sobre què passaria -com una experiència de pensament tal com es diu en física- si l’univers només ocupès vuit metres per deu i comptés únicament amb quatre habitants i la seva durada de vida fos d’una hora i quinze minuts”. Així ens ho resumeix suscitament Goerger al camerino del Teatre Alegria després de la segona i última representació. “És una espècie d’experiència darwinista estranya. Perquè el que fem és reinventar el llenguatge, reinventar el que és estar sobre un plató esdevenint actors i actrius”.

I el resultat és, si més no, original i permet de preguntar-se quin rol pot encara jugar el teatre per fer entendre un món cada cop més atomitzat i saturat. “La invenció del llenguatge no es va fer pas d’una manera instantània, sinó que va durar milers d’anys. Però nosaltres l’imaginem en un context que ens permeti de dramatitzar-ho i fer-ho visible”. Amb totes les seves contradiccions, paradoxes i sense sentits.

L’Amicale de Production amb Antoine Defoort

BEABORGERS | Actors i actrius a <em>Germinal</em>, inventant una nova lògica del llenguatge
BEABORGERS | Actors i actrius a Germinal, inventant una nova lògica del llenguatge

De fet, Goerger no prové pas d’estudis d’art dramàtic. Va cursar ciències de la informació. Mentre que l’altre creador de l’obra, Antoine Defoort, procedeix de belles arts. Ambdós, s’havien dedicat en els seus primers anys a fer una mena de monòlegs en solitari o en duo a mode de discursos sobre la història cultural i els nous paradigmes tecnològics. Es consideraven performers. D’aquí en va sorgir la peça conjunta &&&&& & &&&, que tradueixen al francès com a ééééé é ééé. O sigui, iiii i iii. Una mostra de la seva singularitat, perquè l’obra s’anava repetint en bucle mentre els espectadors anaven i venien i visitaven d’altres instal·lacions paral·leles que en formaven part.

“Aquesta obra ens va permetre d’actuar a nivell internacional. ‘Germinal’ va arribar després, com a una peça de síntesi. Per primera vegada, admetíem que podíem treballar amb un text, amb actors. Ens vam anomenar actors, tot i que no ho érem en l’origen”. Era l’any 2008 i, per això, van decidir de muntar la cooperativa L’Amicale de Production conjuntament amb Julien Fournet i de la qual Goerger en va ser el director artístic fins al 2016. La cooperativa no funcionava com a una companyia integrada, però permetia de mutualitzar l’administració, producció i difusió. I encara ho fa, malgrat la marxa de Goerger.

D’aquests anys, en van sortir dos espectacles amb la participació d’aquest últim. Un d’ells era France distraction, que transformava l’espai escenogràfic en varis mòduls com si es tracès d’una petita o mitjana empresa amb els seus racons de treball, descans o entreteniment i que convidava els espectadors a passejar-s’hi com a una mena de parc temàtic. Un d’aquests mòduls, representava ‘una piscina’ amb 25.000 pilotes de plàstic negre que portaven escrites cadascuna frases de filosofia estoica grega. Nosaltres, per exemple, ens hi ‘vam banyar’ en una ocasió a Lió. 

L’exercici de les traduccions

L’altre espectacle és aquest ‘Germinal’ que va rebre, immediatament, els favors del públic. I es va començar a representar no només a França. Des del 2012, ha viatjat per tota Europa, Nord-Amèrica, el sud-est asiàtic i Austràlia. I s’ha adaptat a l’alemany, flamenc, neerlandès, portuguès, italià, noruec, japonès, xinès, coreà i ara català. Encara no en castellà.

“M’encanta supervisar les diferents versions, perquè és un moment de redefinició del que constitueix l’obra, el que en fa la seva sal”, destaca com a exercici Goerger. “S’ha de comprendre perquè una escena funciona o no ja que ens estem confrontant a un altre sistema, a una altra sintaxi. És un malson pels i les traductor·e·s. N’hi ha en xinès, en japonès… Passem molt de temps a Google Images per saber el que una paraula pot significar en la llengua del país. Busquem quines imatges inciten l’inconscient col·lectiu en un motor de recerca”. Alhora, Antoine Defoort està obligat a modificar cada cop els esquemes animats que es projecten sobre la paret de fons.

El català, en aquest sentit, presenta menys problemes per la seva proximitat gramatical al francès. “Va ser, a la vegada, un procès molt lent i molt ràpid. Hi ha molta anticipació. Enviem el text amb molta antel·lació i ho discutim així amb temps. Disposem d’eines per ajudar el o la traductor·a perquè no es perdi ja que hi ha moltes trampes. Una bona traducció de ‘Germinal’ ha de ser una traducció que faci dir a algú de la professió dels traductors: Oh, això és un disbarat!”.

No és pas un disbarat perquè hi hagi errors, sinó perquè el llenguatge que es busca és intencionadament planer. “El que en resulta no sembla que sigui de molta qualitat. És molt oral, està ple de trampes, d’estranys jocs de paraules que no es presten en absolut a una traducció. Sovint, hi dediquem dos dies amb deu o dotze hores a revisar conjuntament la traducció i desactivar totes aquestes trampes. I el traductor assisteix a les representacions per comprendre el que s’ha pogut fer malament”.

De Zola al calendari de la Revolució Francesa

BEABORGERS | L'actor Arnaud Boulogne, observant com el seu company Halory Goerger endinsa el cap sota l'escenari
BEABORGERS | L’actor Arnaud Boulogne, observant com el seu company Halory Goerger endinsa el cap sota l’escenari

El mateix títol de Germinal es presta a moltes interpretacions. El primer que ve al cap, des de França, és la novel·la d’Émile Zola de 1885 en què es narra la història d’una lluita sindical a les mines de Lilla en plena efervescència del socialisme. Però l’interessat prefereix deixar obertes aquestes interpretacions i en dona una altra també relacionada amb la història del país. “Totes són vàlides. La que jo prefereixo no és pas l’al·lusió a la novel·la, sinó al mes del calendari revolucionari. En un moment determinat de la Revolució Francesa, es va canviar de calendari. Es va intentar començar tot de zero. I és una mica el tema d’aquesta obra: per què no fem les coses d’una altra manera? En aquesta peça, intentem reinventar tota la civilització en una hora i quart. Per això, a mi m’agradava tant aquest mes del calendari revolucionari: Brumari, Fructidor, Ventós…”.

Si algú hi vol veure una proposta política situada en l’actualitat, l’autor tampoc no ho desmentirà tot i que manté una certa distància. “Mai no he renunciat als meus desitjos, i he fet el mínim de renúncies possibles. Aquest tipus d’exigència suposa per si sol prendre riscos. El tema polític en una obra ja es sorgeix d’entrada sobre la igualtat salarial entre homes i dones a la nostra estructura. És en aquest aspecte que es produeixen les afirmacions”.

L’itinerari de Goerger, en tot cas, no és pas fàcil de classificar. I els seus projectes passen més aviat per encontres, canvis de ritme i retrobades amb antics col·laboradors. Mentre Germinal es convertia en una peça reclamada a un munt de països, i ho segueix sent, ell ja va posar en marxa una nova obra pel seu compte Corps diplomatique (Cos diplomàtic), en què s’envia ell i d’altres acompanyants en una nau a l’espai per experimentar el fet de la creació artística sense límit de temps. I s’emporta ‘en òrbita’ un periodista local. Per constatar, no obstant, la degradació de les utopies a les comunitats modernes.

La musicalitat del llenguatge

ALAIN RICO | Un dels moments en què Arnaud Boulogne acompanya amb la seva guitarra l'evolució de <em>Germinal</em>
ALAIN RICO | Un dels moments en què Arnaud Boulogne acompanya amb la seva guitarra l’evolució de Germinal

D’altra banda, un element comú en aquesta peça i en totes les altres és la música. Interpretada i cantada en directe. A la performance Il est trop tôt pour un titre (És massa aviat per a un títol), al Festival d’Avinyó del 2016, es creuava amb l’actor de circ Martin Palisse i Cosmic Néman (bateria de Zombie Zombie i ex de Herman Düne). I per als qui també ha treballat en l’escenografia i la dramatúrgia de l’espectacle Futuro antico.

El seu projecte actual és Four for, estrenat al març passat al Phénix de Valenciennes entorn la peça Palais de Mari escrita el 1986 pel compositor contemporani Morton Feldman (1926-1987). “És música escenificada, però no és teatre musicat. No és pas un concert i tampoc una obra de teatre clàssica. És un capbussament dins el cervell d’un compositor nord-americà el dia de la seva mort. I aquest compositor és Morton Feldman, a qui se’l relaciona habitualment amb una música molt cerebral i seriosa. I que, a mi, sempre m’ha arribat”. La pianista Barbara Deng interpreta aquest tema de música estàtica de 26 minuts i partitures de John Cage i Éliane Radigue, i al costat de les quals Goerger ha escrit un text igual de sensorial en què hi participen Antoine Cegarra i Juliette Chagineau.

Ara bé, aquest amateur de música combina aquests sons de referència amb composicions seves més lleugeres com si fóssim en un musical parlat als anys seixanta de Jacques Demy. “Demy es rebolcaria en la seva tomba si escoltès això! És Antoine (Defoort) i jo els qui vam escriure les dues cançons de ‘Germinal’ a quatre mans. La primera cançó al piano, i que després vam adaptar a la guitarra. La segona, un acord darrera l’altre en un sofà cinc minuts abans de pujar a l’escenari. Des de llavors, evidentment l’hem polida”.

El recurs musical s’amplia als mateixos assajos. Per exemple, per a l’adaptació amb l’actriu basca Beatriz Setién. “Sempre he dirigit els actors i les actrius cantant. En aquest cas, Beatriz que no és francesa de vegades fa unes entonacions contràries a la intenció de la peça. I, per rectificar-ho, jo l’hi canto: badabadabada…”.