Mathilde Mottier/François Vila: “Tenim molts francòfons, però una majoria de francòfils!

TYPHAINE MAUGET | Mathilde Mottier i François Vila, fundadors i directors del Festival Oui! amb el cartell 2020 obra d'Oscar Llobet
TYPHAINE MAUGET | Mathilde Mottier i François Vila, fundadors i directors del Festival Oui! amb el cartell 2020 obra d’Oscar Llobet

VICENÇ BATALLA. Els promotors d’arts escèniques Mathilde Mottier i François Vila són els responsables des de fa quatre anys de l’aventura del Festival Oui! de teatre francès a Barcelona. Fins i tot hi va haver una edició de teatre català a París del festival. Des del 2017 aquesta experiència, que compta com a punts d’ancoratge l’Institut del Teatre i l’Institut Francès de Barcelona però s’ha estès a d’altres sales i espais de la ciutat, ha contribuït a fer conèixer companyies de l’altra banda dels Pirineus. I ara dona també els seus fruits amb intercanvis entre companyies d’ambdós països. Aquesta nova edició (4-16 de febrer) gira entorn les migracions amb vàries peces sobre la temàtica, tot i que s’obre a d’altres problemàtiques i sensibilitats i s’adreça a la vegada a un public infantil. En un altre article, expliquem la programació amb tots els detalls. Però aquestes són les respostes de Mottier et Vila a les nostres preguntes per comprendre millor la iniciativa.

Es pot afirmar que l’emigració és el fil conductor d’aquesta quarta edició del festival? Quins són els altres elements que cal destacar de la selecció?

Mathilde Mottier: “Més que un fil conductor, disposem de dues obres que es responen mútuament sobre el mateix tema de la immigració. ‘Gibraltar’ va néixer del desig de dos actors de Burkina Faso d’explicar la necessitat de marxar, però també de l’esperança del retorn. Aquesta peça està escrita a partir d’una història real. ‘Mon livre de la jungle (My Calais story)’ l’ha concebuda Céline Brunelle de la seva pròpia experiència i implicació amb els migrants. La seva peça permet de posar rostres, noms, històries als nombrosos migrants que, abans que tot, són éssers humans més enllà de les estadístiques als mitjans de comunicació on només comptabilitzen com a víctimes. Però si s’ha de trobar un lligam entre totes les obres presents, aquest seria el recorregut d’éssers humans confrontats a la vida”.

François Vila: “Ens agradaria destacar totes les obres, sinó no les haguéssim pas escollides! Ens agrada molt l’escriptura d’Alexandra Badea. Amb ‘Je ne marcherai plus dans les traces de tes pas’ se segueix endinsant en temes que interroguen la nostra societat. Podríem dir la mateixa cosa de ‘Bonnes ondes’, d’Auriane Abécassis, i ‘Je vole…et le reste je le dirai aux ombres’, de Jean-Christophe Dollé, i evidentment de Laurent Gaudé de qui presentem ‘Onysos le furieux’ i és l’autor més conegut del gran públic d’aquesta edició”.

Les companyies han presentat abans aquestes obres a Catalunya o Espanya?

MM: “La nostra selecció es guia per autors contemporanis les obres dels quals són inèdites a la Península i que desitgem contribuir a fer descobrir. Per això, la qualitat de la interpretació és important. En general, hi ha menys companyies de teatre franceses que de circ i dansa que travessen els Pirineus”.

Quina és la diferencia entre la vostra programació o la de les altres sales barcelonines o el Festival Grec respecte al teatre francòfon?

FV: “Primer de tot, els mitjans de producció i l’accés a les sales no són pas els mateixos que els nostres. A Barcelona es programa durades sovint més llargues. El Festival Grec és la vitrina de prestigi cultural de la ciutat de Barcelona, que disposa de entusiastes mitjans conseqüents per als seus objectius. Nosaltres tenim molt bones relacions amb el Grec i apreciem la qualitat de la programació. La singularitat de la nostra manifestació és donar relleu a l’escriptura contemporània i el descobriment d’artistes emergents a través del vector de la llengua francesa”.

Hi ha d’altres festivals a França que poden servir de referència com l’Off del Festival d’Avinyó?

FV: “Coneixem molt bé l’Off (jo fins i tot he estat membre del consell d’administració durant cinc anys). S’ha de tenir en compte que l’Off és una coordinació d’espectacles on cada companyia es fa càrrec de la producció financera. Ens agrada d’anar-hi perquè sempre és un lloc de descobertes per al públic i els professionals. Pocs ho saben, però Bernard-Marie Koltès hi va debutar a la vegada com a autor i com director. L’actual director de l’In, Olivier Py, hi ha presentat nombrosos espectacles”.

MM: “En general, descobrim les obres en lectura abans que no es muntin o en preparació a residències però algunes les veiem per primera vegada al festival Off. I d’altres obres que programem es presenten immediatament després a l’Off. Aquest any, serà el cas de ‘Je ne marcherai plus dans les traces de tes pas’. Al Festival Oui! escollim les peces i paguem als actors i tècnics”.

Quina ha estat fins ara la recepció del públic català del festival? Arribeu a una comunitat més enllà del circuit francòfon?

FV: “Des de l’origen, el nostre desig ha estat el de fer un festival que puguem compartir amb els barcelonins. Per això, des del principi hem subtitulat les obres encara que suposi un cost important en el nostre pressupost. Un dels eixos és la sensibilització del públic que aprèn el francès, i que és fidel al festival. Aquest any, anirem a presentar ‘Gibraltar’ al Círcol de Badalona gràcies als professors de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI). Tenim molts francòfons, però una majoria de francòfils!”.

Quins tipus d’intercanvis amb l’escena teatral catalana ja heu establert durant tot aquest temps? La programació paral·lela Km0 respon a aquesta voluntat d’implicar director·e·s, companyies i traductor·e·s cap a l’escena francesa i a l’inversa?

MM: “Abans fins i tot de començar el festival, ens vam trobar amb molts actors importants de l’escena teatral de Barcelona: la Sala Beckett, el Lliure, el TNC Teatre Nacional de Catalunya, el Festival Grec, l’Almeria, l’Atrium, l’Espai Brossa… El fet de crear Km0 ens permet de fer l’enllaç amb les sales que programen autors francòfons. Aquest any, el Teatre Biblioteca de Catalunya programa ‘Juste la fin du monde’ de Jean-Luc Lagarce’ en català, amb direcció d’Oriol Broggi. I efectuem una trobada amb el traductor de l’obra Ramon Vila. L’Akadèmia Teatre programa ‘Pour un oui ou pour un non’, de Nathalie Sarraute, amb direcció d’Elena Fortuny. Isabelle Bres, que actuarà en català, ens proposa una lectura de la peça en francès”.

Quins són els futurs projectes per continuar consolidant aquesta cita?

FV: “Desitgem continuar donant a conèixer obres francòfones perquè siguin produïdes en català i castellà, com hem pogut fer-ho amb ‘Pompier(s)’, de Jean-Benoit Patricot. La vam presentar en francès el 2017 i s’ha convertit en ‘Bomber(S)’ a l’Akadèmia Teatre abans de sortir de gira. Així com ‘La magie lente’, de Denis Lachaud, que vam programar el 2019 i serà adaptada el 2020 per Dau al Sec en català”.