VICENÇ BATALLA. L’alter ego de Pedro Almodóvar a Dolor y gloria, Antonio Banderas, acumula premis i nominacions pel seu rol a la pel·lícula més autobiogràfica del manxec. Poc abans de la cerimònia dels Òscar a Los Angeles (matinada del 9 al 10 de febrer), recuperem aquesta llarga resposta que ens va donar l’actor malagueny al passat Festival de Canes i que teníem pendent. En ella, ens establia una connexió entre el seu atac de cor el 2017 i el rodatge del film d’Almodóvar i la manera com aquest el va dirigir per canviar-li el registre i obtenir aquesta autenticitat que causa perplexitat sobre qui és qui. A la gala de Hollywood, Dolor y gloria també opta a la categoria de millor pel·lícula estrangera.
Estàvem en una terrassa de Canes, al maig passat, en plena roda d’entrevistes de l’equip de Dolor y gloria per l’entrada en competició del film de Pedro Almodóvar. Abans que no ens toqués la taula redona amb el realitzador, vam tenir la sort de conversar amb els actors i actrius Asier Etxeandia, Nora Navas, Lorenzo Sbaraglia, Penélope Cruz i Antonio Banderas. Aquest últim, en tàndem amb Cruz. I, en aquell moment, se’m va ocórrer preguntar-lis als dos sobre com els havia canviat aquesta pel·lícula d’Almodóvar malgrat que amb anterioritat ja haguessin treballat amb ell. Uns dies després, Banderas rebria la Palma a la millor interpretació masculina.
El malagueny va acceptar l’envit i em va donar una resposta de cinc minuts i mig que paga la pena de desgranar, tot i que el dia en què va recollir la recompensa també tingués paraules d’agraïment per al director. Va arrencar parlant de la sorpresa per les reaccions que s’havia trobat de gent que havia anat a veure el film. “No sabem encara com ens canviarà”, va començar dient. “Els resultats al llarg de la meva carrera sempre s’han demostrat anys després. Per a mi, encara és un misteri. I crec que per a Pedro també. En algun moment ho hem comentat aquests dies. A mi m’ha trucat gent que no m’havia trucat mai a la vida. Amics que feia anys que no veia. Gent que ha trucat des de les butaques del cinema, dient-me: ‘estic en xoc!’ I no em trucaven des de feia quinze anys! Amb aquesta pel·lícula, m’han passat coses raríssimes”.
“Per a mi, el treball és la referència que tinc més que no pas les pel·lícules per si mateixes. Per cert, Julieta Serrano ha interpretat el paper de la meva mare en tres ocasions. I, les tres, amb Almodóvar. És la meva mare almodovariana!“. I, a partir d’aquí, Banderas va entrar a fons en la seva interacció amb el realitzador durant la preparació de les escenes. “A Pedro li encanta llegir el personatge ell mateix, de tots. L’hi encanta! Va arribar, va llegir el de Julieta i jo li anava responent. I Julieta seguia aquestes instruccions. Estàvem els tres sols, al balcó de l’estudi. I quan havia de llegir el meu personatge, comença dient: ‘mamà…’ I ho ha de llegir una altra vegada, i no pot! Quina informació més li puc jo demanar a un director! Ja veia que no podia, perquè aquesta frase que havia de dir-li a la mare no és una frase de Pedro. És una frase de molta gent, al món. Que són diferents i que no han pogut enfrontar-se a la seva família. Asseure’s a la cadira i dir-lis: ’em passa això’”.
I a Banderas li va sortir, en aquell moment, una frase redona que resumeix el seu sentiment sobre els efectes del film. “Jo crec que és, allà, on és la pel·lícula. No en aquell balcó, sinó en aquells moments de tancar cercles i de reconciliació amb el passat. Tots viatgem per la vida amb una maleta plena de dolor, i de gloria! I, per això, la gent connecta amb la història. Tots tenim això, tots podem tornar la vista enrere”.
Però l’actor, que va patir un atac de cor al gener del 2017 i va haver de ser internat durant setmanes al St Peter’s Hospital d’Albany, a Nova York, va continuar en la mateixa senda. “Una de les coses que Pedro em va dir i que em va sorprendre va ser que, des que havia tingut l’atac de cor, hi havia alguna cosa en mi que no era igual. Em va recordar que ho volia a la pel·ícula i que no ho ocultès: ‘hi ha una tristesa que és bella’, em deia. Em deia que jo era molt locomotor, que em movia molt i feia servir molt el cos. I em va comentar que, això que m’havia fet diferent, volia que ho ensenyès perquè tenia a veure amb ell, amb el dolor. I sabia perfectament a què s’estava referint”.
I Banderas no es va aturar aquí, perquè va acabar de donar la volta a la reflexió entre pel·lícula i operació. “La nit en què em van posar els ‘stents’ al cor, hi havia una infermera molt vella i encantadora a l’hospital. Jo no podia dormir, i un día se’m va apropar. Em va dir què em passaria en els pròxims mesos. Em va preguntar si jo creia en la cultura popular. L’hi vaig contestar que sí. I em va explicar per què la gent diu ’t’estimo de tot el meu cor’ o ‘se m’ha trencat el cor’. I per què no diuen ’t’estimo amb el meu cervell’ o ’t’estimo amb el meu fetge’. Perquè a part de portar incorporada una bomba feta d’oxigen al cos, el cor és una caixa on es guarden els sentiments. I em va recordar que jo entraria en un període d’una gran tristesa. I, després, em recuperaria. Però aquest període existiria. I, per això, entenia el que m’estava dient Pedro. Perquè va ser així! No era depressió, que és una condició mèdica. És tristesa. Pedro té una percepció increïble per aquests detalls. Ho va captar i m’ho va treure”.
Amb aquesta immersió en el personatge creat per Almodóvar, Banderas ha obtingut als seus 59 anys una Palma d’Or, un Premi Feroz, un Goya, un European Film Award i ha estat nominat per als Golden Globe. I, per primera vegada, als Òscar. És veritat que, als Golden Globe, ja es va veure superat pel favorit de totes les travesses Joaquin Phoenix per la seva interpretació del turmentat caràcter del Joker. Gaire bé quaranta anys després de Laberinto de pasiones (1982) i vuit pel·lícules junts, ambdós s’asseuen entre els nominats a obtenir una estatueta.
Llegeix l’entrevista de Pedro Almodóvar al Festival de Canes
Visits: 104