Festival Oui!, l’emigració com a subjecte teatral

ARXIU | Els actors Bachir Tassembedo i Jules Soguira Gouba, a l'obra <em>Gibraltar</em> de Guy Giroud
ARXIU | Els actors Bachir Tassembedo i Jules Soguira Gouba, a l’obra Gibraltar de Guy Giroud

VICENÇ BATALLA. La influència cultural francesa a Barcelona ve de lluny, però quan els intercanvis són cada cop més anglòfils és oportú que es compleixin quatre edicions del Festival Oui! Una convocatòria per descobrir companyies de teatre menys conegudes de l’àrea francòfona i per poder establir viatges d’anada i tornada entre autor·e·s, traductor·e·s i actors i actrius i amb epicentre a la capital catalana. I si parlem de passarel·les entre cultures, què millor que centrar aquest any el festival en bona part en la qüestió de les migracions i els països d’on vénen els qui les protagonitzen. A més el certamen s’amplia en aquesta ocasió a la programació paral·lela Km0, precisament per promoure aquests intercanvis de les arts escèniques a una banda i altra dels Pirineus. Repàs de les vuit obres que es presenten entre 4 i el 16 de febrer, amb l’l’Institut del Teatre i l’Institut Francès de Barcelona com a eixos principals, però també en d’altres espais de la ciutat. A part, publiquem una entrevista en francès dels dos organitzador·e·s Mathilde Mottier i François Vila.

ARXIU | Una imatge de Mon livre de la jungle (My Calais story), que documenta en una performance de Cécile Brunelle aquest campament d'immigrants al nord de França
ARXIU | Una imatge de Mon livre de la jungle (My Calais story), que documenta en una performance de Cécile Brunelle aquest campament d’immigrants al nord de França

Gibraltar, Mon livre de la jungle (My Calais story) i Je ne marcherais plus dans les traces de tes pas (a l’oest d’Àfrica) són títols prou explícits sobre la temàtica de tres de les sis obres que es donen a conèixer a la secció principal del Festival Oui! L’espectacle que obre el 4 de febrer el certamen a l’Institut Francès de Barcelona és Gibraltar, escrit i dirigit per Guy Giroud conjuntament amb els actors i ballarins Jules Soguira Gouba i Bachir Tassembedo, de la companyia Marbayassa de Burkina Faso. La història no surt d’Ouagadougou, però relata el desig de Salif de fugir a Europa malgrat tots els riscos, perills i barreres que haurà de vèncer en el seu camí. Salif és un personatge real que van trobar els actors al seu país, l’experiència del qual ha servit al francès Giroud per desenvolupar un text completat amb una coreografia que es baralla amb els filferros de les tanques de Ceuta i Melilla. Després de la presentació a l’Institut Francès, l’obra viatjarà al Círcol de Badalona, el 5 de febrer, i l’Institut Francès de Madrid, el 13.

Cécile Brunelle és la responsable de la companyia Le Passe Muraille, tota una altra declaració d’intencions, que el 2014 va començar un treball documental sobre l’anomenada Jungla de Calais. És a dir, l’immens campament al nord de França on s’hi amunteguen immigrants sobretot del Pròxim i Mig Orient amb l’objectiu de travessar el Canal de la Mànega i arribar a Anglaterra. El campament ha estat muntat i desmuntat infinitat de vegades, però la ruta per aquest indret es manté i Brunelle ho ha convertit en la performance Mon livre de la jungle (My Calais story) entre el text recitat a la manera d’un slam d’Isaiah, l’electrònica de Glaze Furtivo i les imatges documentals del campament i els seus protagonistes. L’obra es representa l’11 de febrer a l’Institut del Teatre.

Badéa i les contradiccions occidentals a l’Àfrica

ARXIU | L'actor Xavier Czapla i les actrius Juliette Coulon i Laetitia Lalle di Bénie a <em>Je ne marcherais plus dans les traces de tes pas</em> d'Alexandra Badea
ARXIU | L’actor Xavier Czapla i les actrius Juliette Coulon i Laetitia Lalle di Bénie a Je ne marcherais plus dans les traces de tes pas d’Alexandra Badea

Les contradiccions dels sociòlegs occidentals quan s’han d’enfrontar amb la realitat africana, hereva de les colonitzacions, és el contingut de Je ne marcherais plus dans les traces de tes pas (No caminaré més seguint les traces dels teus passos) de la romanesa Alexandra Badea. És el tercer any consecutiu que el festival acull un text de Badea, sempre preocupada per la identitat ella que ha abraçat el francès com a llengua d’escriptura per fer-se ressò de les pors contemporànies. I torna a ser la Compagnie de l’Arcade de Vincent Dussart, a l’igual que Pulverisés el 2018, qui posa en escena aquest últim text de Badéa en un triangle de frustracions entre el sociòleg blanc en cap (Xavier Czapla), la sociòloga blanca (Juliette Coulon) i la sociòloga negra (Laetitia Lalle di Bénie), en algun lloc de l’Àfrica de l’Oest i amb música en directe de Ronan Bestien. La peça, que aquest estiu anirà a l’off del Festival d’Avinyó, es podrà veure el 8 de febrer a l’Institut del Teatre.

De mitologies, enmig del brogit urbà, va Onysos le Furieux (Onysis el Furiós) de Laurent Gadé i que representa la companyia Nouvelle Eloïse de Bruno Ladet. Giovanni Vitello interpreta aquest monòleg d’un home al metro de Nova York que es remunta fins a la ciutat prehistòrica iraniana de Tepe Sarab. Aquest és el segon text teatral que va escriure Gaudé, el 2000, i de qui vam parlar recentment pel seu assaig Nous, l’Europe banquet des peuples convertit en peça per Roland Auzet. Onysos es veu el 13 de febrer a l’Institut del Teatre.

L’espectacle que tancarà el certamen és Je vole… et le reste je le dirai aux ombres (Volo… la resta ho diré a les ombres), de la companyia F.O.U.I.C, que s’inspira en la matança de Richard Durn qui el mars del 2002 va assassinar vuit regidors i en va ferir una vintena més a la ciutat de Nanterre, al nord-oest de París, i l’endemà va aconseguir escapolir-se de la vigilància policial i suïcidar-se tirant-se des d’una finestra de la brigada criminal. El segon en què es llança al buit és el motiu sobre el qual gira la peça, escrita per Jean-Christophe Dollé qui juntament amb la codirectora Clotilde Morgiève protagonitza l’obra a més de Julien Derivaz. Es representa el 14 de febrer a l’Institut Francès.

Espectacles infantils i Km0

ARXIU | L'actriu Sabrina Souliol i l'actor Thomas Merland, a Llop le loup, que dirigeixen i interpreten
ARXIU | L’actriu Sabrina Souliol i l’actor Thomas Merland a Llop le loup, que dirigeixen i interpreten

Per a un public de totes les edats, s’estrena en primícia les Bonnes ondes (Bones ones) de la companyia Alma, que parla de les dificultats en el seu aprenentatge dels adolescents. El text és d’Aurianne Abecassis i la direcció de Claire Fretel, amb interpretació de Claire Olivier, Cécile Guerein i Muriel Sapinho. L’obra d’aquesta companyia de Ceret, a la Catalunya del Nord, situa la trama entre alumnes d’una escola secundària que troben en l’ús de la ràdio el seu mitjà d’emancipació. A partir dels vuit anys, el 6 de febrer, a l’Institut Francès.

A partir dels 3 anys s’anuncia Llop le loup, un compendi de rondalles franceses i catalanes i amb els animals com a protagonistes i que també és una creació. En aquest cas, l’obra ja s’emmarca dins la nova programació Km0 que promou l’intercanvi teatral entre ambdós països. L’actriu francesa Sabrina Souliol, resident a Barcelona, dirigeix i encarna els diferents personatges alternant els dos idiomes i acompanyant-se de les cançons populars de Thomas Merland, que també firma la obra. Doble representació el 8 i 9 de febrer, a l’espai Dau al Sec, al barri d’El Poble Sec.

Iván Morales en francès i Lagarce i Sarraute en català

ARXIU | Tolgay Pekin i Aina Tomàs, els intèrprets de la versió francesa de <em>Sé de un lugar</em> d'Iván Morales
ARXIU | Tolgay Pekin i Aina Tomàs, els intèrprets de la versió francesa de Sé de un lugar d’Iván Morales

L’altre espectacle dins la programació paralel·la és la primera versió francesa de Sé de un lugar (Né quelque part), d’Iván Morales, èxit a Barcelona el 2012. La companyia La Plateforme Moutarde, a mig camí de la capital catalana i París, la posa en escena amb Aina Tomàs i Tolgay Pekin i direcció de Gaëlle Ménard. Aquesta història sobre l’amor i els seus fracassos es podrà veure el 15 i 16 de febrer a la Nau Ivanov, de La Sagrera.

L’off de Km0 de fet es posa en marxa el 3 de febrer amb una trobada al voltant de la traducció al català de l’obra sobre la sida Juste la fin de monde (Només la fi del món), de Jean-Luc Lagarce. A la xerrada a Dau al Sec, hi participaran el traductor Ramon Vila i Roberto Romei que ja en va fer una adaptació el 2011. Ara, és Oriol Broggi qui en farà una versió a partir del 12 de febrer al Teatre Biblioteca de Catalunya dins la plataforma La Perla 29.

El Teatre Akadèmia acollirà del 26 de febrer al 22 de març una versió catalana de Pour un oui ou pour un non (Per un sí o per un no), de Nathalie Sarraute, amb direcció d’Elena Fortuny i les actrius Isabelle Bres i Mari Pau Prigem. El 7 de febrer al mateix Teatre Akadèmia hi haurà una lectura dramatitzada de l’obra. A Dau al Sec, el 13 de febrer, l’autora i actriu Adeline Flaun farà una primera lectura en públic de Moi dispositif Vénus (Jo dispositiu Venus), obra encarregada pel Tropiques-Atrium a Martinica.

També el 13, el polonès Jan Nowak, que treballa amb el teatre francòfon al seu país, animarà un taller pedagògic a l’Institut Francès. I, finalment, a la llibreria especialitzada en literatura francesa Jaimes el 8 hi haurà una lectura col·lectiva de l’autor belga Laurent Van Wetter i el 15 una trobada amb l’autor Jean-François Prévand per la seva obra Voltaire/Rousseau que Josep Maria Flotats va adaptar com aVoltaire/Rousseau: la disputa. A Jaimes, s’entrega el 19 el premi de la millor crítica dels espectadors juvenils durant el certamen.

El festival, per tant, gira entorn l’Institut del Teatre l’Institut Francès de Barcelona però s’escampa per tota la ciutat i fins i tot la Península i pretén generar una dinàmica que impliqui diferents actors per donar a conèixer noves creacions en cada llengua. I multiplicar l’efecte d’aquest viatge teatral de doble sentit. Els més de 3.000 espectadors que s’hi esperen com va ser el cas l’any passat ho corroboren.