VICENÇ BATALLA. L’any del tancament de la cultura s’ha publicat més música que mai. Potser perquè els músics estaven obligats a quedar-se a casa i necessitaven deixar anar la seva dèria creativa ja que no podien actuar i treien del calaix tot aquell material que esperava una oportunitat com aquesta. Sigui en format físic o simplement digital. I nosaltres ho agraïm, tancats com estàvem i amb la síndrome d’agafar-nos a qualsevol via d’escapament perquè no ens caiguessin les parets a sobre.
En aquest sentit, perquè hem escoltat a casa més música que mai i hem volgut fer-ne una selecció de les novetats el més àmplia possible, quan ens hem adonat havíem acumulat més de vint hores de cançons susceptibles d’integrar una playlist a Spotify. Per fer-ne una escolta més àgil, vam fer una primera selecció reduint-ho a la meitat. I, finalment, ho hem deixat en quatre hores i mitja perquè aquesta escolta es faci dins d’uns termes raonables.
Això ens ha obligat a deixar fora no només bones cançons, sinó també temes representatius de bons àlbums i d’artistes que aquest any mereixerien ser destacats. Per donar una unitat a aquesta playlist, l’encadenament ens ha portat a privilegiar més uns estils que d’altres i així segurament hi ha una manca de música negra i de jazz lliure respecte a temes ballables al principi, electrònica poc convencional a continuació, rock insubmís i paisatges íntims per acabar. Potser les absències ens servirien per confeccionar una altra llista en aquesta altra direcció més endavant.
Les fonts per guiar-nos en aquest recorregut han estat els mitjans que consultem habitualment i que ens acompanyen en la nostra intuïció: la revista espanyola Rockdelux, desapareguda en paper aquest 2020 però reapareguda recentment en una nova web; el setmanari francès Les Inrockuptibles, que sempre ens aporta una dimensió més enllà de la música; i el mensual britànic The Wire, atent a totes les noves formes sonores.
Hi ha des de supervendes, que també resulten dignes d’atenció, fins a artistes desconeguts o que s’acaben d’estrenar i que serveixen de balança sobre un món tan unívoc com heterogeni. Predominen les músiques en anglès, però es poden escoltar fins a vuit llengües. No només català, castellà i francès, sinó també italià, portuguès, cors i àrab. I l’apartat llatí, sigui a una banda o altra de l’Atlàntic, està força farcit amb l’hibridació de rap, trap, reggaeton i els pals de gènere més antics. Us ho podeu saltar, però us perdreu algunes de les joies de la selecció.
En un any en què la pandèmia ha augmentat la mortalitat a tot el món, també ens han deixat massa artistes que potser encara ens haguessin pogut donar més alegries. I en aquest record destaquem el nigerià Tony Allen de qui hem escollit la seva col·laboració amb Damon Albarn per l’últim disc de Gorillaz Song machine, però que per exemple compta amb d’altres publicacions recents com la seva gravació amb el trompetista sud-africà Hugh Masekela Rejoice o el projecte d’afrobeat dels britànics Coldcut Keleketla!.
Per complementar l’apartat sonor us afegim una selecció d’alguns dels videoclips (25) més reeixits de l’any, d’artistes que poden coincidir o no amb el seu tema escollit a la llista. Sovint, són obres que traspassen el seu aspecte merament funcional i esdevenen creacions per si mateix.
I perquè res no és neutral, i menys quan un virus trastoca l’economia mundial, hem il·lustrat aquesta playlist amb un dels perills del món de després: que una sola companyia ens porti a casa allò que demanen a canvi d’unes relacions laborals trinxades i desapareguin tots els petits comerciants i petites estructures que fan que continuem tenint ganes de sortir fora a trobar-nos amb els altres. Bona escolta!
Views: 173