VICENÇ BATALLA. La celebració de la 75 edició del Festival de Canes  (17-28 de maig) es pot tornar a fer amb normalitat, després d’un 2020 en blanc i un 2021 al juliol, i arriba amb una setantena de pel·lícules en selecció oficial (amb un jurat presidit per l’actor francès Vincent Lindon) i una competició barreja de noms il·lustres i d’altres de menys coneguts però estimulants. Entre els il·lustres, quatre Palmes d’Or (Jean-Pierre i Luc Dardenne, Hirokazu Kore-eda, Cristian Mungiu i Ruben Östlund) i pesos pesats com David Cronenberg (amb Crimes of the Future), James Gray, Claire Denis, Valeria Bruni Tedeschi, Arnaud Desplechin i Park Chan-wook. Al seu costat, hi ha noves promeses com  el suec Ali Abbasi, l’iranià Saeed Roustayi, l’egipci Tarik Saleh, la francesa Léonor Serraille i els belgues Lukas Dhont, d’una banda, i la parella Charlotte Vandermeersch/Felix Van Groeningen, de l’altra, i veterans com el polac Jerzy Skolimowski, la nord-americana Kelly Reichardt i l’italià Mario Martone. I, com outsider, el català Albert Serra. Una competició que torna a incloure el rus Kirill Serebrennikov, resident ara a Berlín, i que també obrirà el Festival d’Avinyó de teatre al juliol com a senyal tant de solidaritat amb el poble ucraïnès com de resistència dels russos que denuncien Putin.

Com en l’edició anterior, la secció paralel·la Un Certain Regard (Una Certa Mirada) aposta per autors més joves i amb propostes agosarades en clau de descobriments. Dels 20 de films, vuit són primeres pel·lícules i de cinematografies no sempre conegudes com la pakistanesa. En aquest sentit, es manté un Cannes Première per a encabir-hi, fora de competició, les últimes obres de Marco Bellochio i Olivier Assayas (amb dues sèries de televisió sobre el segrest i mort d’Aldo Moro i una recreació d’Irma Vep, respectivament), el tancament de la trilogia franco-algeriana de Rachid Bouchareb i la mirada clínica sobre la societat grega de Panos Koutras.

Elvis, Jerry Lee Lewis i Bowie, fora de competició

Com a grans produccions que utilitzen La Croisette per al seu llançament comercial, hi ha l’Elvis de Baz Luhrmann, amb Austin Butler en aquest biopic del rei del rock and roll amb Tom Hanks com a coronel que li va fer de mànager, i Top Gun: Maverick, la seqüela 36 anys més tard dirigida en aquesta ocasió per Joseph Kosinski que va llançar a l’estrellat Tom Cruise a qui, d’altra banda, se li retrà un homenatge. L’obertura del festival es farà amb la comèdia d’un rodatge de zombis Coupez!, que inicialment es deia Z (comme Z) però que s’ha canviat degut a la situació geopolítica, de Michel Hazanavicius amb Bérenice Bejo i Romain Duris.

També es presenten els últims films de Cédric Jimenez, Novembre sobre els atemptats a París del 2015 i que sortirà a França a l’octubre; Nicolas Bedos, amb una Mascarade amb Niça de decorat; i la darrera bretolada de Quentin Dupieux, Fumer fait tousser (Fumar fa tossir); a més dels de Serge Bozom (Don Juan), Dominik Moll (La Nuit du 12), Emmanuel Mouret (Chronique d’une liaison passagère) i Louis Garrel (L’Innocent). Per la seva part, l’espanyol Rodrigo Sorogoyen presenta As bestas (Les bèsties), rodat a Galícia amb Denis Ménochet, Marina Foïs, Luis Zahera i Diego Anido.

L’australià George Miller, als seus 77 anys, serveix la reflexió filosòfica Three Thousand Years of Longing. Mentre que, entre els documentals, Ethan Coen retrata en solitari sense el seu germà la figura del rocker encara en actiu Jerry Lee Lewis i el nord-americà Brett Morgen aprofita imatges inèdites d’actuacions de David Bowie per construir el seu Moonage Daydream.

De l’ucraïnès Loznitsa al rus Serebrennikov

Una presència especial serà la del realitzador bielorús-ucraïnès Sergei Loznitsa que, a part de les seves ficcions, no para de documentar la història del seus països d’origen i de tot l’est europeu i en aquest cas ho fa amb The Natural History of Destruction, sobre els raids aeris de la Segona Guerra Mundial sobre les ciutats i els civils alemanys per part dels aliats. Una manera de recordar que aquesta tècnica és salvatge s’utilitzi per qui s’utilitzi. A Un Certain Regard, el seu compatriota ucraïnès Maksym Nakonechnyi s’estrena amb Butterfly Vision, una història que precisament ocorre al Donbass de just fa un any. Fora del Palau de Festivals, la Quinzena de Realitzadors ha programat el també ucraïnès Dmytro Sukholytkyy-Sobchuk, amb un altre primer film, Pamfir.

A la competició oficial, segurament Serebrennikov tindrà molt a dir si, en aquesta ocasió, pot venir a presentar Tchaïkovski’s Wife, ja que en les dues anteriors no el van deixar sortir de Rússia per aquest tipus de processos que les autoritats controlades per Vladímir Putin s’inventaven per anar silenciant qualsevol veu dissident, fins i tot procedent de teatres públics com el Gogol moscovita. Ara, se n’ha pogut anar a Berlín després de complir aquestes penes imaginàries. El festival, d’altra banda, ha decidit no rebre cap delegació ni instància oficial russa per la invasió d’Ucraïna.

El ‘Crimes of the Future’ de Cronenberg i d’altres noms de pes

De les 21 pel·lícules a competició, a més del Crims of the Future de Cronenberg, on el canadenc torna a la ciència ficció de la mà de Viggo Mortensen, Léa Seydoux i Kristen Stewart, desperta curiositat saber l’estat de forma de guanyadors de la Palma com els germans belgues Dardenne, que amb Tori i Lokita segueixen el periple de dos menors no acompanyats vinguts d’Àfrica; el romanès Cristian Mungiu, que a R.N.M. creua a Transilvània població d’origen hongaresa, macedònia i gitana; el suec Ruben Östlund, que a Triangle of Sadness i amb Woody Harrelson d’actor convidat llança a la deriva literal i emocionalment una embarcació de nou rics; i el japonès Hirokazu Kore-eda, que se n’ha anat a Corea del Sud per rodar el seu Broker amb l’actor protagonista de la multipremiada Parásitos, Song Kang-ho, sobre el tràfic en les adopcions.

Un dels pares del nou thriller coreà, Park Chan-wook, ubica aquesta vegada el seu relat a les muntanyes a Decision to Leave. Per la seva banda, l’estatunidenc James Gray reviu la seva adolescència als anys vuitanta al Queens novaiorquès enllaçant-ho amb la família Trump a Armageddon Times. Des de França, Arnaud Desplechin continua la seva indagació en la memòria familiar a Frère et sœur (Germà i germana) amb Melvil Poupaud i Marion Cotillard; Valeria Bruni Tedeschi ho fa amb l’època del mestratge teatral de Patrice Chéreau al nord de París amb Les Amandiers; Léonor Sérraille, amb el segon film Un petit frère (Un hermano pequeño), ressegueix una família vinguda d’Àfrica als suburbis parisencs; mentre que Claire Denis ha viatjat a Nicaragua per donar vida a una passió amorosa amb la revolució sandinista de teló de fons a Des étoiles à midi (Estrelles al migdia).

Crida l’atenció que l’octogenari polonès Jerzy Skolimowski entregui Hi-Han (Eo), una versió de Au hasard Balthazar (Al azar, Baltasar), del 1966 de Robert Bresson, que és la tendra història d’un ase. I aixeca força expectatives Showing Up, de l’estatunidenca Kelly Reichardt sobre la vida caòtica d’un artista, després de l’exquisida First Cow estrenada l’any passat, i que rebrà la Carrossa d’Or a la seva carrera a la Quinzena de Realitzadors. Per la seva part, l’italià Mario Martone arribat als seixanta anys aconsegueix ser inclòs en la competició amb Nostalgia, que transcorre al barri napolità de Rione Sanità amb Pierfrancesco Favino.

Albert Serra i cinema de la perifèria iraniana i egípcia

En escenaris també italians, a la vall alpina d’Aosta, se situa la història d’un jove de Les otto montagne (Las ocho montañas), que han corealitzat els belgues Felix Van Groeningen, autor d’Alabama Monroe, i l’actriu ara darrera la càmera Charlotte Vandermeersch. Com a afegit d’última hora, el català Albert Serra fa la seva entrada per primera vegada en competició amb la seva particular visió dels amors truculents a la Polinèsia francesa a Tourment sur les îles/Pacifiction, i que inicialment es deia Bora Bora. En aquesta producció francòfona, els rols protagonistes són per a Benoît Magimel i l’autòctona Pahoa Mahagafanau, amb una aparició puntual de Sergi López.

A la perifèria cinematogràfica, el suec-iranià Ali Abbasi que el 2019 va sorprendre amb la mutant Border guanyadora d’Un Certain Regard, aquesta vegada ha viatjat al seu Iran natal per abordar les bogeries criminals a Holy Spider. El seu compatriota Saeed Roustayi, descobert recentment amb la trepidant La llei de Teheran (no estrenada a l’Estat espanyol), segueix disseccionant la societat persa a Leila’s Brothers. I, finalment, l’egipci Tarik Saleh fa una cosa semblant amb la seva de pròpia a Boy From Heaven, un thriller religiós un cop va saltar al primer pla amb El Cario confidencial.

A nivell hispà, a part del film de Claire Denis nicaragüenc però amb actors anglosaxons, s’hi troba l’òpera prima del costa-riqueny Ariel Escalante Meza Domingo y la niebla, a Un Certain Regard, i el darrer documental del xilè Patricio Guzmán, Mi país imaginario, cinquanta anys després de La batalla de Chile sobre el cop d’Estat de Pinochet.

La Quinzena, la Setmana i l’ACID

Sortint del Palau de Festivals, a la Quinzena de Realitzadors, amb 23 títols, sí que es presenta la primera pel·lícula de l’alacantina Elena López Riera, El agua. I la també òpera prima del colombià Fabián Hernández, Un varón, a més de 1976, de la xilena Manuela Martelli. De la resta de la programació, destaquen els realitzadors francesos Mia Hansen-Løve, Philippe Faucon, Alice Winocour, Nicolas Parisier i Léa Mysius, amb tota una colla de coneguts actors nacionals, a més del primer film de l’escriptora Annie Ernaux, Les Années super 8 (Els anys super 8), conjuntament amb el seu fill David Ernaux-Briot, com a documental autobiogràfic. La llista conté alhora els reconeguts directors italià Pietro Marcello, amb L’Envol, i portuguès João Pedro Rodrigues, amb Fogo-Fátuo, i, en sessió especial, el britànic Alex Garland, amb Men.

Per la seva part, la Setmana de la Crítica per a primers i segons films, obre amb l’estrena darrera la càmera de l’actor estatunidenc Jesse Eisenberg, amb When You Finish Saving the World i Julianne Moore en el paper principal. En sessions especials, hi ha els francesos Clément Cogitore, amb el llargmetratge Goutte d’or, i Yann Gonzalez, amb el curt Hideous on apareixen els músics Jamie xx
i Jimmy Somerville. I, entre les set pel·lícules a competició, es troba el colombià Andrés Ramírez Pulido, amb La jauría. Finalment, l’ACID, per a llargmetratges que no disposen encara de distribuïdor, compta amb nou pel·lícules quatre de les quals són franceses i unes altres quatre coproduccions franceses.

Una edició rodona tot recuperant la normalitat

D’altra banda, per primera vegada en molts anys, la presentació de la selecció oficial es va fer sense conèixer-se encara la presidència del jurat principal (dies després sabíem que el president era Vincent Lindon) ni el cartell d’aquesta edició. Signe que l’equip directiu ha tingut dos mesos menys de temps per organitzar-se, des de l’edició excepcional a causa de la covid al juliol passat, i que la 75 edició també es vol especial. El 24 de maig, a l’equador del festival, se celebrarà una jornada per commemorar aquesta xifra rodona. Hi hauran cineastes convidats i un col·loqui sobre “què vol dir el cinema d’avui en dia amb les noves tecnologies i el rol actual dels festivals”, segons va avançar el delegat general, Thierry Frémaux.

A la present edició s’han presentat un rècord de 2.200 films, de 155 països, i això també ha fet que l’equip de selecció encara n’estigui visionant alguns. “El cinema es posa en marxa a poc a poc i retornem pràcticament a la normalitat, tot i que una part dels professionals del continent asiàtic encara no viatgin per la covid”, va explicar Frémaux situant en 35.000 els acreditats respecte als 40.000 d’abans de la pandèmia.

Knobloch relleva Lescure i France Télévisions/Brut. substitueix Canal Plus

Per al president del festival, Pierre Lescure, aquesta serà la seva última edició perquè ja havia anunciat que deixaria el càrrec i, per substituir-lo, s’ha nomenat Iris Knobloch, la primera dona en aquesta funció. Knobloch ha estat les últimes dues dècades al capdavant de Warner França i, darrerament, també de Centreeuropa. Fa poc, se n’havia anat per crear una societat d’adquisició d’empreses d’entreteniment. Tot i algunes veus discrepants sobre un possible conflicte d’interessos, la seva figura s’ha imposat perquè pugui seguir atraient a Canes la indispensable indústria de Hollywood com a complement del cinema d’autor.

L’altra gran novetat és que, després de la seva exclusivitat ininterrompuda des del 1992, Canal Plus ha deixat de ser el mitjà de retransmissió del certamen per passar-ho a ser la televisió pública, France Televisions, en aliança amb el mitjà  líder europeu d’internet Brut., que ho és alhora a l’Índia i tercer als Estats Units. Una internacionalització del vídeos del festival, que s’acompanya a més de l’entrada com a difusor de la xarxa social TitTok. Lescure havia estat, precisament, l’artífex de l’acord de Canal Plus en el seu temps com a director de la cadena. La propietat actual del milionari Vincent Bolloré va fer marxar molta gent de l’empresa. El que li va permetre a Lescure de dir a la roda de premsa al cinema UGC Normandie als Camps Elisis parisencs, amb una evident satisfacció: “És una mica com viure el passat i el present a la vegada celebrant aquesta 75 edició”.

 

EN COMPETICIÓ

Ali Abbasi (Iran), Holy Spider

Valeria Bruni Tedeschi (França), Les Amandiers

David Cronenberg (Canadà), Crimes of the Future

Jean-Pierre et Luc Dardenne (Bèlgica), Tori et Lokita

Claire Denis (França/Nicaragua), Des étoiles à midi

Arnaud Desplechin (França), Frère et sœur

Lukas Dhont (Bèlgica), Close

James Gray (Estats Units), Armageddon Time

Hirokazu Kore-eda (Japó/Corea del Sud), Broker

Mario Martone (Itàlia), Nostalgia

Cristian Mungiu (Romania), R.M.N.

Ruben Östlund (Suècia), Triangle of Sadness

Park Chan-wook (Corea del Sud), Decision to Leave

Kelly Reichardt (Estats Units), Showing Up

Saeed Roustayi (Iran), Leila’s Brothers

Tarik Saleh (Egipte), Boy From Heaven

Kirill Serebrennikov (Rússia), Madame Tchaïkovski

Albert Serra (Catalunya/França), Tourment sur les îles/Pacifiction

Léonor Serraille (França), Un petit frère

Jerzy Skolimowski (Polònia), Hi-Han (Eo)

Charlotte Vandermeersch i Felix Van Groeningen (Itàlia/Bèlgica), Le otto montagne

JURAT DE LA COMPETICIÓ

Vincent Lindon (president/actor/França); Rebecca Hall (actriu, realitzadora); Deepika Padukone (actriu/Índia); Noomi Rapace (actriu/Suècia); Jasmine Trinca (actriu, realitzadora/Itàlia); Asghar Farhadi (realitzador/Iran); Ladj Ly (realitzador/França); Jeff Nichols (realitzador/Estats Units); Joachim Trier (realitzador/Noruega)

UN CERTAIN REGARD

Mathieu Vadepied (França/Senegal), Tirailleurs (film d’obertura)

Lise Akoka i Romane Guéret (França), Les Pires (1er film)

Emin Alper (Turquia), Kurak Günler (Burning Days)

Emily Atef (Alemanya/França), Plus que jamais

Alexandru Belc (Romania), Metronom (1er film)

Kristoffer Borgli (Noruega), Sick of Myself

Davy Chou (França/Cambodja), Retour à Séoul (All the People I’ll Never Be)

Ariel Escalante Meza (Costa Rica), Domingo y la niebla

Maha Haj (Palestina), Mediterranean Fever

Hayakawa Chie (Japó), Plan 75 (1er film)

Riley Keough  Gina Gammell (Estats Units), Untitled Pine Ridge Project / Beast (1er film)

Marie Kreutzer (Àustria), Corsage

Maksym Nakonechnyi (Ucraïna), Bachennya Metelyka (Butterfly Vision) (1er film)

Lotfy Nathan (Tunísia), Harka (1er film)

Hlynur Palmason (Islàndia/Dinamarca), Vanskabte Land / Volada Land (Godland)

Lola Quivoron (França), Rodéo (1er film)

Saim Sadiq (Pakistan), Joyland (1er film)

Agnieszka Smoczynska (Polònia), The Silent Twins

Maryam Touzani (Marroc), Le Bleu du caftan

Thomas M. Wright (Austràlia), The Stranger

JURAT UN CERTAIN REGARD

Valeria Golino (presidenta/realitzadora, actriu/Itàlia); Debra Granik (realitzadora/Estats Units); Joanna Kulig (actriu/Polònia); Benjamin Biolay (músic, actor/França); Édgar Ramírez (actor/Veneçuela)

FORA DE COMPETICIÓ

Michel Hazanavicius (França), Coupez! (film d’obertura)

Nicolas Bedos (França), Mascarade

Louis Garrel (França), L’Innocent

Cédric Jimenez (França), Novembre

Joseph Kosinski (Estats Units), Top Gun: Maverick

Baz Luhrmann (Austràlia), Elvis

George Miller (Estats Units), Three Thousand Years of Longing

CANNES PREMIÈRES

Olivier Assayas (França), Irma Vep (sèrie tv)

Marco Bellochio (Itàlia), Esterno notte (sèrie tv)

Rachid Bouchareb (França), Nos frangins

Serge Bozon (França), Don Juan

Panos H. Koutras (Grècia), Dodo

Dominik Moll (França), La Nuit du 12

Emmanuel Mouret (França), Chronique d’une liaison passagère

Rodrigo Sorogoyen (Galícia/Espanya/França), As bestas

SESSIONS ESPECIALS (documentals)

Christophe Castagne i Thomas Sametin (França/Sudan del Sud), For the Sake of Peace (film produït per Forest Whitaker, que rebrà una Palma d’Or d’honor)

Ethan Coen (Estats Units), Jerry Lee Lewis: Trouble in Mind

Mélanie ‘Diam’s’, Houda Benyamina i Anne Cissé (França), Salam

Doroteya Droumeva (Alemanya), The Vagabonds (1er film)

Amandine Fredon y Benjamin Massoubre (França), Le Petit Nicolas qu’est-ce qu’on attend pour être heureux ? (animació) (1er film)

Tiago Guedes (Portugal), Restos do vento (ficció)

Patricio Guzmán (Xile), Mi país imaginario

Mantas Kvedaravičius (Lituània/Ucraïna), Mariupolis 2

Sergei Loznitsa (Ucraïna), The Natural History of Destruction

Marie Perennès et Simon Depardon (França), Riposte féministe

Shaunak Sen (Índia), All That Breathes

Jasmine Trinca (Itàlia), Marcel ! (ficció) (1er film)

SESSIONS DE MITJANIT

Quentin Dupieux (França), Fumer fait tousser

Adil El Arbi i Bilall Fallah (Bèlgica), Rebel

Lee Jung-Jae (Corea del Sud), Hunt

Brett Morgen (Estats Units), Moonage Daydream

JURAT CÀMERA D’OR (primer film, totes les seccions compreses a l’interior i exterior del Palau de Festivals)

Rossy de Palma (presidenta/actriu/Espanya) ; Natasza Chroscicki (directora general ARRI França) ; Jean-Claude Larrieu (director de fotografia/França) ;  Éléonore Weber (realitzadora/França) ; Olivier Pélisson (periodista/França) ; Lucien Jean-Baptiste (realitzador, actor/França) ; Samuel Le Bihan (actor/França)

 

PROGRAMACIONS EXTERNES AL PALAU DE FESTIVALS

QUINZENA DE REALITZADORS

Pietro Marcello (Itàlia), L’envol (film d’obertura)

Manuela Martelli (Xile), 1976 (1er film)

Ali Cherri (Líban), Al-Sadd (The Dam) (1er film)

Annie Ernaux & David Ernaux-Briot (França), Les Années super 8 (1er film)

Youssef Chebbi (Tunísia), Askhal (1er film)

Léa Mysius (França), Les Cinq diables

Véréna Paravel & Lucien Castaing-Taylor (Suïssa/Regne Unit), De humani corporis fabrica

Lionel Baier (Suïssa), La Dérive des continents (au sud)

Elena López Riera (València/Espanya), El agua (1er film)

Mark Jenkin (Regne Unit), Enys Men

Charlotte Le Bon (Canadà), Falcon Lake (1er film)

João Pedro Rodrigues (Portugal), Fogo-Fátuo (Will-o’-the-Wisp)

Owen Kline (Estats Units), Funny Pages (1er film)

Anna Rose Holmer & Saela Davis (Estats Units), God’s Creatures

Philippe Faucon (França), Les Harkis

Alex Garland (Regne Unit), Men (sessió especial)

Thomas Salvador (França), La Montagne

Dmytro Sukholytkyy-Sobchuk (Ucraïna), Pamfir (1er film)

Alice Winocour (França), Revoir Paris

Erige Sehiri (Tunísia), Taht Alshajra (Under the Fig Trees)

Mia Hansen-Løve (França), Un beau matin

Fabián Hernández (Colombia), Un varón (1er film)

Nicolas Parisier (França), Le Parfum vert (film de clausura)

SETMANA DE LA CRÍTICA

Charlotte Wells (Regne Unit), Aftersun (1er film)

Cristèle Alves Meira (Portugal/França), Alma viva (1er film)

Emmanuelle Nicot (Bèlgica), Dalva (1er film)

Andrés Ramírez Pulido (Colòmbia), La jauría (1er film)

Mikko Myllylahti (Finlàndia), Metsurin Tarina (The Woodcutter’s Story) (1er film)

Simon Rieth (França), Nos cérémonies (1er film)

Ali Berhad (Iran), Tasavor (1er film)

Sessions especials

Jesse Eisenberg (Estats Units), When You Finish Saving the World (film d’obertura) (1er film)

Clément Cogitore (França), Goutte d’or

Céline Devaux (França/Portugal), Tout le monde aime Jeanne (1er film)

Jung July (Corea del Sud), Da-Eum-So-Heen (Next Sohee) (film de clausura)

ACID

Jan Gassmann (Suïssa), 99 Moons

Fanny Molins (França), Atlantic Bar (1er film)

Denis Gheerbrant & Lina Tsrimova (Bèlgica/França), La Colline (1er film en corealització, documental)

Martin Jauvat (França), Grand Paris (1er film)

Marusya Marusya Syroechkovskaya (Suècia/Noruega/França/Alemanya), How to Save a Dead Friend (1er film, documental)

Lucas Delangle (França), Jacky Caillou (1er film)

Damien Manivel (França), Magdala

Ainara Vera (Groenlàndia/França), Polaris (1er film, documental)

Juichiro Yamasaki (Japó/França), Yamabuki

 

Visits: 274