Lala &ce, rostre eteri del Nuits Sonores 2022

ARXIU | La lionesa Lala &amp;ce, envoltada del fum del seu <em>cloud rap</em>
ARXIU | La lionesa Lala &ce, envoltada del fum del seu cloud rap

VICENÇ BATALLA. En una web trilingüe com aquesta, a les dues bandes dels Pirineus, parlar de les noves escenes del rap, i ara del trap, no sempre és senzill perquè aquestes escenes en les llengües pròpies sovint s’enfronten al mur de l’idioma del que sempre surten guanyant els Mc anglesos i nord-americans. Encara que a aquests tampoc els entenguem del tot amb el seu argot. Ara, afortunadament, ha traspassat fronteres el flamenc urbà de la Rosalía. Potser, salvant les diferències intrínseques, és el moment de presentar al món llatí la rapera francesa, mig ivoriana, resident els últims anys entre Londres i París, Lala &ce, filla del cloud rap de les noves generacions alimentades per internet, l’Auto-Tune i unes veus alentides que es fonen amb les bases fins a destil·lar la seva particular boira sònica. Aquest és el rostre que hem escollit per a parlar de la programació sempre original del festival lionès Nuits Sonores 2022 (25-29 de maig), que es reinventa després d’haver travessat dos anys de pandèmia i de qüestionament existencial.

En la seva dinovena edició, el polièdric Nuit Sonores reverteix la seva naturalesa i les seves tradicionals quatre nits es converteixen en quatre dies a les naus de les Antigues Fàbriques Fagor-Brandt que ocupa el certamen des del 2017. I, a l’inrevés, les quatre jornades diürnes proposades a quatre artistes passen a ser cites nocturnes al lloc històric de La Sucrière. Paral·lelament, l’European Lab de debat cultural i polític es transforma en NS Lab a la seu dels organitzadors de l’Hôtel71/Heat/H7. Una geografia musical i activista en plena confluència fluvial del Saona amb el Roine disposada a navegar el més lluny possible.

Lala &ce, per la seva part, ve d’una mica més amunt. De Bron, on va néixer fa 27 anys, i de Villeurbanne, on va créixer, filla d’una mare ivoriana professora de primaria. Després d’haver viscut en aquests barris populars de la perifèria lionesa amb quatre dels seus set germans i germanes, se’n va anar a estudiar a un institut de l’exclusiu sisè districte de la capital metropolitana perquè havia escollit com a una de les llengües estrangeres el xinès. Una forma de sortir del seu cercle social més tancat i poder comparar-ho amb què passava allà a fora. Però en comptes d’aburgesar-se, tot i estudiar gestió financera, es va començar a relacionar amb d’altres joves inquiets per les noves possibilitats de fer música a partir de plataformes com SoundCloud amb col·lectius amb LTRT (i el pioner local d’aquests sons Jorrdee; els pioners francesos són els PNL) i 667 (un grup de rapers d’origen senegalès). Entre dosi i dosi de lean, una barreja de Spirit i codeïna, que als noranta es va introduir al hip hop del sud dels Estats Units com a psicotròpic, Lala &ce va començar a compondre els seus primers temes del que en va sortir el 2017 la seva primera mixtape autoproduïda En attendant Xx…

Entre l’herència familiar i el rap de pilotes

ARXIU | Lala &amp;ce, a l'estudi on va gravar el seu àlbum <em>Everything Tasteful</em> del 2021
ARXIU | Lala &ce, a l’estudi on va gravar el seu àlbum Everything Tasteful del 2021

Mélanie Berthinier, el seu nom real, va escollir com a pseudònim la combinació de Lala, com es deia la seva àvia materna, i l’acrònim &ce, que s’ha de pronunciar com el ace tennístic, inspirada en la seva gran ídol Serena Williams tant pel joc com per les seves corbes. En efecte, l’andrògina i llargaruda Mélanie és una confessa admiradora dels grans darreres femenins. I, en aquest sentit, utilitza tots els codis de l’anomenat rape game amb les temàtiques del luxe i el sexe com a signes d’èxit però invertint-ho com a reivindicació lesbiana.

Es comprova en la majoria del seus videoclips i, especialment, al tema Serena-Botcho, de la seva segona mixtape Les Sons d’après publicada el 2019. D’altra banda, Botcho fa referència a una crema que es comercialitza a Costa d’Ivori per a fer augmentar la talla dels pits i les natges i que ha donat peu al popular ball de la bobaraba. Les lletres de les cançons de Lala &ce es pot deduir que són una oberta al·lusió als seus desitjos, encara que els mateixos francesos tinguin problemes per entendre-la amb la seva vocalització expressament arrossegada en què la sensació de sensualitat es transmet, precisament, per aquesta dicció tan espessa.

Les Sons d’après ho va editar en la seva època a Londres, on hi va anar per completar els seus estudis i s’hi va quedar treballant en un estudi de foto que era alhora bar. L’hi va produir el col·lectiu Risky Business i va sortir al segell londinenc A4Ward. Més tard, va decidir tornar a França i instal·lar-se als afores de París, a La Courneuve, on comparteix apartament amb el col·lectiu &ce Recless amb d’altres rapers d’última fornada en el que els mitjans francesos defineixin amb certa delectació nouveaux jeunes gens mödernes: Bamao Yendé, Boy Fall, Le Diouck, Rad Cartier. Una idea de la seva actitud queer, provocadora i afrofuturista es reflecteix al vídeo de fa tres anys VT Zook II.

Un àlbum en col·lectiu

SAM CLARKE | Els tres directors del musical <em>Baiser mortel</em>, Low Jack, Lala &amp;ce i Cecilia Bengolea, a la Borsa de Comerç de París a l'octubre del 2021
SAM CLARKE | Els tres directors del musical Baiser mortel, Low Jack, Lala &ce i Cecilia Bengolea, a la Borsa de Comerç de París a l’octubre del 2021

Malgrat la pandèmia, Lala &ce va continuar treballant el seu primer àlbum pròpiament dit Everything Tasteful (&ce Recless/All Points/Believe), que va aparèixer el gener del 2021 i majoritàriament en francès. Els 15 temes tenen un productor diferent en cada cas perquè ella prefereix que li enviïn les bases gent de distintes procedències i, després, hi improvisa la seva veu i les seves lletres per sobre o busca un/a acompanyant per compartir el títol. Hi ha fins a sis featurings, amb Rad Cartier, Pull Up Boyz (Rad Cartier+Le Diouck), el també francès Ghenda, els britànics Pucci Jr i Lancey Foux i l’estatunidenca S3nsi Molly. Aquesta última, dins dels estàndards morfològics desitjats per l’artista i a qui va convèncer a través d’Instagram.   

La unitat del disc, amb tota mena de ritmes i sorolls de fons, el dona la mateixa veu vaporosa de Lala &ce difícil d’atrapar. El tema que se surt una mica d’aquesta dolça letargia és Show Me Love, amb unes cordes rumberes que fa que també sigui el més ballable i el que li ha proporcionat fins al moment un major nombre d’escoltes.

L’esperit col·laboratiu el trasllada a d’altres participacions externes. Només el 2021, en va protagonitzar mitja dotzena amb músics francesos d’universos diferents com el productor ara de rap d’Atlanta Vladimir Cauchemar, el cantant de timbre greu Malik Djoudi o el raper de Perpinyà Nemir. A l’octubre passat, va dirigir la comèdia musical Baiser mortel juntament amb el productor d’electrònica nascut a Hondures Low Jack a la Borsa de Comerç de Paris de la Col·lecció Pinault d’art contemporani. Hi intervenien tots els seus acòlits amb una partitura feta per a l’ocasió i on cadascú interpretava la mort a la seva manera amb una coreografia dance hall de l’argentina Cecilia Bengolea. Tot això, apart de la imatge que ja està servint per a nombroses marques de moda o posant per al Vogue francès.

Carta blanca per a veus emergents

GAETAN CLEMENT | L'actuació de Lala &ce, al Nuits Sonores 2021, acompanyada del raper Le Diouck i la dj Andy4000
GAETAN CLEMENT | L’actuació de Lala &ce, al Nuits Sonores 2021, acompanyada del raper Le Diouck i la dj Andy4000

A la primera de les nits amb carta blanca a La Sucrière del Nuits Sonores, el dimecres 25 de maig, ella també actuarà amb la dj Andy4000 llançant-li les bases, tal com ja va fer al Nuits Sonores 2021 excepcionalment al juliol passat i amb nous temes com Toxic. I la seva selecció inclou darrera de les platines Bamao Yandé i els també parisencs Broodoo Ramses i Tatyana Jane, apassionats de sons que mesclen el hip hop, el house, el techno i els darrers ritmes africans. Al seu costat, s’anuncia un mà a mà entre Low Jack i Brodinski, un altre dels productors que ha fet el salt a l’altra banda de l’Atlàntic.

I com a concerts, tant a La Sucrière com al club Le Sucre de l’àtic, la lionesa s’ha inspirat del seu propi col·lectiu, amb la presència de Le Diouck, però alhora amb d’altres artistes emergents com la francesa Oklou, fundadora a Londres del segell NUXXE amb Sega Bodega i Shygirl, els rapers parisenc La Fève i brussel·lès Sadandsolo i la nigeriana ara londinenca Midas the Jagaban, que mantè el seu anonimat darrera d’un passamuntanyes blanc.

“Tots hem nascut sense escollir-nos”, explicava Lala &ce quan va sortir el seu àlbum a la revista Les Inrockuptibles, “ni el seu color de pell, ni el seu sexe, ni el seu lloc de naixement… Doncs bé, tingues confiança en tu mateix. Només ets tu qui ho pots fer”. Amb aquesta divisa, és la primera artista local que oficia com a comissària en una de les jornades del festival. Els altres tres són el britànic Dj Harvey, l’alemanya Helena Hauff i l’estatunidenca transgènere Honey Dijon.

Programació musical i política

ARXIU | Els dos cartells, de dia i de nit, del Nuits Sonores 2022, obra d'Alexis Jamet
ARXIU | Els dos cartells, de dia i de nit, del Nuits Sonores 2022, obra d’Alexis Jamet

Només com a apunt d’una programació provinent dels cinc continents, citarem Planetary Assault System (Luke Slater), Nicola Cruz, Danny L Harle, Kittin & The Hacker, Daniel Avery, Para One, Bicep, Moritz Von Oswald, Actress, Cakes da Killa o els barcelonins Bawrut i Mainline Magic Orchestra.

I, simultàniament, el NS Lab reunirà artistes, activistes i pensadors de tota Europa per contrastar l’eufòria musical al món actual. El de dos anys de virus planetari; el de la massacre de la Rússia de Putin a Ucraïna; el dels més de tretze milions de vots per a la ultradretana Marine Le Pen a les recents presidencials franceses. Així ho resumeixen a l’editorial del laboratori polític del Nuits Sonores: “A l’hora del retorn de la guerra a Europa i del tràgic a la història, de la pujada dels autoritarismes i dels replegaments identitaris, d’un ‘capitaloceni’ els efectes del qual es pateixen a tot el planeta i amb la urgència climàtica… mai la qüestió del rol dels nostres espais de programació artística i de debat polític, de la funció de les plataformes que ens esforcem a construir per relligar artistes, activistes, filòsofs i mitjans de comunicació europeus no ha estat tan d’actualitat”.

 

Impactes: 90