Un Festival de Canes 2023 enmig del volcà francès

EMMYLOU MAI/CHAZ PRODUCTION | Les actrius principals de la pel·lícula de Catherine Corsini <em>Le Retour</em>, Esther Gohourou, Suzy Bemba i Aïssatou Diallo Sagna
EMMYLOU MAI/CHAZ PRODUCTION | Les actrius principals de la pel·lícula de Catherine Corsini Le Retour, Esther Gohourou, Suzy Bemba i Aïssatou Diallo Sagna

VICENÇ BATALLA. Per molt que el Festival de Canes es vulgui aïllar en la seva bombolla cinèfila i d’estrelles, en cada edició l’actualitat del moment el torna a atrapar en la realitat. I tant les polèmiques al seu voltant com les mateixes pel·lícules que el sacsegen vingudes de tot el món en són un exponent clar. En aquesta 76ª edició del 2023, la cita arriba en plena revolta contra la reforma de les pensions del president Emmanuel Macron però també nous episodis de llargmetratges en competició que són objecte de denúncies per abusos en la seva realització. És el cas de la directora francesa Catherine Corsini pel seu film Le Retour, que va estar en quarantena durant uns dies. A això, s’hi afegeix la vaga anunciada per Adèle Haenel, l’actriu francesa habitual a Canes, que ha decidit “polititzar la seva retirada del cinema”. Tota una sèrie de controvèrsies que prometen d’animar la quinzena amb una competició amb 21 pel·lícules entre noms consagrats i d’altres d’emergents.

D’entrada, la primera pujada de la catifa vermella el 16 de maig es fa com a film d’obertura, però fora de competició, amb la cinta d’època Jeanne du Barry, i on la realitzadora francesa Maïwenn encarna alhora la protagonista cortesana de Lluís XV a Versalles. I en què el rei no és altre que Johnny Deep, l’actor nord-americà que fa un any va ser al centre d’un sonat judici per violències contra la seva exdona Amber Heard però en el que van ser condemnats ambdós. Ja veurem si Depp desfila per la catifa, però el que sí és segur és que la inauguració del festival i el llargmetratge es transmeten en directe des de nombrosos cinemes de França perquè, a més, la pel·lícula s’estrena simultàniament a tot el país. L’actor estatunidenc Michael Douglas, d’altra banda, rep una Palma d’Or honorífica.

‘El cas Corsini’

UNIFRANCE | La directora francesa Catherine Corsini
UNIFRANCE | La directora francesa Catherine Corsini

De totes maneres, el que ha centrat més els focus per les conseqüències que podia tenir la seva inclusió dins de la competició oficial són les circumstàncies en què es va rodar Le Retour, de Corsini. Es va fer a la tardor passada a Còrsega i, tot i que no hi hagut cap denúncia formal, sí que s’han formulat diferents queixes anònimes del comportament autoritari de la seva realitzadora i d’episodis d’assetjament sexual per part de tècnics contra actrius menors d’edat. Fins i tot Esther Gohourou, de 15 anys, va haver de fer una escena de masturbació que no s’havia comunicat a la Comissió d’Infants de l’Espectacle. Malgrat que aquesta escena no surt al muntatge final, el Centre Nacional del Cinema i la Imatge Animada (CNC) va retirar la subvenció acordada al film.   

El delegat general del festival, Thierry Frémaux, va arribar a comunicar el 12 d’abril al vespre a Corsini que formaria part de la competició. Però l’endemà, a la roda de premsa de presentació de la selecció oficial, aquesta pel·lícula no es va citar perquè el consell d’administració va suspendre la decisió enmig de tot l’enrenou. Durant dues setmanes, es va mantenir la incògnita mentre la Societat de Realitzadors i Realitzadores de Films (SRF) debatia el contenciós, tenint en compte que Corsini en va ser una de les copresidentes. Com a defensa, la realitzadora va anar a buscar testimonis al seu favor, com el de l’actor present a la cinta Denis Podalydès. Finalment, i després d’una bel·licosa discussió a la SFR, l’entitat va comunicar que no podia entrar en el fons del tema perquè no hi havia hagut denúncies formals arrel del rodatge. I el 24 d’abril es va anunciar que Le Retour se sumava als films en competició. Una inclusió de la que se seguirà parlant quan es projecti la pel·lícula, en aquesta història sobre una dona que se’n va a l’illa corsa a cuidar-se dels fills d’una família burgesa parisenca però que també aprofita per a retrobar-se amb el seu passat conjuntament amb les seves filles. Corsini, que complirà 67 anys aquests mateixos dies, hi mostra les diferències de classe i racials, però no es lliura que es posi en dubte els seus mètodes en un moment que es qüestiona el rol tot poderós dels cineastes respecte als seus equips.

L’adéu polític d’Adèle Haenel

UNIFRANCE | L'actriu francesa Adèle Haenel, que a principis de maig es va declara en “vaga política” de la seva professió
UNIFRANCE | L’actriu francesa Adèle Haenel, que a principis de maig es va declara en “vaga política” de la seva professió

De fet, és el que vol fer saltar pels aires l’actriu Adèle Haenel (120 pulsaciones por minuto, Retrato de una mujer en llamas) en la seva sorollosa retirada del cinema. A més, escollint de fer-ho el 9 de maig, en vigílies de la cita de Canes, en una carta al setmanari Télérama, en què diu “denunciar la complaença generalitzada de la professió respecte als agressors sexuals i, més generalment, la manera amb la qual aquest circuit col·labora amb l’ordre mortífer ecocida racista del món”. Haenel ja s’havia destacat per anunciar en les cerimònies dels premis César la seva condició de lesbiana o aixecar-se i marxar quan Roman Polanski, amb un llarg historial de denúncies per agressions sexuals, va rebre el César a millor realitzador per El oficial y el espía (J’accuse). I, sobretot, per denunciar el 2019 haver estat objecte d’assetjament sexual per part del director Christophe Ruggia, entre els dotze i els quinze anys, a principis dels anys 2000. Un Ruggia que va ser expulsat de la SFR, precisament, per això quan Corsini n’era una de les copresidentes.

La diatriba de Haenel en la seva carta té ara també un to anticapitalista. “Digue-m’ho clarament: quan la biodiversitat s’enfonsa, quan la militarització d’Europa s’embala, quan la fam i la misèria no paren d’estendre’s, quina és aquesta obsessió del món del cinema -col·legialment reunit als César- per promocionar les seves pel·lícules, de voler seguir sent lleugers? De no fer res?”. I, en aquest sentit, no és estrany que al març se la veiés en una refineria de TotalEnergies de Normandia, a Gonfreville-l’Orcher, al costat dels treballadors de la CGT en vaga contra la reforma de les pensions que ha fet pujar l’edat mínima de jubilació a França dels 62 als 64 anys. Les reaccions a aquesta retirada tan inflamatòria de la professió ha dividit el cinema d’autor francès, però no és gens lluny del clima de tensió que viu el país, fracturat per la manera com Macron ha imposat per decret la llei de les pensions.

No en va, al consell d’administració del Festival de Canes hi ha un representant de la CGT-Espectacles, Denis Gravouil. I aquest sindicat ha prodigat des del gener passat talls selectius d’electricitat en municipis amb diputats macronistes o en visites de ministres o, fins i tot, del mateix president. I, ara, també ho deixa caure en el cas del Palau de Festivals de Canes. El prefecte de policia del departament ha prohibit les manifestacions als voltants del palau, com és norma des que han anat en augment les cassolades anti-Macron. Però, tot i així, el 19 de maig s’ha convocat una concentració a l’atri de l’hotel Carlton, que és zona privada, per part de la CGT-Restauració i, el 21, una altra al bulevard Carnot, fora del perímetre prohibit, per defensar el règim social dels intermitents de l’espectacle. I, aquest mateix dia, es projectarà a l’interior del palau el documental colombià Amor, mujeres y flores, a iniciativa de col·lectius ce cineastes feministes per sensibilitzar sobre els temes de gènere.

Feminització i diversificació geogràfica

És veritat que, en competició, és la vegada que hi ha més realitzadores amb set, una tercera part del total: les franceses Catherine Breillat, Catherine Corsini i Justine Triet, la tunisiana Kaouther Ben Hania, l’austríaca Jessica Hausner, la italiana Alice Rohrwacher i la senegalesa Ramata-Toulaye Sy. El que també demostra una major presència del continent africà del que és de costum. Encara que no hi falten per al màxim guardó les vaques sagrades així que disposen de pel·lícula. I, entre elles, cinc directors ja amb una o dues Palmes d’Or: l’anglès Ken Loach, l’alemany Wim Wenders, l’italià Nanni Moretti, el turc Nuri Bilge Ceylan i el japonès Hirokazu Kore-eda. I, al seu costat, d’altres habituals al certamen com els estatunidencs Wes Anderson i Todd Haynes, el finlandès Aki Kaurismaki i l’italià Marco Bellocchio. També s’ha de remarcar la presència d’un realitzador poc prolífic com és l’anglès Jonathan Glazer.

GLADYS GLOVER | Una imatge del documental Quingchun, del xinès Wang Bing, sobre el treball dels joves emigrants en una zona tèxtil prop de Shanghai
GLADYS GLOVER | Una imatge del documental Quingchun, del xinès Wang Bing, sobre el treball dels joves emigrants en una zona tèxtil prop de Shanghai

I a tots ells i elles, s’hi ha d’afegir la inclusió d’un documentalista com el xinès Wang Bing, en una de les rares ocasions en què aquest gènere figura a la competició major. Per a completar-ho, hi ha els francesos Trần Anh Hùng i Jean-Stéphane Sauvaire, tot i que aquest últim amb una pel·licula als Estats Units, i el brasiler Karim Aïnouz, encara que amb una pel·lícula a Anglaterra. D’aquests 21 competidors i competidores, la franco-senegalesa Ramata-Toulaye Sy és l’única amb un primer film.

La diversificació geogràfica s’amplia amb les 19 pel·lícules de la competició paral·lela Un Certain Regard (Una Certa Mirada), fonamentalment farcida de descobertes. Hi ha els francesos Thomas Cailley, que obre la secció, Stéphanie Di Giusto, Jean-Bernard Marlin i Delphine Deloget. Del Regne Uniut, ve Molly Manning Walker. De Bèlgica, però amb un llargmetratge a la República Democràtica del Congo, Baloji. Entre Portugal i l’Amazònia brasilera, João Salaviza i Renée Nader Messora. Del Canadà, la quebequesa Monia Chokri. De l’Argentina, Rodrigo Moreno. De Xile, Felipe Gálvez. D’Austràlia, Warwick Thornton. D’Àfrica, el marroquí Kamal Lazraq i la marroquina Asmae El Moudir i el sudanès Mohamed Kordofani. I d’Àsia, els iranians Alí Asgari i Alireza Khatami, el xinès Shujun Wei, el singapurès Anthony Chen, el sud-coreà Kim Chang-hoon i la mongola Zoljargal Purevdash. Gairebé la meitat, vuit, són primers films i, sobre el total, hi ha sis dones, en dos casos amb pel·lícules compartides. Fora de competició, tanca la secció el francès Alex Lutz.

No ha entrat en la competició principal perquè Apple Way, que el produeix juntament amb Paramount, no ha donat el seu acord final però l’últim llargmetratge de Martin Scorsese, Killers of the Flower Moon, es presenta al Palau de Festivals abans que no surti a les sales franceses a l’octubre. Serà l’ocasió per a veure pujar per la catifa vermella Robert de Niro i Leonardo diCaprio, dos dels actors fetitxes de Scorsese que per primera vegada reuneix en una pel·lícula seva en aquest drama dels amerindis a l’Oklahoma dels anys vint del segle passat. Un altre reclam planetari és Indiana Jones i el dial del destí, el cinquè capítol de la saga que és el primer que no dirigeix Steven Spielberg sinó James Mangold, amb això sí Harrison Ford encara fent d’arqueòleg intrèpid. A la vegada, la cerimònia de clausura del festival es fa amb Elemental, l’última entrega de la factoria de dibuixos animats Pixar amb direcció en aquesta ocasió de Peter Sohn. I, entremig, una de les celebritats que s’espera és el cantant de música urbana canadenc The Weeknd, que protagonitza la sèrie The Idol, de Sam Levinson (Euphoria), juntament amb Lily-Rose Depp.

Víctor Erice, trenta anys després

MANOLO PAVÓN | Víctor Erice, dirigint el rodatge de Cerrar los ojos, a la selección oficial del Festival de Canes 2023
MANOLO PAVÓN | Víctor Erice, dirigint el rodatge de Cerrar los ojos, a la selección oficial del Festival de Canes 2023

Al costat d’aquests pesos pesats, hi ha d’altres estrenes mundials de noms potser menys glamurosos però igual d’atractius. S’ha de d’assenyalar, a la competició oficial, que no hi ha cap film de parla hispana. Dues, això sí, a Un Certain Regard. Però de ben segur un dels esdeveniments és la primera pel·lícula en trenta anys del biscaí Víctor Erice, després d’El sol del membrillo. L’autor de la llegendària El espíritu de la colmena, a les acaballes del franquisme, presenta Cerrar los ojos, una altra vegada amb l’actriu que ja apareixia de nena a El espíritu de la colmena Ana Torrent, Manolo Solo i José Coronado. En la nota d’intencions que va enviar a Televisió Espanyola, el director explica que més enllà dels detalls de l’argument, sobre les retroballes entre un realitzador i el seu actor desaparegut dècades enrere, aquest nou llargmetratge als seus 82 anys gira entorn “la identitat i la memòria”.

L’altre moment singular és la projecció del curtmetratge de mitja hora de Pedro Almodóvar Strange Way of Life, un western d’amor homosexual rodat en anglès a Almeria amb Ethan Hawke i Pedro Pascal. En el mateix indret que Sergio Leone va filmar als anys seixanta la seva famosa trilogia de spaghetti westerns, el realitzador manxec li dona la volta en un queer western. I, per arrodonir les estrenes espanyoles, Pablo Berger (Torremolinos 73, Blancanieves), mostra Robot Dreams, un musical d’animació basat en el còmic de la nord-americana Sara Varón. També presenten els seus últims treballs l’argentí Lisandro Alonso, el mexicà Amat Escalante i el brasiler Kleber Mendonça Filho.

En l’apartat de curtmetratges, el madrileny Guillermo García-López és en competició amb Aunque es de noche, la seva primera ficció després de passar pel documental que situa a l’immens barri de barraques La Cañada a la capital espanyola. A la selecció de La Cinef de curtmetratges d’escoles de tot el món, també hi figura Anna Llargués, estudiant de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) de Terrassa amb Trenc d’alba.

La catalana Elena Martín, a la Quinzena de Cineastes

POL REBAQUE | Una escena de Creatura, on la seva directora Elena Martín fa de protagonista i on aquí actua amb Oriol Pla
POL REBAQUE | Una escena de Creatura, on la seva directora Elena Martín fa de protagonista i on aquí actua amb Oriol Pla

I fora del Palau de Festivals, a la Quinzena de Cineastes, trobem la catalana Elena Martin amb la seva segona pel·lícula Creatura. Rodada en català a la Costa Brava amb ella mateixa de protagonista, Martín ha coescrit el guió amb Clara Roquet que ja va ser en aquesta mateixa secció el 2021 amb Libertad. En la història, s’hi troben ressemblances per la seva ubicació geogràfica i, sobretot, la recerca d’aquells petits detalls que configuren les relacions sentimentals i sexuals des de l’adolescència.

D’altra banda, tampoc és per casualitat que la secció s’hagi rebatejat aquest any Quinzena de Cineastes des del seu nom de creació el 1969 com a Quinzena de Realitzadors per adoptar un títol inclusiu. És fruit de la nova direcció de Julien Rejl, procedent de la productora i distribuïdora francesa Capricci Films, i que en aquesta edició entrega la Carrossa d’Or a una carrera al malià Souleymane Cissé i compta amb una xerrada especial de Quentin Tarantino per la sortida del seu llibre Meditaciones de cine (Cinema Speculation). Entre els noms d’aquesta programació no competitiva, hi destaquen els francesos Cédric Kahn, Michel Gondry, Pierre Creton i Bertrand Mandico i el prolífic sud-coreà Hong Sang-soo.

Aquestes seccions externes es completen amb la Setmana de la Crítica i l’ACID, orientades a primeres i segones pel·lícules i més descobertes. Entre els curtmetratges de la Setmana de la Crítica, hi ha Contadores, de la navarresa Irati Gorostidi sobre la lluita obrera durant la reconversió siderúrgica dels anys setanta.

Dins del Palau de Festivals, el veredicte de la competició correspondrà a un jurat presidit pel guanyador l’any passat de la seva segona Palma d’Or, el suec Ruben Östlund amb El triángulo de la tristeza. Un realitzador que és alabat i odiat, a parts iguals, per la crítica. Però, a part del record per la recent desaparició de Carlos Saura coetani d’Erice amb la restauració de Carmen, la figura inclassificable del suís Jean-Luc Godard, mort al setembre passat, sobrevolarà l’esdeveniment amb el curtmetratge pòstum Drôles de guerres (Phony Wars), que s’anuncia com el tràiler d’una pel·lícula que no existirà mai. Fidel a si mateix.

JACK GAROFALO/PARIS MATCH/SCOOP | El cartell de la 76ª edició del Festival de Canes, amb una foto del 1968 de Catherine Deneuve durant el rodatge de <em>La Chamade</em>, d'Alain Cavalier, prop de Saint-Tropez, i en una creació gràfica de Hartland Villa
JACK GAROFALO/PARIS MATCH/SCOOP | El cartell de la 76ª edició del Festival de Canes, amb una foto del 1968 de Catherine Deneuve durant el rodatge de La Chamade, d’Alain Cavalier, prop de Saint-Tropez, i en una creació gràfica de Hartland Villa

EN COMPETICIÓ

Karim Aïnouz (Brasil/Regne Unit), Firebrand

Wes Anderson (EEUU), Asteroid City

Marco Bellochio (Itàlia), Rapito (El segrest)

Kaouther Ben Hania (Tunísia), Les Filles d’Olfa (Les filles d’Olfa)

Nuri Bilge Ceylan (Turquia), Kuru Otlar Üstüne (Les herbes seques)

Wang Bing (Xina), Quingchun (Joventut)(documental)

Catherine Breillat (França), L’Été dernier (L’estiu passat)

Catherine Corsini (França) Le Retour (El retorn)

Jonathan Glazer (Regne Unit/Alemanya), The Zone of Interest

Jessica Hausner (Àustria/Regne Unit), Club Zéro

Todd Haynes (EEUU), May December

Trần Anh Hùng (França), La Passion de Dodin Bouffant (La Passió de Dodin Bouffant)

Aki Kaurismaki (Finlàndia), Kuolleet lehdet (Fallen Leaves)

Hirokazu Kore-eda (Japó), Kaibutsu (Monster)

Ken Loach (Regne Unit), The Old Oak

Nanni Moretti (Itàlia), Il sol dell’avvenire (Cap a un futur radiós)

Alice Rohrwacher (Itàlia), La chimera (La quimera)

Jean-Stéphane Sauvaire (França/EEUU), Black Flies

Ramata-Toulaye Sy (Senegal), Banel e Adama (Balma i Adama) (1er film)

Justine Triet (França), Anatomie d’une chute (Anatomia d’una caiguda)

Wim Wenders (Alemanya/Japó), Perfect Days

JURAT DE LA COMPETICIÓ

Ruben Östlund (president/realitzador/Suècia); Paul Dano (actor/EEUU); Julia Ducournau (realitzadora/França); Brie Larson (actriu, EEUU); Denis Ménochet (actor/França); Rungano Nyoni (realitzadora/Zàmbia-Regne Unit); Atiq Rahimi (escriptor, realitzador/Afganistan-França); Damián Szifrón (realitzador/Argentina); Maryam Touzani (realitzadora/Marroc)

PALMA D’OR D’HONOR

A l’actor Michael Douglas (New Brunswick, EEUU, 1944)

UN CERTAIN REGARD

Thomas Cailley (França), Le Règne animal (El regne animal) (film d’obertura)

Alí Asgari i Alireza Khatami (Iran), Terrestrial Verses

Baloji (RD Congo/Bèlgica), Augure (Auguri) (1er film)

Kim Chang-hoon (Corea del Sud), Hwa-Ran (Hopeless) (1er film)

Anthony Chen (Singapur), Ran Dong (The Breaking Ice)

Monia Chokri (Quebec/Canadà), Simple comme Sylvain (Simple com Sylvain)

Stéphanie Di Giusto (França), Rosalie

Felipe Gálvez (Xile), Los colonos (1er film)

Kamal Lazraq (Marroc), Les Meutes (La canilla) (1er film)

Mohamed Kordofani (Sudan), Goodby Julia (1er film)

Jean-Bernard Marlin (França), Salem

Rodrigo Moreno (Argentina), Los delincuentes

Asmae El Moudir (Marroc), Kadib Abyad (La mare de totes les mentides)

Zoljargal Purevdash (Mongòlia), If Only I Could Hibernate (1er film)

João Salaviza i Renée Nader Messora (Portugal/Brasil), Crowrã (La flor de Butiti)

Warwick Thornton (Austràlia), The New Boy

Delphine Deloget (França), Rien à perdre (Res a perdre) (1er film)

Molly Manning Walker (Regne Unit), How to Have Sex (1er film)

Shujun Wei (Xina), He bian de cuo wu (Only the Rivers Flows)

Alex Lutz (França), Une nuit (Una nit) (film de clausura fora de competició)

JURAT UN CERTAIN REGARD

John C. Reilly (president del jurat/actor/EEUU); Paula Beer (actriu/Alemanya); Davy Chou (realitzador/França-Cambodja); Émilie Dequenne (actriu/Bèlgica); Alice Winocour (realitzadora/França)

FORA DE COMPETICIÓ

Maïwenn (França), Jeanne du Barry (film d’obertura)

Kim Jee-woon (Corea del Sud), Cobweb

James Mangold (EEUU), Indiana Jones and the Dial of Destiny (Indiana Jones i el dial del destí)

Sam Levinson (EEUU), The Idol (sèrie)

Peter Sohn (EEUU), Elemental (film de clausura d’animació)

Martin Scorsese (EEUU), Killers of the Flower Moon 

Frédéric Tellier (França), L’Abbée Pierre. Une vie de combats (L’abat Pierre. Una vida de combats)

CANNES PREMIÈRES

Lisandro Alonso (Argentina), Eureka

Valérie Donzelli (França), L’Amour et les fôrets (L’amor i els boscos)

Amat Escalante (Mèxic), Perdidos en la noche

Víctor Erice (Espanya), Cerrar los ojos

Takeshi Kitano (Japó) Kubi 

Martin Provost (França), Bonnard, Pierre et Marthe (Bonnard, Pierre i Marthe)

Katell Quillévéré (França), Le Temps d’aimer (El temps d’estimar)

SESSIONS ESPECIALS (documentals)

Mona Achache (França), Little Girl Blue 

Wang Bing (Xina), Man in Black

Sahra Mani (Afganistan), Bread and Roses

Steve Mcqueen (Regne Unit), Occuped City

Kleber Mendonça Filho (Brasil), Retratos fantasmas

Wim Wenders (Alemanya), Anselm

Pablo Berger (Espanya), Robot Dreams (animació)

Anna Novion (França), Le Théorème de Margueritte (El teorema de Margueritte) (ficció)

SESSIONS ESPECIALS (curtmetratges)

Pedro Almodóvar (Espanya), Strange Way of Life (Extraña forma de vida)

Pedro Costa (Portugal), As filhas do fogo (Les filles del foc) (documental)

SESSIONS DE MITJANIT

Anurag Kashyap (Índia), Kennedy

Elias Belkeddar (Algèria), Omar la Fraise (1er film)

Just Philippot (França), Acide

Robert Rodríguez (EEUU), Hypnotic

Kim Tae-gon (Corea del Sud), Project Silence 

CANNES CLASSICS (selecció especial Jean-Luc Godard)

Le Mépris (1963; restauració)

Film annonce qui n’existera jamais: Drôles de guerres (Trailer of the film that will never exist: Phony Wars) (2023; curtmetratge pòstum)

Florence Platarets, Godard par Godard (Godard by Godard) (2023; documental)

JURAT CÀMERA D’OR (primer film, totes les seccions compreses a l’interior i exterior del Palau de Festivals)

Anaïs Demoustier (presidenta/actriu/França); Mikael Buch (realitzador/França); Nathalie Durand (directora de fotografia/França); Sophie Frilley (presidenta de Titrafilm/França); Nicolas Marcadé (periodista/França); Raphaël Personnaz (actor/França)

 

PROGRAMACIONS EXTERNES AL PALAU DE FESTIVALS

ARXIU | Cartell de la Quinzena de Cineastes 2023, amb l'actriu portuguesa Leonor Silveira al film <em>Vale Abraão</em>, de Manoel de Oliveira, que es va presentar en aquesta secció el 1993 i torna aquest any restaurat
ARXIU | Cartell de la Quinzena de Cineastes 2023, amb l’actriu portuguesa Leonor Silveira al film Vale Abraão, de Manoel de Oliveira, que es va presentar en aquesta secció el 1993 i torna aquest any restaurat

QUINZENA DE CINEASTES

Cédric Kahn (França), Le Procès Goldman (El procés Goldman) (film d’obertura)

Joanna Arnow (EEUU), The Feeling That the Time for Doing Something Has Passed (1er. film)

Kanu Behl (Índia), Agra

Faouzi Bensaïdi (Marroc), Déserts (Deserts)

Pierre Creton (França), Un Prince (Un príncep)

Zihan Geng (Xina), Xiao Bai Chuan (A Song Sung Blue)  (1er. film)

Michel Gondry (França), Le Livre des solutions (El llibre de les solucions)

Zarrar Kahn (Pakistan), In Flames (1er. film)

Bertrand Mandico (França), Conann

Elena Martín (Catalunya/Espanya), Creatura

Rosine Mbakam (Camerun), Mambar Pierrette (documental)

Elene Naveriani (Suïssa/Geòrgia), Merle Merle Mûre (Blackbird Blackbird Blackberry)

Ilya Povolotsky (Rússia), Blazh (La gràcia) (1er. film)

Sean Price Williams (EEUU), The Sweet East

Weston Razooli (EEUU), Riddle of Fire (1er. film)

Filipa Reis i João Miller Guerra (Portugal), Légua

Claude Schmitz (Bèlgica), L’Autre Laurens (L’altre Laurens)

An Pham Thien (Vietnam), Bên Trong Vò Kén Vàng (Inside the Yellow Cocoon Shell) (1er. film) (documental)

Hong Sang-soo (Corea del Sud), Woo-Ri-Ui-Ha-Ru (In Our Day) (film de clausura)

Carrossa d’Or a una carrera al director malià Souleymane Cissé

Sessió especial Manoel de Oliveira: Vale Abraão (El valle Abraham) (Portugal, 1993)

Xerrada de Quentin Tarantino, amb projecció sorpresa sobre la seva contra-història del cinema

SARAH MAKHARINE | Cartell de la Setmana de la Crítica 2023, amb una imatge de la pel·lícula presentada en l'edició anterior <em>Aftersun</em>, de Charlotte Wells, i amb els actors Paul Mescal i Frankie Corio
SARAH MAKHARINE | Cartell de la Setmana de la Crítica 2023, amb una imatge de la pel·lícula presentada en l’edició anterior Aftersun, de Charlotte Wells, i amb els actors Paul Mescal i Frankie Corio

SETMANA DE LA CRÍTICA

Amjad Al Rasheed (Jordània), Inshallah Walad (Inshallah a Boy) (1er. film)

Lillah Halla (Brasil), Levante (Power Alley)

Iris Kaltenbäck (França), Le Ravissement (The Rapture) (1er. film)

Amanda Nell Eu (Malàisia), Tiger Stripes (1er. film)

Vladimir Perišić (Sèrbia), Lost Country

Paloma Sermon-Daï (Bèlgica), Il pleut dans la maison (It’s Raining in the House)

Jason Yu (Corea del Sud), Jam (Sleep) (1er. film)

Audrey Diwan (presidenta del jurat/realitzadora/França)

Sessions especials

Marie Amachoukeli (França-Cap Verd), Ama Gloria (1er. film) (film d’obertura)

Stéphan Castang (França), Vincent doit mourir (Vincent must die)

Ann Sirot & Raphaël Balboni (Bèlgica/França), Le Syndrome des amours passés ((Ex)perience of Love)

Erwan Le Duc (França), La Fille de son père (No love lost) (film de clausura)

L’ACID (Associació de Cinema Independent per a la seva Difusió)

Sonia Ben Slama (Tunísia), Machtat (documental)

Maciek Hamela (Polònia), In the Rearview (documental)

Justine Harbonnier (França-EEUU), Caiti Blues (documental)

Liana Kassir i Renaud Pachot (Líban/França), La Mer et ses vagues (El mar i les seves onades)

Chiara Malta i Sébastien Laudenbach (Itàlia/França), Linda veut du poulet ! (Linda vol pollastre!) (animació)

Sana Na N’hada (Guinea Bissau), Nome

Ryutaro Ninomiya (Japó), Dreaming in Between 

Nicolas Peduzzi (França), État limite (Estat límit) (documental)

Maxime Rappaz (Suïssa), Laissez-moi (Deixa’m)

 

Views: 251