RAFAEL VALLBONA. Als anys vuitanta, el curador David Balsells i el fotògraf Joan Fontcuberta van impulsar la Primavera Fotogràfica, conjunt de propostes expositives que pretenien situar aquest art en l’imaginari cultural del país. El llegat d’aquelles primaveres, potser una mica lent i tardà, ha aconseguit atorgar a la fotografia l’estatus d’art major que li pertoca, i més encara si atenem a la gran nòmina d’excel·lents fotògrafs catalans de tots els temps. El centre de la imatge de la Virreina (ajuntament de Barcelona), la Fundació Foto Colectania o la Biennal Xavier Miserachs en són bons exemples.
Aquesta tardor, en part per les reprogramacions degudes al confinament i en part perquè ja estaven previstes, les mostres i festivals de fotografia estan ocupant el primer pla en les exhibicions artístiques. Hi ha una autèntica eclosió de fotografia arreu del país, no només a Barcelona. A més de la Biennal Miserachs de Palafrugell, que va estar oberta fins l’11 d’octubre i amb una impagable mostra de Leopoldo Pomés de cap de cartell -una rara meravella en un estiu sota mínims-; i del consolidat festival Revela’t de fotografia analògica de Vilassar de Dalt, un allau d’expos que han envaït la vila maresmenca envoltant tots els visitants i veïns d’art fotogràfic.
D’altra banda, la inauguració el 9 d’octubre, del centre internacional de fotografia KBr, de la Fundació Mapfre, l’InCadaqués, del 15 al 25, amb noms com Lesia Maruschak, Albarrán Cabrera, Noé Sendas o l’amic de Dalí Joan Vehí i les pròximes grans exposicions del World Press Photo (14 de novembre al CCCB) i de l’estrella del gremi, Gervasio Sánchez, a l’Arts Santa Mònica (4 de novembre), fan d’aquesta una gran tardor fotogràfica. El llibre Pandemia. Miradas de una tragedia (Blume Editorial), on 24 professionals de referència mundial donen la seva visió del que ens està passant, amb fotògrafs d’aquí com Gervasio Sánchez, Sandra Balsells o Cristina García Rodero, ens recorda que la fotografia és una mirada necessària i volguda sobre la realitat. Si la llum de la primavera s’ha tornat tardor aquest any, per què no revertir el drama col·lectiu en una oportunitat per a la cultura de la imatge i, el 2021, no es fa una tardor fotogràfica?
Visits: 223