Visa pour l’Image

VISA POUR L'IMAGE 2019

Armilles grogues, imatges d’una França enutjada

© OLIVIER CORET/DIVERGENCE PER A LE FIGARO MAGAZINE | Enfrontaments a l'Arc de Triomf entre armilles grogues i policies, l'u de desembre de 2018
© OLIVIER CORET/DIVERGENCE PER A LE FIGARO MAGAZINE | Enfrontaments a l'Arc de Triomf entre armilles grogues i policies, l'u de desembre de 2018

VB. Durant més de mig any, els anomenats gilets jaunes (armilles grogues) van omplir cada dissabte els centres de les principals ciutats de França i van ocupar rotondes de zones perifèriques i rurals a tot el país. Un moviment de ràbia inesperat, genuïnament francès, que va néixer a les xarxes i es va estendre per tota aquella classe mitjana baixa que no arriba a final de mes i es revela contra la República de l’èxit promoguda pel president Emmanuel Macron. Sense filiació política, heterogeni, contradictori, amb durs enfrontaments amb la policia i episodis tràgics, analistes i sociòlegs continuen donant-li voltes sobre el seu significat i conseqüències.

Dos fotoperiodistes, Olivier Coret i Éric Hadj, ho van seguir pràcticament en tota la seva durada: des dels violents xocs als Camps Elisis i l’Arc de Triomf parisencs fins a aquells municipis rurals on s’organitzava una solidaritat inèdita entre persones ideològicament oposades. Le seves fotografies formaven part de dues exposicions al festival Visa pour l’Image de Perpinyà. I des de la població de la Catalunya del Nord, una de las més pobres del país, ambdós ens van explicar la seva experiència a peu de carrer. Segueix llegint...

VISA POUR L'IMAGE 2019

Adriana Loureiro, la mirada d’una Veneçuela agònica

VICENÇ BATALLA | La fotoperiodista veneçolana Adriana Loureiro, davant d'una de les fotos a Perpinyà de Paraíso perdido
VICENÇ BATALLA | La fotoperiodista veneçolana Adriana Loureiro, davant d'una de les fotos a Perpinyà de Paraíso perdido

VB. Més enllà dels interessos d‘uns i altres, dins i fora del país, la crisi veneçolana afecta una majoria de la població que lluita per sobreviure i emigra en massa. El testimoni fotogràfic d’Adriana Loureiro Fernández per a mitjans internacionals i en la seva exposició evolutiva Paraíso perdido és una de les mirades més autèntiques i exemptes de prejudicis perquè prescindeix de les estructures de partit i reflecteix el dia a dia dels mateixos veneçolans. Des del barri més pobre de Llatinoamèrica, Petare, fins a l’ensorrament d’una ciutat com Maracaibo passant pel periple de l’emigració a través de vàries fronteres de la regió.

Al festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image, a Perpinyà, les imatges de Loureiro s’han complementat amb les del bilbaí Álvaro Ybarra Zavala que retrata la situació a Veneçuela des de fa deu anys. Una edició que va premiar en primer lloc el treball del mexicà Guillermo Arias per La caravana i va comptar amb impactants testimonis gràfics sobre les guerres que no s’acaben i els conflictes que venen. Segueix llegint...

VISA POUR L'IMAGE 2018

Les microhistòries colombianes i bolivianes de Martín-Chico i Dewever-Plana

CATALINA MARTÍN-CHICO/COSMOS | L'exguerrillera de les FARC Angelina dóna el pit al seu nadó en un camp de transició durant la primavera del 2017
CATALINA MARTÍN-CHICO/COSMOS | L'exguerrillera de les FARC Angelina dóna el pit al seu nadó en un camp de transició durant la primavera del 2017

VB. Darrera de les grans declaracions polítiques, les societats colombiana i boliviana segueixen la seva vida quotidiana, entre esperances, temors i promeses. La madrilenya Catalina Martín-Chico ha acompanyat amb la seva càmera fotogràfica les exguerrilleres de les FARC a Colòmbia que han donat via lliure a la seva maternitat després de mig segle de vot per la causa revolucionària. El franco-català Miquel Dewever-Plana ha passat nou mesos amb els minaires i les minaires de Potosí a Bolívia que va ser Eldorado de la plata de la corona espanyola i n’ha extret les imatges atàviques del seu patiment i creences. Les seves dues exposicions integraven la programació oficial de VISA pour l’Image a Perpinyà. I ens apropen les dones i els homes d’un subcontinent americà que intenta ser l’amo del seu destí. Segueix llegint...

VISA POUR L'IMAGE 2018

El cru testimoni fotogràfic de Luis Tato a Kenya

VICENÇ BATALLA | Luis Tato, davant de la seva exposició Eleccions de 2017 a Kenya a l’església dels Dominicans de Perpinyà
VICENÇ BATALLA | Luis Tato, davant de la seva exposició Eleccions de 2017 a Kenya a l’església dels Dominicans de Perpinyà

VB. Hi ha vocacions que sorgeixen per atzar. El fotoperiodisme del barceloní Luis Tato ha passat en poc temps de ser local a tenir un caràcter internacional i ubicar-se a Nairobi. Arribat a la capital kenyata un parell de mesos abans, al barceloní li va tocar de cobrir l’any passat les accidentades eleccions al país repetides fins a dues vegades i amb un balanç d’un centenar de morts. Ho va fer per a l’agència AFP i una de les crues imatges de la seva exposició va ser l’escollida per il·lustrar el programa de la trentena edició de VISA pour l’Image a Perpinyà, la primera quinzena de setembre. Amb la conversa que vam mantenir amb Tato, i el treball del sud-africà John Wessels sobre la vida, la violència i altres aspectes a la República Democràtica del Congo, inaugurem una sèrie d’articles sobre les fotos d’actualitat i els autors i autores vistos a la cita perpinyanenca. Segueix llegint...

Visits: 119