Almodóvar i Serra, a les competicions de Canes 2019 que manté l’equilibri entre veterans i emergents

VICENÇ BATALLA. El Festival de Canes intenta esquivar tots els sotracs actuals de la indústria del cinema i l’accés del públic a les imatges de ficció (i de qualsevol altre tipus) acudint als seus noms fetitxes. I hi adjuntant d’altres de collita pròpia per mantenir això tan ambigu que és el cinema d’autor. Per a … Llegiu més

Mariano Llinás: “A Thierry Frémaux jo crec que ja no li agraden les mòmies”

VICENÇ BATALLA. No es deixin despistar pel títol. Com en el seu habitual joc de paraules, el director argentí Mariano Llinás ens ho va suggerir ell mateix. I és una porta d’entrada com d’altres a aquest article. Que no és convencional, com tampoc ho és el seu entrevistat ni la pel·lícula de gaire bé catorze … Llegiu més

Catherine Meurisse: “El que m’importa avui és haver retrobat el somriure”

VICENÇ BATALLA. Quan hom no arriba a temps a la reunió de redacció setmanal i vuit dels teus companys del setmanari moren abatuts per dos gihadistes i unes altres quatre persones també perden la vida en aquest atemptat a més dels ferits greus, la teva vida et canvia. La dibuixant Catherine Meurisse (Niort, 1980), que … Llegiu més

Connexió iberoamericana als curtmetratges de Clermont-Ferrand

SILVIA LIZARDO. El Festival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand (1-9 de febrer) és un encreuament de camins, cada any al cor de França, que en aquesta edició va tornar a ser l’ocasió perquè es donessin cita distribuïdores d’aquestes petites pel·ícules que fent menys soroll travessen també els continents i anuncien grans coses. És el treball, per … Llegiu més

Fauve d’Or per a Emil Ferris, en un Festival d’Angulema ple de monstres

VICENÇ BATALLA. En un Festival d’Angulema 2019 dominat pels monstres i tot tipus de criatures sorgides de la irreverent ment dels autor·e·s de còmic, la nord-americana Emil Ferris es va emportar amb tota lògica el primer premi de la Fauve d’Or pel seu incommensurable Lo que más me gusta son los monstruos (Reservois Books) que … Llegiu més

L’any Plensa

RAFAEL VALLBONA. Amb una retrospectiva al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), una instal·lació al Palacio de Cristal, del Museo Reina Sofía, una monumental escultura a la madrilenya plaça de Colón, i el nomenament com a doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), no hi ha cap dubte en afirmar que som … Llegiu més

Festival de francofonia

RAFAEL VALLBONA. Encara ressonen els darrers acords del festival de jazz manouche Django l’H, que tres centres d’art sorprenen presentant a l’uníson sengles mostres relacionades amb París: Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre al CaixaFòrum, Picasso descobreix París al Museu Picasso (ambdues fins al 20 de gener), i París a Parés. A la recherche de la … Llegiu més

Afrofuturisme al Transmusicales de Rennes

VICENÇ BATALLA. L’any 2018 ha estat, definitivament, el de l’afrofuturisme. N’és prova l’èxit comercial i la bandera que n’han fet les comunitats negres de la pel·lícula de superherois Black panther. Entre noves estrelles galàctiques als Estats Units i l’Àfrica, emergeixen tota mena d’artistes i estils d’aquest continent que es propaguen amb personalitat pròpia sense necessitat … Llegiu més

Idiogrames en correspondència amb Naomi Kawase al Pompidou

VICENÇ BATALLA. Mentre Naomi Kawase convertia el subsol del Centre Pompidou parisenc en un recorregut per les quatre estacions amb les seves imatges i el seu pinzell zen, Isaki Lacuesta amb la seva companya i col·laboradora Isa Campo i la filla d’ambdós Luna s’ho miraven encuriosits amb la resta del públic. Era el dia de … Llegiu més

Isaki Lacuesta: “El cinema et permet d’estar en dos llocs i dos temps a la vegada”

VICENÇ BATALLA. És paradoxal que algú com l’Isaki Lacuesta, que es multiplica en projectes cinematogràfics, artístics i assagístics, continuï sent inèdit a les sales comercials franceses. Un altre banyolí com ell, l’Albert Serra, bastant menys prolífic i igual d’iconoclasta, té un lloc assegurat als festivals i les publicacions del país. Potser, per això, el Centre … Llegiu més