VICENÇ BATALLA. No perquè desgraciadament no hi hagi sempre guerres, però la d’Ucraïna es la que s’assembla més a una Tercera Guerra Mundial, almenys per a Europa però també per a la resta del món que pateix l’increment dels preus de l’energia i la falta de subministrament d’aliments bàsics. Per això, els artistes no poden sentir-se al marge de la situació. En primera línia, els ucraïnesos encara que també els russos que s’han hagut d’exiliar per a no fer de corretja de transmissió de la propaganda oficial de Putin. I, en aquest sentit, Kirill Serebrennikov és representatiu d’aquesta diàspora, encerclat per la censura del règim de Moscou i la cultura de la cancel·lació dels activistes més antirussos.
Serebrennikov va obrir aquest 2022 la competició del Festival de Canes, amb L’esposa de Txaikovski (estrena a França el proper 15 de febrer) i, després, el Festival d’Avinyó al Pati d’Honor del Palau dels Papes, amb la seva versió psicodèlica d’El monjo negre de Txékhov. La foto que il·lustra aquesta playlist de les cançons de l’any la vam prendre en les salutacions del final de l’obra amb la inequívoca declaració Stop War projectada sobre la paret del palau per part del director, en nom del teatre Thalia d’Hamburg, on treballa ara i que es fa ressò de la seva companyia al Centre Gogol moscovita perseguida judicialment durant anys.
Sense que hi tingui una relació directa, hem volgut obrir aquest resum sonor amb el tema que enceta el tercer àlbum dels dublinesos Fontaines D.C., ara emigrats a Londres i que el titulen en gaèlic In ár gCroíthe go deo (En els nostres cors per a sempre). És per al grup una manera de recordar els seus orígens, a partir d’una història real d’una irlandesa que quan va morir fa un parell d’anys a Coventry l’església anglicana no va deixar posar a la seva família aquesta inscripció a la seva tomba. Tanquem el recopilatori amb una altra cançó, I Love You, del mateix àlbum Skinty Fia (La condemna del cérvol), que és una altra poètica carta d’amor al seu país i alhora sobre les atrocitats que s’hi han viscut durant dècades.
La present plegària sònica intenta contrarestar amb paraules com aquestes un món cruel, cínic i devorador perquè no ens oblidem que també existeix la bellesa. Amb dues hores i quart no hi apareixen tots els temes que ens han agradat i, com sempre, s’han quedat fora referències a àlbums que mereixen la pena. Amb l’ajuda habitual de les capçaleres Rockdelux, Les Inrockuptibles i The Wire, aquí va una llista no exhaustiva dels que també haguessin pogut entrar a la playlist: Caroline (Caroline), Warm Chris (Aldous Harding), SICK! (Earl Sweatshirt), Nothing to declare (700 Bliss), LP.8 (Kelly Lee Owens), Hideous Bastard (Oliver Sim), God’s Country (Chat Pile), Hellfire (Black Midi), Nymph (Shygirl), Multitude (Stromae), YTILAER (Bill Callahan), ¡Ay! (Lucrecia Dalt), Un verano sin ti (Bad Bunny), Stumpwork (Dry Cleaning), Plonk (Huerco S.), (watch my moves) (Kurt Vile), Untitled (God) (SAULT), Cruel Country (Wilco), Tres golpes (Perrate), Mundos inmóviles derrumbándose (Nacho Vegas), Jo Jo Bobo (Hidrogenesse), Prypiat (Marina Herlop), Hex (Toundra), Architecture of Friendship (Santiago Latorre), No me miréis (Marinita Precaria), Flamenco. Mausoleo de celebración, amor y muerte (Niño de Elche), Segona florada (Pau Riba)…
Views: 338