RAFAEL VALLBONA. Rebre un correu d’una estudiant amb una foto del bar Las Delicias i una sola frase “bon dia des d’un dels escenaris de Últimas tardes con Teresa”, és una d’aquelles petites coses que et fan creure que hi ha futur. Tres mesos enrere, l’estudiant que aquell dia lleganyós havia pujat fins al Carmel … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. Era una qüestió de temps. El 2014, l’ex secretari general i vicepresident del Front Nacional, Louis Aliot, ja havia obtingut el 34% dels vots a la primera volta de les municipals a Perpinyà. A la segona volta, una coalició republicana encapçalada per l’alcalde de dretes sortint, Jean-Marc Pujol, l’havia batut amb el 55%. … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. El músic Serge Vilamajó va fer un viatge de Barcelona a París per seguir aprenent i anar a buscar les seves arrels. Un cop situat a la capital francesa, va continuar furgant en els seus orígens en aquest cas a l’interior de Catalunya. I, després de múltiples encontres d’altra gent de pas, va … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Quan vaig acabar d’escriure l’assaig Fosa a negre. la glòria i l’infern d’una generació, vaig dedicar un matí a vagar sense rumb ni motiu per l’immens univers de YouTube. Era un simple passatemps, un deambular digital que no tinc per costum, però que, ho reconec, durant les llargues setmanes de tancament a casa … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. A falta de festival a La Croisette pel coronavirus, els responsables del certamen de cinema d’autor de referència al món han donat a conèixer la selecció d’al voltant mig centenar de pel·lícules que havien escollit per a la seva 73 edició al maig. Sota l’etiqueta Selecció Oficial del Festival de Canes, els films s’estrenaran a … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Epíleg. ‘No future’; un punk filosòfic Algú ha escrit que la crisi de la Covid-19 és la guerra civil de la generació dels seixanta. Vol dir que aquesta promoció que va rejovenir com mai la societat espanyola, en tota la seva vida no ha patit un trasbals tan terrible i devastador com … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Capítol 9. L’agonia té forma de grip El dijous 12 de març a la tarda vaig anunciar als meus estudiants de la universitat que se suspenien les classes, que tornessin a casa i que, a partir de la setmana següent, les faríem online. Es van quedar estupefactes i em van crivellar a … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Capítol 8. L’ocàs d’un món somiat Des del 2010 vaig suportar amb creixent perplexitat i estoïcisme tots els esclafits d’eufòria independentista de molts dels meus amics de tota la vida. No m’oposava frontalment a la idea d’autodeterminació, però temia que la dreta, factora del projecte, els entabanaria amb promeses d’un futur de … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Capítol 7. Cap a una nova realitat Al llindar dels baby boomers, José Montilla (1955) va governar al marge de la política (actitud que, precisament, defineix els supervivents en política). Amb un perfil de president de diputació cridat a Palau per inaugurar obres i convidar a berenars, va tenir l’honor d’estrenar els … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Capítol 6. El final de la política El dimarts 24 de febrer de 2005 el Parlament de Catalunya va fer un ple sobre l’esfondrament a les obres del túnel del metro del Carmel. Aquell dia jo vaig anar a Flix i Ascó a presentar als estudiants de batxillerat la Facultat de Comunicació … Llegiu més