Fosa a negre

ASSAIG DE RAFAEL VALLBONA

Fosa a negre. La glòria i l'infern d'una generació

ALBERT SALAMÉ/VILAWEB | Manifestant a la plaça de la Vila de Gràcia de Barcelona amb una pancarta de rebuig que fusiona les paraules Covid i capitalisme, i un Mosso d'Esquadra controlant la seva identitat
ALBERT SALAMÉ/VILAWEB

L'escriptor i periodista Rafael Vallbona s'inspira durant el confinament pel coronavirus de la seva vida per fer un recorregut personal i històric d'una generació, des dels anys seixanta fins ara, que es veu abocada a una autodesintegració quan li arribava l'edat de poder retirar-se amb tranquil·litat i serenor. Deu capítols inèdits que parisBCNha anat publicant entre maig i juny, i que es tanquen amb aquest epíleg com a testimoni d'un món que ja no tornarà a ser com abans.

Capítol 1. De nosaltres no se n'esperava res

Capítol 2. De la politització a l’activisme social

Capítol 3. La mort del Merma

Capítol 4. Un adéu a la revolta

Capítol 5. Els anys segurs

Capítol 6. El final de la política

Capítol 7. Cap a una nova realitat

Capítol 8. L'ocàs d'un món somiat

Capítol 9. L'agonia té forma de grip

Epíleg. ‘No future’; un punk filosòfic

Apèndix. Banda sonora d'un assaig

Acabat el seu assaig d’urgència en temps de confinament Fosa a negre, Rafael Vallbona ha confeccionat com a apèndix una banda sonora generacional amb els seus companys i companyes de ruta Albert Calls, Adriana Pujol, Josep Morell, Xavier Moreno i Enric Prats. El resultat és una crònica musical i sentimental que comença a les acaballes dels anys seixanta, té la seva explosió als setanta, continua amb la nova onada dels vuitanta i arriba fins a l’actualitat amb totes les ramificacions, posades al dia i sotracs que els ha deparat l’època en què vivim. Gaire bé un centenar de referències, totalment personals i intransferibles, que s’acompanyen de nombrosos enllaços i, al final, d’una banda sonora audiovisual i d'una playlist de tres hores i mitja. Una invitació a la descompressió.