ABEL CUTILLAS. La història no para mai, sempre s’està acabant i la culpa és dels historiadors. La funció de la història és mantenir-nos connectats al passat, i la dels historiadors portar-la cap al present, tensar-la: estirar el fil, no en el sentit amable habitual. De tant en tant, l’equilibri de forces es trenca i llavors … Llegiu més
ABEL CUTILLAS. És difícil de trobar un autor on la política, la història i la societat tingui un paper més central i alhora sigui llegit des d’un punt de vista més psicologista, memorialista i personalista. La recepció de Marcel Proust (1871-1922) ha patit una reducció a la dimensió subjectiva, com si el que presentés la … Llegiu més
Rafael Vallbona, col·laborador de parisBCN, acaba de publicar la seva darrera novel·la, Swing. Allà on la vida neix (Edicions 62, 2021). Una història ficcionada dels albors del jazz, entre Palafrugell, Nova York, Barcelona i Torí a través d’un personatge central que travessa aquesta època plena d’esperances i desenganys de la primera meitat del segle XX. … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. No disposem de data, enlloc d’Europa, per tornar a ballar. Algunes sales de concerts o les seves terrasses van reobrir tímidament a l’estiu o a la tardor amb cadires, distanciament físic i una mascareta a la cara que és molt lluny del concepte de música plegats que enderroca les barreres socials, de gèneres … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Amb restriccions d’aforament i horaris i sense ni cinc, l’activitat cultural ha tornat a teatres i sales d’exposicions amb programacions de perfil baix i molta por. La idea del cataclisme industrial s’imposa a la pulsió creativa. La incompetència i el desdeny de les administracions hi fa la resta. Jordi Pujol va menystenir la … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. La cultura és la gran oblidada de la crisi del coronavirus a Europa. A l’anomenat Next Generation EU com a pla de rellançament per afrontar els estralls de la pandèmia, no hi ha escrita enlloc la paraula cultura i no se sap pas si el sector rebrà ajudes directes. Com a mal menor, al … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Rebre un correu d’una estudiant amb una foto del bar Las Delicias i una sola frase “bon dia des d’un dels escenaris de Últimas tardes con Teresa”, és una d’aquelles petites coses que et fan creure que hi ha futur. Tres mesos enrere, l’estudiant que aquell dia lleganyós havia pujat fins al Carmel … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Quan vaig acabar d’escriure l’assaig Fosa a negre. la glòria i l’infern d’una generació, vaig dedicar un matí a vagar sense rumb ni motiu per l’immens univers de YouTube. Era un simple passatemps, un deambular digital que no tinc per costum, però que, ho reconec, durant les llargues setmanes de tancament a casa … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Epíleg. ‘No future’; un punk filosòfic Algú ha escrit que la crisi de la Covid-19 és la guerra civil de la generació dels seixanta. Vol dir que aquesta promoció que va rejovenir com mai la societat espanyola, en tota la seva vida no ha patit un trasbals tan terrible i devastador com … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA Capítol 9. L’agonia té forma de grip El dijous 12 de març a la tarda vaig anunciar als meus estudiants de la universitat que se suspenien les classes, que tornessin a casa i que, a partir de la setmana següent, les faríem online. Es van quedar estupefactes i em van crivellar a … Llegiu més