La dansa i la música més físiques

VICENÇ BATALLA. El teatre contemporani no només es nodreix de text, dels clàssics i dels nous, sinó que expandeix el seu camp d’acció cap al moviment del cos fins a fer de la pròpia presència física un dels seus principals valors. D’aquesta manera, moltes de les propostes del Festival d’Avinyó 2022 (7-26 de juliol) es … Llegiu més

Olivier Py: “Soc massa fràgil per a poder llegir les crítiques, fins i tot les bones”

VICENÇ BATALLA. En ple Festival d’Avinyó, en la seva última edició com a director artístic després de deu anys en el càrrec, Olivier Py manté la seva bonhomia i somriure, sabent que viu els últims dies d’una experiència irreemplaçable. Per això, va presentar una extensa creació de deu hores, Ma jeunesse exaltée (La meva exaltada … Llegiu més

Kirill Serebrennikov: “Per no acabar boig, s’han d’escoltar menys les veus interiors i exteriors”

VICENÇ BATALLA. Del Festival de Canes al d’Avinyó en menys de dos mesos, el rus Kirill Serebrennikov ha estat l’autor encarregat d’obrir els dos prestigiosos certàmens de la Provença aquest 2022. Al de cinema a competició amb L’esposa de Txaikovski (Tchaikovsky’s Wife), que encara espera data d’estrena, i al Pati d’Honor del Palau dels Papes … Llegiu més

Albert Serra: “Tinc idees formals però, de contingut i significat, cap”

VICENÇ BATALLA. No és circumstancial el moment en què s’entrevista un realitzador. Sobretot si és la mateixa tarda abans de l’entrega dels premis al Festival de Canes. En la passada edició, a les quatre, el català Albert Serra ja sabia que no tenia cap guardó per Pacifiction, la seva primera pel·lícula a competició oficial després … Llegiu més

Nuits de Fourvière 2022, de Molière a Nick Cave

VICENÇ BATALLA. És una associació una mica atzarosa, però incloure al títol d’aquest article el referent de les lletres franceses, Molière, amb el poeta australià del rock tortuós, Nick Cave, ens serveix per il·lustrar l’eclecticisme ben entès de les Nuits de Fourvière 2022 als teatres gal·lo romans de Lió. El certamen que va néixer el … Llegiu més

Segona Palma d’Or d’Östlund en un palmarès decebedor

VICENÇ BATALLA. Nosaltres no som dels que denigren el director suec Ruben Östlund. Ens divertim en les seves pel·lícules, tot i que abusi de l’humor gruixut i d’una certa demagògia. Però, directament, no està gens justificat que hagi guanyat una segona Palma d’Or, després de The Square, el 2017. Ho fa amb Triangle of Sadness, … Llegiu més

Albert Serra, sacsejada des del Pacífic

VICENÇ BATALLA. En el moment que alguns llegeixin aquest article, potser ja se sabrà si el català Albert Serra s’ha emportat algun premi (cerimònia el 28 de maig, al vespre) amb Pacifiction, pel·lícula amb la qual participava per primera vegada en competició oficial després d’haver passat per d’altres seccions paral·leles del Festival de Canes. Si … Llegiu més

La clatellada dels Dardenne i el Nàpols intractable de Martone

VICENÇ BATALLA. Lluny de les rutes turístiques, els veterans germans belgues Dardenne i l’italià Mario Martone entreguen en competició al Festival de Canes dues pel·lícules amb poques concessions sobre l’estat del món i els refugis on abans ens podíem amagar. Es tracta de Tori i Lokita, per part dels ja premiats amb dues Palmes d’Or, … Llegiu més

Elena López Riera: “Jo volia que la meva heroïna reescrivís la història”

VICENÇ BATALLA. Ha entrat amb bon peu al circuit cinematogràfic francès perquè, de fet, fa anys que viu a França. I, a part de treballar el seu projecte a la residència Cinéfondation de Canes, compta en aquesta ocasió amb l’ajuda en el guió del crític Philippe Azoury, que també apareix en pantalla. L’alacantina d’Oriola Elena … Llegiu més

El cos transformat de Cronenberg

VICENÇ BATALLA. Vuit anys després, el doctor David Cronenberg entrega una nova pel·lícula, Crimes of the Future (Crims del futur), que és un condensat de les seves obsessions de cinc dècades de cineasta i, alhora, una mirada clarivident de l’època actual. Perquè moltes de les seves profecies s’han complert i, ara, només ha de transfigurar-se … Llegiu més